Lèxic

El lèxic és el conjunt de paraules que conforma un determinat lecto i, per extensió, també es denomina aixina als diccionaris que els arrepleguen. Un sinònim habitual de lèxic és vocabulari, definit com el conjunt de paraules que formen part d'un idioma o llenguage específic o són conegudes per una persona o entitat específica. En un sentit ampli, el concepte és extensible als llenguages de programació. Les disciplines que s'ocupen delèxic són vàries: lexicografia, semàntica, semiòtica, pragmàtica, filosofia dellenguage.

Funció delèxic

El vocabulari d'un idioma reflectix el mig físic i social dels seus parlants perque és un inventari de les idees, els interessos i les ocupacions de la comunitat. Les llengües s'adapten a les preocupacions, els interessos i les vivències dels parlants. Conéixer una llengua és conéixer elèxic, saber usar-ho, i també conéixer i saber utilisar les regles que controlen la combinació correcta dels elements. Les situacions socials són molt diverses, conéixer una llengua és conéixer les convencions socials que controlen l'us d'ella en distintes situacions. Els membres d'una comunitat usen les paraules, en general, en el mateix significat; d'un atre modo resultaria molt difícil'enteniment. El comportament llingüístic és una part del conjunt de models socials de conducta que caracterisen als grups humans: cada u d'ells té unes costums i unes convencions distintes.

Classificació delèxic

Segons l'orige i la difusió

Elèxic pot classificar-se des del punt de vista del seu orige històric o amplitut d'us en:

• Patrimonial, (la paraula ha evolucionat normalment dins de l'idioma) o préstam (extranjerismes que es classifiquen segons la llengua de procedència).
• Passiu (forma partix solament de la comprensió del parlant) o actiu (ho usa habitualment).
• Cultisme, estàndart, coloquialisme o vulgarisme segons el registre llingüístic amprat.
• Dialectalisme (si pertany al parla pròpia d'una regió).
• Gerga o argot (si forma part del parla d'un grup social determinat, per classe, edat o professió).

Segons la funció

Des del punt de vista de la funció:

• Categories lèxiques, formada per la classe de paraules en referent que constituïxen una classe oberta en principi ampliable per qualsevol dels processos de formació de paraules.
• Categories funcionals, formada per les paraules en funció purament gramatical que permeten especificar les relacions entre els intervinents en una predicació verbal. Formen una classe tancada.

Processos de formació de paraules

Les paraules que formen part de les categories lèxiques poden combinar-se entre sí per a donar lloc a noves paraules, per a això les llengües del món usen diversos procediments:

• Composició (llingüística)
• Derivació (llingüística)
• Parasíntesis

Classes d'unitats lèxiques

Segons la seua naturalea, les unitats delèxic poden distinguir-se entre:

• Categories lèxiques o obertes: Són aquelles que posseïxen caràcter referencial (és dir, les que designen processos, propietats, accions o entitats). Es caracterisen per formar un inventari obert (és dir que no existix un número específic i llimitat per a estes unitats). Els sustantius, els verps i els adjectius són representants canònics d'este tipo d'unitats lèxiques.
• Categories funcionals o tancades: Són aquelles que solament posseïxen significat gramatical (és dir, que són fonamentals per a la generació d'una oració pero que, no obstant, no tenen significat referencial). Es caracterisen per formar un inventari tancat. Les conjuncions i els artículs són representants d'este tipo d'unitat.

Classes de traces lèxiques

Les unitats lèxiques distinguixen tres tipos de traces (no tots els models gramaticals utilisen les mateixes traces lèxiques. Lo que es dona a continuació és una generalisació):

• Traces formals: Contenen informació sobre el tipo de paraula de la que es tracta (sustantiu, verp, preposició), sobre el context sintàctic en el que poden aparéixer i sobre el tipo de flexión (regular o irregular) que requerixen.
• Traces semàntiques: Contenen informació sobre l'estructura argumental requerida per una unitat lèxica (un verp com "destruir" requerix un agent que destruïxca i un tema a ser destruït), sobre les propietats inherents de cada unitat (un nom com "chiquet" té traces [+humà] [+contable] etc.).
• Traces fonològiques: Conté l'informació necessària per a assignar-li representació fonètica a l'unitat.

Elèxic en la traducció automàtica

En un diccionari tradicional típic, les entrades s'identifiquen per mig d'una forma base o "canònica" de la paraula. Esta forma canònica varia segons l'idioma: els verps en anglés es representen per mig de la raïl no flexionada, mentres en francés o espanyol es representen en l'infinitiu del verp. Ademés de la definició estos diccionaris tradicionals inclouen en cada entrada informació adicional com la pronunciació, la categoria gramatical o la seua etimologia. Elèxic o diccionari amprat en la traducció automàtica presenta algunes diferències, en comparar-ho en un tradicional. Alguns programes de traducció automàtica conten únicament en diccionaris de formes flexionades, és dir, llistes de paraules en totes les formes i informació gramaticals corresponents. Un lèxic d'esta forma contindria les paraules menjar, menjar, menjant, menjat per separat, com a unitats diferenciades. Esta aproximació no és res eficient en llengües com l'espanyol, que posseïx una flexión rica i complexa. En estos casos, elèxic sol proporcionar una raïl a partir de la qual el component morfològic s'encarregarà de generar les formes apropiades. Este lèxic per a la traducció automàtica deu suministrar l'informació necessària per a l'anàlisis sintàctic i semàntic:

• categoria gramatical (nom, verp, etc.)
• traces de subcategorización, subcategoría de l'apartat anterior (verp transitiu o intransitiu, sustantiu masculí o femení, etc.)
• informació semàntica (nom animat, verp que exigix un subjecte animat, etc.)

A sovint estos dos últims tipos d'informació s'ampren conjuntament a l'hora de definir, per eixemple, una subcategoría en térmens de restriccions de selecció. Esta informació ajuda a determinar el context en el que poden aparéixer les paraules. Aixina, per eixemple, el verp amar restringix la selecció del seu subjecte, de manera que este deu ser animat. Ademés, un lèxic empleat en la traducció automàtica deu aportar informació relativa a la correspondència entre les unitats lèxiques de distintes llengües. Per la complexitat que pot entranyar esta tasca, molts sistemes opten per establir una separació entre dos tipos d'informació: per un costat, l'informació necessària per a l'anàlisis o producció de texts en una llengua particular i, per un atre costat, l'informació relativa a les correspondències lèxiques entre dos parells de llengües. Estes correspondències inclouen les condicions en les que es produïx l'equivalència:

• categories gramaticals (pot: verp o nom)
• categories semàntiques (banc: assent o establiment que realisa negocis en diners)
• context sintàctic (tractar una maltia o tractar de conseguir alguna cosa)

Adquisició de lèxic

L'adquisició delèxic (tant en el primer idioma com en els segons o estrangers), és un procés molt complex. La primera distinció que devem fer és entre vocabulari passiu i vocabulari actiu. El primer és el vocabulari que el subjecte entén sense ajuda o en molt poca ajuda, pero que no és capaç d'utilisar autónomamente. El segon, és el vocabulari que el subjecte comprén sense problemes, pero que ademés, és capaç d'utilisar quan ho necessita i sense necessitat d'ajuda. Sembla clar, per tant, que el vocabulari més ampli d'una persona és el vocabulari passiu, i sembla clar també, que si una persona no té una paraula «almagasenada» en el seu vocabulari passiu, difícilment eixa paraula podrà aplegar a formar part del seu vocabulari actiu. Un dels defensors d'esta teoria va ser Tracey Terrell, coautor de Natural Approach, i que va invertir un gran esforç en intentar explicar este procés d'adquisició llingüística. Terrell afirma que una forma primer es «lliga» (binding en anglés), és dir, es relaciona una forma en el seu significat. Este procés sembla ser un procés paulatí i relativament «llent», ya que no seria un aprenentage sino una adquisició. Una volta la forma ya està «lligada», el subjecte deuria anar intentant «accedir» (accessing en anglés) a eixa forma en repetides ocasions. Les primeres voltes requerirà de molt temps, i possiblement de certa ajuda, pero eixe temps o eixa necessitat d'ajuda s'anirà reduint paulatinament. Quantes més voltes eixe subjecte intente accedir a eixa forma, més «accessible» estarà. Elèxic passiu més accessible per als parlants es registra en diccionaris cridats lèxics disponibles. Elèxic actiu de major us es compendia en lèxics bàsics.

Vore també

• Lexicografia
• Gramàtica
• Gerga

Bibliografia

• Fukui, Naoki i Margaret Spears (1986): "Specifiers and projections", MIT working papers in Linguistics, 8, pp. 128-172.
• Haegeman, liane (1991): Introduction to government and binding theory, Blackwell, Oxford.

Enllaços externs

Lèxic en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..