Illa de Lord Howe

La illa de Lord Howe (/haʊ/) és una chicoteta illa del oceà Pacífic localisada a uns 600 km al este del continent australià. Junt en la piràmide de Ball, està administrada pel consell de l'Illa de Lord Howe, una de les 175 autoritats locals de l'estat de Nova Gales del Sur, i forma part de la Mid-North Coast Statistical Division. No està constituïda en administració local i per lo tant té un tractament d'àrea desincorporada, pero està autogobernada pel ya mencionat Consell.^[1] El grup d'illes que compon Lord Howe va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1982, per l'Unesco, en atenció a la seua bellea única i a la seua biodiversitat. El parc marí Lord Howe, establit en 1999, i el Commonwealth Marine Parkland (aigües de la Mancomunidad de Nacions), establit en 2000, protegixen la zona marina que rodeja el grup d'illes.

El huso horari del grup d'illes és UTC+10:30. Durant el horari d'estiu canvia mija hora i pansa a UTC+11, en lloc de canviar una hora completa. Norma regulada per AEST.

Història

L'illa de Lord Howe es va descobrir el 3 de maig de 1778 per una expedició del barco HMS Suply, baix el mando del tinent Henry Lidgbird Ball, de la Royal Navy, durant una travessia des de Botany Bay a l'illa Norfolk. En eixa singladura el HMS Suply traslladava convictes per a posar en marcha un nou penal. El 13 de març, durant el viage de regrés, va enviar una expedició a l'illa. Estava deserta i aparentment era desconeguda per als habitants de la Polinèsia. El mont Ligbird, en l'illa, i la piràmide de Ball reben el seu nom del cap d'eixa expedició. L'illa va rebre el seu nom per Richard Howe, I comte de Howe, que va ser Primer Lord del Almirantazgo.

Molts barcos militars que navegaven entre Nova Gales del Sur i l'illa de Norfolk feyen una escala en l'illa, de la mateixa forma que ho feyen alguns balleneros i barcos mercants. Alguns barcos varen deixar cabras i porcs en l'illa, per a tindre aliment en futures visites. No va haver assentaments permanents fins a 1834, en un àrea de l'illa coneguda hui com Old Settlement (assentament antic).

Fins a 1974 no va tindre conexió aérea, i l'única forma d'aplegar a l'illa per aire era un hidroavió que es podia prendre des de Sídney i que amerizaba en el llac que forma el sec de coral. En l'any 2002 el destructor de la marina britànica HMS Nottingham va encallar en un lloc propenc ‘’Wolf Roc’’, un sec propenc a l'illa, i va estar a punt de naufragar.^[2]

Geologia

Té una orografia molt accidentada, que es desenrolla a lo llarc d'aproximadament 10 km de llarc per 2 d'ample. Prové d'un volcà en escut de 7 millons d'anys d'antiguetat, que el seu remanente erosionat és l'illa de Lord Howe. La seua forma de mija lluna protegix un sec de coral i un llac.

La cadena de monts submarins de Lord Howe, formada per guyots coberts de coral, s'estén 1000 km cap al nort i sembla haver segut formada per un moviment cap al nort de la placa Indoaustraliana, realisat sobre un punt calent estacionario (vore tectónica de plaques). Esta cadena és una de les característiques trobades en la replanell coneguda com l'elevació de Lord Howe, una part del continent sumergit de Zealandia.

El mont Lidgbird, de 777 m s. n. m. d'altitut i el mont Gower, de 875, dominen l'extrem sur de l'illa. Abdós són de roca basáltica, restants de lava que en el seu dia omplia lo que hui és una gran caldera volcànica. Estos rius de lava es varen produir fa 6,4 millons d'anys, i varen ser les últimes manifestacions d'activitat volcànica en l'illa, que despuix va ser erosionada fins a quedar com la coneixem en l'actualitat.

El sec de coral, a 31ºS, és el sec situat més al sur que es coneix.

La Piràmide de Ball és un illot rocós situat a 16 km al sur de l'Illa de Lord Howe, i com ella mateixa és el restant d'un volcà erosionat. És el major d'una série de apilamientos d'orige volcànic que formen illots en la zona.

Clima

Flora i fauna

L'illa de Lord Howe constituïx una ecorregió terrestre, coneguda com a Boscs subtropicales de l'Illa de Lord Howe. És part de la ecozona de Australasia, i té moltes “bioafinidades” en Austràlia, Nova Guinea i Nueva Caledonia. L'illa de Lord Howe mai va ser part d'un continent, i tota la seua flora i fauna va colonisar l'illa travessant les mars. Casi la mitat de les plantes que creixen en l'illa són espècies endèmiques. Una de les més conegudes és la palmera Howea, un endemisme de les palmeres Arecaceae, de la qual s'exporten anualment varis millons d'eixemplars, lo que supon per a l'illa l'única indústria significativa a banda del turisme.

Una atra característica endèmica de l'illa és el bolet lluent (Leratiomyces atrovirens), que es dona despuix de pluges fortes. Es troba en els rante varis dies. La lluentor és tan forta que es pot utilisar per a llegir en l'obscuritat.

En el grup d'illes crían 14 espècies d'aus marines i 18 d'aus terrestres, incloent una espècie endèmica "Gallina Maderera de Lord Howe" (Gallirallus sylvestris) i 3 subespecies, el "Canari Dorat de Lord Howe" (Pachycephala pectoralis), el "Ull Blanco de Lord Howe" (Zosterops lateralis tephropleurus) i el "Currawong de Lod Howe" (Strepera graculina crissalis).

Vàries espècies i subespecies endèmiques de pardals s'han extinguit des del descobriment de l'illa. La gallina de marisma de Lord Howe o gallinácea blanca Porphyrio albus, la coloma de coll blanc (Columba vitiensis godmanae), el periquito de pit roig (Cyanoramphus novaezelandiae subflavescens) i el pardal beco de Tasmania (Sula tasmani) varen ser eliminades pels pobladors de l'illa a lo llarc de el XIX. L'arribada accidental de la rata negra deguda al naufragi del Makambo en 1918 va disparar una segona onada d'extincions, incloent el tordo cridat pels isleños pardal Doctor (Turdus poliocephalus vinitinctus), l'ull blanc fort (Zosterops strenuus), l'estornino de Lord Howe (Alponis fusca hulliana), la coloma de Lord Howe (Rhipidura fuliginosa cervina) i el Gerygone de Lord Howe (Gerygone insularis).

Només perdura un mamífer originari de l'illa, el rat penat gran del bosc (Eptesicus sagittula). L'espècie endèmica de rat penat (Nyctophilus howensis) només es coneix per una calavera trobada i actualment se supon que està extinguit. L'extinció va poder deure's a l'introducció en l'illa del muçol en caraça en 1920, en l'objecte de controlar la població de rates. Eixe muçol pot haver segut també la causa de l'extinció de la lechuza (Ninox novaeseelandiae albaria).

Archiu:Reef-Fidelity-and-Migration-of-Tiger-Sharks-Galeocerdo-cuvier-across-the-Coral-Sea-pone.0083249.s002.ogv Hi ha dos reptils terrestres que són natius del grup d'illes: el fardacho scincidae ('Leiolopisma lichenigera) i el fardacho gecko (Phyllodactylus guentheri (no existixen)). Abdós són rars en l'illa principal pero més comunes en les illes més menudes. El fardacho scincidae (Lampropholis delicata) i la granota gritona (Litoria dentata) s'han introduït accidentalment des del continent australià en époques recents.

l'insecte pal de l'illa de Lord Howe (Dryococelus australis) va desaparéixer de l'illa principal poc despuix de l'introducció de la rata negra. En 2001 es va descobrir una chicoteta població en un únic arbust (''Melaleuca howeana) en les pendents de la piràmide de Ball.

Un atre invertebrat que és un endemisme, el Placostylus de Lord Howe, també es va vore afectat per l'arribada de la rata negra. En un temps era molt comú, pero ara està amenaçada. S'ha posat en marcha un programa d'crío en captivitat per a salvar a esta espècie de l'extinció.

En les aigües que rodegen Lord Howe es poden trobar més de 400 espècies de peixos, incloent 9 endemismes. Hi ha més de 80 espècies de coral que es donen en els secs al voltant del grup d'illes. Un recent estudi sobre la biodiversitat i les amenaces dels corals i demés espècies dels secs del Lord Howe Island Marine Park,^[3] indica que els secs gogen de bona salut, en un índex mínim de blanqueig de coral, del 0'8% del total d'eixemplars d'espècies de coral dur. En esta àrea protegida s'han registrat 164 espècies de peixos, 40 espècies d'invertebrats mòvils, 53 espècies de corals i atres invertebrats sésiles, 32 espècies d'algues i 2 espècies d'herba marina. La riquea de nutrients d'estes aigües es deu principalment a la mescla de corrents tropicals en aigües templades, lo que permet també la convivència d'espècies d'abdós rancs de temperatura. L'estudi senyala com a principal amenaça de la biodiversitat al calfament global i el canvi climàtic.

Al voltant d'un 10% de la superfície forestal de l'Illa de Lord Howe s'ha talat per a dedicar-la a l'agricultura, i un atre 20% s'ha vist afectat per ganado vacú domèstic i ovelles, cabres i porcs selvats. Les cabres s'han eliminat de l'illa recentment, la població de porcs selvats s'ha reduït, i s'estan posant esforços creixents per a controlar el número de rates, rates, i plantes introduïdes en l'illa. Un programa de recuperació ha conseguit aumentar el número d'eixemplars de gallina maderera de Lord Howe, des dels 20 que existien en l'any 1970 als aproximadament 200 que viuen en l'actualitat.

Amenaces

Basat en l'anàlisis fet per Tim Flannery en L'amenaça del canvi climàtic, l'ecosistema de l'Illa de Lord Howe està amenaçat pel canvi climàtic i el calfament global. Els secs estan amenaçats per un aument de la temperatura de l'aigua. La gran barrera de coral situada al noreste d'Austràlia està amenaçada específicament pels efectes en Austràlia del calfament global, i lo mateixa es pot afirmar dels secs de l'illa de Lord Howe.^[4] La flora i fauna de clima templat estan amenaçats per l'aument de la temperatura ya que aquells que estan en el mont Gower no poden emigrar a llocs més elevats per a buscar el seu ranc de temperatures propi.

Una atra de les amenaces que sofrix esta illa en ser un espai de anidacion, són l'aus migratòries. Les distintes espècies d'aus marines migratòries arrepleguen el plàstic de la superfície de l'oceà i, en este aliment nociu, alimenten als seus pollets. El plàstic aplega tirat a l'oceà des d'atres costes per les corrents marines càlides i fredes, podent-se desviar mils de quilómetros fins a aplegar a estos sectors de l'oceà Pacífic.

Vore també

Aeroport de l'Illa de Lord Howe

Referències

↑ Consell insular.
↑ BBC News.Consultat el 28 de juliol de 2007.
↑ Edgar, GJ and Davey, A and Kelly, G and Mawbey, RB and Parsons, K, Biogeographical and ecological context for managing threats to coral and rocky reef communities in the Lord Howe Island Marine Park, south-western Pacific, Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 20, (4) pp. 378-396. ISSN 1052-7613 (2010)
↑ Jones, R.N. (2004) Managing Climate Change Risks, in Agrawala, S. and Corfee-Morlot, J. (eds.), The Benefits of Climate Change Policies: Analytical and Framework Issues, OECD, Paris, 249–298, citat en l'estudi de el CSIRO titulat ”Climate Change Impacts on Austràlia and the Benefits of Early Action to Reduïx Global Greenhouse Gas Emissions" [1]

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Lord Howe.

Pàgina oficial en anglés

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de Lord Howe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Consell insular.

[2] BBC News.Consultat el 28 de juliol de 2007.

[3] Edgar, GJ and Davey, A and Kelly, G and Mawbey, RB and Parsons, K, Biogeographical and ecological context for managing threats to coral and rocky reef communities in the Lord Howe Island Marine Park, south-western Pacific, Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, 20, (4) pp. 378-396. ISSN 1052-7613 (2010)

[4] Jones, R.N. (2004) Managing Climate Change Risks, in Agrawala, S. and Corfee-Morlot, J. (eds.), The Benefits of Climate Change Policies: Analytical and Framework Issues, OECD, Paris, 249–298, citat en l'estudi de el CSIRO titulat ”Climate Change Impacts on Austràlia and the Benefits of Early Action to Reduïx Global Greenhouse Gas Emissions" [1]

[1]

[2]

[3]

[4]