Anión

Un anión és un ion en càrrega elèctrica negativa,^[1] és dir, que ha guanyat més electrons.^[2] Els aniones monoatòmics es descriuen en un estat d'oxidació negatiu. Els aniones poliatòmics es descriuen com un conjunt d'àtoms units en una càrrega elèctrica global negativa, variant les seues estats d'oxidació individuals.

Tipos

Hi ha dos tipos d'aniones: monoatòmics i poliatòmics.

Aniones poliatòmics

Es poden considerar com a precedents d'una molècula que ha perdut protones, o d'un àcit que ha guanyat protones.

Noménclatura tradicional

Es nomenen en la paraula ion o anión, seguida del nom del metal terminat en -ito si actua en la covalencia major o en -nugue si actua en la valència menor. Eixemple:

Substància	Nomene
H₂BAIX₃	Àcit sulfuroso
BAIX₃^2-	Anión sulfito
H₂BAIX₄	Àcit sulfúric
BAIX₄^2-	Anión sulfat

Nomenclatura sistemàtica

Es nomenen com els àcits pero anteponent la paraula ion o anión, i llevant "d'hidrogen". Eixemple:

Substància	Nomene
H₂BAIX₃	Trioxosulfato (IV) d'hidrogen
BAIX₃^2-	Anión trioxosulfato (IV)
H₂BAIX₄	Tetraoxosulfato (VI) d'hidrogen
BAIX₄^2-	Anión tetraoxosulfato (VI)
HNO₂	Dioxonitrato (III) d'hidrogen
NO₂^-	Anión dioxonitrato (III)
HClO₄	Tetraoxoclorato (VII) d'hidrogen
ClO₄^-	Anión tetraoxoclorato (VII)

Aniones àcits

Procedixen d'un àcit poliprótico que ha perdut part dels seus àtoms d'hidrogen com protones. Els Àcit polipróticos ( o Àcits polibásicos) són àcits que tenen més d'un hidrogen ionizable.

Nomenclatura tradicional

Es nomenen com el ion corresponent pero afegint la paraula àcit i usant prefixos multiplicatius quan hi haja més d'un.

Substància	Nomene
H₃PO₄	Àcit fosfórico
H₂PO₄^-	Anión fosfat diácido
HPO₄^2-	Anión fosfat monoácido
PO₄^3-	Anión fosfat
H₂BAIX₃	Àcit sulfuroso
HSO₃^-	Anión sulfito àcit
BAIX₃^2-	Anión sulfito

Per als àcit dipróticos (en dos hidrogen en la seua fòrmula) es manté encara en el comerç i l'indústria un sistema de nomenclatura antic pero no recomanat. Consistix en nomenar el anión en el prefix bi-.

Substància	Nomene
H₂CO₃	Àcit carbónico
HCO₃^-	Anión bicarbonato
CO₃^2-	Anión carbonat
H₂BAIX₃	Àcit sulfuroso
HSO₃^-	Anión bisulfito
BAIX₃^2-	Anión sulfito
H₂BAIX₄	Àcit sulfúric
HSO₄^-	Anión bisulfato
BAIX₄^2-	Anión sulfat

Nomenclatura sistemàtica

Es nomenen com el ion corresponent pero anteponent el prefix hidrogen- en el prefix multiplicatiu corresponent.

Substància	Nomene
H₃PO₄	Tetraoxofosfato (V) d'hidrogen
H₂PO₄^-	Anión dihidrogenotetraoxofosfato (V)
HPO₄^2-	Anión monohidrogenotetraoxofosfato (V)
PO₄^3-	Anión tetraoxofosfato (V)
H₂BAIX₃	Trioxosulfato (IV) d'hidrogen
BAIX₃^2-	Anión trioxosulfato (IV)

Per a un millor enteniment realisem un esquema de classificació posat que no és una classificació rígida.

Esquema de classificació

Classe (A)

Desprenen gasos en el àcit clorhídric o sulfúric diluït: carbonat, bicarbonato, sulfito, tiosulfato, sulfur, nitrit, hipoclorito, cianur i cianato. Estan inclosos els del (I) en l'agregat dels següents: floruro, clorur, bromur, yodur, nitrat, clorato, perclorato, bromato i yodato, borat , ferrocianuro, ferricianuro, tiocianato, formiato, acetat, oxalato , tartrato i citrato.

Classe (B)

Reaccions de precipitació: sulfat, persulfato **, fosfat, fosfito, hipofosfito, arseniat, arsenito, silicat, fluorosilicato, salicilato, benzoato i succinato. Reaccions d'oxidació i reducció en dissolució: manganato, permanganato, cromato i dicromat.

Aniones comuns

Nom formal	Fòrmula	Nom alternatiu
Aniones simples
Arseniuro	As³⁻
Azida	N₃⁻
Bromur	Br⁻
Carbur	C⁴⁻
Clorur	Cl⁻
Fluorur	F⁻
Fosfuro	P³⁻
Hidrur	H⁻
Nitrur	N³⁻
Òxit	O²⁻
Peròxit	O₂²⁻
Sulfur	S²⁻
Yodur	I⁻
Oxoaniones
Arseniat	TORRE₄³⁻
Arsenito	TORRE₃³⁻
Borat	BO₃³⁻
Bromato	BrO₃⁻
Hipobromito	BrO⁻
Carbonat	CO₃²⁻
Hidrógenocarbonato	HCO₃⁻	Bicarbonato
Clorato	ClO₃⁻
Perclorato	ClO₄⁻
Clorito	ClO₂⁻
Hipoclorito	ClO⁻
Cromato	CrO₄²⁻
Dicromat	Cr₂O₇²⁻
Yodato	IO₃⁻
Nitrat	NO₃⁻
Nitrit	NO₂⁻
Fosfat	PO₄³⁻
Hidrógenofosfato	HPO₄²⁻
Dihidrógenofosfato	H₂PO₄⁻
Permanganato	MnO₄⁻
Fosfito	PO₃³⁻
Sulfat	BAIX₄²⁻
Tiosulfato	S₂O₃²⁻
Hidrógenosulfato	HSO₄⁻	Bisulfato
Sulfito	BAIX₃²⁻
Hidrógenosulfito	HSO₃⁻	Bisulfito
Aniones d'àcit orgànics
Acetat	C₂H₃O₂⁻
Formiato	HCO₂⁻
Oxalato	C₂O₄²⁻
Hidrógenoxalato	HC₂O₄⁻	Bioxalato
Atres aniones
Hidrógenosulfuro	HS⁻	Bisulfuro
Telururo	Et²⁻
Amiduro	NH₂⁻
Cianato	OCN⁻
Tiocianato	SCN⁻
Cianur	CN⁻
Hidròxit	OH⁻

Marcha analítica dels aniones més comuns

Els aniones més freqüents en un laboratori no es poden separar de forma tan clara com els cationes. La major part de les voltes es van a identificar de forma directa, mentres que unes atres es van a separar en grans grups precipitant en cationes i, a partir d'estos precipitats, s'identifiquen eixos aniones. No obstant, en laboratori és prou més difícil analisar els aniones presents que els cationes. Generalment en elaboratori la marcha analítica d'aniones es fa primer eliminant tots els cationes existents precipitant en hidròxit de sodi o carbonat de sodi. A continuació es fan tres ensajos preliminars. Les sals típicament estan formades per cationes i aniones (encara que el enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalente).

Acetat.
El ADN és un anión.
Moltes proteïnas són aniónicas a pH fisiològic.

Referències

↑ Nemer, Beatriz Virginia Cervantes (2006). Manual pedagògic de pràctiques de química general en microescala (en és), Universitat Iberoamericana. ISBN 9789688595947.
↑ [1] Principis de química: els camins del descobriment, pag f-24 en Google llibres

Enllaços externs

Anión en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Anión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Nemer, Beatriz Virginia Cervantes (2006). Manual pedagògic de pràctiques de química general en microescala (en és), Universitat Iberoamericana. ISBN 9789688595947.

[2] [1] Principis de química: els camins del descobriment, pag f-24 en Google llibres

[1]

[2]