Krakatoa

Krakatoa

El archipèlec de Krakatoa (Plantilla:Lang-aneu) és el nom d'un conjunt d'illes volcàniques —en la seua majoria casi desaparegudes— situat en l'estret de Sonda, entre Java i Sumatra al suroest d'Indonèsia. S'ubica prop de la regió de subducción de la placa indoaustraliana molt prop de la frontera d'esta última en la placa euroasiàtica.

El nom Krakatoa s'utilisa també com sinécdoque per a designar a l'illa principal del archipèlec, Rakata, i al volcà Anak Krakatau, que ha entrat en erupció en repetides ocasions i en conseqüències desastroses a lo llarc del temps.

En maig de 1883 es va donar inici a una série d'erupció que varen continuar fins al 27 d'agost d'eixe mateix any, quan una erupció cataclísmica va destruir gran part del conjunt d'illes lo que va ocasionar l'actual desaparició de l'archipèlec. El 22 de decembre de 2018 va entrar en activitat i va ocasionar un tsunami en l'estret de Sonda que va provocar la mort de 435 persones. L'última erupció registrada va ser el 3 de febrer de 2022.

Anteriorment, els experts atribuïen la série de grans explosions a una acumulació de vapor extremadament calent. L'hipòtesis sostenia que la fractura de les parets del volcà va permetre l'entrada de grans cantitats d'aigua oceànica en la cambra de magma, desnugant un gran tsunami. Investigacions recents revelen que les primeres erupció varen buidar parcialment la cambra de magma, permetent l'entrada de nou material a temperatures molt superiors. En el procés es varen generar gasos que varen incrementar la pressió en la cambra magmática de manera incontrolable, lo que es va sumar a l'efecte de la mescla entre el magma recent i l'ascendent. La combinació va desnugar energies cataclísmicas.

La major de les explosions ocorreguda el matí del dilluns 27 d'agost de 1883 va desnugar una energia de 350 megatonés, és dir, 23 000 voltes més poderosa que la bomba atòmica d'Hiroshima. Va ser percebuda en un 10 % del globo terráqueo, viajant fins a l'illa de Madagascar i Austràlia (la distància aproximada entre abdós és d'uns 7600 km). Els tsunamis posteriors a l'explosió varen alcançar els 40 m d'altura i varen destruir 163 llogarets a lo llarc de la costa de Java i Sumatra, matant a un total de 36 417 persones. Del far d'una d'elles, Fourthfour Point, solament va quedar la base. La cendra de l'explosió va alcançar els 80 km d'altitut i va viajar per la superfície de l'mar. Tres anys despuix, observadors de tot lo món descrivien els tènues colors que podien vore's durant el crepúscul i el alba, ocasionats per la refracció dels rajos solars en les partícules en suspensió.

Història

l'estret de la Sonda entre Java i Sumatra.

Abans de l'erupció de 1883, Krakatoa estava constituït per tres illes principals i varis illots. Lang (‘Llarga’ en neerlandés), a posteriori cridada Rakata Kecil o Panjang, i Verlaten (‘Abandonada’ o ‘Deserta’), despuix coneguda com Sertung, eren remanentes d'una erupció anterior de grans proporcions. L'illa Krakatoa en sí mateixa tenia nou quilómetros de llarc i cinc d'ample. També hi havia un illot cobert per arbres prop de Lang cridat Poolsche Hoed (‘[el] Capell Polac’, pel seu supòsit semblat en el capell en quatre ales típic de Cracovia, Polònia, vist des de la mar), i vàries menudes roques o bancs entre Krakatoa i Verlaten.

Hi havia tres cons volcànics en Krakatoa. De sur a nort: Rakata (823 m), Danan (445 m), i Perboewatan (també cridat Perbuatan, 122 m). Danan va poder haver segut, per les seues característiques, un volcà bessó. Krakatoa estava sobre la zona d'subducción euroasiàtica i la placa Indoaustraliana, a on els llímits d'esta mamprenen un canvi agut de direcció. Com a resultat, és provable que la corfa siga excepcionalment dèbil en la regió.

L'erupció de 417 d. C.

El Llibre dels Reis (Pustaka Raja) javanés va registrar que, en l'any 416, «un sò va ser escoltat de la montanya Batuwara... un soroll similar de Kapi... El món sancer va ser sacsat enormement, acompanyat per forta pluja i tormentes, pero no solament no va fer esta forta pluja extinguir el fòc de l'erupció de la montanya Kapi, sino que va aumentar el fòc; el soroll era espantós, per fi la montanya Kapi en un rugit enorme es va trencar en péntols i es va afonar en lo més profunt de la terra. L'aigua de la mar es va elevar i va inundar la terra, el país a l'est de la montanya Batuwara, al Rajá de montanya Basa, va ser inundat per la mar; els habitants de la part del nort del país Sunda al Rajá de montanya Basa es varen ofegar i varen ser arrastrats en tota la força de l'aigua... L'aigua va disminuir, pero la terra sobre la qual Kapi soportat es va fer la mar, i Java i Sumatra varen ser dividides en dos parts». No hi ha cap prova geològica d'una gran erupció del Krakatoa en aquella época, per lo que podria descriure la desaparició de la terra que va unir a Java i Sumatra a través de l'actual estret de la Sonda. A la seua volta, és possible que es tracte d'una data errònea i que es referixca a l'erupció de l'any 535, que també figura en el Llibre dels Reis.

L'erupció de Plantilla:DC

David Keys i atres autors han propost que la violenta erupció del Krakatoa de l'any 535 va poder haver segut responsable dels canvis climàtics d'eixe periodo. Keys explora l'alcanç que podria haver tingut l'erupció de el VI en el seu llibre La catàstrofe: una investigació en els orígens de civilisació moderna. Ademés, en époques recents, s'ha argumentat que esta erupció va ser la que va crear les illes de Verlaten i Lang (remanentes de l'original), i els principis de Rakata (tots indicadors del tamany de la caldera primitiva del Krakatoa). No obstant, fins a la data no s'han trobat suficients cantitats de carbó procedents d'aquella erupció que puguen ser datades, encara que existixen moltes proves circunstanciales. Els científics que estudien evidències en les capes de gèl varen trobar que, en l'época senyalada, les seccions de gèl tenen una major concentració d'àcit sulfúric, pel diòxit de sofre emanat de l'erupció.

L'erupció de 1883

Vore també: Erupció de Krakatoa en 1883

Antecedents

En els anys anteriors a l'erupció de 1883, l'activitat sísmica al voltant del volcà era intensa, en alguns terremots en llocs distants com Austràlia. El 20 de maig de 1883, tres mesos abans de la gran erupció, varen començar a registrar-se escapes de gasos en Perboewatan, en el nort de l'illa. Les erupció de cendra varen alcançar una altura de 6000 metros i les explosions varen poder sentir-se en Batavia (Jakarta), a més de 150 quilómetros de distància. La filtració d'aigua en la cambra de magma va produir grans cantitats de vapor i fum, pero l'activitat es va extinguir cap a finals de maig. Com a resultat, la població autòctona no va adoptar mides de seguritat adicionals. No obstant, la comunitat científica va enviar experts per a estudiar l'illa i varen trobar inquietants signes d'activitat volcànica.

Les primeres erupció

Evolució topogràfica de l'àrea del Krakatoa.

El volcà va entrar de nou en erupció entorn al 19 de juny. La causa de l'erupció, segons es creu, varen ser una o vàries fissures que es varen formar entre Perboewatan i Danan, en un emplaçament propenc a l'actual con volcànic d'Anak Krakatau. La violenta erupció va causar marees excepcionalment altes en la zona i els barcos ancorats varen tindre que ser amarrats en cadenes. Despuix de l'11 d'agost les erupció varen ser cada volta majors, en penachos emesos des d'a lo manco onze fissures. El 24 d'agost, les erupció lluntanes es varen intensificar. Aproximadament a les 13:00 (hora local) del 26 d'agost va entrar en la seua fase de màxima activitat i, al voltant de les 14:00, els observadors varen poder vore un núvol negre de cendra d'una altura de 27 quilómetros. En este punt, l'erupció era pràcticament contínua i les explosions podien sentir-se en intervals d'uns dèu minuts. Es va informar de la caiguda de cendra pesada des de barcos que es trobaven a més de 20 quilómetros de distància del volcà, en péntols de pedra pómez calenta de fins a dèu centímetros de diàmetro, que caïen sobre les seues cobertes. Un menut tsunami va colpejar les vores de Java i Sumatra a uns 40 quilómetros de distància entre les sis i les sèt de la vesprada, hora local.

Etapa cataclísmica

Ilustració del volcà en erupció. c.1888

El 27 d'agost, el volcà va entrar en la catastròfica etapa final de la seua erupció. Quatre enormes explosions varen ocórrer a les 5:30, 6:42, 8:20, i 10:02; cada una acompanyada d'enormes tsunamis. La pijor i més sorollosa d'estes va ser l'última. Una gran regió de l'estret de la Sonda i varis llocs en la costa de Sumatra varen ser afectats per fluix piroclásticos del volcà, que varen evaporar l'aigua propenca a l'illa. Les explosions varen ser tan violentes que es varen sentir inclús en Austràlia i en l'illa de Rodrigues, prop de Maurici, a 5000 quilómetros de distància. La cendra va alcançar una altura de 80 quilómetros. Es creu que la tamborinada de la major de les erupció és el sò més alt registrat en l'història, alcançant nivells de fins a 180 dB (SPL) (un barem de la desviació de la pressió produïda pel sò i mida en decibelis), a una distància de 160 quilómetros. Es diu que mariners que es trobaven a 40 km varen quedar sorts pel soroll. Les erupció varen disminuir ràpidament despuix d'aquell punt i no es va registrar més activitat des del matí del 28 d'agost.

Efectes

Mapa de Krakatau com és hui en dia.

Els efectes combinats de fluix piroclásticos, cendres volcàniques i tsunamis varen tindre resultats desastrosos en tota la regió. No va haver cap supervivent entre els 3000 habitants de l'illa de Sebesi, a uns 13 quilómetros de Krakatoa. Els fluix piroclásticos que varen viajar sobre la superfície de l'aigua a 300 km/h varen matar al voltant de 1000 persones en Ketimbang, en la costa Sumatra, a uns 40 km al nort de Krakatoa. El reconte oficial de víctimes mortals registrat per les autoritats neerlandeses va ser de 36 417 i molts assentaments varen ser assolats, incloent Teluk Betung i Ketimbang, en Sumatra, i Sirik i Semarang, en Java.

Les àrees de Banten de Java i el Lampong sobre Sumatra varen ser devastades. Hi ha numerosos informes documentats de grups d'esquelets humans trobats sobre basses de pedra pómez volcànica surant sobre l'oceà Índic, que varen aplegar fins a la costa oriental d'Àfrica inclús un any despuix de l'erupció. Algunes regions de Java mai varen ser repoblades, varen tornar a convertir-se en selva i ara constituïxen el Parc nacional de Ujung Kulon.

Els tsunamis

Inclús en llocs tan distants com Suràfrica, els barcos es varen engrunsar pels remanentes dels tsunamis i es varen trobar cossos de víctimes surant en l'oceà durant semanes despuix de l'acontenyiment. El tsunami que va acompanyar la major de les erupció va ser supostament provocat per fluix piroclásticos jagantescs que varen entrar en l'mar. Cada una de les quatre grans explosions va estar acompanyada de fluix piroclásticos massius, resultat de l'afonada gravitacional de la columna d'erupció. Noves teories afirmen que va ser conseqüència del colapse de la caldera magmática.

Com a conseqüència, varis quilómetros cúbics de material volcànic varen entrar en la mar, desplaçant igual volum d'aigua d'mar. Els fluix piroclásticos varen alcançar la costa de Sumatra, a una distància de 40 quilómetros, despuix de desplaçar-se per damunt de l'aigua sobre un «coixí» de vapor sobrecalentado. A la seua volta, hi ha indicis de fluix piroclásticos submarins que varen aplegar a 15 km del volcà.

En un recent documental, un equip d'investigació alemà va realisar proves de fluix piroclásticos sobre l'aigua, revelant que la cendra calenta va viajar sobre l'aigua en un núvol de vapor a 400 °C, causant un fatal i devastador tsunami.

Despuix d'estes explosions, només un terç de l'illa va permanéixer en el seu lloc. El restant havia segut llançat a l'atmòsfera i a l'mar.

Anak Krakatau

Artícul principal → Anak Krakatau.

Anak Krakatoa.

En 1927 varen començar noves erupció volcàniques en el fondo de la mar, de les que va sorgir una nova illa en el mateix lloc, coneguda pels lugareño com Anak Krakatau ('Fill de Krakatoa'). Esta illa va superar la superfície de la mar en 1928 i, en 1973, ya alcançava una altura de 190 metros, actualment posseïx una altura d'uns 300 m i presenta forma cònica, en un cràter lateral que conferix una apariència exòtica a l'entorn. Seguix creixent a raó d'uns cinc metros per any. L'illa està deshabitada.

En juny de 2018 va tornar a presentar activitat i en decembre de 2018 erupcionó de nou, ocasionant un tsunami.

Efectes globals de les erupció

Víctimes del tsunami provocat en 2018 per l'erupció d'Anak Krakatau.

En 2004, un astrònom va propondre que el cel roig ensanguinat mostrat en la pintura El crit (1893) d'Edvard Munch és també una precisa representació del cel sobre Noruega despuix de l'erupció en 1883. Esta explicació ha segut discutida per erudits de l'art, els qui noten que Munch va ser més un pintor expressiu que descriptivo.

Els observadors climàtics de l'época varen estar atents als efectes en el cel. Varen cridar al fenomen com la «corrent equatorial de fum», representant la primera identificació de lo que es coneix hui en dia com corrent en chorrada.

Esta erupció també va produir un anell de Bishop al voltant del Sol diàriament i una llum púrpura volcànica en el crepúscul.