Crom
El crom (del grec χρωμα, color) és un element químic, metal, de color blanc argentat dur i trencadiç, bon conductor del calor i l'electricitat, que no rovella en contacte con l'aire i que s'utilisa a sovint com a protector d'uns atres metals.
El seu símbol és Cr i el seu número atòmic és 24.
Característiques principals[editar | editar còdic]
El cromo és un metal de transició dur, fràgil, color blanc agrisat i lluent. És molt resistent front a la corrosió.
El seu estat d'oxidació més alt és el +6, encara que estos composts són molt oxidants. Els estats d'oxidació +4 i +5 són poc freqüents, mentres que els estats més estables són +2 i +3. També és possible obtindre composts en els que el cromo està present en estats d'oxidació més baixos, pero són prou rars.
Aplicacions[editar | editar còdic]
-oxid.jpg)
- El cromo s'utilisa principalment en metalúrgia per a aportar resistència a la corrosió i un acabament lluent.
- En aleacions, per eixemple, l'acer inoxidable és aquell que conté més del 12% de cromo, encara que les propietats antioxidants del cromo escomencen a notar-se a partir del 5% de concentració. Ademés té un efecte alfàgeno, és dir, obri el camp de la ferrita i ho fixa.
- En processos de cromat (depositar una capa protectora per mig d'electrodeposició). També s'utilisa en el anodissat de l'alumini.
- En pintures cromades com a tractament antioxidant.
- El dicromat de potassi (K2Cr2O7) és un reactiu químic que s'ampra en la neteja de material de vidre de laboratori i, en anàlisis volumètrics, com a agent valorant.
- És comú l'us del cromo i d'algun dels seus òxits com a catalisadors, per eixemple, en la síntesis d'amoníac (NH3).
- El mineral cromita (Cr2O3·LLEIG) s'ampra en mòles per a la fabricació de rajoles (en general, per a fabricar materials refractaris).
- En el curtit del cuiro és freqüent amprar el denominat «curtit al crom» en el que s'ampra hidroxisulfato de cromo (III) (Cr(OH)(BAIX4)).
- Per a preservar la fusta se solen utilisar substàncies químiques que es fixen a la fusta protegint-la. Entre estes substàncies s'ampra òxit de cromo (VI) (CrO3).
- Quan en el corindó (α-Al2O3) se substituïxen alguns ions d'alumini per ions de cromo s'obté el rubí; esta gema es pot amprar, per eixemple, en làsers.
- El diòxit de cromo (CrO2) s'ampra per a fabricar les cintes magnètiques empleades en els cassets, donant millors resultats que en òxit de ferro (III) (Fe2O3) degut a que presenten una major coercitivitat.
Toxicitat[editar | editar còdic]
Generalment, no es considera que el cromo metal i els composts de cromo (III) siguen especialment un risc per a la salut; es tracta d'un element essencial per al ser humà, pero en altes concentracions resulta tòxic.
Els composts de cromo (VI) són tòxics si són ingerits, sent la dosis letal d'uns pocs grams. En nivells no letals, el Cr (VI) és cancerígeno. La majoria dels composts de cromo (VI) irriten els ulls, la pell i les mucoses. L'exposició crònica a composts de cromo (VI) pot provocar danys permanents en els ulls.
L'Organisació Mundial de la Salut (O. M. S.) recomana des de l'any 1958 una concentració màxima de 0,05 mg de cromo per litro (VI) en l'aigua de consum. Este valor s'ha revisat en nous estudis sobre els seus efectes en la salut, pero ha permaneixcut constant.
En adults, la dosis oral mortífera es considera que és 50-70 mg. de cromatos solubles per quilogram de pes. Absorció intestinal. Els efectes clínics d'una intoxicació aguda són bossades, diarrea, hemorràgia en el tracte gastrointestinal provocant un shock cardiovascular. Les seqüeles de l'exposició aguda són necrosis hepàtica i renal.
Referències[editar | editar còdic]
- Anuário Mineral Brasileiro
- China's First Emperor. Andreas Gutzeit. documental TV (2008)
- «Chromium Statistics and Information». U.S. Geological Survey (en anglés)
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Becerra-Torres S.L., et al. Trastornos a la salud inducidos por cromo y el uso de antioxidantes en su prevención o tratamiento. Journal of Pharmacy & Pharmacognosy Research, 2014, 2 (2), 19-30
- Calvo Rebollar, Miguel (2019). Construyendo la Tabla Periódica. Prames, Zaragoza. p. 155-157. ISBN 978-84-8321-908-9
- Dayan A.D., Paine A.J., Mechanisms of chromium toxicity, carcinogenicity and allergenicity: Review of literature from 1985 to 2000. Hum Exp Toxicol 2001 20:439
- De Flora S et al. Toxicity of essential and beneficial metal ions, chromium. En: Handbook of metal-ligands interactions in biological fluids. 2º ed. USA. Marcel Dekter Inc. 1995
- Devlin, T. M. 2004. Bioquímica, 4ª edición. Reverté, Barcelona. ISBN 84-291-7208-4
- Klaassen C. D., Casarett and Doull’s Toxicology. The basic science of poisons. 7.ª edición. McGraw-Hill. 2008. Pg. 942-943
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Crom.
