Titanita
La titanita o esfena és un mineral de la classe Silicat, subclasse Nesosilicatos. Químicament és un silicat de titani i calcio. En freqüència presenta impurees de ferro i alumini, entre unes atres.
La Commisión per a Nous Minerals i Noms de la International Mineralogical Association (CNMMN) ha desaconsellat l'us del nom esfena per a este mineral (vore CNMMN report, p. 134). No obstant, esfena continua com a nom informal que se'ls dona a les gemas d'titanita.
La titanita és una font industrial d'òxit de titani, usat per a fabricar pigments. També és admirat com gema quan es troba convenientment lliure de defectes. Convenientment tallada, la esfena té un poder per a reflectir centelleigs/centellejos superior al del diamant, pero la seua escassa durea fa que siga inapropiada en joyeria per a montar en anells i només es pot usar en colgantes o com a pedra per a coleccionisme d'elevat preu.
La titanita es va trobar per primera volta en 1795 en les mines de grafit Hauzenberger en el bosc de Baviera i va ser descrita per Martin Heinrich Klaproth. Ho va nomenar com esfena, pel grec. σφήν, 'falca', per les seues formes cristalines a sovint en forma de falca. La Comissió sobre Nous Minerals i Noms de Minerals (CNMMN) de l'Associació Mineralógica Internacional va adoptar el nom d'titanita i va desaconsellar el nom de esfena en 1982,[1][2] encara que és comú que artículs i llibres identifiquen el mineral usant abdós noms.[3][4]
Ambient de formació i extracció
[editar | editar còdic]És un mineral molt comú en les roca magmática àcides i intermiges. També apareix en roques metamòrfiques tals com el gneiss, micasquistos i anfibolitas, abundant en roques de metamorfisme de contacte i en els filons hidrotermales.
En la península de Kola (Rússia) es troben grans masses explotables econòmicament. Apareix en molts atres països a on s'explota com a mineral industrial del titani.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «IMA/CNMNC List of Mineral Names» (PDF). Material Data, Inc.. Archivat des d'el original, el 22 de febrer de 2011. Consultat el 14 de març de 2009.
- ↑ Mineralogical Magazine.46(341)
- 513–514.doi:10.1180/minmag.1982.046.341.25.
- ↑ (maig de 2004) Minerals: Their Constitution and Origin, New York, NY: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-52958-7.
- ↑ Nesse (agost de 2003). Introduction to Optical Mineralogy, New York, NY: Oxford University Press, USA. ISBN 978-0-19-514910-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Titanita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.