Anión
Un anión és un ion en càrrega elèctrica negativa,[1] és dir, que ha guanyat més electrons.[2] Els aniones monoatómicos es descriuen en un estat d'oxidació negatiu. Els aniones poliatómicos es descriuen com un conjunt d'àtoms units en una càrrega elèctrica global negativa, variant les seues estats d'oxidació individuals.
Tipos
[editar | editar còdic]Hi ha dos tipos d'aniones: monoatómicos i poliatómicos.
Aniones poliatómicos
[editar | editar còdic]Es poden considerar com a precedents d'una molècula que ha perdut protones, o d'un àcit que ha guanyat protones.
Noménclatura tradicional
[editar | editar còdic]Es nomenen en la paraula ion o anión, seguida del nom del metal terminat en -ito si actua en la covalencia major o en -nugue si actua en la valència menor. Eixemple:
| Substància | Nomene |
|---|---|
| H2BAIX3 | Àcit sulfuroso |
| BAIX32- | Anión sulfito |
| H2BAIX4 | Àcit sulfúric |
| BAIX42- | Anión sulfat |
Nomenclatura sistemàtica
[editar | editar còdic]Es nomenen com els àcits pero anteponent la paraula ion o anión, i llevant "d'hidrogen". Eixemple:
| Substància | Nomene |
|---|---|
| H2BAIX3 | Trioxosulfato (IV) d'hidrogen |
| BAIX32- | Anión trioxosulfato (IV) |
| H2BAIX4 | Tetraoxosulfato (VI) d'hidrogen |
| BAIX42- | Anión tetraoxosulfato (VI) |
| HNO2 | Dioxonitrato (III) d'hidrogen |
| NO2- | Anión dioxonitrato (III) |
| HClO4 | Tetraoxoclorato (VII) d'hidrogen |
| ClO4- | Anión tetraoxoclorato (VII) |
Aniones àcits
[editar | editar còdic]
Procedixen d'un àcit poliprótico que ha perdut part dels seus àtoms d'hidrogen com protones. Els Àcit polipróticos ( o Àcits polibásicos) són àcits que tenen més d'un hidrogen ionizable.
Nomenclatura tradicional
[editar | editar còdic]Es nomenen com el ion corresponent pero afegint la paraula àcit i usant prefixos multiplicatius quan hi haja més d'un.
| Substància | Nomene |
|---|---|
| H3PO4 | Àcit fosfórico |
| H2PO4- | Anión fosfat diácido |
| HPO42- | Anión fosfat monoácido |
| PO43- | Anión fosfat |
| H2BAIX3 | Àcit sulfuroso |
| HSO3- | Anión sulfito àcit |
| BAIX32- | Anión sulfito |
Per als àcit dipróticos (en dos hidrogen en la seua fòrmula) es manté encara en el comerç i l'indústria un sistema de nomenclatura antic pero no recomanat. Consistix en nomenar el anión en el prefix bi-.
| Substància | Nomene |
|---|---|
| H2CO3 | Àcit carbónico |
| HCO3- | Anión bicarbonato |
| CO32- | Anión carbonat |
| H2BAIX3 | Àcit sulfuroso |
| HSO3- | Anión bisulfito |
| BAIX32- | Anión sulfito |
| H2BAIX4 | Àcit sulfúric |
| HSO4- | Anión bisulfato |
| BAIX42- | Anión sulfat |
Nomenclatura sistemàtica
[editar | editar còdic]Es nomenen com el ion corresponent pero anteponent el prefix hidrogen- en el prefix multiplicatiu corresponent.
| Substància | Nomene |
|---|---|
| H3PO4 | Tetraoxofosfato (V) d'hidrogen |
| H2PO4- | Anión dihidrogenotetraoxofosfato (V) |
| HPO42- | Anión monohidrogenotetraoxofosfato (V) |
| PO43- | Anión tetraoxofosfato (V) |
| H2BAIX3 | Trioxosulfato (IV) d'hidrogen |
| BAIX32- | Anión trioxosulfato (IV) |
Per a un millor enteniment realisem un esquema de classificació posat que no és una classificació rígida.
Esquema de classificació
[editar | editar còdic]Classe (A)
[editar | editar còdic]Desprenen gasos en el àcit clorhídric o sulfúric diluït: carbonat, bicarbonato, sulfito, tiosulfato, sulfur, nitrit, hipoclorito, cianur i cianato. Estan inclosos els d'el (I) en l'agregat dels següents: floruro, clorur, bromur, yodur, nitrat, clorato, perclorato, bromato i yodato, borat , ferrocianuro, ferricianuro, tiocianato, formiato, acetat, oxalato , tartrato i citrato.
Classe (B)
[editar | editar còdic]Reaccions de precipitació: sulfat, persulfato **, fosfat, fosfito, hipofosfito, arseniat, arsenito, silicat, fluorosilicato, salicilato, benzoato i succinato. Reaccions d'oxidació i reducció en dissolució: manganato, permanganato, cromato i dicromat.
Aniones comuns
[editar | editar còdic]| Nom formal | Fòrmula | Nom alternatiu |
|---|---|---|
| Aniones simples | ||
| Arseniuro | As3− | |
| Azida | N3− | |
| Bromur | Br− | |
| Carbur | C4− | |
| Clorur | Cl− | |
| Fluorur | F− | |
| Fosfuro | P3− | |
| Hidrur | H− | |
| Nitrur | N3− | |
| Òxit | O2− | |
| Peròxit | O22− | |
| Sulfur | S2− | |
| Yodur | I− | |
| Oxoaniones | ||
| Arseniat | TORRE43− | |
| Arsenito | TORRE33− | |
| Borat | BO33− | |
| Bromato | BrO3− | |
| Hipobromito | BrO− | |
| Carbonat | CO32− | |
| Hidrógenocarbonato | HCO3− | Bicarbonato |
| Clorato | ClO3− | |
| Perclorato | ClO4− | |
| Clorito | ClO2− | |
| Hipoclorito | ClO− | |
| Cromato | CrO42− | |
| Dicromat | Cr2O72− | |
| Yodato | IO3− | |
| Nitrat | NO3− | |
| Nitrit | NO2− | |
| Fosfat | PO43− | |
| Hidrógenofosfato | HPO42− | |
| Dihidrógenofosfato | H2PO4− | |
| Permanganato | MnO4− | |
| Fosfito | PO33− | |
| Sulfat | BAIX42− | |
| Tiosulfato | S2O32− | |
| Hidrógenosulfato | HSO4− | Bisulfato |
| Sulfito | BAIX32− | |
| Hidrógenosulfito | HSO3− | Bisulfito |
| Aniones d'àcit orgànics | ||
| Acetat | C2H3O2− | |
| Formiato | HCO2− | |
| Oxalato | C2O42− | |
| Hidrógenoxalato | HC2O4− | Bioxalato |
| Atres aniones | ||
| Hidrógenosulfuro | HS− | Bisulfuro |
| Telururo | Et2− | |
| Amiduro | NH2− | |
| Cianato | OCN− | |
| Tiocianato | SCN− | |
| Cianur | CN− | |
| Hidròxit | OH− | |
Marcha analítica dels aniones més comuns
[editar | editar còdic]Els aniones més freqüents en un laboratori no es poden separar de forma tan clara com els cationes. La major part de les voltes es van a identificar de forma directa, mentres que unes atres es van a separar en grans grups precipitant en cationes i, a partir d'estos precipitats, s'identifiquen eixos aniones. No obstant, en laboratori és prou més difícil analisar els aniones presents que els cationes. Generalment en elaboratori la marcha analítica d'aniones es fa primer eliminant tots els cationes existents precipitant en hidròxit de sodi o carbonat de sodi. A continuació es fan tres ensajos preliminars. Les sals típicament estan formades per cationes i aniones (encara que el enllaç mai és purament iònic, sempre hi ha una contribució covalente).
- Acetat.
- El ADN és un anión.
- Moltes proteïnas són aniónicas a pH fisiològic.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Nemer, Beatriz Virginia Cervantes (2006). google. es/books? id=fCaSUfbsFz4C&pg=PA19&dq=Un+ani%C3%B3n+es+un+ion+(o+i%C3%B3n)+con+carga+el%C3%A9ctrica+negativa&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjh8NzWo4rZAhVFbxQKHXpgDP8Q6AEIJzAA#v=onepage&q=Un%20ani%C3%B3n%20es%20un%20ion%20(o%20i%C3%B3n)%20con%20carga%20el%C3%A9ctrica%20negativa&f=false Manual pedagògic de pràctiques de química general en microescala (en és), Universitat Iberoamericana. ISBN 9789688595947.
- ↑ google. es/books? id=0JuUu1yWTisC&pg=SL6-PA32&dq=ani%C3%B3n+es&hl=es&sa=X&ved=0ahUKEwjXtfviu5jLAhVH1RQKHfQfBfc4HhDoAQgbMAA#v=onepage&q=ani%C3%B3n%20es&f=false Principis de química: els camins del descobriment, pag f-24 en Google llibres
Enllaços externs
[editar | editar còdic]Erro al crear miniatura: Anión en el Viccionari. Plantilla:RAER
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Anión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.