Fluorur
Els fluorur són les sals del àcit fluorhídric (HF), i tenen com anión el F-.
Generals
Els fluorur solen ser composts incoloros (si no estan units a un grup coloreado). Els fluorur dels metals alcalinos són solubles en aigua i higroscòpics, mentres que els fluorur dels elements alcalinotérreos, especialment del calcio i del bari, són poc solubles. El fluorur de calcio es troba en la naturalea com fluorita (d'este mineral han rebut el seu nom l'element i els fluorur), el principal mineral d'este element. El difluoruro d'oxigen (OF2) és l'únic compost en l'oxigen en l'estat d'oxidació +2. El fluorur no pot ser oxidado per atres elements o composts a flúor elemental, per això els fluorur poden estabilisar els número més elevats dels elements. Els composts fluorur exterminen tots els microorganismes del sistema digestiu. A llarc determini poden causar problemes digestius i certs problemes en el còlon.
Síntesis
Els fluorur es generen convenientment a partir de la base corresponent i el àcit fluorhídric. Aixina es pot obtindre el fluorur sòdic a partir de soda càustica:
NaOH + HF → NaF + H2O
També es pot recórrer a l'intercanvi de l'anión partint d'atres sals. La reacció a partir dels elements és generalment molt violenta.
Aplicacions
En l'àmbit familiar els fluorur inorgànics es troben sobretot en els productes per a l'higiene dental. S'aplica per a que en intercanviar-se en grups hidròxit del esmalt dental fa la dent més resistent front als atacs de càries. Se solen aplicar fluorur de sodi, fluorofosfatos o fluoroaminas en les formulació de les pastes de dent (vejau teràpia de fluorur i remineralisació de les dents). En alguns països s'afig fluorur a l'aigua potable per a favorir la salut dental (vore fluoració de l'aigua potable). Els fluorur també s'utilisen en l'indústria:
- El hexafluoruro de sofre (SF6) és un gas molt pesat i s'ha utilisat per a reblir pilotes de tenis.
- El fluorur de calcio s'utilisa en metalúrgia per a fer més fluïdes les escorias.
- El bifluoruro d'amoni (NH4HF2) s'utilisa en el tractament de les superfícies de vidre que corroe i les fa opaques.
- La criolita (Na3AlF6) s'utilisa com electrolito en l'obtenció del alumini.
- Ya que del flúor solament existix un isòtop estable els fluorur s'utilisen també en la separació d'atres elements. Aixina, la separació del urani 235O del 238O passa a través del hexafluoruro d'urani.
- Alguns fluorur com el trifluoruro de bor (BF3) són àcits de Lewis forts i s'utilisen com a tals i com catalisadors.
Anàlisis
El método clàssic per a determinar cualitativamente la presència de fluorur és el tractament de la mostra en àcit sulfúric concentrat. Est llibera àcit fluorhídric que a la seua volta ataca el vidre, transformant el silicat en tetrafluoruro de silici, una substància volàtil. Per la corrosió de la superfície esta ya no és mullada per l'àcit o l'aigua. Una gota d'aigua acostada a la mostra en estes condicions s'enterbolix ya que el tetrafluoruro de silici es hidroliza en ella i el cuarzo regenerat precipita:
SiF4 + 2 H2O → SiO2 + 4 HF exactament
Toxicologia
En concentracions altes els fluorur són tòxics. La raó és, per una part, la precipitació del calcio en forma del fluorur de calcio i, per una atra part, pot formar complexos en els centres metàlics d'algunes enzimas. Afecta a la enolasa reaccionant en els seus àtoms de magnesi i formant complexos en fosfat inorgànics. Açò farà que el 2-fosfoglicerato no es puga metabolizar a fosfoenolpiruvato, detenint aixina la glucólisis. Al voltant d'un terç de la població mundial obté aigua potable de les reserves d'aigua subterrànea. S'estima que al voltant d'un 10 per cent de la població mundial —entorn a 300 millons de persones— s'abastixen d'aigua de reservorios subterràneus contaminats en arsènic i fluorur. La contaminació per estos oligoelementos és en general d'orige natural i es produïx per la lliberació al mig acuoso de contaminants per mig de mecanismes d'alteració i/o desorción dels minerals continguts tant en roques com en sediment. En l'any 2008, l'Institut Suís d'Investigació de l'Aigua (Eawag) va presentar un nou método que permet establir mapes de risc per a substàncies tòxiques d'orige geològic en les aigües subterrànees.[1] La principal ventaja d'esta aproximació, és que permet establir, per a cada zona d'extracció, la provabilitat de que l'aigua estiga o no contaminada, lo que facilita els treballs de mostreig i l'identificació de noves àrees potencialment contaminades. En l'any 2016 este grup d'investigadors ha posat a disposició pública els coneiximents adquirits per mig de la plataforma Groundwater Assessment Platform GAP (www. gapmaps. org). Esta plataforma permet a experts de tot lo món, utilisar i visualisar senyes analítiques pròpies, a fi d'elaborar mapes de risc per a una determinada zona d'interés. La plataforma GAP funciona al mateix temps com un fòrum de discussió per a l'intercanvi de coneiximents, en la finalitat de continuar desenrollant i perfeccionant els métodos per a l'eliminació de substàncies nocives de les aigües destinades al consum humà.
Els fluorur orgànics
Els fluorur orgànics són composts que contenen el flúor unit a un àtom de carbono. Se sol tractar de substàncies incoloras i inertes front a moltes reaccions per l'elevada energia de l'enllaç C-F. Solament en alguns fluorur activats el flúor pot ser desplaçat en un atac nucleófilo. El fluorur orgànic més conegut és el teflón (el politetrafluoretileno), una substància plàstica d'elevada resistència química i tèrmica. En farmacologia l'introducció d'un fluorur a sovint aumenta la vida mija d'un medicament en el metabolisme del pacient ya que no poden ser eliminats per les enzimes del nostre cos. Els fluorur orgànics se solen generar per intercanvi d'atres halurs en fluorur inorgànics dissolts en dissolvents orgànics. També s'han desenrollat tècniques d'electrólisis per a la síntesis de composts perfluorados.
Referències
- ↑ 1. Eawag (2015) Geogenic Contamination Handbook – Addressing Arsenic and Fluoride in Drinking Water. C. A. Johnson, A. Bretzler (Eds.), Swiss Federal Institute of Aquatic Science and Technology (Eawag), Duebendorf, Switzerland. (download: www. gapmaps. org) 2. Amini, M.; Mueller, K.; Abbaspour, K. C.; Rosenberg, T.; Afyuni, M.; Møller, M.; Sarr, M.; Johnson, C. A. (2008) Statistical modeling of global geogenic fluoride contamination in groundwaters. Environmental Science and Technology, 42(10), 3662-3668, doi:10.1021/és071958i 3. Amini, M.; Abbaspour, K. C.; Berg, M.; Winkel, L.; Hug, S. J.; Hoehn, I.; Yang, H.; Johnson, C. A. (2008). “Statistical modeling of global geogenic arsenic contamination in groundwater”. Environmental Science and Technology 42 (10), 3669-3675. doi:10.1021/és702859i 4. Winkel, L.; Berg, M.; Amini, M.; Hug, S. J.; Johnson, C. A. Predicting groundwater arsenic contamination in Southeast Àsia from surface parameters. Nature Geoscience, 1, 536–542 (2008). doi:10.1038/ngeo254 5. Rodríguez-Costat, L.; Sun, G.; Berg, M.; Zhang, Q.; Xue, H.; Zheng, Q.; Johnson, C. A. (2013) Groundwater arsenic contamination throughout China. Science, 341(6148), 866-868, doi:10.1126/science.1237484 http://www. eawag. ch/en/research/humanwelfare/drinkingwater/gap/
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fluoruro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.