Magnesiocromita
La magnesiocromita és un mineral òxit de magnesi i crom de composició MgCr2O4. Va ser denominat aixina per Antoine François Alfred Lacroix en 1910 en alusió a la seua composició —pel seu contingut de magnesi— i a la seua relació en la cromita. En anterioritat, este mineral va ser cridat magnocromita per G. M. von Bock en 1868.[1]
Propietats
La magnesiocromita és un mineral opac de color negre o roig obscur i lluentor metàlica.[2][3] En llum reflectida adquirix una coloració grisácea.[4] És fràgil i mostra fractura irregular, té una durea de 5,5 en l'escala de Mohs i una densitat entre 4,1 i 4,3 g/cm³.[1]
Cristaliza en el sistema isomètric, classe hexcaoctaedral. El contingut de crom de la magnesiocromita pot aplegar a alcançar el 55% i el de magnesi el 13%.[2] Com a impurees principals estan el ferro i l'alumini.[4] És membre del grup de l'espinela, formant séries completes en atres membres del grup com cromita i la pròpia espinela. Ademés, la magnesiocromita és l'anàlec de magnesi de zincocromita, cocromita, manganocromita i cromita.[1]
Morfologia i formació
Ocasionalment la magnesiocromita pot presentar-se com a cristals octaèdrics, pobremente formats, de fins a 1,5 cm de tamany. Habitualment adopta hàbit granular o massiu.
És un mineral accessori en roques ultramáficas, com dunitas, serpentinitas, kimberlitas, lamproítas[5] i komatitas. Menys freqüentment apareix com xenocristals en lamprófidos i basalts del fondo oceànic. Sol estar associat en olivino, augita, magnetita, plagioclasa i pigeonita.[4]
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Magnesiocromita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.