Melanèsia
Plantilla:Coord/display/title</noinclude>
Melanèsia és una de les vintidós subregiones geogràfiques en que la ONU dividix el món en fins estadístics, i una de les quatre pertanyents a Oceania. Està composta per cinc països: Fiji, Illes Salomón, Papúa Nueva Guinea i Vanuatu, la regió de Nova Guinea Occidental d'Indonèsia i un territori que depén de França, Nueva Caledonia.[1]
Va ser definida, per primera volta, per l'explorador francés Jules Dumont d'Urville en 1832. S'estén des de l'occident del oceà Pacífic al mar d'Arafura i té al sur a Austràlia, el seu llímit oest és la llínea de Weber (en Indonèsia), al nort Micronesia i a l'est Polinèsia. Este terme va ser propost per a denominar a un grup d'illes que es considerava ètnica i geogràficament distintes de les de Polinèsia i Micronesia.
Topònim
[editar | editar còdic]El nom "Melanèsia" deriva del grec antic: (μέλας, romanizado: mêlas, 'negre' i νῆσος, romanizado: nêsos, 'illa'), etimológicamente significa "illes de persones negres", en referència a la pell obscura dels seus habitants.[2]
La Melanèsia tradicional
[editar | editar còdic]Dumont d'Urville va dividir Oceania en quatre regions distintes:
- Malàsia, un terme baix el que Dumont d'Urville reagrupava les actuals Malàsia, Filipines, i la major part d'Indonèsia.
- Melanèsia, les illes negres, del grec melas, "negre", i nesos, "illa".
- Micronesia, les illes chicotetes, del grec micro, "chicotet", i nesos, "illa".
- Polinèsia, les numeroses illes, del grec poli, "múltiple", i nesos, "illa". Les nacions de Papúa Nueva Guinea, Salomón, Vanuatu i Nueva Caledonia utilisen el terme melanesio per a descriure's a sí mateixes, perque reflectix el seu passat colonial comú i la seua situació regional present. Les zones citades formen el núcleu de la Melanèsia moderna. No obstant, algunes illes adjacents en atres països se solen considerar com a part perifèrica de Melanèsia.
Les següents illes es consideren tradicionalment partix de la regió Melanèsia:
- Illes de població ètnica papúa:
- Illa de Nova Guinea, dividida en 2: a l'est l'Estat Independent de Papúa Nueva Guinea i a l'oest Nova Guinea Occidental (Províncies indonèsias de Papúa i Papúa Occidental).
- Illa Bougainville, pertany a Papúa Nueva Guinea.
- Illes de l'estret de Torres, pertanyen a Austràlia.
- Les Illes Molucas pertanyents a Indonèsia (Províncies indonèsias de Molucas i Molucas septentrionals).
- Illes de població ètnica melanesia-oceànica:
- Archipèlec Bismarck, pertanyents a Papúa Nueva Guinea i a on l'illa major és Nova Bretanya.
- Archipèlec de les illes Salomón, són part de la Mancomunidad Britànica de Nacions.
- Illes Trobriand, de Papúa Nueva Guinea.
- Illes Vanuatu, cridades Noves Hébridas en l'época colonial anglo-francesa.
- Nueva Caledonia, en estatus particular dependent de França.
.jpg){kind=link}
Atres illes propenques a la regió melanesia la població de la qual té ancestros diversos són:
- Fiji (relacionats en els polinesios), generalment considerats part de Melanèsia.
- Illa de Flores (Indonèsia)
- Nauru, república micronesia.
- Sumba (malayos i melanesios), illa indonèsia.
- Tonga (polinesios), regne d'illes a l'est de Fiji.
- Isla Norfolk (polinesios), pertany a Austràlia.
Melanèsia entre Oceania Lluntana i Oceania Propenca
[editar | editar còdic]Esta subdivisió tradicional és hui en dia objecte de controvèrsia per carir de base geogràfica, històrica, etnològica i llingüística. Encara que les poblacions autòctones l'utilisen per a redefinir la seua identitat despuix del decliu colonial, els experts preferixen hui en dia adoptar els conceptes d'Oceania Propenca i Oceania Lluntana, amprats en les últimes investigacions antropològiques, arqueològiques, biològiques i llingüístiques realisades durant l'últim terç d'el XX.[3]
Segons esta nova classificació, la major part de la Melanèsia està inclosa en l'Oceania Propenca, mentres que les illes situades al surest de les illes Salomón, com les Vanuatu i les Fiji, formen part de l'Oceania Lluntana.
Característiques ètniques i llingüístiques
[editar | editar còdic]
Molts consideren actualment que la seua classificació ètnica és inadequada, per la diversitat cultural i llingüística de Melanèsia. A diferència de Polinèsia, els pobles de Melanèsia (de la mateixa manera que els de Micronesia) no mostren un passat històric-cultural homógeneo. Els estudis sobre les seues llengües, les seues variacions biològiques humanes i les seues cultures desafien qualsevol intent de categorisació, i demostren una diversitat i una heterogeneïtat que no es troben en cap atra part del món d'un tamany similar.[4] Esta regió engloba a dos grups llingüísticament distints, els parlants de llengües papúes i els de llengües oceàniques melanesias; estes últimes relacionades en les llengües micronesias i polinesias (família austronesia); per la seua banda, les llengües parlades pels indígenes australians de les illes de l'estret de Torres, situades al nort de l'estat de Queensland, estan relacionades genèticament en les llengües papúes.[5]
Melanèsia és una mostra de multillingüisme extrem, en llengües parlades per grups ètnics a voltes molt reduïts: l'illa de Nova Guinea sola agrupa al voltant de 750 llengües papúes,[6] i les demés llengües austronesias es repartixen en multitut d'illes. Esta diversitat llingüística ha donat lloc a l'aparició de molts pidgins en les zones urbanes a on era necessari tindre una llengua de comunicació comuna. Deriven en la seua majoria del Kanaka Pidgin English parlat en l'estat australià de Queensland, en les plantacions del qual treballaven els isleños de Vanuatu, les illes Salomón i en menor mida de Nova Guinea en el XIX i principis del XX.[7] El multillingüisme de les ciutats i l'alt percentage de matrimonis entre persones de grups ètnics distints han permés que estos pidgins s'estabilisaren i que alguns passaren recentment a ser reconeguts com llengües criollas. En Vanuatu, el bislama té estatus de llengua oficial junt en l'anglés i el francés. En Papúa Nova-Guinea, el tok pisin és llengua oficial junt en l'anglés i un atre pidgin, el hiri motu. En les illes Salomón, el pidgin és la lingua franca del país pero no té cap estatus oficial. Estes llengües són mútuament inteligibles a pesar de les diferències lexicals i sintàctiques.[8]
Consideracions ètniques
[editar | editar còdic]
Els natius són de pell obscura; el pèl dels papúes és casi negre, generalment ensortijado, pero els melanesios oceànics, que també són de pell obscura, tenen el cabell en diversos tons que van del negre al ros lluent o intensament dorat, la qual cosa es deu a una variant genètica pròpia de la regió lligada al cromosoma 9, sense cap relació en cabell ros europeu.[9][10] Encara que estes consideracions racials basades en la mera observació de les traces físiques hagen predominat en el XIX i en la primera part d'el XX, són considerades hui en dia com a obsoletes, donat l'alt grau de mestiçage i de diversitat llingüística. En tot, investigadors de la Universitat de Washington (EE. UU.) i del Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva en Leipzig, Alemània, han descobert una important cantitat d'ADN del home de Denisova en els seus gens. En concret, del 2% al 4% del genoma d'estos natius és denisovano.[11]
L'agricultura i la caça
[editar | editar còdic]La tècnica agrícola bàsica consistix en triar un tros de terreny en el bosc, desbrozarlo en l'astral i el fòc i cultivar-ho fins que la parcela s'agota, moment en que es desbroza un nou terreny de bosc. Les parceles de cultiu dels melanesios estan disseminades pel bosc circumdant, i s'estenen des de la mateixa costa fins a considerables distàncies en les altures de la zona montanyosa immediata. D'esta manera, poden distinguir-se quatre nivells de cultiu: el cinturó arenenc que s'eleva progressivament des de la mateixa plaja, a on creixen els cocoteros; les terres planes, de ric i fèrtil sol negre a on es planten ñames i els frutals; les ales suaus de la montanya i finalment, els nivells més elevats, a on es cultiven les ñames més durs i el taro. A la seua volta, si nos enfoquem en la caça, els porcs no constituïxen l'única font de carn en Mellanesia. Els hòmens dediquen part del seu temps a la caça, per a procurar-se eixe suplement. Es cacen porcs salvages, rates, rat penat i gran cantitat d'aus, que són els animals més abundants. L'arma de caça més habitual és l'arc de bambú o de fusta, que precisa de fleches de varis tipos, en cap de bambú en forma d'arbre. Per a la caça dels majors animals s'utilisa la llança. També s'usen les rets o les trampes, armada a voltes d'espigones de bambú, cobertes de branques i fulls.
Grup melanesio Punta de Llança
[editar | editar còdic]Un grup representatiu de la regió és el Grup melanesio Punta de Llança (Melanesian Spearhead Group, MSG), el qual és un acort comercial i cultural concebut en 1986 per tres països melanesios: Papúa Nueva Guinea, Vanuatu i les Illes Salomón. Posteriorment es va unir Fiji i un grup independentiste de Nueva Caledonia (dependència francesa), ademés d'existir una relació en activistes pro República de Papúa Occidental (territori indonesi).[12]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ un. org/unsd/methodology/m49/ Geographic Regions. Nacions Unides, Statistics Division. Consultat l'11 d'abril de 2021. (en anglés)
- ↑ Tcherkezoff, Serge (2003). “A Long and Unfortunate Voyage Toward the Invention of the Melanèsia-Polynesia Distinction 1595–1832”. Journal of Pacific History 38 (2): 175–196. doi:.
- ↑ Roger C. Green, Near and Remote Oceania disestablishing "Melanèsia" in Culture History, in Man and a Half, Essays on Pacific Anthroplogy and Ethnobiology, Ed. Andrew Pawley, Auckland (Austràlia), Polynesian Society, 1991, p. 491-502.
- ↑ Patrick Vinton Kirch, On the Roads of the Winds: An Archaeological History of the Pacific Islands before European Contact, University of Califòrnia Press, 2002, pág. 5, ISBN 0-520-23461-8
- ↑ Els indígenes d'estes illes australianes no són aborigen australians.
- ↑ P. Vinton Kirch, pág. 5.
- ↑ Vejau la pràctica del blackbirding.
- ↑ (2004) google. es/books? id=Nvvt2S9iqiMC&printsec=frontcover&dq=inauthor:%22Darrell+T.+Tryon%22&hl=es&sa=X&ei=zeUpVcnXCIO1ae3BgIAC&ved=0CCkQ6AEwAQ#v=onepage&q&f=false Pacific Pidgins and Creoles: Origins, Growth and Development (en anglés), Berlín: Walter de Gruyter, pp. 479-481. ISBN 9783110169980.
- ↑ abc. es/20120503/ciencia/abci-misterio-indigenas-rubios-islas-201205031340. html El misteri dels indígenes rossos de les illes Salomón. ABC Ciència 16/7/2012
- ↑ «lavanguardia. com/vida/20120507/54290740442/gen-unico-secreto-cabello-rubio-islas-salomon. html Un gen únic, el secret del cabell ros en les Illes Salomón» (en és). La Vanguardia. Consultat el 2022-08-10.
- ↑ Judith de Jorge. «abc. es/ciencia/abci-hombre-denisova-hallan-misteriosa-especie-humana-natius-melanesia-201603172011_noticia. html Troben ADN d'una misteriosa espècie humana en natius de la Melanèsia». abc. és.
- ↑ mitt. gov. fj/index. php/divisions/trade-division/regional-trade-agreement/melanesian-spearhead-group-msg-trade-agreement Melanesian Spearhead Group (MSG) Trade Agreement mitt. gov. fj/index. php/divisions/trade-division/regional-trade-agreement/melanesian-spearhead-group-msg-trade-agreement archivat en Wayback Machine. 2012- 2017 Ministry of Industry and Trade. Fiji
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melanesia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.