Tifus

El tifus, tifo o dotienenteria és un conjunt de malties infeccioses produïdes per vàries espècies de bactèria del gènero Rickettsia, Són transmeses per les heces del poll (Pediculus humanus humanus) durant la picadura i es inoculan en la pell per rascat. Existixen diferents artròpodes com polls, puças, àcars i garrapatas que porten diferents aus i mamífers. El tifus es caracterisa per febra alta recurrent, ariçonadas, cefalea i exantema.

Història

La primera vacuna efectiva contra el tifus va ser desenrollada pel parasitólogo polac Rudolf Weigl, en el periodo entre les dos guerres mundials gràcies a la creació d'un cep de polls especial cridada Pediculus vestimenti, que era fàcil d'alimentar. Eixe cep va ser el resultat del creuament de les espècies caucásicas i africanes de polls. Més vesprada, durant la Segona Guerra Mundial, varen ser desenrollades vacunes millors, menys perilloses i més barates. Des de llavors s'han registrat algunes epidèmies en Àsia, este d'Europa, Oriente Pròxim i en parts d'Àfrica. Weigl també va inventar un mecanisme que permetia criar granges de polls en la finalitat de conseguir suficient cantitat de bactèries Rickettsia com per a produir la vacuna.

Edat Mija

El tifus procedix de l'Índia i està històricament acceptat que la primera epidèmia de tifus va ocórrer en Europa en 1489, la primera descripció de la maltia apareix en 1489 en Espanya durant el regne nazarí de Granada, introduït per soldats de l'illa de Chipre. Generalment apareix en brots quan existixquen condicions per al seu desenroll, com a guerres, misèries, arrimerament i hambruna, es descriu la presència de febra i de taques roges sobre els braços, esquena i tórax, dèficit en l'atenció en progrés cap a l'estat de deliri, llagues gangrenosas i pudor a carn podrida. Durant el cerque de Granada els cristians varen perdre 3000 hòmens en accions de l'enemic, pero 17 000 varen morir per tifus.

Edat Moderna

En els temps històrics la "Febra de Gafe" o "Aryotitus fever" (Febra d'Aryotus) va ser comuna en les presons angleses i autoritats modernes creuen que es tractava de tifus. Esta es donava freqüentment quan s'enfeixava a presoners en celes obscures i mal asear, a on era fàcila disseminació de polls. Per llavors, ser sentenciat a "presó fins a la pròxima reunió del tribunal" freqüentment equivalia a una sentència de mort. Els presoners, quan eren presentats en el tribunal, algunes voltes infectaven als membres del tribunal judicial. Despuix del assize en Oxford en 1577, cridat més tarde el Assize Negre, prop de 300 varen morir de la febra de gafe, incloent a sir Robert Bell, Lord Chief Baron of the Exchequer. Un atre brot notable va ser el Assize Negre d'Exeter de 1586. Durant el assize de Lent en el que el tribunal es va hostajar en Taunton en 1730, la febra gafar va causar la mort delord Chief Baron, també del High Sheriff, el sargent i centenars d'uns atres. Durant este temps en el que les persones eren eixecutades per delictes capitals, varen morir més presoners per 'febra de gafe' que per eixecució pública en el Regne Britànic. En 1759, autoritats en Anglaterra varen estimar que cada any morien un quarto dels presoners per la febra carcelària. En Londres, la febra carcelària freqüentment brotava entre la població de la ciutat, quan es lliberaven presoners malts de la Presó de Newgate. En maig de 1750, elord Major of London, sir Samuel Pennant i un gran número de membres del personal del tribunal judicial, es varen infectar fatalmente en la sala d'audiències d'Old Bailey que es trobava anexa a la Presó de Newgate. Els brots epidémicos varen aparéixer rutinariamente en Europa des d'el XVI fins al XIX, incloent durant la guerra civil anglesa, la guerra dels Trenta Anys i les guerres napoleòniques. Epidèmies de diferents tipos es varen disseminar entre els combatents i la població civil en Alemània i països veïns de 1618 a 1648. D'acort a Joseph Patrick Byrne, "cap al final de la guerra, el tifus havia matat més del 10 % de la població total d'Alemània i la maltia causava prop del 90 % de les morts d'Europa".

XIX

Durant la retirada de Napoléon de Moscou en 1812, varen morir més soldats francesos de tifus que per causa dels russos. Una epidèmia major va ocórrer en Irlanda entre 1816 i 1819, durant la hambruna causada per una reducció de la temperatura en el món, coneguda com el "Any sense Estiu". S'estima que varen fallir prop de 100 000 irlandesos. El tifus va aparéixer una atra volta a fins de 1830, i va haver un atre brot epidémico major de tifus durant la Gran Hambruna Irlandesa, entre 1846 i 1849. El tifus irlandés es va disseminar a Anglaterra, a on va ser cridat algunes voltes com "Febra Irlandesa" i era notori per la seua virulència. Este brot va matar a gent de totes les classes socials, ya que el poll era endèmic i ineludible, pero va anar particularment dur en els estrats socials més baixos, que tenien pijors mides higièniques. En els Estats Units, un brot de tifus epidémico va aparéixer en Filadèlfia en 1837 i va matar al fill de Franklin Pierce (14.º president dels Estats Units) en Concord, New Hampshire, en 1843. Vàries epidèmies varen aparéixer en Baltimore, Memphis i Washington D. C. entre 1865 i 1873. El tifus va ser també un important assessí durant la Guerra Civil dels Estats Units, a pesar de que la febra tifoidea, cridada "Febra de campament", va ser la causa més freqüent de mort per maltia en la Guerra Civil. La febra tifoidea és originada per la bactèria Salmonella typhii (no deu ser confosa en Salmonela enterica, que causa l'enverinament dels aliments) i és una maltia completament diferent del tifus. Solament en Canadà, l'epidèmia de tifus de 1847 va matar a prop de 20 000 persones de 1847 a 1848, principalment entre els immigrants irlandesos reclosos en "cases de febra" i atres llocs de quarantena, els qui havien contret la maltia en els barcos abarrotats que venien fugint de la Gran Hambruna Irlandesa. Els oficials dels barcos no sabien cóm aplicar la suficient sanitat d'acort a les condicions d'eixe temps; no se sabia per qué es disseminava la maltia.

María de les Mercés d'Orleans, reina d'Espanya, va fallir en 1878 a conseqüència del tifus.

XX

Estacions sanitàries varen ser establides per a les tropes en el Front Occidental durant la Primera Guerra Mundial, pero la maltia va reglotar els eixèrcits del Front Oriental, en prop de 150 000 morts sol en Sèrbia. La mortandad va ser generalment entre el 10 i el 40 % dels soldats infectats i la maltia va ser la major causa de mort d'els qui cuidaven als malts. En 1922, el tifus endèmic va tindre un pico important en el territori soviètic, en reporte de 25 a 30 millons de casos en l'Unió Soviètica. Encara que el tifus va afectar a Polònia, en prop de quatre millons de casos reportats, la contenció de la disseminació de la maltia va tindre un gran èxit cap a 1921 gràcies a l'esforç de pioners de Salut Pública com Hélène Sparrow i Rudolf Weigl. En Rússia, durant la guerra civil entre les forces Blanques i Rojas, el tifus va matar tres millons de persones, principalment civils. Durant la Segona Guerra Mundial, molts alemans presoners de guerra (POW) despuix de la pèrdua de Stalingrado varen morir de tifus. El tifus epidémico també va matar als confinats en campaments de presoners de guerra, guetos, i en els camps de concentració nazis, els qui tenien condicions clíniques sense higiene. En les filmacions de les fosses comunes del camp de concentració de Bergen-Belsen poden vore's víctimes del tifus.

Entre els mils de presoners dels camps de concentració, va morir de tifus als 15 anys Ana Frank i també la seua germana Margot, als 18 anys en Bergen-Belsen. La major epidèmia de tifus en el caos de la posguerra en Europa va ser abortada en la seua disseminació per l'ampli us d'un nou descobriment: el DDT, que va matar als polls de millons de refugiats i persones desplaçades.

La primera vacuna contra el tifus va ser desenrollada pel zoólogo polac Rudolf Weigl en el periodo d'entreguerras; la vacuna no prevenia la maltia, pero reduïa la seua mortalitat.

• 
  Un treballador del Civilian Public Service d'EE. UU. distribuïx verí per a rates per a controlar el tifus en Gulfport, Mississippi, al voltant de 1945.

XXI

A partir de 2018, un brot de tifus es va estendre pel Comtat dels Àngeles afectant principalment a les persones sense llar. En 2019, l'advocada de la ciutat Elizabeth Greenwood va revelar que ella també es va infectar en tifus com a resultat de la picadura d'una puça en la seua oficina del Ajuntament dels Àngeles. Pasadena també va experimentar un repunt repentí de tifus en 22 casos en 2018, pero sense poder atribuir-ho a un lloc, el Departament de Salut Pública de Pasadena no va identificar els casos com un "brot".

Etiopatogenia

La picadura del poll no és la causant de l'infecció de tifus per sí sola. Són les heces que els polls deixen sobre la pelles que rebosar bactèrias Rickettsia. Quan l'humà es rasca les picadures, estén les heces per la ferida, facilitant l'accés de les bactèries a l'interior del cos. Per lo tant, és possible reduir el risc d'infecció per tifus seguint normes d'higiene i una correcta desinfecció de les picadures produïdes.

Epidemiologia

Segons l'OMS (Organisació Mundial de la Salut), el tifus mata a un malt de cada 5 millons de persones anualment. Existixen poques àrees de tifus epidémico hui dia. Des de finals d'el XX solament s'han reportat casos en Burundi, Ruanda, Etiopia, Argèlia i en algunes àrees de Sudamérica i América Central. Llevat per dos casos, tots els tifus epidémicos apareguts en els Estats Units, varen ocórrer en l'est del riu Mississipi. Un examen de l'arracada de casos en Pennsilvània va concloure que la transmissió de la maltia infecciosa va ser per fardes voladoras. El cicle selvático (malties transmeses per animals salvages) del tifus epidémico permaneix com a poc comú en els Estats Units. Els Centres per al Control i Prevenció de Malties han documentat únicament 7 casos des de 1976 fins a 2010.

Classificació

• Tifus exantemático epidémico
• Tifus murino o tifus endèmic
• Tifus recrudescente
• Tsutsugamushi

Quadro clínic

Síntomes del tifus exantemático o epidémico

• Ariçonada.
• Tós.
• Delírium.
• Febra alta: 40 °C.
• Dolor articular (artràlgia).
• Llums que apareixen molt lluentes i poden lastimar els ulls (fosfenos).
• Pressió arterial baixa. (Estat de choc sèptic).
• Erupció que comença en el pit i s'estén al restant del cos, llevat a les palmes de les mans i a les plantes dels peus.
• Mal de cap intens (cefalea).
• Dolor muscular fort (miàlgia).
• Estupor. L'erupció inicial és lleu, de color rosa i es desvanix en fer-li pressió. Posteriorment les lesions es tornen roig pàlit i no es desvanixen. Les persones en tifus greu poden també presentar chicotetes àrees de sagnat dins de la pell (petèquia).

Síntomes del tifus murino o tifus endèmic

• Mans blanquecinas.
• Dolor abdominal.
• Dolor d'esquena.
• Diarrea.
• Erupció cutànea roja i sense lluentor que comença en el tors i es dissemina.
• Febra extremadament alta, entre 40,5 i 41 °C (105 a 106 °F), que pot durar fins a dos semanes.
• Tosecilla, tós seca.
• Mal de cap (cefalea).
• Dolor articular i muscular.
• Nàusees.
• Bossades.

Tractament

L'Associació Americana de Salut Pública recomana que el tractament deu estar basat en les troballes clíniques i abans de la confirmació dels cultius per a confirmar el diagnòstic. Sense tractament, la mort ocorre entre el 10 al 60 % de pacients en tifus epidémico, mentres que els pacients de 60 anys tenen un risc alt de mort. En l'era dels antibiòtics la mort ya no és tan comuna si s'administra doxiciclina. En un estudi de 60 pacients hospitalisats en tifus epidémico, cap pacient va fallir quan se li va aplicar doxiciclina o cloranfenicol. Alguns pacients també poden necessitar dioxígeno i dissolució parenterals.

Prevenció

Lo més efectiu per a previndre el tifus és l'inoculació en la vacuna del tifus abans de viajar a les àrees endèmiques i en a on poguera estar en contacte en el poll. Evidentment la netea personal consistent en bany dos voltes al dia és essencial. El tifus es relaciona en la mala higiene i és rar que infecte a persones en bona higiene.

Vore també

• Rickettsia
• Febra tifoidea

Enllaços externs

• En MedlinePlus n'hi ha més informació sobre Tifus
• Es va extraure un fragment de la Wikipedia en anglés per a aumentar el acervo de l'artícul typhus.