Isla Norfolk
La Isla Norfolk[1][2] (en inglés: Norfolk Island,[3][4] Plantilla:AFI-en;[nota 1] pitcairnés-norfolkense: Norfuk Ailen)[5][6] és un territori australià que està ubicat en l'Oceà Pacífic.
Actualment està compost per tres illes situades entre Austràlia, Nova Zelanda i Nueva Caledonia. És un dels territoris insulars d'Austràlia.
Es troba a 1600 km a l'est de Sídney. En maig de 2015 se li va adjudicar la responsabilitat al Estat australià de proveir de servicis estatals i financiamiento per a les illes.[7]
L'illa de Norfolk té una superfície de 36 km². Junt a les illes de Philip i Nepean forma el Territori de l'Archipèlec de Norfolk.[8]
En un cens aplicat en 2021, tenia 2188 habitants que vivien en una superfície total d'uns 35 km².[9] l'araucaria de l'Illa de Norfolk, que es troba representada en la seua bandera oficial, és l'emblema de l'illa. Este pi és endèmic, pero actualment és cultivat en tot lo món pel seu valor ornamental.[10]
La seua capital i sèu administrativa és Kingston, mentres que la seua ciutat principal i assentament més gran és Burnt Pine. En 1914, el Regne Unit va entregar l'illa de Norfolk a Austràlia per a que l'administrara com a territori extern.[11]
Història
[editar | editar còdic]Assentaments primerencs
[editar | editar còdic]L'illa de Norfolk estava deshabitada quan varen aplegar els primers ocupants europeus en 1774, pero s'han trobat evidències de que havia segut ocupada prèviament.
Els restants arqueològics han segut interpretats com una única fase d'ocupació, en el periodo comprés entre els anys 1150 i 1450 d.C., en pobladors que provablement varen aplegar des de la Polinèsia Oriental a través de les Illes Kermadec.[12]
Entre els indicadors d'estos assentaments es varen trobar azuelas i cinceles de basalt i obsidiana, aixina com canoas, artefactes de fusta i plantacions de banano.[13]
Alguns indicis també indiquen la presència d'objectes melanesios en la Baïa d'Emily, obrint la possibilitat que l'illa haja segut visitada per habitants de Nueva Caledonia.
Primer assentament (1788-1814)
[editar | editar còdic]Colonisació d'orige europeu
[editar | editar còdic]El primer europeu conegut que va avistar l'illa va ser James Cook, nové Duc de Norfolk (1685-1777),[14] en 1774, en el seu segon viage al Pacífic Sur en el HMS Resolution.
Va ser ell qui li va donar el nom a l'illa inspirant-se en el nom de l'esposa d'Edward Howard. Cook va chafar terra el dijous 11 d'octubre de 1774, i es va sorprendre davant els alts arbres i les plantes similars al lli, de les que va dur mostres a Anglaterra, i va informar del seu us potencial per a l'Armada Real.
En eixe llavors, Gran Bretanya era molt depenent del lli (per a confeccionar vés-les) i del cànem (per a les cordes). També depenien de la fusta de Nova Anglaterra (per als pals majors), que no els era suministrada durant la guerra d'Independència dels Estats Units.
Qualsevol amenaça al suministrament d'estes matèries primeres, posava en perill la supremacia marítima de Gran Bretanya.
Alguns historiadors, entre els que es destaca Geoffrey Blainey en el seu llibre La Tirania de la Distància, sostenen que la Isla Norfolk va servir com a font alternativa d'eixos recursos, lo que va ser, segons elles, una raó de gran importància per a la fundació de la Colónia Penal de Nova Gales del Sur per la Primera Flota en 1788.
Quan la Primera Flota va salpar per a fundar una colónia penal en Nova Gales del Sur,[7]Philip Gidley King va rebre l'orde del Governador Arthur Phillip de colonisar la Isla Norfolk, per a previndre que caiguera en mans de França, els líders navals de les quals també es mostraven interessats pel Pacífic.
Quan la flota va aplegar al port de Sídney en giner de 1788, Arthur Phillip va ordenar al lloctinent Philip Gidley King que encapçalara una partida de quinze convictes i sèt hòmens lliures per a que prengueren el control de l'illa i la prepararen per al seu desenroll comercial. Varen aplegar a la Isla Norfolk el 6 de març de 1788.
Durant el primer any d'assentament, més convictes i soldats varen ser enviats a l'illa Norfolk i l'illa va començar a servir a Sídney com a granja, aprovisionándoles de grane i verduras. No obstant, les collites fracassaven pels vents salats, les ratas i atres plagues. La falta d'un port natural dificultava les comunicacions i el transport de abastiment i productes.
Manning Clark', historiador Australià, va observar en els relats de l'época, que al principi els convictes es comportaven be, pero mentres aplegaven més des de Sídney, estos recobraven les seues pràctiques delictives. Lo anterior va derivar en un intent de derrocament del governador King en giner de 1789 pels convictes, descrit per Margaret Hazzard com: «Ribalts incorregibles que prenen la seua 'bona voluntat' com a debilitat». Mentres que alguns convictes varen respondre be a l'oportunitat oferida de tornar-se respectables, la majoria varen permanéixer com a «desgraciados holgazanes i miserables», segons Clark.
En març de 1790, durant la hambruna imminent en Sídney, anaren duts a la Isla Norfolk gran cantitat de convictes i marins en el HMS Sirius. Este intent d'aliviar la pressió en Sídney es va tornar un desastre quan el Sirius va naufragar. Encara que no va haver morts, es varen perdre recaptes i la tripulació del barco va estar aïllada dèu mesos. Esta notícia va ser rebuda en Sídney en una consternació atroç.
A partir d'eixe moment la Isla Norfolk es va separar de Sídney, que, despuix de l'arribada de la Segona Flota carregada de convictes malalts i maltrechos, tenia atres problemes més importants als que fer front.
A pesar d'açò, l'assentament va ser creixent llentament a mida que aplegaven més convictes des de Sídney. Es varen establir relacions, i varen començar a nàixer chiquets. Molts convictes varen elegir permanéixer en Isla Norfolk com a colon al final de la seua sentència i la població va alcançar el miller de persones en 1792. La Isla Norfolk va ser governada per una successió de comandants temporals durant els onze anys següents, començant en la tongada de King, Robert Ross, de 1789 a 1790.
Quan Joseph Foveaux va aplegar com a Governador Lloctinent en 1800, va trobar l'assentament desordenat i en males condicions, ya que en els quatre anys anteriors no s'havia portat a terme correctament la tasca de manteniment, i va començar a millorar-ho, fent obres públiques i intents per a millorar l'educació.
Des de 1794, el govern britànic instava al tancament de la Isla Norfolk com a assentament penal, degut a que estava massa llunt i costava molt mantindre-ho. En 1803 el Secretari d'Estat, Lord Hobart, va requerir el trasllat de part de l'establiment militar de la Isla Norfolk, colon i convictes, a Tasmania, per la gran despesa i dificultats en la comunicació entre la Isla Norfolk i Sídney.
Açò va ser realisat més llentament de lo que es prevea, per la resistència dels colon de ser desarraïlats de la terra que havien conseguit domesticar i les exigències d'indemnisació per pèrdues. El primer grup, compost per 159 persones, de les que quatre eren colon i el restant convictes en les seues famílies i personal militar, va deixar l'illa en febrer de 1805. Entre novembre de 1807 i setembre de 1808, atres cinc grups varen partir, en total 554 persones.
Només 200 persones varen permanéixer en l'illa, formant un chicotet assentament fins a 1813, any en el que va ser alçat. Un chicotet grup es va quedar per a destruir tots els edificis i els bens que permaneixien en l'illa, per a que cap atre país, especialment europeu, se sentira tentat a visitar el lloc. La Isla Norfolk va permanéixer abandonada entre el 15 de febrer de 1814 i el 6 de juny de 1825.
Segon assentament penal
[editar | editar còdic]
En 1824 el govern britànic va donar instruccions al Governador de Nova Gales del Sur Thomas Brisbane d'ocupar la Isla Norfolk com un lloc al que manar «lo pijor d'entre els convictes». La seua lluntea, vista anteriorment com una desventaja va ser en eixe moment vista com un recurs per al castic dels «convictes dobles», aquells que havien comés crims despuix de la seua arribada a Nova Gales del Sur. Brisbane va assegurar als seus superiors que «el criminal que és enviat allí és exclós per a sempre de qualsevol esperança de regrés».
Brisbane va vore a la Isla Norfolk com «el senar plus ultra del castic per als convictes». El seu successor, el governador Ralph Darling, va anar encara més sever que Brisbane, desijant que la Isla Norfolk fora «un lloc en el que es duguera el més extrem castic». Igualment, el governador George Arthur pensava que «quan els presoners són enviats a la Isla Norfolk, no se'ls deuria permetre de cap manera tornar.
El trasllat allí deuria ser considerat com l'últim llímit, «un castic que solament podria llimitar la mort». Clarament, la reformación dels convictes, el supòsit objectiu d'un sistema de transport penal tant com el castic, no era vist com a objectiu en l'assentament penal d'Isla Norfolk.[15]
Despuix d'una gresca en 1834, el pare William Ullathorne, vicari general de Sídney, va visitar la Isla Norfolk per a confortar als amotinats per l'eixecució. Va trobar «l'escena més desgarradora que havia presenciat».
Tenint el deure informar als presoners de quí era indultat i quí tenia que morir, li va impressionar «el fet lliteral de que cada home que sentia el seu indult plorava amargament, mentres que cada home que sentia la seua condena s'agenollava en els ulls secs i donava gràcies a Deu».
L'informe de 1846 del juge de pau Robert Pringle Stuart va expondre l'escassea i la mala calitat del menjar, la inadecuación de l'estage, els horrors de la tortura i el azotamiento incessant, l'insubordinació dels convictes i la corrupció dels capataços.
El bisbe Robert Willson va visitar la Isla Norfolk des de Tasmania en tres ocasions. Despuix de la seua primera visita en 1846 va informar a la Cambra dels Lores que, per primera volta, es va donar conte de l'enormitat de les atrocitats perpetrades baix la bandera britànica i va intentar remediar-ho.
Willson va tornar en 1849 i va trobar que s'havien portat a terme numeroses reformes. Aixina i tot, rumors de noves atrocitats li varen dur de regrés en 1852, i esta visita va tindre com resultat un informe negatiu, llistant atrocitats i culpant al sistema, que investia a un home en poder sobre tanta gent en un lloc tan lluntà.
Solament alguns convictes varen deixar registres escrits de lo que passava allí. Les seues descripcions de les condicions de vida, treball, alimentació, estage i, sobretot, els castics infligidos per ofenses aparentment trivials, són horribles, puix descriuen un assentament desprovisto de qualsevol tipo de decència, baix les regles de ferro dels tirànics comandants autocràtics.
Les accions d'alguns dels comandants, com Morisset, i, sobretot, les de Price semblen ser excessivament dures. Tots llevat un varen ser oficials militars, educats en un sistema en el que la disciplina era inhumanamente severa. Ademés, els comandants varen contar en gran número de guardes militars, capataços civils, aguasils ex-convictes i convictes confidents que els proporcionaven l'informació que necessitaven i portaven a terme les seues órdens.[16]
D'estos comandants, sembla que solament Alexander Maconochie es va donar conte de que les brutalitat podrien provocar desafius, com havia segut demostrat per les gresques de 1826, 1834 i 1846, i va intentar aplicar les seues teories de reforma penal, usant tant castics com a incentius. Els seus métodos varen ser criticats per ser massa suaus i ell va ser reemplaçat, lo que va tornar a l'assentament a les brutalitat.
El segon assentament penal va començar a aplegar al seu fi despuix de 1847, i el Govern Britànic va enviar a Tasmania als últims convictes que quedaven en la Isla Norfolk en maig de 1855. Va ser abandonat perque el trasllat a Tasmania havia cessat en 1853 i va ser reemplaçat per treballs forçosos en Gran Bretanya.
Tercer assentament
[editar | editar còdic]El 6 de juny de 1856, un atre grup d'exiliats va aplegar a la Isla Norfolk. Estos eren els descendents dels tahitianos i els amotinats del HMAV Bounty, reagrupats des de les Illes Pitcairn, en les que no cabia més població, per lo que el Govern Britànic havia permés el trasllat de part de la població a la Isla Norfolk, que va anar des de llavors establida com una colónia separada de Nova Gales del Sur pero baix l'administració del governador de dita colónia.
Els aplegats de Pitcairn varen ocupar molts dels edificis que quedaven dels assentaments penals, i gradualment varen establir les seues indústries de cultiu i caça de ballenes en l'illa. Encara que algunes famílies varen decidir tornar a Pitcairn en 1858 i 1863, la població de l'illa va seguir creixent llentament a mida que l'illa acceptava colon, que a sovint aplegaven en flotes balleneras.
En 1867, els quarters generals de la Missió Melanésica de l'Iglésia d'Anglaterra es varen establir en l'illa, i en 1882 es va erigir una iglésia en honor a Sant Bernabé, en memòria del bisbe cap de la Missió John Coleridge Patteson, en finestres dissenyades per Burne-Jones i eixecutades per William Morris.
En 1920 la Missió va ser traslladada des de l'illa a les Illes Salomón, per a estar més prop del seu objectiu evangelizador. Despuix de la creació de la Mancomunidad d'Austràlia en 1901, la Isla Norfolk va ser situada baix l'autoritat del govern del nou país, sent administrada com un territori extern des de 1914.
Durant la Segona Guerra Mundial, l'illa va ser usada com un base aérea clau i una localisació per a repostar entre Austràlia i Nova Zelanda. Com l'illa va caure baix l'àrea de responsabilitat de Nova Zelanda, va ser guarnida per l'unitat de l'Armada de Nova Zelanda coneguda com a N Force. Aixina i tot, l'illa mai va ser atacada durant la guerra.
L'escritor nortamericà James A. Michener va estar acuartelado en l'illa durant la guerra del Pacífic i relata part de les seues experiències en una de les seues obres: 'Relats de les Mars del Sur'.
Política
[editar | editar còdic]
La Isla Norfolk és l'únic territori australià no continental que ha conseguit l'autogovern. La Llei de la Isla Norfolk, aprovada pel Parlament d'Austràlia en 1979, és l'acta baix la qual l'illa és governada.
El Governe australià manté autoritat sobre l'illa a través del Administrador, que és elegit pel Governador General d'Austràlia. Una Assamblea Llegislativa és elegida per mig de votació popular cada tres anys, encara que la llegislació aprovada pel Parlament australià pot estendre el seu efecte al territori isleño.
L'Assamblea consistix en nou escans, i els electors tenen que propondre nou vots en les mateixes condicions, dels quals no més de quatre poden ser donats al mateix individu. Este método d'elecció es diu "sistema de votació múltiple ponderada". Quatre dels membres de l'Assamblea formen el Consell Eixecutiu, que funciona com a assessor de l'Administrador.
El sufragi és universal als díhuit anys. La capital oficial de l'illa és Kingston, que funciona bàsicament com a centre de govern, més que com a assentament.
La festa nacional és Bounty Day, celebrada el 8 de juny, que celebra l'arribada dels habitants de Pitcairn en 1856. Les ordenances locals i les actes són efectives en l'illa, en la que la major part de la llegislació està basada en el sistema llegal australià. Les lleis australianes generals són efectives en l'illa quan el seu camp d'actuació no està cobert per lleis australians especials o lleis de la Isla Norfolk.
Com a part del territori australià, la Isla Norfolk no té representants diplomàtics, ni participa en cap organisació internacional, llevat en les organisacions deportives. La bandera consta de tres bandes verticals, sent la central una miqueta major que les atres dos i pintada de blanc, mentres que les laterals estan pintades de vert, i trobant-se centrat en la banda central un pi de Norfolk (Araucaria heterophylla) vert.
Estatus constitucional
[editar | editar còdic]Existix certa controvèrsia sobre l'estatus exacte d'Isla Norfolk. A pesar de l'estatus de territori autogobernado d'Austràlia que posseïx l'illa, alguns dels seus habitants reclamen que va ser declarada totalment independent quan la Regna Victoria va donar permís als habitants de Pitcairn per a instalar-se en la Isla Norfolk.
Els habitants d'esta illa no paguen imposts australians (per lo que li la considera un paraís fiscal), i l'illa està subjecta a una llegislació d'immigració diferent a la del restant del país. Este punt de vista ha segut repetidament rebujat pel Comité Territorial del Parlament d'Austràlia (l'última volta va ser en 2004), i també varen ser rebujades pel Tribunal Suprem d'Austràlia.
El Parlament d'Austràlia té ple poder per a legislar sobre l'illa, incloent la possibilitat de derogar qualsevol llei aprovada per l'Assamblea Llegislativa de la Isla Norfolk.
Els habitants d'Austràlia i els residents en qualsevol atra part del país no tenen dret automàtic de residència en l'illa: els habitants d'Austràlia tenen que presentar o el passaport o el Document d'Identitat per a viajar a l'illa. Els ciutadans de qualsevol atra part del món deuen dur un passaport encara que apleguen d'un atre lloc d'Austràlia.
La residència en la Isla Norfolk es concedix normalment de manera similar a la majoria de països hui en dia: sent acreditat per un resident de l'illa o una operació comercial en ella. La residència temporal també pot ser concedida a treballadors qualificats necessaris per als servicis de l'illa.
Els residents permanents d'Isla Norfolk deuen solicitar la ciutadania australiana despuix de tindre els requeriments normals de residència. Els chiquets naixcuts en l'illa són ciutadans australians si a lo manco un dels progenitors és ciutadà australià o té allí la seua residència permanent en el moment del naiximent (o la persona va nàixer abans del 20 d'agost de 1986).
La Isla Norfolk no està coberta baix el segur mege australià. A tots els visitants de l'illa, incloent els australians, se'ls recomana tindre segur de viages. Les malalties mentals greus no es tracten en l'illa, sino que els pacients són duts de regrés a l'Austràlia continental, si és necessari, per la Força Aérea Real Australiana.
En març de 2002 es va cometre el primer assessinat en l'illa des de 1856, sent l'assessí condenat en 2007.[17]
Geografia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Geografia de la Isla Norfolk.
La Isla Norfolk està situada en l'oceà Pacífic Sur, a l'est d'Austràlia.[18] És l'illa principal del grup que conforma el territori, ubicada en les coordenades Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>. La seua superfície terrestre és de 36 km², sense cap gran massa d'aigua interior, i posseïx 32 km de costa.
El punt més elevat és el Mont Bats, en una altura de 319 m s. n. m., localisat en el quadrant noroest. La major part del terreny és apropiat per a l'agricultura i atres usos relacionats.
l'Illa Phillip és la segona illa més gran del territori, situada en les coordenades Plantilla:Coord/input/ERROR</noinclude>, aproximadament a 6 km al sur de l'illa principal. Es tracta d'una formació volcàica en pendents suaus.
La costa de la Isla Norfolk es caracterisa per presentar penya-segats de diverses altures. Els bens que no poden ser produïts localment s'importen per via marítima, principalment a través de Cascade Bay.
L'activitat econòmica principal és la peixca comercial, per la llimitada extensió de terres cultivables. No obstant, al voltant del 25% de l'illa posseïx pasturages permanents. No existixen terrenys en sistemes de rec. L'àrea que rodeja al Mont Bats forma partix del Parc nacional Isla Norfolk, sent una zona protegida.
L'assentament més important és Burnt Pine, situat en els voltants de Taylors Road. Existixen atres assentaments menors, composts principalment per caserius i àmplies àrees rurals. La Casa de Govern, residència oficial de l'Administrador, està ubicada en Quality Row, dins de l'antic assentament penal de Kingston.
En la zona també es troben atres edificis governamentals importants, com el tribunal, l'Assamblea Llegislativa i l'administració general. No obstant, el paper actual de Kingston és fonamentalment ceremonial, ya que la major part del dinamisme econòmic prové de Burnt Pine.
Clima
[editar | editar còdic]L'illa de Norfolk té un clima subtropical marí, caracterisat per ser templat. La temperatura mai cau per baix dels 10°C o supera els 26°C. La temperatura absoluta màxima registrada és de 28.4°C, mentres que l'absoluta mínima registrada és de 6.2°C.[19]
La precipitació promig anual és de 1292.5 mm, les pluges ocorren principalment entre els mesos d'abril i agost. No obstant, el restant dels mesos també rep una cantitat considerable de precipitacions.[20]La temperatura màxima promig és de 25°C mentres que la mínima promig és de 15°C.[21]
Mig ambient
[editar | editar còdic]
L'illa Norfolk forma partix de la zona biogeográfica provisional per a la regió d'Austràlia de les "Illes sub-tropicals del Pacífic" (PSI) i forma la sub-regió PSI02, en una superfície de 3.908 hectàrees (9.660 acres). El territori alberga l'eco-regió terrestre de boscs sub-tropicals de l'illa Norfolk.
Flora
[editar | editar còdic]La Isla Norfolk té 174 plantes natives; 51 d'elles són endèmiques. A lo manco 18 de les espècies endèmiques són rares o estan amenaçades. La palma de la Isla Norfolk i el falaguera arborescente pla, la falaguera arborescente més alt del món, són comuns en el parc nacional de la Isla Norfolk, pero rars en atres parts de l'illa.
Abans de la colonisació europea, la major part de la Isla Norfolk estava coberta per bosc plujós sub-tropical, que el seu dosel estava fet de Araucaria heterophylla (pi de l'illa Norfolk) en àrees expostes, i la palma Rhopalostylis baueri i falagueres arborescentes Cyathea brownii i C. australis en àrees més humides protegides. El sotobosque estava ple de lianes i falagueres que cobrien el sol del bosc. Solament queda un chicotet tram 5 km², de selva tropical, que va ser declarat parc nacional de la Isla Norfolk en 1986.
Este bosc ha segut infestado en vàries plantes introduïdes. Els penya-segats i les empinades ales del mont Pitt sostenien una comunitat de arbustos, plantes herbáceas i trepadoras. S'han conservat algunes extensions de vegetació costera i de penya-segats. El restant de l'illa s'ha netejat per a pastures i vivendes. El pastoreig i les malezas introduïdes amenacen actualment a la flora nativa, desplaçant-la en algunes zones. De fet, hi ha més espècies de malezas que espècies natives en l'illa Norfolk.
En juny del 2021, es va descobrir que el petrel heralt, un tipo de petrel tábano, es reproduïx majorment en esta illa. Li'l va poder observar majorment en terra, baix de arbustos, comportaments propis d'un lloc d'anidación en la supèrficie per a esta espècie. Convertint a l'Illa Norkfol en un dels quatre únics llocs d'Austràlia a on s'ha registrat petrelheraldo. Obrint pas a investigacions futures per a saber si l'espècie intenta establir-se en l'illa, un lloc en un hàbitat adequat i sense depredadors introduïts a la força.[22]
Fauna
[editar | editar còdic]
Com una illa oceànica relativament chicoteta i aïllada, Norfolk té poques aus terrestres, pero un alt grau d'endemicidad entre elles. L'illa Norfolk alberga una radiació d'unes 40 espècies endèmiques de caragols.
Moltes de les espècies i subespecies d'aus endèmiques s'han extinguit com a resultat de la tala massiva de la vegetació nativa de l'illa de la selva subtropical per a l'agricultura, la caça i la persecució com plagues agrícoles.
Les aus també han sofrit l'introducció de mamífers com a rates, gats, porcs i cabres, aixina com de competidors introduïts com a merles comunes i rosellas carmesí.
Encara que l'illa és políticament partix d'Austràlia, moltes de les aus natives de l'illa Norfolk mostren afinitats en les de la veïna Nova Zelanda, com el kākā de Norfolk, la coloma de Norfolk i el muçol boobook de Norfolk.
Les extincions inclouen les de l'endèmic kākā de Norfolk i la coloma de Norfolk, mentres que de les subespecies endèmiques el estornino, el thriller, el tordo i el muçol boobook estan extints, encara que els gens d'este últim persistixen en una població híbrida descendent de l'última femella.
Atres aus endèmiques són l'ull blanc de pit blanc, que pot estar extint, el periquito de Norfolk, el gerygone de Norfolk, l'ull blanc de pico prim i les subespecies endèmiques del petirrojo del Pacífic i el silbador dorat. Els ossos subfósiles indiquen que una espècie de Coenocorypha snipe també es va trobar en l'illa i ara està extinta, pero les relacions taxonómicas d'açò no estan clares i encara no s'han descrit científicament.
La Nepean del grup d'illes Norfolk també és la llar d'aus marines reproductores. El petrel de providència va ser caçat fins a l'extinció local a principis de el XIX, pero ha mostrat signes de tornar a reproduir-se en Phillip Island. Atres aus marines que es reproduïxen allí inclouen el petrel de coll blanc, el petrel de Kermadec, la pardela de coa de falca, el alcatraz de Australasia, el pardal tropical de coa roja i el charrán gris.
El charrán suja (conegut localment com l'au ballena) tradicionalment ha estat subjecte a la recolecció d'ous estacional per part dels isleños de Norfolk.
L'illa Norfolk, en la veïna illa Nepean, ha segut identificada per BirdLife International com un Àrea Important per a les Aus perque alberga a totes les poblacions de periquitos de pit blanc i ulls blancs de pico prim, periquitos de Norfolk i gerygones de Norfolk, aixina com a més del 1% de les poblacions mundials de pardelas colirrojas i aus tropicals de coa roja. La propenca Phillip Island es tracta com una IBA separada.
L'illa Norfolk també té un jardí botànic, que alberga una gran varietat d'espècies de plantes. No obstant, l'illa té solament un mamífer natiu, el rat penat barbudo de Gould (Chalinolobus gouldii). És molt rar i pot ser que ya estiga extint en l'illa.
La Papilio amynthor és una espècie de palometa que es troba en l'illa de Norfolk i les illes de la Llealtat.
Els cetáceos varen ser històricament abundants al voltant de l'illa ya que les caceres comercials en l'illa varen estar operant fins a 1956. Hui en dia, un gran número de ballenes més grans ha desaparegut, pero inclús hui en dia moltes espècies com la ballena jorobada, la ballena minke, la ballena sei i els delfins es poden observar prop de la costa, i s'han realisat enquestes científiques en regularitat.
Les ballenes franques Australs alguna volta varen ser migrants regulars a Norfolk, pero es varen vore greument mermades per les caceres històriques i, ademés, per la recent caça illegal de ballenes russa i japonesa, lo que va resultar en cap o molt poques, si és que encara queden restants.
Economia
[editar | editar còdic]La principal activitat econòmica de l'illa és el turisme, que ha aumentat constantment a lo llarc del temps. Ya que la Isla Norfolk prohibix l'importació de fruta fresca i verdures, la gran majoria és produïda localment. La carn de vaca és produïda localment pero també importada.
La moneda que s'usa en la Isla Norfolk és el dólar australià.L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia.
La força de treball és de 978 persones, de les quals 80% treballa en el sector servicis, 14% en l'indústria i només el 6% en l'agricultura.[23]
Demografia
[editar | editar còdic]
La població de l'illa de Norfolk era de 2.188 en el cens de 2021, la qual ha anat disminuint des d'un màxim de 2601 persones en 2001, segons l'Oficina Australiana d'Estadístiques.[24]l'emigració està aumentant a mida que molts isleños s'aprofiten de l'estreta relació entre la Isla Norfolk, Austràlia i Nova Zelanda.
El creiximent anual es va estimar en el 0.01%. Segons The World Factbook per a 2012 la població total ya era de 2182 habitants.[23]D'acort a estimacions de 2013, la capital Kingston agrupava a 917 dels residents.[25]
L'única escola de l'illa proporciona educació fins als dotze anys, per lo que els estudiants que vullguen completar els estudis terciarios deuen eixir de l'illa. Ademés, la chicoteta economia de l'illa causa que molts treballadors qualificats tinguen que emigrar.
La majoria dels isleños són d'orige europeu, descendents dels amotinats en el HMAV Bounty i també aplegats més recentment d'Austràlia i Nova Zelanda. Els descendents dels amotinats del Bounty tenen algunes traces polinesios, encara que solament una minoria es consideren polinesios.[26]
Esta herència comuna ha donat lloc a un número llimitat de llinages entre els isleños, un llímit lo suficientment restrictiu com per a que el directori telefònic de l'illa també incloga renoms per a molts subscriptors, com Carrots, Donar Bizziebee, Diddles, Geek, Lettuce Leaf, Possum, Pumpkin, Smudgie, Truck i Wiggy.[27]
La majoria dels habitants són cristians protestants. En 1996, el 37.4% pertanyia a la Comunió anglicana, el 14.5% a l'Iglésia Unida, l'11.5% a l'Iglésia catòlica i el 3.1% a l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia. En el cens de 2006, el 19,9% no tenia religió en comparació al 13,2% en 1996.[28]
Els isleños parlen tant anglés com una llengua criolla coneguda com norfulkense, norfuk o pitkern, com es denomina en dita llengua, una mescla d'anglés de el XVIII i tahitiano. El norfuk està perdent popularitat a mida que l'illa rep més turistes i la gent jove ix de l'illa en busca d'estudis o treball.
Aixina i tot, s'estan realisant esforços per a mantindre-ho viu per mig de diccionaris i canviant els noms tradicionals d'alguns llocs turístics pels seus equivalents en norfuk. En abril de 2005, va ser declarada la llengua cooficial de l'illa. No obstant, a pesar del reconeiximent i la seua protecció, l'us de la llengua no s'exigix de forma oficial i sempre deu anar acompanyat d'una traducció precisa a l'anglés.[29]
Cultura
[editar | editar còdic]Els dies festius específics de l'illa són el Dia de la Fundació, el 6 de març (en este dia de 1788 varen aplegar a l'illa els primers convictes) i el Dia Nacional “Bounty Day” (l'arribada dels antics habitants de l'illa Pitcairn en 1856) el 8 de juny.[30] Ademés, les Illes Norfolk són un dels pocs territoris o països fòra dels Estats Units que celebren el Dia d'Acció de Gràcies.[31] A banda d'açò, s'apliquen numerosos dies festius australians i britànics.
Una de les principals atraccions de l'illa és el Cyclorama de Fletcher's Mutiny, un mural realiste que conta l'història de la gresca del Bounty i els habitants de l'illa.[32] Una part de l'illa de Norfolk i la propenca illa de Phillip estan protegides com a parc nacional (vore el Parc Nacional de la Isla Norfolk). Des de 2010, l'antic campament de convictes, la Zona Històrica de Kingston i Arthurs Val, està inclós en la llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO per la seua importància històrica.
La novela de no ficció de Colleen McCullough, basada en una extensa investigació, "Illa dels Perduts",[33] i la narració de Siân Rees, també basada en una investigació, "El barco de l'alegria: la verdadera història d'un barco i la seua càrrega de dònes en el sigle XVIII",[34] tracten del primer assentament d'Austràlia i Norfolk en convictes.
Idiomes
[editar | editar còdic]- Pitcairnés-norfolkense
- Inglés neozelandés
- Inglés australià (degut a que és un territori australià que està ubicat en l'Oceà Pacífic)
La majoria dels isleños residents en Isla Norfolk són descendents de polinesios, maoríes i aborigenes australians, una chicoteta porció són descendents de de els amotinats del Bounty i dels tahitianos (o atres polinesios). El Pitcairnés-norfolkense és una llengua criolla derivada de l'anglés de el XVIII, en elements de l'idioma tahitiano. La població ho parla com a primera llengua i s'ensenya junt en l'anglés en l'única escola de l'illa. Està estretament relacionat en la llengua criolla Pitcairnés, parlada en l'Illes Pitcairn, perque Norfolk va ser repoblat a mitan de el XIX pels habitants de Pitcairn.
Religió
[editar | editar còdic]La principal religió és l'Iglésia Adventista del Sèptim Dia, antigament va ser molt important en la configuració de les costums dels habitants. Es respecta el dissabte com a dia de descans.
Atres religions minoritàries: El cristianisme seguix sent la fe més practicada (en catòlics, anglicans i presbiterianos al cap), mentres que el hinduismo i el sijismo creixen ràpidament.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Austràlia|20px|Vore el portal sobre Austràlia]] Portal:Austràlia. Contingut relacionat en Isla Norfolk.
- Territori Depenent
- Territori Britànic d'Ultramar
- Organisació territorial d'Austràlia
- Illes Pitcairn
- Isla de Navidad
- Islas Cocos
- Illes Ashmore i Cartier
- Illes de la Mar de Coral
- Illes Heard i McDonald
- Illa de Lord Howe
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ Oliveres (Barcelona), Juan (1842). Viage pintoresc al voltant del món: Resum general dels viages i descobriments de Magallanes, Tasman, Dampier ... (en és), imprenta i llibreria de Juan Oliveres.
- ↑ (1894) Anuari hidrografíco de la Marina de Chile (en és), Imprenta Nacional.
- ↑ Gerhards, C. C. (1967). Physical and Mechanical Properties of "Norfolk-Island-pine" Grown in Hawaii (en en), U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Forest Products Laboratory.
- ↑ Treadgold, M. L. (1988). Bounteous Bestowal: The Economic History of Norfolk Island (en en), National Centre for Development Studies, Research School of Pacific Studies, Australian National University. ISBN 978-0-7315-0624-8.
- ↑ Mühlhäusler, Peter (2020-10-12). Pitkern-Norf’k: The Language of Pitcairn Island and Norfolk Island (en en), Walter de Gruyter GmbH & Co KG. ISBN 978-1-5015-0141-8.
- ↑ Buffett, Alice (1999). Speak Norfolk Today: An Encyclopaedia of the Norfolk Island Language (en en), Himii Publishing Company. ISBN 978-0-646-37359-1.
- ↑ 7,0 7,1 «Understanding ancestry, language and birthplace of the Norfolk Island population | Australian Bureau of Statistics» (en en). www.abs.gov.au. Consultat el 2024-05-21.
- ↑ «Norfolk Island Act 1979». Consultat el 2024-05-21.
- ↑ «2021 Norfolk Island, Census All persons QuickStats | Australian Bureau of Statistics». www.abs.gov.au. Consultat el 2024-12-28.
- ↑ «araucaria de Norfolk (Araucaria heterophylla)» (en és). Naturaliste Colòmbia. Consultat el 2024-05-22.
- ↑ Roberts-Wray (1966). Commonwealth and Colonial Law (en anglés), Londres: Stevens.
- ↑ «Assentament polinesio abans de 1788» (en anglés). Consultat el 2024-05-23.
- ↑ Records of the Australian Museum, Supplement 27.Consultat el 23-05-2024.
- ↑ Cook, James (1846). The Voyages of Captain James Cook (en en), W. Smith.
- ↑ Causer, T. (2011-03). 'The worst types of sub-human beings'? The myth and reality of the convicts of the Norfolk Island penal settlement, 1825-1855 (en en), Anchor Books, pp. 8–31. ISBN 978-0-9803354-5-3.
- ↑ Internet Archive, Oliver (1993). Crime : an encyclopedia, London : Andre Deutsch. ISBN 978-0-233-98821-4.
- ↑ «[1]». Consultat el 2024-11-28 (en en-GB).
- ↑ (1996) Neotrópica (en és), Societat Zoológica de l'Argent..
- ↑ «Climate statistics for Australian locations: Norfolk Island» (en anglés). Bureau of Meteorology. Consultat el 3 d'abril de 2010.
- ↑ «Isla Norfolk en Austràlia». travel.sygic.com. Consultat el 2024-05-22.
- ↑ «El clima en Isla Norfolk, el temps per més, temperatura promig (Isla Norfolk) - Weather Spark» (en és). és.weatherspark.com. Consultat el 2024-05-22.
- ↑ Australian Field Ornithology.41
- 77–85.doi:10.3316/informit.T2024061900016891859998796.Consultat el 2025-04-30.
- ↑ 23,0 23,1 CIA. «Norfolk Island» (en anglés). The World Factbook. Archivat des d'el original, el 3 de juliol de 2015. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ «Oficina Australiana d'Estadístiques».
- ↑ World Gazetteer. «Illa de Norfolk - les ciutats més importants». Population Statistics.com. Consultat el 7 d'abril de 2013.
- ↑ «BBC NEWS | Programmes | From Our Own Correspondent | Battle for Norfolk Island». web.archive.org. Consultat el 2024-12-28.
- ↑ «Norfolk Island Phone Book March 2021». web.archive.org. Consultat el 2024-12-28.
- ↑ Statistical report on characteristics of population and dwellings.Consultat el 28-12-2024.
- ↑ «Norfuk declared official language in Norfolk Island - report» (en en-nz). RNZ. Consultat el 2024-12-28.
- ↑ «Feiertag - "Bounty Day" auf Pitcairn Island» (en de). Wiener Zeitung Online. Consultat el 2025-09-01.
- ↑ «Norfolk Island Public Holidays». www.qppstudio.net. Archivat des d'el original, el 2011-11-27. Consultat el 2025-09-01.
- ↑ «Welcome to Fletcher’s Mutiny Cyclorama | Norfolk Island» (en en-us). Consultat el 2025-09-01.
- ↑ Llimes, München 2000, ISBN 3-8090-2459-7 (englisch Morgan’s Run, 2000)
- ↑ Piper, München/Zürich 2003, ISBN 3-492-23999-4 (englisch The Floating Brothel, 2001)
Referències
[editar | editar còdic]Enllaços externs
[editar | editar còdic]Plantilla:Interwiki Plantilla:Wikiatlas
- Sitie web oficial de la Isla Norfolk (En anglés)
- Turisme de la Isla Norfolk (En anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Norfolk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>