Sienita
Les sienitas són un grup de roques ígneas plutónicas de composició intermija entre les granodiorita i els gabros. Segons la seua composició i textura poden tindre diferent aspecte, des d'una roca de gra fi i color clar en aspecte similar al granit fins a roques de gra gros grisáceas.[1] Encara que poden ser molt semblades al granit, es formen a partir de magma en una proporció de sílice menor que els magma granítics, per la qual cosa contenen poc o res de cuarzo.
Composició
[editar | editar còdic]Entre els minerals félsicos essencials apareixen com a predominants feldespat potásicos, com l'ortosa, i plagioclasas, típicament andesina i labradorita. Com a accessoris es troba titanita. Si el magma que les va originar contenia suficient sílice —lo que es coneix com a magma saturat—, les sienitas poden contindre cuarzo com a accessori; en cas contrari —magma subsaturado— apareixen feldespatoides, generalment nefelina.
Entre els minerals máficos essencials es troben anfiboles. Els accessoris són clinopiroxenos com l'augita, biotita, una mica i fayalita, un olivino. Poden contindre, sempre com a accessoris, minerals que no són silicat, com per eixemple, apatito, sulfur i òxits de ferro, estos últims a sovint en forma d'impurees en els feldespat i feldespatoides.
Orige
[editar | editar còdic]S'originen per la diferenciació d'un magma basáltico alcalino.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sienita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.