Dosis (bioquímica)
Una dosis és una cantitat medida d'un medicament, nutrient o patógeno que s'administra com una unitat. Quant major és la cantitat entregada, major és la dosis. Les dosis es medixen més comunament per a composts en medicina. El terme generalment s'aplica a la cantitat d'un medicament o un atre agent administrat en fins terapèutics, pero pot usar-se per a descriure qualsevol cas en el que s'introduïx una substància en el cos. En nutrició, el terme generalment s'aplica a la cantitat d'un nutrient específic en la dieta d'una persona o en un aliment, menjar o suplement dietètic en particular. Per als agents bacterians o virals, la dosis generalment es referix a la cantitat de patógeno requerida per a infectar a un hoste.
En farmacologia clínica, la dosis es referix a la cantitat d'una substància administrada a una persona, mentres que exposició significa la concentració depenent del temps (a sovint en la sanc circulatòria o plasma) o paràmetros derivats de la concentració com AUC (àrea baix la curva de concentració) i Cmax (nivell màxim de la curva de concentració) de la droga despuix de la seua administració. Açò està en contrast en el seu us intercanviable en atres camps.
Factors que afecten la dosis
[editar | editar còdic]Una 'dosis' de qualsevol agent químic o biològic té varis factors que són crítics per a la seua efectivitat. El primer és la concentració, és dir, la cantitat d'agent que s'administra al cos al mateix temps.
Un atre factor és la duració de l'exposició. Alguns medicaments o suplements tenen una funció de lliberació llenta en la que les porcions de la medicació es metabolizan en diferents moments, lo que canvia l'impacte que els ingredients actius tenen en el cos. Algunes substàncies deuen prendre's en chicotetes dosis durant llarcs periodos de temps per a mantindre un nivell constant en el cos, mentres que unes atres deuen tindre un gran impacte una volta i ser expulsades del cos despuix de realisar el seu treball. Depén completament de la funció del medicament o suplement.
La ruta d'administració també és important. Si un medicament es ingerix per via oral, es injecta en un múscul o una vena, es absorbix a través d'una membrana mucosa o en qualsevol dels atres tipos de vies d'administració, afecta la rapidea en que el cos metaboliza la substància i, per lo tant, afecta la concentració de l'ingredient actiu(s). Les curves de dosis-resposta poden ilustrar la relació d'estos efectes metabòlics.
Medicaments
[editar | editar còdic]
Medicaments de venda lliure
[editar | editar còdic]En els medicaments de venda lliure, la dosis es basa en l'edat. Per lo general, es recomanen diferents dosis per a chiquets de 6 anys i menors, chiquets de 6 a 12 anys i persones de 12 anys en avant, pero fòra d'eixos rancs, la guia és escassa.[1] Açò pot conduir a una sobredosis o una sobredosis en série, ya que les persones més chicotetes prenen més de lo que deurien i les persones més grans prenen menys. Els medicaments de venda lliure solen anar acompanyats d'un conjunt d'instruccions que indiquen al pacient que prenga una menuda dosis determinada, seguida d'una atra menuda dosis si els seus síntomes no disminuïxen. La subdosificación és un problema comú en la farmàcia, ya que predir una dosis promig que siga efectiva per a totes les persones és extremadament desafiant perque el pes corporal i el tamany impacten cóm actua la dosis dins del cos.[2]
Medicaments en recepta
[editar | editar còdic]La dosis del medicament receptat es basa típicament en el pes corporal.[3] Els medicaments vénen en una dosis recomanada en miligrams o micrograms per quilogram de pes corporal, i això s'usa junt en el pes corporal del pacient per a determinar una dosis segura. En escenaris de dosificació única, el pes corporal del pacient i la dosis recomanada del medicament per quilogram s'utilisen per a determinar una dosis segura d'una sola volta. En els medicaments a on es necessiten múltiples dosis de tractament en un dia, el mege deu tindre en conte l'informació sobre la cantitat total del medicament que és segur d'usar en un dia, i cóm es deu dividir en intervals per al tractament més efectiu per al pacient[4] La dosis insuficient de medicaments ocorre comunament quan els meges escriuen receptes per a una dosis que és correcta durant un cert temps, pero no aumenta la dosis que el pacient necessita (és dir, la dosis basada en el pes en chiquets o l'aument de les dosis de medicaments de quimioteràpia si la condició del pacient empijora).[5]
Cànnabis medicinal
[editar | editar còdic]El cànnabis medicinal s'usa per a tractar els síntomes d'una àmplia varietat de malalties i afeccions. La dosis de cànnabis depén de l'individu, l'afecció a tractar i la proporció de cannabidiol (CBD) a tetrahidrocannabinol (THC) en el cànnabis. El CBD és un component químic del cànnabis que no és intoxicante i s'usa per a tractar afeccions com la epilèpsia i atres trastorns neuropsiquiátricos. El THC és un component químic del cànnabis que és psicoactivo. S'ha utilisat per a tractar les nàusees i les molèsties en pacients en càncer que reben tractament de quimioteràpia. Per a l'ansietat, la depressió i atres dolències de salut mental, es recomana una relació CBD a THC de 10 a 1.[6] Per al càncer i les afeccions neurològiques, es recomana una relació CBD a THC d'1 a 1. La dosis correcta per a un pacient depén de la seua reacció individual a abdós productes químics i, per lo tant, la dosis deu ajustar-se contínuament una volta que s'inicia el tractament per a trobar l'equilibri correcte.
Existix un consens llimitat en tota la comunitat científica sobre l'efectivitat del cànnabis medicinal.[7][8]
Càncer
[editar | editar còdic]El càlcul de les dosis de medicaments per al tractament de malalties més greus com el càncer es realisa comunament per mig de la medició de l'àrea de superfície corporal del pacient. Existixen aproximadament 25 fòrmules diferents per a medir l'àrea de superfície corporal d'un pacient, cap d'elles exacta. Vore també Àrea de superfície corporal. Per la varietat de métodos per a seleccionar en determinar l'àrea de superfície corporal d'un pacient, els estudis mostren que elegir el millor método per a un pacient individual és una tasca difícil i, a sovint, un pacient rep massa o molt poca medicació per anomalies físiques que no No necessàriament encaixa perfectament en la cartera de la superfície corporal.[9]
Degut a que estos métodos són inexactos, generalment s'ajusten per lo que es coneix com "dosificació d'ajust de toxicitat'', a on els meges monitorean la supressió immune i ajusten la dosificació d'acort en els resultats per a minimisar la subdosificación i la sobredosis.[10] S'ha demostrat que este método de prova i error és arriscat per al pacient i costós per a les companyies d'atenció mèdica, aixina com ineficiente, pel monitoreo constant que es requerix. Es realisen investigacions constantment per a desenrollar nous métodos de dosificació que siguen més precisos i segurs per al consumidor.
Investigacions en curs
[editar | editar còdic]Un atre enfocament que s'ha investigat és la dosificació a nivell molecular, ya siga a través de sistemes d'administració convencionals, administració de nanopartículas, administració activada per la llum o atres métodos menys coneguts/utilisats. En combinar estes drogues en un sistema que detecta la concentració de partícules de drogues en la sanc, es pot conseguir una dosificació adequada per a cada pacient individual. L'investigació en este camp es va iniciar en la monitorisació dels nivells de cocaïna de molècula menuda en sèrum sanguíneu sense diluir en detecció electroquímica basada en aptámero. Els aptámeros de ADN, que són péptidos que tenen molècules diana específiques que busquen, es pleguen en resposta a la molècula quan la troben, i esta tecnologia es va utilisar en un sistema de detecció de microfluidos per a crear una senyal electroquímica que els meges poden llegir. Els investigadors ho varen provar en la detecció de cocaïna i varen descobrir que va trobar en èxit chicotetes cantitats de cocaïna en la sanc.[11]
Esta investigació es va ampliar i va conduir a la creació d'un producte cridat MEDIC (detector electroquímic microfluídico per a monitoreo continu in viu) desenrollat per professors de l'Universitat de Califòrnia en Santa Bàrbara. MEDIC és un instrument que pot determinar contínuament les concentracions de diferents molècules en la sanc.[12] La sanc no té que mesclar-se en res abans de la prova per a crear un 'sèrum' com ho va fer el primer dispositiu. MEDIC pot detectar una àmplia varietat de molècules de fàrmacs i biomarcadores. En els ensajos, els primers models del dispositiu varen fallar despuix d'aproximadament mija hora perque les proteïnes en la sanc sancera es varen adherir als sensors i varen obstruir els components. Este problema es va resoldre per mig d'una segona cambra que permetia que un tampó líquit fluïra sobre els sensors en la sanc, sense mesclar ni alterar la sanc, per lo que els resultats es varen mantindre sense canvis. El dispositiu encara està en ensajos clínics i l'implementació real en medicina provablement estiga a anys de distància, no obstant, mentrestant, els seus creadors estimen que també podria usar-se en l'indústria farmacèutica per a permetre una millor prova en els ensajos clínics de Fase 3.[13]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Research. «How Drugs llaure Developed and Approved - OTC (Nonprescription) Drugs» (en en). www.fda.gov. Consultat el 8 d'abril de 2017.
- ↑ BMC Public Health.13
- 631.ISSN 1471-2458.doi:10.1186/1471-2458-13-631.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de novembre de 2019. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ Patient Preference and Adherence.10
- 549–560.ISSN 1177-889X.doi:10.2147/PPA.S103156.
- ↑ «Research paper insights: Medication underdosing and underprescribing: Issues that may contribute to polypharmacy, poor outcomes» (en en). ResearchGate. Consultat el 7 d'abril de 2017.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 10 d'abril de 2017. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ «[1]». Consultat el 9 d'abril de 2017 (en en).
- ↑ (2014).Scientific American Mind.25(3)
- 15.doi:10.1038/scientificamericanmind0514-15.
- ↑ Scientific Reports.6
- 27966.ISSN 2045-2322.doi:10.1038/srep27966.
- ↑ British Journal of Cancer.86(8)
- 1297–1302.ISSN 0007-0920.doi:10.1038/sj.bjc.6600139.
- ↑ Journal of the American Chemical Society.131(12)
- 4262–4266.ISSN 0002-7863.doi:10.1021/ja806531z.
- ↑ Science Translational Medicine.5(213)
- 213ra165.ISSN 1946-6234.doi:10.1126/scitranslmed.3007095.
- ↑ «[2]». Consultat el 7 d'abril de 2017 (en en-US).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dosis (bioquímica)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.