Huso horari
Un huso horari és cada una de les franges geogràfiques virtuals, orientades de nort a sur, llimitades per meridianos igualment espayats, en les que es dividix un planeta i en les que sol regir una mateixa hora oficial. Esta hora es construïx sumant o restant un número entero d'hores respecte a un estàndar de temps. En la Terra, hi ha 24 husos en una amplitut de 15 graus medits en el sentit de la llongitut, que és el àngul que la Terra trencada en una hora. L'hora es calcula a partir del Temps Universal Coordinat (UTC).[1][2]
Una zona horària és una regió geogràfica que compartix una mateixa hora oficial. Les zones horàries s'han construït a raïl dels husos horaris encara que no seguixen fidelment els seus traços, puix cada país ajusta la seua hora oficial lliurement i, en freqüència, no coincidixen estrictament en la convenció geogràfica.[1]
Aproximació astronòmica
[editar | editar còdic]El concepte del huso horari sorgix de la forma de la Terra, el seu moviment de rotació i del sistema de 24 hores diàries.
Com la Terra és esfèrica, el Sol no allumena tota la superfície simultàneament. En cada instant, el Sol allumena solament una mitat (un hemisferi) a on és de dia, deixant l'atra a obscures (nit). En el llímit entre abdós, tindrem una faixa, orientada aproximadament de nort a sur,[3] en la que està amanecer. I una atra, oposta a l'anterior, en la que està anochecer.
També per la forma de la Terra, l'àngul en el que incidix el Sol no és el mateix en tots els punts. En el mateix instant, i aproximadament en el centre de l'hemisferi diürn, hi ha un meridiano en el que la altura del sol és la màxima diària. En eixe meridiano és migdia. En els meridianos adjacents esta altura és cada volta menor i l'hora solar correspon a les hores de vesprada (al este) o del matí (al oest). En el meridiano opost és mijanit.[4]
Esquema dinàmic: Hemisferi nort terrestre en el pol en el centre. En el meridiano front al sol és migdia (12:00) i en el seu opost és mijanit. L'amanecer (6:00) i anochecer (18:00) estan ubicats a 90° dels anteriors. |
Geodèsia i geometria
[editar | editar còdic]El sistema de husos horaris consistix en dividir la superfície de la Terra en 24 franges, per a que cada una d'elles corresponga a una hora del dia. A cada una d'estes parts, li cridem husos.
Com un dia és un gir complet del planeta i un gire complet té 360°, en dividir 360° en 24, dona com a resultat que cada huso horari té una amplitut angular de 15°.[5]
Com els meridianos no són paralels, un huso horari té un ample variable. És màxim en el equador en un ample de 1669.8 km i es va estretint cap als pols. Té un ample de 1529.35 km en els tròpics, uns 1300 km als 40° de latitut aproximadament i 663.4 km en els círculs polars.[6] La seua forma ampla en el centre que es va estretint cap als seus dos extrems recorda a un huso de hilar, del que pren el seu nom.[7] Considerant el volum corresponent fins a l'eix de la Terra pot assimilar-se a un gajo de taronja o mandarina.[8]
Este tamany de 15° permet a molts dels països quedar compresos completament dins d'un huso i usar-ho per a la seua unificació horària nacional.
Meridiano d'orige i hora de referència
[editar | editar còdic]El sistema de husos horaris i el sistema de llongitut geogràfica necessiten un meridiano d'orige per a poder ser aplicats en la superfície terrestre ya que, pel moviment de rotació, tots els punts de la Terra són iguals pel que fa a la llongitut i les hores. Per raons tècniques, polítiques i històriques, el meridiano elegit va ser el del Real Observatori de Greenwich, en Londres.
El meridiano de Greenwich va ser elegit com meridiano zero per a medir la llongitut en 1884. Els meridianos s'identifiquen per dos elements: la seua mida en graus i la seua posició sobre Greenwich (est o oest). Per eixemple, la llongitut de la ciutat de Bogotà, és 74° O, és dir a l'oest de Greenwich.
La hora solar mija de Greenwich va ser elegida com a referència del sistema de husos horaris. Per a abreviar, esta hora és coneguda internacionalment com a GMT per les sigles de l'expressió anglesa Greenwich Pixen Clave. Marginalment, en Espanya es va usar la sigla en espanyol HMG.[9] A inicis de el XX dita hora s'establia pel moviment de rotació del planeta. Esta hora podia ser determinada en precisió en un observatori i ser enviada des d'allí, per mijos de telecomunicació.
A lo llarc de el XX, GMT comença a ser reemplaçat per atres métodos de medida del temps més precisos. Aixina apareix el Temps Universal (UT, per les seues sigles en anglés) En la década de l'any 1960, es comença a medir el temps en rellonges atòmics. I finalment la Oficina Internacional de l'Hora va començar a establir el Temps Universal Coordinat (UTC) com a referència horària internacional.[10] Per a la majoria dels fins pràctics, el UTC és equivalent a l'hora solar mija de Greenwich.[11]
La llongitut i hora en cada huso
[editar | editar còdic]El sistema de husos horaris és hereu dels processos d'unificació horària nacional dels països pels quals les ciutats renunciaven a usar la seua pròpia hora solar per a adoptar la d'una atra, generalment la de la capital o una ciutat important ubicada en el centre del país.
En el sistema de husos, totes les localitats ubicades dins d'ell deurien usar una mateixa hora, independentment de la posició del sol i del seu hora solar. Eixa hora va ser denominada per distintes fonts hora civil, hora oficial o hora llegal.[12] El sistema implica que l'hora adoptada en tot el huso siga la hora solar mija del centre del meridiano. Aixina, en cada localitat dins d'un huso, la diferència entre l'hora adoptada i l'hora solar serà, com a màxim, de 30 minuts. En la mitat oriental de cada huso horari l'hora adoptada està fins a 30 minuts atrassada sobre el sol. En la mitat occidental, fins a 30 minuts alvançada.[13] Esta és una diferència acceptable d'acort a les experiències d'unificació horària nacional en diversos països.
Com el meridiano central de cada huso està a 15° dels seus adjacents i el meridiano d'orige és el meridiano zero, els meridianos centrals de tots els husos són múltiples de 15°. Aixina, en la redacció de les normes llegals d'alguns països es menciona el meridiano múltiple de 15 de referència. Per eixemple, la disposició per la qual Mèxic adherix al sistema horari mundial, en 1920, indica usar els meridianos 105° i 90° a l'oest de Greenwich.[14]
L'hora en cada huso s'indica com la diferència en la del huso de referència internacional. (UTC, actualment). Com cada huso està a una hora exactament de les seues husos adjacents, esta diferència serà una cantitat sancera d'hores sobre UTC. Com la Terra trencada de l'oest a l'est, l'hora a l'est serà major que en Greenwich i a l'oest, menor. Aixina, l'hora en cada huso ubicat a l'est s'indicarà com una suma, i els de l'oest com una resta. Per eixemple, l'hora en Bagdad és UTC+3 i en Bogotà és UTC-5.
Atres denominacions dels husos
[editar | editar còdic]En 1917 França propon estendre els husos horaris als marés i oceàs i açò donaria lloc a la publicació del primer planisferi de husos horaris. En Espanya l'Anuari del Observatori de Madrit per a 1922 incloïa un planisferi de husos horaris terrestres i marítims en el que els husos estan numerats començant en el zero en Greenwich i alvançant cap a l'est passant pel huso 12 centrat en el antemeridiano de Greenwich en el Pacífic i terminant en el huso 23.[15] En velles llegislacions nacionals sobre hora oficial, poden aparéixer els husos nomenats en estos números. Com en Chile, que a inicis de XX adopta l'hora del huso n.º 19.[16]
Una atra denominació usada en àmbits militars, nàutics o aeronàutics, nomena a cada huso en una lletra. Comença en el huso A que correspon a UTC+1, alvança cap a l'est fins al huso M (UTC+12). No usa la lletra J. A l'oest de Greenwich, usa la lletra N per a UTC -1 alvança cap a l'oest fins al huso I. El huso horari de Greenwich (UTC) ho denomina Z, que, nomenant segons el alfabet radiofònic, és zulú. Per lo que l'hora UTC es coneix com a hora Zulú.[17][18]
Història
[editar | editar còdic]Antecedents
[editar | editar còdic]Abans de el XIX, cada ciutat establia la seua pròpia hora oficial ajustada a la hora solar de la localitat. Açò implica que, per eixemple en la península ibèrica, l'hora solar d'una ciutat de la costa mediterrànea té més de 40 minuts de diferència en una atra en la costa atlàntica.
En el desenroll dels ferrocarrils i els telégrafs es va vore la necessitat d'establir una mateixa hora per a àmplies zones en les que s'estenien dites rets. Aixina, el horari del ferrocarril va ser l'antecedent de l'unificació horària dels països. La primera llínea de ferrocarril que va unificar el seu horari va ser la que enllaçava Londres en Bristol. La companyia va adoptar en 1840 com a hora oficial la de Londres medida pel Real Observatori de Greenwich. L'hora de Greenwich va començar a ser coneguda com la railway clave (la hora del ferrocarril) i finalment en 1848 es va instaurar com l'oficial per a tot el Regne Unit.[19] Posteriorment l'unificació horària nacional es va donar en atres països europeus. En Amèrica del Nort, l'enorme desenroll en llongitut que estaven alcançant els seus ferrocarrils no feyen viable un sol horari nacional.[20]
En EE. UU. i Canadà la diferència d'hores solars entre la costa este i oest és de vàries hores. En 1870 el científic nortamericà Charres F. Dowd va redactar un manifest en el que va advocar per que s'acabara en les huitanta diferents hores del ferrocarril i les incontables hores locals del país per a crear quatre zones horàries. Cada zona tenia un meridiano central i el primer d'ells corresponia a la ciutat de Washington. Esta proposta, pero en l'hora referenciada a Greenwich, va ser impulsada en 1883[21] en una convenció de caps de ferrocarril.[22]
Primeres publicacions
[editar | editar còdic]En 1858 es publica per primera volta una idea similar als husos horaris. El matemàtic i astrònom italià Giuseppe Barilli, (1812-1894) més conegut per l'pseudónimo de Quirico Filopanti en el seu llibre Miranda! proponia l'utilisació de vintiquatre zones horàries d'una hora, que ell va cridar dies llongitudinals, estant la primera d'elles en el meridiano de la ciutat de Roma. Ademés proponia usar un temps universal en astronomia i telegrafia. Estes idees no varen aplegar a ser conegudes fins al cap de la seua mort.[23]Plantilla:Font qüestionable[24]
En 1873, l'ingenier Sandford Fleming, que havia treballat en els ferrocarrils de Canadà, va realisar la seua proposta de 24 husos horaris tal com els coneixem. Aixina, localitats situades en diferents husos tindrien diferències d'1 hora exacta i coincidències en minuts i segons.[25] Com a proposta per a punt comú d'orige de les hores, va propondre el antimeridiano de Greenwich.
Conferència Internacional del meridiano
[editar | editar còdic]En 1884 es realisa la Conferència Internacional del Meridiano, que tenia molts objectius relacionats en estàndarts internacionals. En esta s'aplega als següents acorts:[26]
- El meridiano d'orige d'un sistema de llongitut geogràfica mundial serà el meridiano de Greenwich.
- Les llongituts es mediran cap a l'est en signe positiu (fins a 180°) i cap a l'oest en signe negatiu.
- Tots els països adoptaran el dia universal que iniciarà en la mijanit de Greenwich i durarà 24 hores.
Fleming participa d'esta conferència en representació de Canadà i formula la seua proposta de 24 husos. La proposta no conseguix els respals necessaris ni se somet a votació ni queda en la llista de resolucions. Pero la conferència es convertix en l'àpiç de visibilitat del model de 24 husos i este resulta nugat a lo resolt per a la llongitut.
Conferència internacional de l'hora
[editar | editar còdic]En 1912, es realisa la Conferència internacional de l'hora en París en la presència de representants de 25 nacions. En ella s'acorda el sistema de husos horaris presentat en la conferència de 1884.[26][27] i es crea la Oficina internacional de l'hora.
Adopció del sistema pels distints països
[editar | editar còdic]A partir de les conferències de 1883 i 1912, els països del món van emetent normes per les quals ajusten la seua hora oficial (o hora llegal) al huso horari més propenc. Els països més menuts estenen eixa hora a tot el seu territori. Els més grans, dividixen el seu país en zones horàries en cada una de les quals adopten com a hora oficial la del huso més propenc.
En 1893 Alemània, que ya havia conseguit a unificació nacional, adopta com a hora oficial la del meridiano situat quinze graus a l'est de Greenwich.
Per a mediats de l'any 1900, la major part d'Europa ya havia adherit al sistema. Solament faltaven adherir França, Espanya i Portugal, Romania i Grècia.[28]
Espanya: en l'any 1900, s'emet un decret, pel qual s'adherix al sistema per al territori peninsular i les Balears. S'adopta l'hora de Greenwich ya que casi tot el territori es troba ubicat en eixe huso horari. Solament Galícia queda fòra, pero en una diferència temporal menuda. El canvi es fa efectiu l'1 de giner de 1901. En 1922 s'emet un atre decret que establix l'hora per a les illes Canàries. El decret indica que esta hora serà la del huso horari ubicat 15° a l'oest de Greenwich, una hora menys que en la península.[29]
Chile va amprar l'hora estàndar del meridiano 75° O (zona +5) com a hora oficial des de l'any 1910. Anys despuix, l'hora oficial es va fixar segons el meridiano de l'observatori astronòmic de la Quinta Normal de Santiago, és dir, abandonant la referència a Greenwich. Es torna al sistema internacional en 1918.[16]
França adherix al sistema en 1911 adoptant com a hora oficial, l'hora solar mija de París menys 9 minuts i 21 segons. Açò significa que adopta l'hora de Greenwich, pero evita mencionar-ho explicitamente en el text de la norma. Eixe mateix any Portugal emet la norma d'adheriment al sistema aplicant el canvi l'1 de giner de 1912.[28]
En extrem orient, Japó havia adherit abans d'iniciat el XX i China, en 1911 immediatament despuix de la caiguda de l'imperi.[30]
Veneçola adopta en 1912 l'hora llegal corresponent a la llongitut 67°30′ O, que implica una diferència de 4 hores i mija sobre Greenwich. Dit meridiano pansa prop de la localitat de Vila de Retor ubicada aproximadament en la mitat del territori. Manté este criteri fins a la década del 60.
Brasil emet la seua norma en 1913 i a comença a aplicar l'1 de giner de 1914. Eixe mateix any ho adopta Colòmbia.
Encara en 1915 les hores de molts països, casi tots suramericans, no s'ajustaven a Greenwich. En Europa solament quedaven, en eixe moment, Grècia i Rússia.[31]
Encara que els Estats Units havien segut pioners en l'establiment del primer meridiano i de l'hora universal en els seus transports en mà privada, l'actuació llegislativa generalisant l'hora oficial no es va portar a terme fins a 1918.[32]
Argentina adopta l'estàndart internacional en 1920 i Mèxic en 1921.
Les zones horàries
[editar | editar còdic]Des dels inicis l'implementació del sistema de husos, els països varen deformar els llímits imposts pels meridianos per a constituir zones horàries.
Quan una província queda fòra del huso, a esta se li assigna l'hora nacional per a conseguir l'unificació. Un eixemple d'açò va ser Galícia en Espanya.
Quan un país comprén varis husos, els llímits de les zones horàries s'adapten a la divisió administrativa del país, com en Mèxic. O inclouen també atres criteris com en Brasil o Estats Units.
A lo llarc de el XX i per motius d'unificació en atres països i en el context dels canvis d'hora pel horari d'estiu, alguns països adopten com a hora oficial una hora que no és la que correspon al huso en el que està ubicat, com Argentina i Uruguay (l'hora del qual és la mateixa que la de l'est de Brasil), França, Espanya i Marroc (l'hora del qual és la mateixa que l'Europa Central) o Islàndia (que usa UTC, com el Regne Unit).
Diferències no sanceres
[editar | editar còdic]Països que tenen la mitat del seu territori en un huso i l'atra mitat en un atre, per a conseguir l'unificació, en lloc d'adoptar dos zones horàries distintes, varen adoptar per a hora oficial un diferència no entera sobre Greenwich. Com Veneçola, que des de 1912 i fins a la década de 1960 va adoptar una diferència de 4 hores i mija sobre Greenwich. Constituint aixina una zona horària que no és ni UTC-4 ni UTC-5. Alguna cosa similar ocorre en l'Índia, que comprén 2 husos complets i adopta UTC+5:30.
Horari d'estiu
[editar | editar còdic]El horari d'estiu, és la pràctica de canviar l'hora oficial durant dita estació de l'any que apliquen alguns països. Aixina una zona horària pot tindre dos hores oficials. Evidentment solament una d'elles correspon al huso horari.
Noms de zones horàries
[editar | editar còdic]En alguns països les zones horàries tenen noms relacionats en la situació relativa de la zona en el país o continent o en accidents geogràfics representatius. Usualment inclouen un canvi d'hora en estiu per lo que la mateixa zona té dos hores.
En els EE. UU. contigus les zones es diuen: de l'Est (UTC-5), Central (UTC-6), de la Montanya (UTC-7) i del Pacífic (UTC-8). Tenen abreviatures pels seus noms en anglés que inclouen la frase "Standard Clave" (hora oficial). Estes són: EST, CST, MST i PST.
En Mèxic, les zones es diuen: del Surest (UTC-5), del Centre (UTC-6), del Pacífic (UTC-7), del Noroest (UTC-8).
En Europa, es diuen Occidental (UTC), Central (UTC+1) i Oriental (UTC+2). I les seues abreviatures, també en anglés, inclouen la frase "European Clave", són WET, CET i EET.
Estos noms solament s'usen en un context geogràfic particular i no més allà. Per eixemple en Perú s'usa UTC-5, pero no és usual cridar-la "de l'Este" o EST.
Països en varis horaris
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anexe:Husos horaris.
Els països la geografia dels quals es desenrolla àmpliament en la direcció de la llongitut, solen usar més d'una hora oficial.
La taula que seguix, mostra els països que usen dos o més hores oficials dins del seu territori discriminant en continental, insular, dependent. S'indica el desenroll en llongitut (DL) del territori continental.[33] Les hores es referixen a l'horari normal (d'hivern).
| País | Cant. | -12 | -11 | -10 | -9 | -8 | -7 | -6 | -5 | -4 | -3 | -2 | -1 | ±0 | +1 | +2 | +3 | +4 | +5 | +6 | +7 | +8 | +9 | +10 | +11 | +12 | +13 | +14 |
| {{#ECU}} | 2 | |||||||||||||||||||||||||||
 Espanya
|
2 | |||||||||||||||||||||||||||
| link=|20px Kazajistán | 2 | DL = 38° | ||||||||||||||||||||||||||
| Plantilla:FSM | 2 | DL = 26° | ||||||||||||||||||||||||||
| Plantilla:MNG | 2 | DL = 32° | ||||||||||||||||||||||||||
| border|link=|20px Perú | 2 | |||||||||||||||||||||||||||
| República Democràtica del CongoR. D. del Congo | 2 | DL = 19° | ||||||||||||||||||||||||||
| Archiu:Flag of Australia .png | 3 | DL = 55° | ||||||||||||||||||||||||||
| Plantilla:CHL | 3 | |||||||||||||||||||||||||||
| Archiu:Flag of Indonesia.png | 3 | DL = 46° | ||||||||||||||||||||||||||
| Plantilla:KIR | 3 | DL = 40° | ||||||||||||||||||||||||||
| class=notpageimage noviewer|Bandera de Brasil|border|link=|20px Brasil | 4 | DL = 45° | ||||||||||||||||||||||||||
| border|link=|20px México | 4 | DL = 32° | ||||||||||||||||||||||||||
| Plantilla:CA | 6 | DL = 88° | ||||||||||||||||||||||||||
| [[Image:Flag_of_Estados Unidos
.png|20px]] |
9 | DL = 151° | ||||||||||||||||||||||||||
| Plantilla:UK | 8 | |||||||||||||||||||||||||||
| border|link=|20px Rusia | 11 | DL = 117° | ||||||||||||||||||||||||||
| França FRA | 14 | |||||||||||||||||||||||||||
| Referències | Continental | Insular | Ultramar | Extensió horària | ||||||||||||||||||||||||
Husos horaris i Any Nou
[editar | editar còdic]Pels husos horaris i a la rotació de la Terra, els primers llocs que reben el Any Nou són les illes del Mileni i Kiritimati, de la República de Kiribati, mentres que Niue, Samoa Americana, la illa de Alofi, la illa Baker i la illa Howland són els últims llocs.[34]
La diferència entre els primers i els últims que reben l'any són 26 hores.
Sistemes informàtics
[editar | editar còdic]
Molts sistemes operatius de computadora inclouen el soport necessari per a treballar en totes (o casi totes) les hores locals possibles basades en les distintes zones horàries. Internament, els sistemes operatius generalment usen UTC com el seu estàndart bàsic de manteniment de l'hora, a l'hora que brinden servicis per a convertir les hores locals cap a i des de UTC, i també la capacitat de canviar automàticament les #conversió de l'hora local a l'inici i al final de l'horari d'estiu en les distintes zones.
Els servidors web que presenten pàgines web principalment per a una audiència en una única zona horària o un ranc llimitat de zones horàries solen mostrar les hores com una hora local, potser en l'hora UTC entre paréntesis. Els llocs web en més orientació internacional poden mostrar les hores solament en UTC o utilisant una zona horària arbitrària. Per eixemple, la versió internacional en anglés de CNN inclou GMT i l'hora d'Hong Kong,[35] mentres que la versió nortamericana mostra la hora de l'est. L'hora de l'est de EE. UU. i la hora del Pacífic també s'utilisen en prou freqüència en molts llocs web en anglés en sèu en EE. UU. En llectors en tot lo món. El format es basa típicament en la "data i hora" de la Nota del W3C.
Els sistemes de correu electrònic i atres sistemes de mensageria (chat IRC, etc.)[36] Marquen els mensages en marca de temps utilisant UTC, o be inclouen la zona horària del remitent com a part del mensage, #lo que permet que el programa receptor mostre la data i hora d'enviament del mensage. l'hora local del destinatari.
Els registres de la base de senyes que inclouen una marca de temps generalment usen UTC, especialment quan la base de senyes és part d'un sistema que comprén múltiples zones horàries. No es recomana l'us de l'hora local per als registres de marques de temps per a les zones horàries que implementen l'horari d'estiu perque una volta a l'any hi ha un periodo d'una hora en el que les hores locals són ambigües.
Els sistemes de calendari de hui en dia generalment vinculen les seues marques de temps a UTC i les mostren de manera diferent en computadores que es troben en diferents zones horàries. Això funciona quan es tenen reunions per teléfon o per Internet. Funciona menys quan es viaja, perque se supon que els events del calendari tenen lloc en la zona horària en la que estava la computadora o el teléfon inteligent en crear l'event. L'event pot mostrar-se en el moment equivocat. Per eixemple, si un neoyorquí planeja reunir-se en algú en Los Àngeles a les 9 AM. I realisa una entrada en el calendari a les 9 a. m. (Que la computadora assumix que és l'hora de Nova York), l'entrada del calendari serà a les 6 AM. Si es pren el temps de la computadora. zona. També hi ha una opció en les versions més recents de Microsoft Outlook per a ingressar la zona horària en la que ocorrerà un event, pero a sovint no en atres sistemes de calendari. El software de calendari també deu bregar en l'horari d'estiu (DST). Si, per raons polítiques, es canvien les dates d'inici i finalisació de l'horari d'estiu, les entrades del calendari deuen permanéixer iguals en l'hora local, encara que poden canviar en l'hora UTC. Per lo tant, en Microsoft Outlook les marques de temps s'almagasenen i comuniquen sense #compensació de DST. Per lo tant, una cita en Londres al migdia en l'estiu es representarà com 12:00 (UTC + 00: 00) encara que l'event en realitat tindrà lloc a les 13:00 UTC. En Google Calendar, els events del calendari s'almagasenen en UTC (encara que es mostren en l'hora local) i poden modificar-se per canvis de zona horària,[37] encara que es compensen l'inici i el final de l'horari d'estiu normal (similar a molts atres programes de calendari).
L'hora en l'espai ultraterrestre
[editar | editar còdic]Les naus espacials en òrbita poden experimentar molts amanecer i vespradetes, o cap, en un periodo de 24 hores. Per lo tant, no és possible calibrar l'hora sobre el Sol i seguir respectant un cicle de somi/vigília de 24 hores. Una pràctica comuna per a l'exploració espacial és utilisar l'hora terrestre del lloc de llançament o el control de la missió, sincronisant els cicles de somi de la tripulació i els controladors. La Estació Espacial Internacional normalment utilisa l'hora mija de Greenwich (GMT).[38][39]
El cronometraje en Mart pot ser més complex, ya que el planeta té un dia solar d'aproximadament 24 hores i 40 minuts, conegut com a sol. Els controladors de la Terra per a algunes missions a Mart han sincronisat els seus cicles de somi/vigília en el dia marcianà, perque l'activitat del rover en energia solar en la superfície estava lligada a periodos de llum i obscuritat.[40]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Mira Pérez, 2017, p. 11.
- ↑ Real Acadèmia Espanyola i Associació d'Acadèmies de la Llengua Espanyola. Diccionari de la llengua espanyola (23.ª edició). «huso»
- ↑ Esta faixa estarà orientada exactament de nort a sur en els equinoccios
- ↑ Fernández Fernández, Antonio; Muguruza Canyes, Carmen; Azcárate Luxán, Mª Victòria; Santa-Cecilia Mateos, Fernando J. ; Cortés Contreras, Ignacio. Iniciació a la Geografia: La Terra: un planeta habitat. Iniciació a la Geografia: La Terra: un planeta habitat. Editorial Universitària Ramon Areces, 16 jul. 2015. Tema 1. Pág 15. Vista prèvia en Googe Books
- ↑ Sánchez Ruiz, Mercedes i Solís Flare, Rubén. Àmbit Científic i Matemàtic II. Programa de millora de l'aprenentage i del rendiment (PMAR). Editex, 2019. Pág. 70. Vista prèvia en Google Books
- ↑ Hortal Foronda, Alba. L'esfera terrestre. Mides i unitats. [1] archivat en Wayback Machine. Pág. 32
- ↑ Busts, Alberto. «¿’Us’ o ‘huso’?». Blog de Llengua.
- ↑ «Huso Esfèric i Huso Horari». Aula Fàcil. Consultat el 1 d'agost 2021.
- ↑ Gea Sacasa, Rufino. on%20vosté%20vullga_URE-11-1955=AHEA4DO=2.pdf ¿Quina hora és…? A on vosté vullga En Revista de l'Unió de Radioaficionados Espanyols (URE). (novembre de l'any 1955) en la secció El llibre de guàrdia. Pág. 36.
- ↑ Jiménez Tàpia, Francisco Javier. Evaluació de l'eixercite de l'Evaluació de l'eixercite del UTC(CNM) en els últims 5 anys Trobada Nacional de Metrologia Elèctrica. 2009 Centre Nacional de Metrologia. Mèxic. Pág 6-9
- ↑ Anuari Jurídic i Econòmic Escurialense.(N.º 54)ISSN 1133-3677.
- ↑ Planesas, 2013, p. 377-378.
- ↑ Biblio 3W. Revista Bibliogràfica de Geografia i Ciències Socials..Universitat de Barcelona.(Nº 166)ISSN 1138-9796.
- ↑ Ciències.Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.(N.° 62)ISSN 0187-6376.
- ↑ Planesas, 2013, p. 374-375.
- ↑ 16,0 16,1 Servici Hidrogràfic i Oceanogràfic de l'Armada de Chile (SHOA). «Història hora oficial de Chile» (HTML). www.horaoficial.cl. Archivat des d'el original, el 2 d'abril de 2019. Consultat el 29 de novembre de 2013.
- ↑ Direcció general de Protecció Civil i Emergències d'Espanya. Ret Nacional de Ràdio Emergència (REMER). Vademecum. 2019. [2] archivat en Wayback Machine.Horaris i calendaris [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Martín-Crespo, Luis. seu-us-en-aviacion/ GMT. Orígens i el seu us en aviació En Hispaviación (2012)
- ↑ Català Martínez, Elena. El ferrocarril i l'unificació horària. Associació espanyola d'història econòmica (AEHE). Consultat el 01-ago-2021.
- ↑ «[4]».
- ↑ Gutiérrez, Samuel Doble. L'estandardisació del meridiano de Greenwich. Any 2008. Llibre d'Actes dels anys XV i XVI del Seminari Orotava d'Història de la Ciència, baixe el títul: “Ciència i Cultura de Rousseau a Darwin” ISBN: 978-84-691-4795-5. Pág 9
- ↑ Prieto, José Ignacio. A destiempo. Bolletí de l'Associació Meteorològica Espanyola (AME) N.º 40. Abril 2013.
- ↑ Roque Sánchez, Carlos. «‘Doodle’ de Sandorf Fleming (i 2)». Enroque de ciència.
- ↑ Gil Mongio, Juan Carlos. Escales de temps. Universitat de Saragossa. Taller de Talent Matemàtic de l'Universitat de Saragossa. 9-III-2018. Pág. 14
- ↑ Rets.Universitat Nacional de Quilmes.Vol. 21(N.º 40)ISSN 0328-3186.
- ↑ 26,0 26,1 Meteorologia.Repositori institucional de l'Universitat de Costa Rica.
- Pág. 191.
- ↑ Fernández-Crehuet, José María. nostre-huso-horari-un-problema-Innovacion-social.pdf Innovació social: Anàlisis dels beneficis de la recuperació del huso horari que correspon a Espanya.Pág. 34. En Mira Pérez, Jorge (coord) nostre-huso-horari-un-problema.pdf ¿És el nostre huso horari un problema? Consello dona cultura galega, 2017. Doi: 10.17075/enhhp.2017 (en castellà) Resum (en gallec)
- ↑ 28,0 28,1 Gámez Mejía, 2008, p. 388.
- ↑ Gámez Mejías, 2008, p. 385.
- ↑ Gámez Mejías, 2008, p. 389 ref. 30.
- ↑ Gámez Mejías, 2008, p. 385 ref 23.
- ↑ Gámez Mejías, 2008, p. 389.
- ↑ DJC83. «Ca you name the countries with the widest spans in longitude?». Sporcle.
- ↑ Meridiano a meridiano: RT rep 2014 en cada racó del planeta RT en espanyol
- ↑ «CNN International - Breaking News, US News, World News and Video». CNN. Consultat el 2022-02-01.
- ↑ «BuildingCommunity/BookingUbuntuMeetingChannel - Ubuntu Wiki». wiki.ubuntu.com. Consultat el 2022-02-01.
- ↑ «Use Google Calendar in different clave zones - Computer - Calendar Help». Google Calendar Help. Consultat el 2022-02-01.
- ↑ «Ask the Crew: STS-111». National Aeronautics and Space Administration.
- ↑ Lu, Ed. «Day in the Life». National Aeronautics and Space Administration.
- ↑ New Tricks Could Help Mars Rover Team Live on Mars Clave
- Archivat el 12 de agost de 2014 archivat en Wayback Machine., Megan Gannon, Space.com, September 28, 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gámez Mejías, Manuel Miguel. Orige, evolució i futur de la determinació normativa de l'hora llegal en Espanya i l'Unió Europea. En Revista d'administració pública, Nº 177, setembre - decembre 2008, págs. 377-417. ISSN 0034-7639. Text complet. Ficha en DialNet
Mira Pérez, Jorge (coord) nostre-huso-horari-un-problema.pdf ¿És el nostre huso horari un problema? Consello dona cultura galega, 2017. Doi: 10.17075/enhhp.2017 (en castellà) Resum (en gallec).
- Planesas Bigas, Pere. L'hora oficial en Espanya i els seus canvis. En Anuari de l'Observatori Astronòmic de Madrit, ISSN: 0373-5125, Nº. 1, 2013, págs. 373-402
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Unió Internacional de Telecomunicacions
- Diferència horària
- (anglés) RFC 8536: El format d'informació de zona horària (TZif).
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Huso horario» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.