Hematologia

Erro al crear miniatura:

Hematologia

Glòbuls rojos o eritrocits observats al microscopi

La Hematologia («tractat, estudi, ciència» de la sanc) és la subespecialitat mèdica (branca de la medicina interna) que es dedica a l'estudi i tractament dels pacients en malalties de la sanc o malalties hematològiques. El seu camp d'actuació és el diagnòstic, tractament, estudi i investigació de la sanc i els òrguens hematopoyéticos (mèdula òssea, ganglis limfàtics i bazo) tant sans com malalts.

Enfocament de l'hematologia

El hematologia és una branca de la medicina interna encarregada de l'estudi de les cèlules de la sanc (eritrocits, leucocits, plaquetes, etc) i els seus precursors, aixina com dels trastorns estructurals i bioquímics d'estos elements que puguen conduir a una malaltia.

El hematologia és una ciència que comprén l'estudi de l'etiologia, diagnòstic, tractament, pronòstic i prevenció de les malalties de la sanc i òrguens hemolinfoproductores. Els subespecialistas en este domini són cridats hematólogos. És l'única especialitat mèdica que tracta malalties malignes (càncer) i no malignes. Posseïx diferents àrees d'enfocament: hematologia benigna (anèmia etc.), hematologia maligna (leucèmia, limfomes, mieloma...), hemostasia i trombosis (malalties que causen sagnat o trombosis), teràpia transfusional (transfusió sanguínea) i transplant de cèlules mare o de mèdula òssea (transplant de progenitors hematopoyéticos).

Fonaments de l'hematologia

Erro al crear miniatura:

Hematopoyesis humana. Les característiques morfològiques de les cèlules hematopoyéticas es mostren com s'observa en la tinción de Wright, tinción de May-Giemsa o tinción de May-Grünwald-Giemsa. Els noms alternatius de certes cèlules s'indiquen entre paréntesis. Certes cèlules poden tindre més d'una apariència característica. En estos casos, s'ha inclós més d'una representació de la mateixa cèlula. Junts, els monocits i els limfocits comprenen els agranulocitos, a diferència dels granulòcits (basófilos, neutrófilos i eosinòfils) que es produïxen durant la granulopoyesis.
b., n. i i. representen basófilo, neutrofílo i eosinòfil, respectivament - com en promielocito basofílico.
[1] L'eritrocit policromático (reticulòcit) de la dreta mostra el seu aspecte característic quan s'teñir en blau de metileno o Azure B.
[2] L'eritrocit de la dreta és una representació més precisa de la seua apariència en la realitat quan es veu a través d'un microscopi.
[3] Atres cèlules que sorgixen del monocit: osteoclastos, microglia (sistema nerviós central), cèlules de Langerhans (epidermis), cèlules de Kupffer (fege).
[4] Para major claritat, els limfocits T i B es dividixen per a indicar millor que la cèlula plasmática sorgix de la cèlula B. Tinga en conte que no hi ha diferència en l'apariència de les cèlules B i T, a menos que s'aplique una tinción específica

Totes les cèlules que formen la sanc deriven d'una cèlula mare pluripotencial localisada en la mèdula òssea que per mig d'un procés de diferenciació que es diu hematopoyesis, que dona lloc a diferents tipos de cèlules de la sanc. Cada una d'elles posseïx unes característica i funcions específiques. Les principals cèlules que formen la sanc són hematíes (o eritrocits), leucocits (neutrófilos, eosinofilos, basófilos, monocits, limfocits) i plaquetes.