Apatita
L'apatito (o d'us més recent, apatita) és un grup de minerals.[1] La seua composició química aproximada és Ca5(PO4)3(F,Cl,OH) i depenent de l'anión que predomine en la segona part de la fòrmula es consideren tres espècies, fluorapatita, clorapatita i hidroxiapatita. El color és variable encara que predominen els eixemplars incoloros, blancs, grocs i més rarament de color pardusco o verdoso. Es troben freqüentment en forma de cristals hexagonals.[2] Forma part de la escala de Mohs, en la que té assignat l'índex de durea 5.[3]
Formació i jaciments
La apatita es troba en filons hidrotermals, en pegmatitas i en calcàreas metamòrfiques ademés de sedimentarias, a on es produïx a partir de depòsits orgànics. Un dels majors jaciments es troba en el Sahara Occidental,[4] com també en la mina Julcani en Huancavelica, Perú.[5] La presència d'apatito en Logrosán, Extremadura, Espanya és coneguda des de l'antiguetat.[6] Conta la tradició que en el Cercón de les Bruixes[7] se celebraven aquelarres en els que es tiraven al fòc unes pols blanques que emetien centelleigs/centellejos fluorescents. Siga llegenda o realitat, lo cert és que, la fama d'este mineral va traspassar les fronteres ya que les mostres en les que Proust va definir per primera volta el fluorapatito, en 1781, procedien d'este parage.[8] En el desenroll de l'indústria de fertilisants en Europa durant el XIX, es va crear una gran demanda de minerals fosfatados. En conseqüència, este jaciment va ser objecte de numerosos estudis i intents d'aprofitament.
Composició química
Químicament és un fosfat de calcio contenint clor o flúor (fins a en un 96 %) en forma de sals. D'ací que, segons siga un o un atre d'estos elements els que en ella es troben, es denomine clorapatita o fluorapatita; també pot contindre certa cantitat d'àcit silícico i en ocasions ferro i manganeso. Les roques fosfóricas estan constituïdes principalment per apatitas,[1] que varien àmpliament en les seues propietats físiques, químiques i cristalográficas, depenent de les substitucions isomòrfiques de carbonat per fosfat que presenten (Lehr i McClland, 1973). S'ha demostrat que el grau de substitucions isomòrfiques en les apatitas és el factor determinant en la reactivitat química de les roques fosfóricas. Termodinámicamente parlant, la substitució de carbonat per fosfat en l'estructura de les apatitas, deuria incrementar la seua reactivitat (Chien i Black, 1976), i esta reactivitat és lo que convencionalment es medix a través de la determinació de la solubilitat de les roques fosfóricas en diferents solucions extractantes (Pérez, 1995). Lehr i McCllan (1973), senyalen que entre els factors químics que afecten la calitat de les roques fosfóricas, ya siga per a us directe o per a producció de fosfat concentrats, figura la relació Ca0:P205, a mida que aumente esta relació, menor és la reactivitat i per lo tant menor és la solubilitat d'estes (Pérez, 1995). l'esmalt dels nostres dents i una part dels oss és formada per apatita.[9]
Principals espècies dins del grup de la apatita
- Fluorapatita (Ca5(PO4)3F); és el principal mineral de l'esmalt de les dents. Resistix millor els atacs dels àcit que la apatita normal. Per açò s'afigen fluorurs a les pastes de dents que poden intercanviar els grups hidroxilo per flúor.
- Hidroxiapatita (Ca5(PO4)3OH); el principal mineral dels ossos. Es pot fabricar artificialment segons el procés de Tiselius a partir de clorur de calcio (CaCl2 i fosfat de disódio (Na2HPO4) i s'utilisa en la separació cromatogràfica de les proteïnas.
Importància econòmica
La apatita és la principal font de fòsfor i fosfat i per lo tant és imprescindible en la fabricació dels abonaments minerals.[1]
Etimologia
El nom d'apatita (Werner, 1786) deriva del grec apate (equivocar-se) ya que pot ser confòs fàcilment en atres minerals com el berilo o la turmalina.[10] Sinònims utilisats per a este mineral en espanyol són: apatita, agustita, asparagolita o esparraguina,[1] augustita, kietyogita, kietyöita, moroxita (de color blau) i sombrerita.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1971) Atles de Mineralogia, Jover, S. A., pp. D/7.
- ↑ «Apatito» (en és). Museu de Minerals de l'Universitat de Saragossa (Espanya). Consultat el 14 de decembre de 2024.
- ↑ Cornelis Klein, Cornelius S. Hurlbut (1996). Manual mineralogia. I, Volum 1, Reverte, pp. 281 de 392. ISBN 9788429146066.
- ↑ Valero Prim, Alicia, Valero Capella, Antonio , Calvo Sevillano, Guiomar (2021). Thanatia. Llímits materials de la transició energètica, Prenses de l'Universitat de Saragossa, pp. 35 de 330. ISBN 9788413403632.
- ↑ Mines i Minerals d'Iberoamerica, IGME, p. 152.
- ↑ (2010) Una visió multidisciplinar del patrimoni geològic i miner, IGME, pp. 270 de 636. ISBN 9788478408368.
- ↑ (1989) Mario Roso de Lluna: estudis i opinions, Institució Cultural "El Brocense" de la Excma. Diputació Provincial de Càceres, pp. 505. ISBN 9788486854188.
- ↑ (2003) Patrimoni geològic i miner i desenroll regional, IGME, pp. 169 de 609. ISBN 9788478404971.
- ↑ Cornelis Klein, Cornelius S. Jr Hurlburt (2018). Manual de mineralogia. Volum 2, Reverte, pp. 483 de 396. ISBN 9788429194562.
- ↑ Universitat Nacional d'Ingenieria (Peru). Bolletí de mines, indústria i construccions, p. 25.
Enllaços externs
- Apatita [1] archivat en Wayback Machine., uned. és.
- Apatita, mindat. org.
- Apatita, webmineral. com.
- Manual d'apatita, Mineral Data Publishing.
- [2] [3] archivat en Wayback Machine., quimicageneralpapimeunam. org. mx.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Apatita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.