Placa indoaustraliana
La placa indoaustraliana és una placa tectònica que s'estén des de la frontera de l'Índia en China i Nepal, comprenent el subcontinent indi, este del oceà Índic, Austràlia, Melanèsia i estenent-se fins a Nova Zelanda. Es subdivide en dos plaques que es varen fusionar fa 50-55 millons d'anys, i els llímits dels quals mantenen una baixa activitat tectònica: la placa australiana i la placa índica.
Índia, Austràlia, Nova Guinea, Tasmania, Nova Zelanda, i Nueva Caledonia, són tots fragments de l'antic supercontinente de Gondwana. En separar-se, el pis oceànic va fragmentar estes masses de terra unes d'unes atres i, per un temps, es va pensar que estos centres es trobaven inactius i fosos en una sola placa. No obstant recents investigacions indiquen separació de plaques, per lo que prendrà un temps en que les publicacions corroboren correctament este fet
Característiques de la placa
[editar | editar còdic]El costat oriental de la placa és el llímit convergent en la placa del Pacífic. La placa del Pacífic s'afona baix de la placa Australiana i forma la fossa de Kermadec i els arcs d'illes de Tonga i Kermadec. En la fossa de les Noves Hébridas, la placa australiana està sent subducida baix de la microplaca de les Noves Hébridas en la zona de subducció de Vanuatu cap a l'est, a on la fossa té una orientació nort-sur.[1] Nova Zelanda està situada a lo llarc del llímit surest de la placa, que en Nueva Caledonia conformen els extrems meridional i septentrional de l'antiga massa de terra de Zelandia, la qual es va separar d'Austràlia fa 85 millons d'anys. La part central es va afonar baix de el mar.[2]
El marge meridional de la placa forma un llímit divergent en la placa antàrtica. El costat occidental es subdivide en la placa indostánica que llimita en la placa àrap al nort i la placa africana al sur. El marge septentrional de la placa indostánica forma un llímit convergent en la placa Eurasiática, lo que constituïx el procés orogénico actiu del Himalaya i les montanyes del Hindukush.
El costat de nordest de la placa Australiana forma un llímit de subducció en la placa eurasiática en l'oceà Índic i entre les fronteres de Bangladés i Birmània, i al suroest de les illes indonèsies de Sumatra i Borneo. El llímit d'afonament a través d'Indonèsia es reflectix en la llínea de Wallace.
Història recent
[editar | editar còdic]Existix el consens de que l'Índia i Austràlia estan en una sola placa tectònica des d'a lo manco els últims 32 millons d'anys. No obstant, tenint en conte l'alt nivell de grans terremots en la zona i l'evidència de deformació en el fondo de l'Índic central, s'estima que la placa indoaustraliana s'estaria dividint i la Dorsal del Meridiano Noranta Est seria la frontera.[3][4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Natural Hazards and Earth System Sciences.23(2)
- 393–414.ISSN 1684-9981.doi:10.5194/nhess-23-393-2023.Consultat el 2025-01-30.
- ↑ Frontiers in Earth Science.10ISSN 2296-6463.doi:10.3389/feart.2022.997079.Consultat el 2025-01-30.
- ↑ Journal of Geophysical Research.American Geophysical Union.83(B5)ISSN 0148-0227.doi:10.1029/jb083ib05p02233.Consultat el 5 de juliol de 2016.
- ↑ Earth and Planetary Science Letters.133
- 35–46.ISSN 0012-821X.doi:10.1016/0012-821x(95)00061-g.Consultat el 5 de juliol de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Placa indoaustraliana» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.