L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Tractament (medicina)

En medicina, tractament o teràpia (del llatí therapīa, i este a la seua volta del grec clàssic θεραπεία, therapeia, ‘conte’, ‘tractament mèdic’, derivat de θεραπεύω)[1] és el conjunt de mijos (higiènics, farmacològics, quirúrgics o uns atres) la finalitat de la qual és la curació (sanar) o el consol (paliación) de les maltiaés o síntomas. És un tipo de juí clínic. Són sinònims: teràpia, terapèutic, cura, método curatiu.[2]

Chiquets sent tractats en teràpia física per al tractament de la poliomielitis.

No es deu confondre en terapèutica, que és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa dels mijos empleats i la seua forma d'aplicar-els en el tractament de les malties, en la finalitat d'aliviar els síntomes o de produir la curació.[3]

Camp semàntic

Les paraules atenció, teràpia, tractament i intervenció se superponen en un camp semàntic i, per tant, poden ser sinònims segons el context. Alvançant a través d'eixe orde, el nivell connotatiu d'holisme disminuïx i el nivell d'especificidad (per a casos concrets) aumenta. Aixina, en contexts d'atenció de salut (a on els seus sentits sempre no conten), la paraula atenció tendix a implicar una idea àmplia de tot lo que es fa per a protegir o millorar la salut d'algú (per eixemple, com en els térmens atenció preventiva i atenció primària, que connotan atenció contínua), encara que a voltes implica una idea més estreta (per eixemple, en els casos més simples de conte de ferides o contes postanestésicos, uns pocs passos particulars són suficients i l'interacció del pacient en eixe proveïdor pronte termina). Pel contrari, la paraula intervenció tendix a ser específica i concreta, per lo que a sovint és contable; per eixemple, un cas de cateterisme cardíac és una intervenció realisada, i l'atenció coronaria (no contabilisada) pot requerir una série d'intervencions (contables). En l'extrem, l'acumulació de tals intervencions contables equival a intervencionisme, un model defectuós d'atenció que carix de circumspecció holística i que es llimita a tractar problemes discrets (en increments facturables) en lloc de mantindre la salut. Teràpia i tractament, en mig del camp semàntic, poden connotar ya siga el holisme de l'atenció o la discreció de l'intervenció, a on el context transmet l'intenció en cada us. En conseqüència, es poden utilisar tant en el sentit de contar com de no contar (per eixemple, la teràpia per a la maltia renal crònica pot implicar varis tractaments de diálisis per semana). Les paraules aceología i iamatología són sinònims obscurs i obsolets que es referixen a l'estudi de les teràpies. La paraula en espanyol teràpia prové dellatí therapīa del grec θεραπεία i lliteralment significa «curar».

Llínees de teràpia

 
Tractament d'una ferida causada per una llança, en un quadro de la segona mitat d'el XVII (Museu Semmelweis d'Història de la Medicina de Budapest).

Les decisions terapèutiques solen seguir directrius formals o informals algorítmiques. Les opcions de tractament solen classificar-se o priorisar-se en llínees de tractament: tractament de primera llínea, tractament de segona llínea, tractament de tercera llínea, etc. Teràpia de primera llínea (a voltes denominada teràpia d'inducció, teràpia primària o teràpia de primera llínea)[4] és la primera teràpia que es provarà. La seua prioritat sobre atres opcions sol ser: (1) recomanada formalment sobre la base d'ensajos clínics que demostren la millor combinació disponible d'eficàcia, seguritat i tolerabilidad o (2) elegida en funció de l'experiència clínica del mege. Si una teràpia de primera llínea no resol el problema o produïx efectes secundaris intolerables, es poden substituir o afegir teràpies adicionals (de segona llínea) al règim de tractament, seguides de teràpies de tercera llínea, i aixina successivament. Un eixemple de context en el que la formalisació d'algoritmes de tractament i la jerarquisació de llínees terapèutiques és molt àmplia és el dels règims de quimioteràpia. Per la gran dificultat per a tractar en èxit algunes formes de càncer, es pot intentar una llínea despuix d'una atra. En oncología el reconte de llínees de teràpia pot aplegar a 10 o inclús 20. A sovint poden provar-se vàries teràpies simultàneament (teràpia combinada o politerapia). Aixina, la quimioteràpia combinada també es denomina poliquimioterapia, mentres que la quimioteràpia en un agent cada volta es denomina teràpia en un sol agent o monoterapia.[5]

la teràpia adyuvante és una teràpia que s'administra ademés del tractament primari, principal o inicial, pero de forma simultànea (a diferència de la teràpia de segona llínea). la teràpia neoadyuvante és la teràpia que s'inicia abans de la teràpia principal.[6] Aixina, es pot considerar que l'extirpació quirúrgica d'un tumor és la teràpia de primera llínea per a un determinat tipo i estadi de càncer encara que abans s'utilise radioteràpia; la radioteràpia és neoadyuvante (cronològicament primera pero no primària en el sentit de principal). la premedicación no dista molt conceptualment d'açò, pero les paraules no són intercanviables; els fàrmacs citotóxicos per a posar un tumor «contra les cordes» ans que la cirugia done el «colp de gràcia» es diuen quimioteràpia neoadyuvante, no premedicación, mentres que coses com els anestésicos o els antibiòtics profilácticos abans de la cirugia dental es diuen premedicación. La teràpia escalonada és un tipo específic de priorisació per llínees de tractament. És controvertida en l'atenció sanitària en Estats Units (American health care) perque, a diferència de la presa de decisions convencional sobre lo que constituïx la teràpia de primera, segona i tercera llínea, que en Estats Units reflectix primer la seguritat i l'eficàcia i el cost només segons els desijos del pacient, la teràpia escalonada intenta mesclar en l'algoritme la contenció de costs per part d'algú que no és el pacient (tercers pagadors). Es tracta de la llibertat terapèutica i la negociació entre drets individuals i de grup.

Eixemples de tractaments

 
"Goya atés per Arrieta" (1820), oli de Francisco de Goya. S'especula que la greu maltia que patia Goya, tractada pel Dr. Arrieta, era el tifus.

Formes d'aplicar tractaments

 
La consulta del cirugià en un quadro de Balthasar van donen Bossche. Representa la dolorosa retirada d'un vendaje.
  • Teràpia individual és l'aplicada a un sol pacient.
  • Teràpia grupal és aplicat a varis pacients al mateix temps.
  • Tractament alternatiu és el prescrit per una persona, generalment sense formació mèdica homologada, i sense demostració científica de la seua eficàcia.
  • Tractament conservador és el que evita procediments cruents, com els quirúrgics o instrumentals, i utilisa mides poc agressives, tendents a mantindre o millorar la situació general del malt i a controlar en lo possible el curs de la maltia.
  • Tractament curatiu és el que despuix de ser aplicat es conseguix una reversión total de la maltia.
  • Tractament específic és el dirigit contra una maltia concreta.
  • Tractament etiològic és el que actua directament sobre la causa que origina una maltia.
  • Tractament paliatiu és el que intenta aliviar o oferir el màxim benestar al pacient perque no es pot alcançar un tractament curatiu.
  • Tractament radical és el que intenta erradicar la maltia utilisant totes les mides disponibles en Medicina.
  • Tractament sintomàtic és el que calma o alivia els síntomes en aquelles malties que es desconeixen o que no tenen un tractament eficaç.
  • Tractament no farmacològic és l'intervenció no química, teòricament sustentada, focalizada i replicable, realisada sobre el pacient o el cuidador i potencialment capaç d'obtindre un benefici rellevant.

Problemes del tractament

 
Pacient (gitat boca dalt) sent preparat per a radioteràpia (tomoterapia)
  • Cascada terapèutica: es referix a «un procés que, una volta iniciat, procedix pas a pas fins a la seua conclusió total, aparentment inevitable». [7] La principal causa d'una cascada de lesions en medicina és el diagnòstic erròneu i l'error mèdic. Estos donen lloc a lesió iatrogénica i de l'error mèdic fluïx una cascada d'efectes i resultats que a sovint inclouen dolor, incapacitat, pèrdua del treball, pobrea i falta de vivenda que òbviament causen problemes de salut mental i poden causar la mort. En medicina, un efecte cascada també pot referir-se a una cadena d'acontenyiments iniciada per una prova innecessària, un resultat inesperat o l'ansietat del pacient o del mege, que dona lloc a proves o tractaments desacertats que poden causar danys als pacients a mida que es perseguixen els resultats. Un eixemple seria solicitar un TAC corporal complet sense una raó clara, trobar un incidentaloma i sometre's a una cirugia debilitante per a extirpar-ho, a pesar de que l'afecció era asintomática i possiblement benigna.[8][9]
  • Contraindicació: és una condició (una situació o factor) que servix de motiu per a no prendre un determinat tractament mèdic pel dany que causaria al pacient.[10][11] Contraindicació és lo contrari d'indicació, que és una raó per a utilisar un determinat tractament.
  • Cura (mitologia)
  • Efecte advers: és un efecte nociu no desijat resultant d'un medicament o una atra intervenció, com la cirugia.[12] Un efecte advers pot denominar-se «efecte secundari», quan es considera secundari a un efecte principal o efecte terapèutic. El terme complicació és similar al d'efecte advers, pero este últim s'utilisa normalment en contexts farmacològics, o quan l'efecte negatiu és esperat o comú. Si l'efecte negatiu és conseqüència d'una dosificació o procediment inadequats o incorrectes, es parla d'error mèdic i no d'efecte advers. Els efectes adversos es denominen a voltes «iatrogénicos» perque són generats per un mege/tractament. Alguns efectes adversos només es produïxen en iniciar, aumentar o interrompre un tractament.
  • Iatrogenia: és la causa d'una maltia, una complicació perjudicial o un atre efecte nociu per qualsevol activitat mèdica, inclosos el diagnòstic, l'intervenció, l'error o la negligència.[13][14][15] Utilisat per primera volta en este sentit en 1924,[13] el terme va ser introduït en la sociologia en 1976 per Ivan Illich, alegant que les societats industrialisades deterioren la calitat de vida sobre medicar. [16] Aixina que, la iatrogenia pot incloure el sofriment mental a través de creències mèdiques o declaracions d'un professional.[16][17][18] Alguns successos iatrogénicos són evidents, com l'amputació del membre equivocat, mentres que uns atres, com l'interacció de fàrmacs, poden eludir el reconeiximent. Segons una estimació de 2013, s'havien produït uns 20 millons d'efectes negatius derivats del tractament en tot lo món.[19] Es calcula que en 2013 varen morir 142.000 persones per efectes adversos de tractaments mèdics, front a les 94.000 estimades en 1990. [20]

Vore també

Referències

  1. ↑ (1935) Bailly, Dictionnaire Grec Francais.
  2. ↑ Diccionari Mèdic. (2023). "Tractament". Clínica Universitat de Navarra. Consultat el 16/12/2023.
  3. ↑ Real Acadèmia Nacional de Medicina. Diccionari de térmens mèdics. Madrit: Interamericana; 2012.
  4. ↑ National Cancer Institute > Dictionary of Cancer Terms > first-line therapy Recuperat en juliol de 2010
  5. ↑ Saini, K. S., Twelves, C. Determining lines of therapy in patients with solid cancers: a proposed new systematic and comprehensive framework. Br J Cancer 125, 155–163 (2021). https://doi.org/10.1038/s41416-021-01319-8
  6. ↑ Warner, J. L., Dymshyts, D., Reich, C. G., Gurley, M. J., Hochheiser, H., Moldwin, Z. H. et al. HemOnc: a new standard vocabulary for chemotherapy regimen representation in the OMOP common data model. J. Biomed. Inform. 96, 103239 (2019).
  7. ↑ “L'efecte cascada en l'atenció clínica de pacients” (1986). New England Journal of Medicine 314 (8): 512-514. doi:10.1056/NEJM198602203140809. PMID 3945278.
  8. ↑ Richard A. Deyo. “Efectes en cascada de la tecnologia mèdica”. Annual Review of Public Health 23: 23-44. doi:10.1146/annurev. publhealth.23.092101.134534. PMID 11910053.
  9. ↑ “Incidentalomas. Una maltia de la tecnologia moderna” . Endocrinology and Metabolism Clinics of North America 26 (1): 233-53. doi:10.1016/S0889-8529(05)70242-5. PMID 9074861.
  10. ↑ «Contraindicació - Definició mèdica i més de Merriam-Webster».
  11. ↑ Vorvick, Lindo J., MD. A. D. A. M. Health Solutions, Ebix Inc., David Zieve, MHA, David, R. Eltz, Stephanie Slon, Nissi Wang (ed.): «Contraindicació: Enciclopèdia Mèdica MedlinePlus». Biblioteca Nacional de Medicina d'Estats Units.
  12. ↑ Plantilla:Cite journalast1=Edwards
  13. ↑ 13,0 13,1 «Iatrogenic», Merriam-Webster. com, Merriam-Webster, Inc., consultat el 27 de juny de 2020.
  14. ↑ “John O. Barr & Timothy L. Kauffman, «Iatrogenesis in older adults», en Timothy L. Kauffman, Ron Scott, John O. Barr & Michael. Moren, eds., A Comprehensive Guide to Geriatric Rehabilitation, 3ª edn. (Edimburc: Churchillivingstone/Elsevier, 2014)” . doi:10.1016/B978-0-7020-4588-2.00056-5.
  15. ↑ «Errors d'intervenció i cóm evitar-els» (en en-us).
  16. ↑ 16,0 16,1 «iatrogenesis», A Dictionary of Sociology, Encyclopedia. com. actualisat el 31 de maig de 2020.
  17. ↑ David Kuhl, What Dying People Want: Practical Wisdom for the End of Life (Nova York: PublicAffairs, 2002), [1].
  18. ↑ Paul F. Lazarsfeld, «Working with Merton», en Lewis A. Cosar, ed., The Idea of Social Structure: Papers in Honor of Robert K. Merton (New Brunswick, NJ: Transaction Publishers, 2012 / Nova York: Harcourt Brace Jovanovich, 1975), «iatrogenesis», esp. pp. 328-329.
  19. ↑ “Incidència, prevalença i anys vixcuts en discapacitat a nivell mundial, regional i nacional per a 301 malties i lesions agudes i cròniques en 188 països, 1990-2013: un anàlisis sistemàtic per a l'Estudi sobre la Càrrega Mundial de Morbilidad 2013.” 386 (9995): 743-800. doi:10.1016/s0140-6736(15)60692-4. PMID 26063472.
  20. ↑ “Mortalitat mundial, regional i nacional per edat i sexe per totes les causes i per causes específiques per a 240 causes de mort, 1990-2013: un anàlisis sistemàtic per a l'Estudi sobre la Càrrega Mundial de Morbilidad 2013” 385 (9963): 117-71. doi:10.1016/S0140-6736(14)61682-2. PMID 25530442.

Bibliografia

  • Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Guia de prescripció terapèutica. Barcelona: Pharma; 2006. ISBN 84-95993-11-2
  • Brunton LL, Llaç JS, Parker KL (editors). Goodman and Gilman. Les bases farmacològiques de la terapèutica (11.ª ed.) Mèxic: McGraw-Hill; 2007. ISBN 978-970-10-5739-1
  • Formulari nacional (1.ª ed.). Madrit: Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris; 2007. ISBN 978-84-7978-813-1

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Tractament_(medicina)&oldid=1403726»