Oxalato (química)

Els oxalatos són les sals o éster del àcit oxálico (àcit etanodióico). Les sals tenen en comuna el anión C₂O₄^2-, mentres que els éster tenen en comú l'esquema estructural R-O₂CCO₂-R'. En dissolució acuosa és incoloro. Forma diverses sals, com el oxalato de sodi (Na₂C₂O₄) i varis éster, com el oxalato de dimetilo (CH3-COO-COO-CH3). Es troba de forma natural, inclús en alguns aliments.

Propietats generals

Es tracta de substàncies habitualment molt incoloras, reductores i tòxiques; són tòxiques degut a que una volta absorbides en el tubo digestiu s'unixen als ions de calcio formant el oxalato de calcio, CaC₂O₄, una sal molt poc soluble. D'esta manera, per una part s'elimina el calcio com a element essencial de l'organisme, i per una atra part es cristaliza formant un càlcul que pot obstaculisar els conductes renals. Quan esta sal es forma en el procés digestiu (oxalato+calcio dietètic) s'elimina en les heces posat que no és absorbible.

Les pedres renals també solen estar formades (a lo manco en part) per oxalato càlcic. Als pacients afectats de renyó se'ls recomana una dieta pobra en oxalato (poc té, poques espinacs o ruibarp).

Front a cationes polivalents, el ion oxalato sol actuar com lligant quelante.

La seua acumulació en certs òrguens provoca la oxalosis.

Propietats químiques

Els ions oxalato actuen com precipitantes de metals alcalinotérreos i com a formadors de complexos front a cationes metàlics, ya que forma complexos estables, incoloros o poc coloreados, inclús en mig àcit, en diversos cationes divalentes, trivalentes i tetravalents. Alguns d'estos complexos tenen interés en l'anàlisis químic qualitatiu per a separar uns cationes d'uns atres, ya que el anión oxalato pot actuar com agent enmascarante, especialment en la precipitació dels sulfur d'antimoni en presència d'estany, puix la presència de ions oxalato fa que solament precipite el sulfur d'antimoni(III) (Sb₂S₃), lo que permet separar-los, ya que d'una atra manera, precipitarien els sulfur d'abdós elements.

Major importància química té el caràcter precipitante del anión oxalato. En mig neutre precipita en gran cantitat de cationes, mentres que en mig llaugerament àcit (per eixemple tampó acètic) la precipitació és més selectiva i permet separar alguns cationes insolubles en este mig d'uns atres que sí ho són, per lo que s'utilisa, con este fin, en algunes marches analítiques. En mijos més àcits, com una dissolució HCl 0,2 M és possible separar de forma selectiva diversos ions de terres rares i Th⁴⁺.

L'àcit oxálico i els oxalatos alcalinos, aixina com els de magnesi i cromo són solubles en mig acuoso. Els oxalatos insolubles, com els oxalatos alcalinos són fàcilment solubles en àcit inorgànics, com l'àcit clorhídric i l'àcit nítric. Els oxalatos alcalino es descomponen tèrmicament, desprenent diòxit de carbono, deixant un residu de carbonat. Els oxalatos de metals pesats, es descomponen de forma similar, pero deixant un residu d'òxit metàlic.

L'àcit oxálico i els oxalatos solubles tenen propietats reductores, reduint al permanganato potásico a Mn(II) en mig àcit i fent que el permanganato perga el seu color característic, d'acort a la següent reacció iònica:

$5\mathrm{C}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}{\phantom{A}}_4{\phantom{A}}^{2-}+2\mathrm{M}\mathrm{n}\mathrm{O}{\phantom{A}}_4{\phantom{A}}^{-}+16\mathrm{H}{\phantom{A}}^{+}⟶10\mathrm{C}\mathrm{O}{\phantom{A}}_2+2\mathrm{M}\mathrm{n}{\phantom{A}}^{2+}+8\mathrm{H}{\phantom{A}}_2\mathrm{O}$

Esta característica té utilitat en l'anàlisis quantitatiu, ya que alguns oxalatos, com el oxalato de sodi o l'àcit oxálico són substàncies patró tipo primari, lo que permet preparar dissolució de oxalato de concentració coneguda que despuix s'utilisen i per a estandardisar les dissolució de permanganato, reactiu molt utilisat en certes volumetria redox.