Any sense estiu
Es coneix a 1816 com l'any sense estiu, any de la pobrea, l'estiu que mai va ser i l'any que no va tindre estiu,[1] per les greus anomalies en el clima global que varen causar una disminució en la temperatura mundial d'entre 0,4–0,7 °C.[2] Les temperatures d'estiu en Europa varen ser les més fredes registrades entre els anys 1766 i 2000,[3] lo que va resultar en una greu escassea d'aliments en el hemisferi nort.[4][5]
L'evidència sugerix que l'anomalia va ser causada per la combinació d'una històrica caiguda en l'activitat solar en un hivern volcànic provocat per una série d'importants erupció volcàniques com la del volcà Mayon en Filipines en 1814 i coronades per l'erupció del mont Tambora en abril de 1815, en les Índies Orientals Neerlandeses (hui Indonèsia), l'erupció més gran coneguda en 1300 anys. Els events varen succeir ademés durant la década final de la Menuda Edat de Gèl, un refredat previ que venia produint-se periòdicament des de mediats de el XIV, entorn a 1350.
El historiador John D. Post va batejar este succés com «l'última gran “crisis de supervivència” del món occidental».[6]
Generalitats
[editar | editar còdic]Les anormalitats del clima varen propiciar un hivern sever que va destruir les collites en llocs tan variats com el sur de China, el nort d'Europa i el nordest nortamericà.[7][8]
En l'actualitat es considera que les alteracions meteorològiques ocorregudes en 1815 es varen produir per les erupció volcàniques del Tambora entre el 5 i el 15 d'abril en l'illa de Sumbawa (Índies Orientals Neerlandeses), lo que va tirar a l'atmòsfera superior millons de tonellades de pols, cendres volcàniques i diòxit de sofre. Com és normal despuix d'una erupció volcànica forta, les temperatures mundials varen descendir per la reducció de la llum solar per la capa de pols en l'estratosfera.
Les alteracions del clima durant eixe any varen tindre un gran efecte en el nort d'Europa i el nordest americà. Típicament, el fi de la primavera i estiu del nordest americà són relativament estables: les temperatures en promig oscilen entre 20 i 25 °C, i rarament cauen per baix de 5 °C, la neu en estiu és una rarea extrema, encara que a voltes en maig hi ha periodos frets.
Les conseqüències en tot el planeta varen ser desastroses, ya que les temperatures varen baixar de sobte varis graus. Les collites es varen malograr, la pluja es va triplicar en algunes zones del món (com en els pols) i va nevar copiosamente en llocs propencs al equador, com el sur de Mèxic i Guatemala.
En Massachusetts en maig de 1816, no obstant, la gebre va cremar la majoria de les collites que s'havien plantat, i el 2 de juny una gran tormenta de neu va produir moltes morts. En juliol i agost, es va observar gèl en rius i llac en latitut tan al sur com Pennsilvània i Virginia. Varen ser comuns impressionants i ràpides oscilacions de temperatura, passant en qüestió d'hores de les normals o superiors a lo normal de l'estiu (tan altes com 35 °C) a propenques al punt de congelació.
Encara que els grangers de Nova Anglaterra varen conseguir que les collites de dacsa i atres grans aplegaren a madurar, els preus varen pujar considerablement. L'avena, per eixemple, casi va multiplicar per huit el seu preu, passant de 12 centaus per bushel de l'any anterior a 92 centaus.
Europa, que encara s'estava recuperant de les guerres napoleòniques, va patir l'escassea de menjar en malograr-se les collites per les fortes pluges i baixes temperatures. Varen esclatar disturbis en Gran Bretanya i França i se saquejaven almagasens de gra i forns. No obstant, la violència va ser pijor en Suïssa, a on els estius de 1816 i 1817 varen ser tan frets que es va formar gèl nou en els glaciars i el fam va forçar al govern a declarar emergència nacional.
En China, les anómales baixes temperatures durant l'estiu i l'autumne varen assolar la producció d'arròs en la província de Yunnan, en el suroest, estenent la hambruna. En el fort Shuangcheng, ara en la província d'Heilongjiang, s'informava de terres devastades pel gebre tardà, lo que va resultar en la deserció dels reclutes. Es varen produir nevades estiuenques en vàries localitats de les províncies de Jiangxi i d'Anhui, al sur del país. En Taiwan, que posseïx clima tropical, va nevar en Hsinchu i en Miaoli i va gelar en Changhua.[10]
En 1920, el climatólogo nortamericà William Humphreys va determinar la causa de l'any sense estiu, despuix de llegir un tractat escrit per Benjamin Franklin en 1783 que culpava de l'estiu extraordinàriament fresca a la pols volcànica provinent de l'erupció del Laki, en Islàndia.
Efectes culturals
[editar | editar còdic]
Els alts nivells de cendra en l'atmòsfera varen produir espectaculars ocasos durant els anys següents, traça que es va plasmar en les pintures de J. M. W. Turner. Un fenomen similar es va observar despuix en 1883 despuix de l'erupció del Krakatoa.
La falta de avena per a alimentar als cavalls va poder haver inspirat a l'inventor alemà Karl Drais l'estudi de noves formes de transport sense animals, inventant la dresina o velocípet, que va anar l'antecessor de l'actual bicicleta i un pas més cap al transport personal mecanisat.[11]
Va ser en «l'any sense estiu» quan varis escritors i intelectuals que estiuaven en una mansió prop de Ginebra i en vista al llac Lemán batejada com Vila Diodati,[12] avorrits i hastiados pel mal temps i la pluja incessant que els impedien eixir de la mansió, varen idear entretindre's contant-se històries de terror.[13] Entre estos escritors estaven Lord Byron, Mary Shelley, John William Polidori i Percy Bysshe Shelley.[14] D'eixos relats es varen concebre les idees per a les noveles Frankenstein o el modern Prometeo (1819), de Mary Shelley; El vampir (1819), de Polidori, que serviria d'inspiració huit décades despuix a Bram Stoker per a la seua célebre novela Drácula (1897); i Fragment d'una novela (1819), de Lord Byron.[15][16]
Els biógrafs dels Shelley i de Byron coincidixen que, en les contínues tertúlies compartides aquell estiu de 1816, retinguts per les inclemències meteorològiques en Vila Diodati, despuix d'una aposta, varen imaginar possibles relats protagonisats per personages terrorífics.[15]
Mary Godwin, llavors amant i futura esposa del poeta Shelley, era una jovencísima novelista de sol dèneu anys. Va concebre en aquells dies el personage lliterari més abominable creat jamai per una dòna: el mònstruo de Frankenstein. En l'autobiografia d'esta escritora apareixen abundants senyes sobre l'inclemència del temps i l'alvanç dels glaciars suïssos en l'estiu de 1816.
Com referia Carmen Gozalo d'Andrés en un artícul publicat en RAM (Revista de l'Aficionat en Meteorologia), en novembre de 2002, «Volcans i clima. 1816, un any sense estiu en l'Hemisferi Nort».:
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Weather Doctor's Weather People and History: Eighteen nd Froze To Death, The Year There Was No Summer». Islandnet.com. Consultat el 5 de març de 2012.
- ↑ (1984).Science.224(4654)
- 1191–1198.doi:10.1126/science.224.4654.1191.
- ↑ Environmental Research Letters.14(9)
- 094019.ISSN 1748-9326.doi:10.1088/1748-9326/ab3a10.Consultat el 2022-11-27.
- ↑ «Saint John New Brunswick Clave Dona't». New-brunswick.net. Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2017. Consultat el 5 de març de 2012.
- ↑ The Quebec Chapter of the Canada Country Study Climate Impacts and Adaptation executive summary
- ↑ Evans, Robert Blast from the Past, Smithsonian Magazine. Juliol de 2002
- ↑ «Llínea del temps». Archivat des d'el original, el 9 de giner de 2017. Consultat el 23 de setembre de 2009.
- ↑ Llínea de temps
- ↑ Dai, J., Mosley-Thompson, E.; Thompson, L. G. 1991. « Isse core evidence for an explosive tropical volcanic eruption six years preceding Tambora ». Journal of Geophysical Research (Atmospheres) 96 (D9): 17361–17366
- ↑ https://web.archive.org/web/20090326133019/http://www.igsnrr.ac.cn/lwzzimg/1161151232919.pdf
- ↑ http://www.newscientist.com/channel/being-human/mg18524841.900.html Histories: Brimstone and bicycles - being-human - 29 de giner de 2005 - New Scientist
- ↑ Why Vampires Never Die, per Chuck Hogan i Guillermo del Bou The New York Claves 30 de juliol de 2009 (anglés)
- ↑ Shelley, Mary (1993). Frankenstein, Random House, pp. xv–xvi. ISBN 0-679-60059-0.
- ↑ Polidori. «The Diary of Dr. John William Polidori» (en en).
- ↑ 15,0 15,1 Baum, Spencer. «The Year Without Summer and the Origins of Frankenstein» (en en). Medium. Consultat el 12 de març de 2024.
- ↑ Marshall, Alan (2020-01-24). «Did a volcanic eruption in Indonèsia really lead to the creation of Frankenstein?» (en en).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Año sin verano» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.