Illa Caroline
La illa Caroline o atolón Caroline (també coneguda com a illa del Mileni),[1] és el més oriental dels atolones coralinos habitats que comprenen les illes de la Llínea australs en l'oceà Pacífic central.
Hi ha evidències d'assentaments polinesios, pero estava deshabitada en aplegar els europeus. Va ser descoberta pel navegant portugués al servici d'Espanya Pedro Fernández de Quirós el 21 de febrer de 1606, nomenant-la com a Sant Bernardo o Illa del Peix.[2] En 1795 la redescubre l'anglés Willian Broughton i li va posar el nom de la filla del primer Lord del Almirantado.[3] No cal confondre l'illa Carolina en les illes Carolinas en els Estados Federados de Micronesia. Històricament també s'ha conegut en els noms de Thornton, Hirst, Clark i Independence.[3][4][5]
En 1868 va ser reclamada pel Regne Unit; i des de la seua independència en 1979, forma part de la República de Kiribati. L'illa Caroline ha permaneixcut relativament sense canvis per part de l'home i és considerada una de les illes tropicals més primitives del món, a pesar de l'explotació de guano, la collita de copra i la presència humana durant els sigles XIX i XX. El atolón alberga una de les majors poblacions de carrancs de cocotero del món i és un important lloc d'crío per a les aus marines, sobretot per al Onychoprion fuscata.
L'illa és coneguda pel seu rol en la celebració de l'arribada del nou mileni, ya que degut a que se situa just a l'oest de la llínea internacional de canvi de data constituïx un dels primers territoris en a on comença qualsevol dia i per això també va ser un dels primers llocs en a on va escomençar el dia 1 de giner de 2000; per açò el atolón va ser recentment batejat com a illa del Mileni.
Qüestions migambientals
[editar | editar còdic]L'illa Caroline és baixa i la seua altitut no supera els 6 metros sobre el nivell de l'mar.[6] La temperatura regional de la superfície de la mar ha aumentat al voltant de 0,1 °C per década des de la década de 1950[7] i, en 2006, les Nacions Unides varen classificar a l'illa entre les més vulnerables a la pujada del nivell de la mar.[6][8] El PNUMA va informar en 2006 de que Carolina podria desaparéixer "en els pròxims 30-50 anys".[9]
L'illa Caroline s'ha recuperat de la destrucció causada per colon i oportunistes comercials. Les espècies animals i vegetals autòctones de l'illa prosperen,[10] i en 2010 es va informar que els seus secs de coral es troben entre els més prístinos del món.[11] El cocotero introduït és una planta molt competitiva que bloqueja la llum i impedix aixina el creiximent d'atres espècies, pero només preval en l'illot Sur.[12] La fauna pot vore's afectada negativament per la presència de turistes o caçadors,[12][13] i des de 1979 tots els animals de l'illa estan protegits per la Llista 2 de l'Ordenança de Conservació de la Fauna de Kiribati.[14] En 2014 no s'havia elaborat cap pla de gestió governamental ni programa de seguiment per a l'illa.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «ser_el_primer_lloc_de el_món_en_rebre_el_2011 L'illa de Kiribati va ser el primer lloc del món en rebre el 2011». Diari Jornada.
- ↑ «Revista espanyola del Pacífic». Associació Espanyola d'Estudis del Pacífic (A.E.E.P.). Consultat el 15 de decembre de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 Stackpole, 1972, p. 353.
- ↑ Findlay, 1884, p. 993.
- ↑ Panton, 2015, p. 119.
- ↑ 6,0 6,1 «Islands of Kiribati». United Nations Environment Programme. Archivat des d'el original, el 2012-02-11. Consultat el 2021-02-18.
- ↑ «Republic Of Kiribati: Intended Nationally Determined Contribution (INDC)» págs. 4, 12. United Nations. Archivat des d'el original, el 2021-04-21. Consultat el 2021-03-04.
- ↑ «Millennium Island, Kiribati». NASA (2009-07-01). Archivat des d'el original, el 2020-06-02.
- ↑ Singh, Pathirana y Shi, 2006, p. 32.
- ↑ Barott et al., 2010, pp. 1 - 2.
- ↑ Barott et al., 2010, p. 1.
- ↑ 12,0 12,1 Watkins y Batoromaio, 2014, p. 95.
- ↑ Thomas y Tonganibeia, 2007, p. 48.
- ↑ 14,0 14,1 Watkins y Batoromaio, 2014, p. 96.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla Caroline» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.