Corindó
El corindó (del francés corindon) és una pedra preciosa, alúmina cristalisada casi tan dura com el diamant. Es presenta en una gran varietad de colors segons les impurees que tinga: incolor, blanc, pardo, violeta, vert, groc, blau (safir) o roig (rubí), per eixemple.
El corindó és un mineral format per òxit d'alumini (Al2O3).[1] Va ser cridat corinvindum en l'any 1725 per John Woodward, terme derivat del sánscrito kuruvinda.[1][2] En gemología, el corindó té dos varietats principals: rubí (de color roig) i safir (de color blau).
Propietats
El corindó es presenta en una gran varietat de colors atenent a les impurees que tinga: incolor, blanc, pardo, violeta, vert, groc, blau o roig. La seua lluentor és vítreo i pot ser transparent, translúcit o opac.
És de tenacitat fràgil i a penes té exfoliació, sent la seua fractura concoidea. És un mineral molt dur, el segon sobre la seua durea en l'escala de Mohs despuix del diamant.[1] Té densitat entre 3,98 i 4,1 g/cm³.[2] En ocasions és fluorescent, de color roig en l'ultravioleta propenc.[3]
Cristalisa en el sistema trigonal, classe hexagonal escalenoédrica. Conté un 53 % d'alumini i les impurees més habituals són crom, ferro, vanadi i titani. Aixina, el rubí deu el seu color roig a la presència d'una cantitat mínima d'òxit de crom (III) en la seua composició, mentres que el safir deu el seu color blau al òxit de titani. És l'anàlec alumínico d'eskolaíta (cromo en lloc d'alumini), karelianita (vanadi en lloc d'alumini) i hematita (ferro en lloc d'alumini), sent tots ells membres del grup mineralógico de la hematita.[4]
Morfologia i formació
Este mineral forma en la naturalea cristals piramidals empinats, en w, z, I o ω. També forma cristals en forma de tonel, a sovint rugosos i redons i en ocasions de tamany considerable (fins a 1 m), que varien des de prismáticos curts [0001] en una base gran a piramidals empinats.
Menys freqüentment forma cristals tabular plans en {0001} o romboèdrics.
Per una atra part, són habituals les macles en {1011}, generalment laminares, produint una estructura laminar i estrías en c i r. Menys comuns són les maclas de penetració o maclas de punta de flecha en cristals tabular {1120}.[2]
El corindó és característic d'entorns rics en alumini i pobres en silici.[5] És mineral accessori en roques de metamorfisme regional o de contacte —marbres, esquistos o gneisos—, constituent primari de roques ígneas pobres en sílice —sienites— pero també apareix disseminat en lamprófidos, aixina com en grans cristals de pegmatites.[6]
En forma amorfa, apareix com escoria en el procés d'unió de rieles de ferrocarril per mig de soldadura aluminotérmica.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Corindó.