Geòlec
 |
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Dialecte . (Discussió). Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F. |
Les varietats diatópicas, en la terminologia d'Eugen Coșeriu,[1] més comunament conegudes com geolectos, o simplement dialectes, es produïxen a lo llarc de l'extensió geogràfica en la que es parla una determinada llengua històrica i es manifesten dialectes.[2]
Totes les llengües posseïxen dialectes que són coneguts pels parlants.[2] Normalment, un parlant d'una determinada llengua històrica reconeix la procedència d'un atre parlant de la seua mateixa comunitat llingüística per qualsevol traça del seu llenguage: pel seu pronunciació i entonament (nivell fònic), les seues construccions (nivell morfològic i nivell sintàctic) i l'us de certes paraules i expressions (nivell lèxic- semàntic).[2]
Dos obres a on es presenta una varietat diatópica són: La tesis de Nancy, de Ramón J. Sender, i El passat, d'Alan Pauls.[2]
Dialectes de l'espanyol
- Artícul principal → dialectes del castellà en Espanya.
Referències
- ↑ cervantes. es/ensenanza/biblioteca_ele/asele/pdf/11/11_0007.pdf Norma i variació llingüística en l'ensenyança d'I/LI
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2012) (en espanyol), Espanya: Oxford University Press, pp. 407. ISBN 9788467367966.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Variedad diatópica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.