Concentració
En química, la concentració d'una dissolució és la proporció o relació que hi ha entre la cantitat de solut i la cantitat de dissolució o, a voltes, de dissolvent;[1][2] a on el solut és la substància que es dissol, el dissolvent és la substància que dissol al solut, i la dissolució és el resultat de la mescla homogénea de les dos anteriors. A menor proporció de solut dissolt en el dissolvent, menys concentrada està la dissolució, i a major proporció més concentrada està.
Una dissolució és una mescla homogénea a nivell molecular, de dos o més substàncies.[3]
El vocablo també és usat per a fer referència a un procés de concentració, i aumentar la proporció de solut en el dissolvent, invers al procés de dilució.[2]
Solubilidad
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Solubilidad.
Cada substància té una solubilidad per a un dissolvent determinat. La solubilidad és la cantitat màxima de solut que pot mantindre's dissolt en una dissolució, i depén de condicions com la temperatura, pressió, i atres substàncies dissoltes o en suspensió. Quan s'alcança la màxima cantitat de solut en una dissolució es diu que la dissolució està «saturada», i ya no s'admetrà més solut dissolt en ella. Si agreguem una miqueta de sal comuna a un got d'aigua, per eixemple, i l'agitem en una cucharita, la sal es dissoldrà. Si continuem agregant sal, hi haurà cada volta més concentració d'esta fins que l'aigua ya no puga dissoldre més sal per molt que l'agitem. Llavors, la dissolució estarà saturada, i la sal que li agreguem, en lloc de dissoldre's es precipitarà al fondo del got. Si calfem l'aigua, està podrà dissoldre més sal (aumentarà la solubilidad de la sal en l'aigua), i si la gelem, l'aigua tindrà menys capacitat per a retindre dissolta la sal, i l'excés es precipitarà.
Formes d'expressar la concentració
[editar | editar còdic]
Els térmens quantitatius són quan la concentració s'expressa científicament d'una manera numèrica molt exacta i precisa. Algunes d'estes formes quantitatives de medir la concentració són els percentages del solut, la molaridad, la normalitat, i parts per milló, entre unes atres. Estes formes quantitatives són les usades tant en l'indústria per a l'elaboració de productes com també en l'investigació científica.[4]
Eixemples
[editar | editar còdic]l'alcohol comercial d'us domèstic. Generalment no ve en una presentació pura (100 % alcohol), sino que és una dissolució d'alcohol en aigua en certa proporció, a on l'alcohol és el solut (la substància que es dissol) i l'aigua és el dissolvent (la substància que dissol el solut). Quan l'etiqueta de l'envàs diu que este alcohol està al 70 % V/V (de concentració) significa que hi ha un 70 % d'alcohol, i el restant, el 30 %, és aigua. El suc de taronja comercial sol tindre una concentració de 60 % V/V, lo que indica que el 60 %, (el solut), és suc de taronja, i el restant, el 40 % (el dissolvent), és aigua. La tintura de yodo, que en una presentació comercial pot tindre una concentració 5 %, significa que hi ha un 5 % de yodo, (el solut), dissolt en un 95 % d'alcohol, (el dissolvent).
Concentració en térmens qualitatius
[editar | editar còdic]La concentració de les dissolució en térmens qualitatius, també cridats empírics, no pren en conte cuantitativamente (numèricament) la cantitat exacta de solut i dissolvent presents, i depenent de la seua proporció la concentració es classifica com seguix:
Diluïda o concentrada
[editar | editar còdic]
A sovint en el llenguage informal, no tècnic, la concentració es descriu d'una manera qualitativa, en l'us d'adjectius com "diluït" o "dèbil" per a les dissolució de concentració relativament baixa, i d'uns atres com "concentrat" o "fort" per a les dissolució de concentració relativament alta. En una mescla, eixos térmens relacionen la cantitat d'una substància en l'intensitat observable dels efectes o propietatés, com el color, sabor, olor, viscosidad, conductivitat elèctrica, etc, causats per eixa substància. Per eixemple, la concentració d'un café pot determinar-se per l'intensitat del seu color i sabor, la d'una limonada pel seu sabor i olor, la de l'aigua azucarada pel seu sabor. Una regla pràctica és que quant més concentrada és una dissolució cromàtica, generalment més intensament coloreada està.
Depenent de la proporció de solut sobre el dissolvent, una dissolució pot estar diluïda o concentrada: (tenint en conte la naturalea dels components)
- Dissolució diluïda: és aquella en a on la cantitat de solut està en una chicoteta proporció en un volum determinat.
- Dissolució concentrada: és la que té una cantitat considerable de solut en un volum determinat.
Les dissolució saturades i sobresaturadas poden ser diluïdes o concentrades depenent de la seua solubilidad, aixina una dissolució de saturada de NaCl (sal comuna) serà concentrada, pero una dissolució saturada de CaCO3 (calcita o calcàrea) serà diluïda perque és molt poc soluble.
- Eixemple de dissolució diluïda: sucre en el café.
- Eixemple de dissolució concentrada: la mel (els sucres de la mateixa en l'aigua).
| Diluïda | Concentrada |
|---|---|
| És aquella que té una cantitat de solut dissolt relativament menuda. | És una dissolució que conté cantitats relativament grans de solut dissolt.[5] |
Insaturada, saturada i sobresaturada
[editar | editar còdic]La concentració d'una dissolució pot classificar-se, en térmens de la solubilidad. Depenent de si el solut està dissolt en el dissolvent en la màxima cantitat possible, o menor, o major a esta cantitat, per a una temperatura i pressió donats:
- Dissolució insaturada: És la dissolució en la qual el solut no aplega a la seua concentració màxima que pot diluir.
- Dissolució saturada: En elles existix un equilibri entre el solut i el dissolvent.
- Dissolució sobresaturada: té més solut que el màxim permés en una dissolució saturada. Quan es calfa una dissolució saturada, se li pot dissoldre una major cantitat de solut. Si esta dissolució es gela llentament, pot mantindre dissolt este solut en excés si no se li pertorba. No obstant, la dissolució sobresaturada és inestable, i en qualsevol destorbament, com per eixemple, un moviment brusc, o colps suaus en el recipient que la conté, el solut en excés immediatament es precipitarà, quedant llavors com una dissolució saturada.[6]
| Insaturada | Saturada | Sobresaturada |
|---|---|---|
| Conté menor cantitat de solut de la que és capaç de dissoldre | Conté la màxima cantitat de solut que es dissol en un dissolvent en particular, a una temperatura específica | Conté més solut que la cantitat soportada en condicions d'equilibri pel dissolvent, a una temperatura donada. |
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diccionario de la lengua española
- ↑ 2,0 2,1 «concentració» (en castellà). Real Acadèmia Nacional de Medicina.
- ↑ «concentració». Consultat el 19 d'octubre de 2015.
- ↑ (2011) La química en les teues mans III: ciències químic-biològiques i de la salut, Mèxic: Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, pp. 25, 26, 27, 28, 29, 30, 31. ISBN 978-607-02-2428-7.
- ↑ «Unitat II Sistemes Dispersos». Archivat des d'el original, el 8 de maig de 2016. Consultat el 3 de novembre de 2015.
- ↑ (2007) Química, 10a ed. edició, Mèxic: McGraw-Hill. ISBN 978-607-15-0307-7.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Concentración» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.