Hora mija de Greenwich

Hora mija de Greenwich

Horari GMT actual 2026-08-6 T 14:37 UTC (actualisar)

Plantilla:Zones horàries d'Europa El temps mig de Greenwich o hora mija de Greenwich o GMT (Greenwich Pixen Clave /ˌgren.ɪʧ'el meu:n.taɪm/) és un estàndar de temps que originalment es referia al temps solar mig en el Real Observatori de Greenwich, en Greenwich, prop de Londres, Anglaterra, que en 1884 va ser elegit per la Conferència Internacional del Meridiano com el primer meridiano.

Abans de l'introducció del temps universal coordinat (UTC) l'1 de giner de 1972, el temps mig de Greenwich (també conegut com a Hora Zulú) era considerat el Temps Universal (UT), que és un concepte estàndar astronòmic que s'utilisa en molts camps tècnics. Els astrònoms ya no utilisen el terme Greenwich Pixen Clave.

En territoris com Canàries, Portugal i el propi Regne Unit, GMT és el temps oficial solament durant l'hivern; en estiu s'utilisa el horari d'estiu.

Durant molts anys els rellonges més precisos que existien eren el moviment de la Terra al voltant del seu eix i al voltant del Sol. A partir d'ells es definia tot lo demés relacionat en el temps. Un regrés de la Terra al voltant del Sol era un any, un regrés de la Terra sobre sí mateixa era un dia, que es dividia en 24 hores, l'hora en 60 minuts i el minut en 60 segons. En 1900 es va definir un segon com 1/86.400 d'un dia solar mig.

Açò era suficientment precís per a les activitats quotidianes, pero poc a poc es va ser observant que la Terra no era el millor rellonge. Les mareas fan disminuir el seu gir en certa regularitat pero, ademés, hi ha atres influències que fan que la duració d'eixe gir no siga constant. Les diferències no afecten a la vida quotidiana pero sí poden afectar a la precisió de la navegació o a la posició dels satèlits artificials, per eixemple.

Desenrolls posteriors

Variació de la duració del dia solar mig entre 1974 i 2015, mida a partir de rellonges atòmics, mida en milisegons, respecte del valor teòric de 86.400 segons.

En l'alvanç del coneiximent del àtom es va descobrir un rellonge més precís, la freqüència de resonància de certs àtoms quan passaven d'un estat a un atre. En 1950, en el Laboratori Nacional de Física dels Estats Units, Louis Essen i John V.L Parry varen construir el primer rellonge basat en eixa propietat dels àtoms, al com es va denominar rellonge atòmic. En la seua construcció es varen utilisar àtoms de cesi. La seua precisió era tan alta que en 1967 els organismes de normes internacionals varen canviar la definició de segon basada en el moviment de la Terra per una definició basada en l'àtom de cesi: el segon, unitat de temps del Sistema Internacional d'Unitats, és la duració de 9 192 631 770 periodos de la radiació associada a la transició hiperfina de l'estat base de l'àtom de cesi 133, en la següent observació: l'estat base es definix en camp magnètic zero.

L'error dels rellonges atòmics basats en el cesi és d'una part en 10¹³. Són molt més precisos que el gir de la Terra i varen suplantar a esta en la definició del temps internacional. En 1972 es va adoptar una mida universal que utilisa la definició atòmica de segon. A eixe temps se li crida en totes les llengües UTC (temps universal coordinat).

Ya que el gir de la Terra és menys uniforme que el comportament dels rellonges atòmics, hi ha una certa discrepància entre el temps solar mig, base de el GMT, i el UTC. Per a que hi haja sincronia entre els dos temps, lo que es fa és supervisar en extrema precisió el gir de la Terra. S'admet que UTC i GMT són correctes si no diferixen en més de 0,9 segons. Si diferixen en més d'eixa cantitat, s'afig o es lleva un segon als rellonges atòmics.

Segon intercalar

Artícul principal → Segon intercalar.

La primera volta que es va fer l'adaptació va ser el 30 de juny de 1972 a les dotze de la nit, en lo que els temps UTC i GMT varen quedar sincronisats l'1 de juliol. Les següents voltes que s'ha fet, fins a hui en dia, sempre ha segut afegir un segon, pero també podria haver segut restar un segon si la rotació de la Terra haguera variat d'un atre modo.