Anar al contingut

Laboratori

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Un laboratori mèdic dirigit per l'Institut de Graduats de Biologia del Càncer de l'Universitat Mèdica de China (Taiwan).
Erro al crear miniatura:
Un científic fent estudis en un laboratori.
Thomas Edison en el seu laboratori, any 1901.
Una investigació (1897), obra de Joaquín Sorolla. La pintura mostra l'interior delaboratori del neurólogo Luis Simarro a finals del XIX.

El laboratori és un lloc dotat dels mijos necessaris per a realisar investigacions, experiments, pràctiques i treballs de caràcter científic, tecnològic o tècnic; està equipat en instruments de mida o equips en els que es realisen experiments, investigacions i pràctiques diverses, segons la branca de la ciència a la que es dedique. També pot ser un aula o dependència de qualsevol centre docent. És obligatori l'us d'equips de protecció com a guants, lents protectors i bata; aixina com del seguiment d'unes estrictes normes de seguritat. La seua importància, siga en investigacions o a escala industrial i en qualsevol de les seues especialitats (química, dimensional, electricitat, biologia, etc.), radica en el fet de que les condicions ambientals estan controlades i normalisades, de modo que:

  1. Es pot assegurar que no es produïxen influències estranyes (a les conegudes o previstes) que alteren el resultat de l'experiment o medició: control.
  2. Es garantisa que l'experiment o medició és repetible, és dir, qualsevol atre laboratori podria repetir el procés i obtindre el mateix resultat: normalisació. L'història dels laboratoris està influïda per l'història de la medicina, ya que l'home, en profundisar sobre cóm és el seu organisme, ha requerit l'us de laboratoris cada volta més especialisats.

Condicions de laboratori normalisades

[editar | editar còdic]

Usualment convé que la humitat siga la menor possible perque accelera l'oxidació dels instruments (comunament d'acer); no obstant, per a conseguir la millor habitabilitat delaboratori no pot ser menor del 50 % ni major del 75 %. Si s'aplega a sobrepassar este últim valor, la humitat pot afectar alaboratori.

Pressió atmosfèrica

[editar | editar còdic]

La pressió atmosfèrica normalisada sol ser en laboratoris industrials llaugerament superior a l'externa (25 Pa) per a evitar l'entrada d'aire brut de les zones de producció en obrir les portes d'accés. En el cas de laboratoris en risc biològic (manipulació d'agents infecciosos) la situació és la contrària, ya que deu evitar-se l'eixida d'aire delaboratori que puga estar contaminat, per lo que la pressió serà llaugerament inferior a l'externa i la temperatura deu ser de 16 °C.

Alimentació elèctrica

[editar | editar còdic]

Tots els laboratoris deuen tindre un sistema elèctric d'emergència, diferenciat dels demés de la ret elèctrica normal, a on van enchufats aparats com a congeladors, neveres, incubadores, etc., per a evitar problemes en cas d'apagons. Si ben molts de nosatres coneixem, a lo manco pel seu nom, numerosos laboratoris (com el que s'encarrega d'analisar exàmens de sanc i orina; el d'idiomes a on es deprenen diverses llengües i elaboratori de física present en vàries institucions educatives), hi ha en el món diverses classes de laboratoris, a on els especialistes de cada rubro conten en les ferramentes, l'higiene i les instalacions adequades, com per a concretar els seus plans professionals. Se sol controlar la presència de pols, ya que modifica el comportament de la llum en travessar l'aire. En els laboratoris de metrologia dimensional, la pols afecta la medició de les dimensions en distintes peces.

Vibració i soroll

[editar | editar còdic]

Al marge de l'incomoditat que supon la seua presència per a investigadors i tècnics de laboratori, poden falsejar medicions realisades per procediments mecànics. És el cas, per eixemple, de les màquines de medir per coordenades.

  • Tindre en conte qué element s'utilisa.
  • Saber escoltar les instruccions del preparador de l'àrea.
  • Mai jugar en els elements o utensilis delaboratori.
  • Estar en silenci.
  • No manipular instruments no indicats.
  • Usar guardapolvos especials per al seu treball
  • Usar sabates cobertes
  • No almagasenar substàncies químiques
  • Utilisar lents de protecció

Laboratori de metrologia

[editar | editar còdic]

En este laboratori s'aplica la ciència que té per objecte l'estudi de les unitats i de les mides de les magnituts; definix també les exigències tècniques dels métodos i instruments de mida. Els laboratoris de metrologia es classifiquen jerárquicamente d'acort a la calitat de les seues patrons. Encara que les estructures poden variar en cada país, per regla general existixen tres nivells (les condicions seran tant més estrictes quant més alt el nivell delaboratori):

  1. Laboratori nacional: és el que posseïx el patró nacional primari i els patrons nacionals de transferència (els empleats realment per a evitar el desgast del primari).
  2. Laboratori intermig: usualment són laboratoris d'universitats, centres d'investigació i similars.
  3. Laboratori industrial: en les pròpies instalacions de l'empresa, per a la realisació del control de calitat o l'ensaig de prototips. En qualsevol dels nivells, els laboratoris es poden classificar en funció de la naturalea de les medicions realisades: metrologia dimensional, metrologia elèctrica, ensaig de materials, etc.

Laboratori clínic

[editar | editar còdic]

El laboratori clínic és elloc a on es realisen determinacions "in vitro" de propietats biològiques humanes (o animals, en veterinària) que contribuïxen a l'estudi, prevenció, diagnòstic i tractament de problemes de salut. Utilisen les metodologia de diverses disciplines com la bioquímica, hematologia, inmunología i microbiologia. En elaboratori clínic s'obtenen i s'estudien mostres clíniques, com a sanc, orina, heces, líquit sinovial (articulacions), líquit cefalorraquídeo, exsudats faríngeus i vaginals, entre unes atres.

Servicis delaboratori clínic

[editar | editar còdic]
  1. Descobrir malties en etapes subclínicas
  2. Ratificar un diagnòstic sospitat clínicament.
  3. Obtindre informació sobre el pronòstic d'una maltia.
  4. Establir un diagnòstic basat en una sospita ben definida.
  5. Vigilar un tractament o conéixer una determinada resposta terapèutica.
  6. Precisar factors de risc. Un sistema de gestió d'informació de laboratori (LIMS), a voltes denominat sistema d'informació de laboratori (LIS) o sistema de gestió de laboratori (LMS), és una solució basada en software en característiques que respalen les operacions d'un laboratori clínic modern. Les característiques clau inclouen, entre unes atres, soport de fluix de treball i seguiment de senyes, arquitectura flexible i interfaços d'intercanvi de senyes, que "soporten completament el seu us en entorns regulats". Les funcions i els usos d'un LIS han evolucionat a lo llarc dels anys des del simple seguiment de mostres fins a una ferramenta de planificació de recursos empresarials que gestiona múltiples aspectes de l'informàtica de laboratori.

Laboratori científic

[editar | editar còdic]

Pràcticament totes les branques de les ciències naturals es desenrollen i progressen gràcies als resultats que s'obtenen en els seus laboratoris.

Laboratoris de biologia

[editar | editar còdic]

És elaboratori a on es treballa en material biològic, des de nivell celar fins al nivell d'òrguens i sistemes, analisant-els experimentalment. Es pretén distinguir en ajuda de cert material'estructura dels sers vius, identificar els composts que els conformen. També es realisen medicions i es fan observacions de les quals es trauen les conclusions de dits experiments. Consta de microscopi de llum o electrònic, caixes de Petri, termómetros; tot açò per a microbiologia, equip de cirugia, taules per a dissecció per a zoologia, elements de bioseguridad com a guants i bata de laboratori i ulleres de seguritat.

Laboratori de química

[editar | editar còdic]

És aquell que fa referència a la química i que estudia composts, mesclas de substàncias o elements utilisant ensajos químics, ajuda a analisar les teories que s'han postulat a lo llarc del desenroll d'esta ciència i a realisar nous descobriments. Es poden classificar en laboratoris de química física, laboratoris d'anàlisis químic, laboratoris de síntesis orgànica i laboratoris d'inorgànica.

Material d'un laboratori de química
[editar | editar còdic]

En un laboratori de química s'utilisa una àmplia varietat d'instruments o ferramentes que, en el seu conjunt, es denominen material de laboratori. Poden classificar-se segons el material:

Erro al crear miniatura:
Michael Faraday, físic i químic del XIX, en el seu laboratori

Laboratori de física

[editar | editar còdic]

Elaboratori de física és ideal per a fer experiments en electricitat, electrònica, òptica i afins. Conta en gran número d'enchufes i cables a on fan proves.

Laboratori de sols

[editar | editar còdic]

En els laboratoris de sols s'analisen les propietats d'estos des del punt de vista de la seua utilisació en agricultura i ganaderia, com també es determinen les característiques nutricionals que les plantes necessiten per al seu creiximent, ya siga també per a fer millorament de calitat del sol i aigua.

Laboratoris de calitat d'aigua

[editar | editar còdic]

En els laboratoris de calitat d'aigua s'analisa l'aigua tant des del punt de vista químic, com també biològic, per a detectar contaminants perjudicials a la salut. Existixen una variada gama de laboratoris especialisats en l'anàlisis de l'aigua, des dels més simples que s'instalen junt a les plantes de potabilización i a les plantes de tractament de les aigües residuals.

Atres tipos de laboratori

[editar | editar còdic]

Laboratori de producte

[editar | editar còdic]

En este laboratori s'estudia el comportament dels usuaris davant aplicacions informàtiques, com per eixemple una pàgina web. Per a això existixen diferents sals per a que els experts observen als usuaris. En un laboratori de producte usualment s'analisa i estudia la usabilidad d'un producte de software, aplicació o servici web.

Laboratori d'idiomes

[editar | editar còdic]

Es troben en escoles i institucions dedicades a la ensenyança d'idiomes i servixen per a la pràctica de les regles gramaticals i de sintaxis depreses en l'aula teòrica, aixina com per a millorar l'expressió oral (fonologia) i l'auditiva de l'idioma en qüestió. Fan us d'equips d'àudio (reproductors de cassets o CD i caixcos), equips de vídeo (pantalles, videograbadoras) i equips d'informàtica: ordenadors i diversos programes d'aprenentage d'idiomes i llenguages

Laboratori escolar

[editar | editar còdic]

Es troben en coleges i instituts. Són característics de les àrees de ciències experimentals a on els treballs pràctics cobren especial sentit didàctic i pedagògic. En ells es porten a terme distints tipos de treballs pràctics com les experiències de càtedra, les pràctiques dirigides i de comprovació, les experiències d'investigació o indagació per part dels alumnes, etc. Tradicionalment els alumnes seguixen per mig d'un guion de pràctiques una experiència preparada pel docent, anotant lo que realisen en un quadern de laboratori i elaboren posteriorment un informe de pràctiques.

Erro al crear miniatura:
Útils per a pràctiques de química en un laboratori escolar

Un laboratori escolar és un entorn molt distint a un aula normal puix requerix de material, mijos i instalacions adequades. La llegislació espanyola regula àmpliament estos espais; que deuen ser més amplis que un aula ordinària, de fàcil circulació pel seu interior, en a lo manco dos portes i en llum i ventilació natural. Ademés la seua arquitectura sol ser modular, en taules de treball àmplies i subjectes al sol aixina com en poyatas i llavadors d'aigua corrent. En els de química es dispondrà de vitrina per a gasos i extractors. Els reactius químics s'almagasenaran baix clau en armaris metàlics en sals anexes alaboratori. I les instalacions de gas i electricitat estaran en tot moment controlades per lo que s'instalarà un quadro elèctric independent per laboratori. Ademés de contar en l'equipament de qualsevol aula, contaran en material específic de les distintes matèries.

Tècniques analítiques

[editar | editar còdic]

Normes de seguritat en elaboratori

[editar | editar còdic]

Per al correcte us d'un laboratori, existixen unes normes tant de conducta com de manipulació que és necessari seguir. Si ben cada tipo de laboratori exigix unes mides específiques, algunes de les normes més comunes a aplicar en estos espais són les següents:

  • En elaboratori ni es menja ni es beu.
  • Arreplega't el pèl si ho tens llarc.
  • Utilisa guants, bata, ulleres de seguritat i demés EPI.
  • Du roba que et protegixca la pell, sabata tancada i no uses lentillas a ser possible.
  • Tingues molt present els pictogrames i advertències que apareixen en els flascos de reactius químics.
  • Conte en els aparats elèctrics. No manipules aparats elèctrics en les mans mullades.
  • Els àcits i bases deuen manejar-se en especial precaució.
  • Quan calents un tubo d'ensaig fes-ho per la part superior delíquit, mai pel fondo per a evitar proyeccions i no orientes la boca del tubo cap a cap persona.
  • Evita respirar gasos desconeguts i no proves cap substància.
  • Els reactius no utilisats no els tornes al flasco, contaminaries tot el contingut.
  • Els materials sòlits inservibles: cerillas, paper de filtre, vidres trencats, reactius insolubles... no els tires per la pila, deposita'ls en el recipient que a tal fi existixca en elaboratori. Tingues en conte una correcta gestió de residus.
  • Els aparats calents es deuen manipular en pinces. Conte en les substàncies inflamables; assegura't de que no hi ha una mistera encesa prop.
  • Lava les teues mans abans d'eixir delaboratori i comprova que tot el material ha quedat net i en orde, els aparats desconectats. En cas d'accidents, és molt important seguir les instruccions del responsable delaboratori i acodir immediatament a un mege. La pauta bàsica d'actuació (“PAS”) requerix protegir, avisar i socórrer. Ademés, qualsevolaboratori deu tindre un botiquín preparat per a estes casuísticas. De totes formes, poden aplicar-se les següents mides d'auxili:
  • Si s'han produït corts pel trencament del material de vidre, llavar be la ferida en abundant aigua corrent durant a lo manco 10 minuts. Desinfectar la ferida en antisépticos del botiquín i deixar-la secar a l'aire o tapar-la en una bena estèril.
  • Si hi ha hagut contacte en la pell en productes químics, llavar immediatament en aigua corrent durant a lo manco 15 minuts.
  • Si s'han produït cremades en la pell, llavar primer la zona afectada en aigua freda 10 o 15 minuts. Aplicar després una pomada adequada. Les cremades més greus requerixen atenció mèdica immediata.
  • Si s'ha inhalat un producte químic, conduir immediatament a la persona afectada a un lloc en aire fresc.
  • Si s'ha ingerit algun producte tòxic, caldrà acodir a l'hospital. És important tindre en conte el número de teléfon del Servici d'Informació Toxicològica. En molts laboratoris existixen perills. Els perills de laboratori poden incloure verins; agents infecciosos; materials inflamables, explosius o radiactius; maquinària en moviment; temperatures extremes; làsers, camps magnètics intensos o alta tensió. Per lo tant, les precaucions de seguritat són de vital importància.[1][2] Existixen normes per a minimisar el risc individual, i s'utilisen equips de seguritat per a protegir als usuaris delaboratori de lesions o per a ajudar en la resposta a una emergència. L'Administració de Seguritat i Salut Ocupacional (OSHA) d'Estats Units, reconeixent les característiques úniques delloc de treball en un laboratori, ha elaborat una norma per a l'exposició ocupacional a substàncies químiques perilloses en els laboratoris. Esta norma sol denominar-se "norma de laboratori". En virtut d'esta norma, un laboratori deu elaborar un Pla d'Higiene Química (CHP) que aborde els perills específics que es troben en la seua ubicació, aixina com la seua forma d'abordar-els. Per a determinar el Pla d'Higiene Química adequat per a una empresa o laboratori en particular, és necessari comprendre els requisits de la norma, l'evaluació de les pràctiques actuals en matèria de seguritat, salut i mig ambient i l'evaluació dels perills. el CHP deu revisar-se anualment. Moltes escoles i empreses ampren a especialistes en seguritat, salut i mig ambient, com un responsable d'higiene química (CHO), per a desenrollar, gestionar i evaluar el seu CHP. Ademés, també es recorre a la revisió per tercers per a obtindre una "visió externa" objectiva que proporcione una nova visió de les àrees i els problemes que poden donar-se per assentats o passar-se per alt per la costum. També poden realisar-se inspeccions i auditories periòdiques per a evaluar els riscs derivats de la manipulació i l'almagasenament de productes químics, els equips elèctrics, els riscs biològics, la gestió de residus perillosos, els residus químics, la neteja i la preparació per a emergències, la seguritat radiològica, la ventilació, les proves respiratòries i la calitat de l'aire interior. Un element important d'estes auditories és la revisió del compliment de la normativa i la formació de les persones que tenen accés alaboratori o treballen en ell. La formació és fonamental per al funcionament segur i continu de les instalacions delaboratori. Els educadors, el personal i la direcció deuen comprometre's a treballar per a reduir la provabilitat d'accidents, lesions i possibles litigis. Es fan esforços per a garantisar que els vídeos sobre seguritat en elaboratori siguen pertinents i atractius.[3]

Vore també

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Plantilla:Cite journalast=Otto
  2. (2019) taylorfrancis. com/books/9780429958496 Accelerator Radiation Physics for Personnel and Environmental Protection, 1 edició (en en), Boca Raton, FL : CRC Press, Taylor & Francis Group, [2019]: CRC Press. doi:10.1201/9780429491634. ISBN 978-0-429-49163-4.
  3. “Creating Customized, Relevant, and Engaging Laboratory Safety Videos” . Journal of Chemical Education 84 (10): 1727. doi:10.1021/ed084p1727. Bibcode2007JChEd..84.1727M.

Bibliografia

[editar | editar còdic]