Piràmide de Ball

Piràmide de Ball

La piràmide de Ball és un illot deshabitat localisat en l'oceà Pacífic, un restant de l'erosió d'un antic volcà en escut i la caldera que es va formar fa 7 millons d'anys. Està situada 20 km (13 milles) al surest de l'illa de Lord Howe. Té una altitut de 562 m, i únicament 300 de llarc. Està situada a </noinclude>. Forma part del parc marí de l'Illa de Lord Howe.

La piràmide de Ball té alguns illots entorn. La roca Observatori i l'illot Wheatsheaf estan a 800 m O-NO, i 800 m O-SO, respectivament, de l'extrem oest de la piràmide de Ball. La roca del Suroest és un cim situat a 3,5 km al surest de la piràmide de Ball. De la mateixa manera que l'illa de Lord Howe i la cadena de monts submarins de Lord Howe, la piràmide de Ball està situada en l'elevació de Lord Howe, que forma part del continent sumergit de Zealandia, i que pertany a Austràlia.

Història

La piràmide va rebre el seu nom del tinent Henry Ball, qui la va descobrir en l'any 1778 al mateix temps que l'illa de Lord Howe. Es creu que la primera persona que va chafar la piràmide va ser el geòlec Henry Wilkinson, del Departament de Mines de Nova Gales del Sur (Austràlia), en l'any 1882.

Es va coronar el seu cim per primera volta el 14 de febrer de 1965, dia en que ho va conseguir un equip d'escaladors del Club d'Escalada Sydney Roc, format per Bryden Allen, John Davis, Jack Pettigrew i David Witham.

Va haver un intent anterior, en 1964, realisat per un atre equip de Sídney compost per l'aventurer Dick Smith (que tenia llavors només 20 anys) i atres membres del moviment Scout. Es varen vore forçats a retornar a Austràlia el quint dia d'escalada, ya que es varen quedar sense menjar i aigua. En 1979 Smith va tornar a la piràmide, junt en els escaladors John Worrall i Hugh Ward, i varen conseguir aplegar al cim, a on varen desplegar una bandera de Nova Gales del Sur regalada pel Premier Neville Wran i varen declarar l'illa com a territori australià (una formalitat que sembla que no s'havia realisat en anterioritat).

En 1982 es va prohibir la pràctica de l'escalada en la piràmide, per mig d'una esmena a l'Acta de l'Illa de Lord Howe, i en 1986 el Consell de l'Illa de Lord Howe va prohibir l'accés a la piràmide. En 1990 va canviar la política, de manera que es va permetre alguna activitat d'escalada, baix unes condicions molt estrictes. En els últims anys, per a poder realisar escalada en l'illa es requerix fer una solicitut al ministre competent.

Entre 2000 i 2001 es varen trobar eixemplars del insecte pal de l'illa de Lord Howe (Dryococelus australis). En l'ascensió frustrada de 1964, Dave Roots va tornar en una fotografia de l'insecte, que es creïa extint. El seu grup d'escaladors va informar que havien vist insectes morts. En els anys següents es varen trobar més insectes morts, pero no es va conseguir trobar cap espècimen viu.

Fauna

En 2001, un equip d'entomòlecs i conservacionista va aterrisar en la Piràmide de Ball per a traçar un mapa de la seua flora i fauna. Per a la seua sorpresa, es redescubrió la població d'insecte pal de l'illa de Lord Howe (Dryococelus australis), que viu en un àrea 6 x 30 m a una altura de 100 m per damunt de la llínea de costa, baix un únic arbust de Melaleuca howeana. El arbust creixia en un clavill menut, a on l'aigua es filtrava pels clavills de les roques subjacents. Esta humitat va favorir el creiximent de plantes relativament exuberantes que havien donat lloc en el temps a una acumulació de restants de plantes de varis metros de profunditat, formant la chicoteta extensió de sol. La població d'insectes pal era molt menuda, de només 24 individus. Dos parelles varen ser dutes a dos zoològics del Pacífic per a criar noves poblacions. Esta expedició va nàixer de l'informació aportada per Dave Roots, que havia dut la fotografia d'un insecte, quan el Museu d'Austràlia li va dir que es pensava que estava extint.