Inglés neozelandés
L'anglés neozelandés (en anglés: New Zealand English; abreujament: NZE o en-NZ)[1] és la forma de la llengua anglesa utilisada en Nova Zelanda.[2]
L'idioma anglés es va establir en Nova Zelanda pels colon durant el XIX. És una de les variants natives de l'anglés més noves, que ha desenrollat i adquirit un caràcter distintiu només en els últims 150 anys.[3] Les influències més distintives de l'anglés neozelandés han aplegat del anglés australià, anglés en el sur d'Anglaterra, anglés irlandés, anglés escocés, de la Pronunciació rebuda, i dels maoríes. L'anglés neozelandés és similar a l'australià en la pronunciació, en algunes diferències rellevants. Una de les diferències més importants és la realisació del fonema vocàlic /ɪ/: en el neozelandés, com en algunes variants escoceses i surafricanes, este es pronuncia com la vocal neutra /ə/.
Este tipo d'anglés és parlat per la població de Nova Zelanda, és dir, d'acort en el cense de l'any 2006, més de 3.600.000 persones.
Història
Una variant distinta de la llengua anglesa en Nova Zelanda ha existit per lo manco des de 1912, quan Frank Arthur Swinnerton ho va descriure com un «bufe cuidadosadament modulat», encara que la seua història es remonta provablement a abans. Des del començ de la colonisació britànica en les illes, un nou dialecte va escomençar a formar-se per mig de l'adopció de paraules maoríes per a descriure la diferent flora i fauna de Nova Zelanda, que no tenia nom en anglés.[4]
Les gravacions d'àudio de la década de 1940 de neozelandesos vells varen capturar el parla dels naixcuts en la primera generació de colon en Nova Zelanda, lo que significa que els llingüistes varen poder sentir l'orige real de l'accent. Per eixemple, el registre de Hannah Cross, de 97 anys d'edat, que va nàixer en Nova Zelanda en 1851 i va viure allí tota la seua vida, va mostrar que tenia un accent escocés. Inclús alguns de la segona generació de neozelandesos no tenien un notable «accent de Nova Zelanda», com el Sr. Ernie Bissett, que va nàixer en Kaitangata en 1894 i va viure en Nova Zelanda durant tota la seua vida. Pero les persones que varen créixer en el poble miner d'Arrowtown, a on hi havia una mescla d'accents, varen desenrollar un reconeixible accent de Nova Zelanda, com Annie Hamilton, els pares del qual varen aplegar allí en 1862.[5][6] Els chiquets que varen créixer exposts a diferents accents varen arreplegar diferents característiques d'estos, pero en els seus fills, la segona generació, hi ha una unificació cap al «accent fundacional». Tot este procés és típic d'una llengua koiné.
Influència maorí
Moltes paraules quotidianes locals s'han pres de la llengua maorí, incloses les paraules de la flora, fauna, noms de llocs i el mig ambient.
L'influència dominant dels maoríes en l'anglés neozelandés és lèxica. Una estimació de 1999 basat en el corpus escrit de Wellington i el neozelandés parlat va posar la proporció de paraules d'orige maorí en aproximadament 0,6%, sobretot en toponímia i noms de persones.[7]
L'us quotidià de paraules maoríes, per lo general, es produïx de forma coloquial i més prominent entre els jóvens, els adults jóvens i les poblacions maoríes. Els eixemples inclouen paraules com kia ora ("hola"), o kai ("menjar"), que casi tots els neozelandesos saben.
El maorí està sempre present i té una influència conceptual significativa en les agències de la llegislatura, el govern i la comunitat (per eixemple, salut i educació), a on la llegislació exigix que els procediments i els documents es traduïxquen als maoríes (baix certes circumstàncies, i quan se solicite). La discussió política i l'anàlisis de qüestions de sobirania, la gestió ambiental, la salut i el benestar social, d'esta manera depenen dels maoríes, a lo manco en part. El maorí com a llengua parlada és particularment important quan s'utilisa la consulta comunitària.
Pronunciació de topònims maoríes
La pronunciació de molts topònims maoríes era adaptada a l'anglés en la major part dels sigles XIX i XX, pero des de la década de 1980 l'aument de la consciència de la llengua maorí ha dut a un canvi cap a l'us d'una pronunciació maorí. Les anglicizacions han persistit més entre els residents de les ciutats en qüestió, per lo que s'ha convertit en alguna cosa aixina com un «santo y seña», en la pronunciació correcta dels maoríes marcant a algú com no local.
| Lloc | Anglicanisació | Et Reu Mãori | IPA |
|---|---|---|---|
| Paraparaumu | per a-pa- ram | pa-ra-pa-ra-umu | pɑ.ɾɑ.pɑ.ɾɑo.mu |
| Taumarunui | towm-ra-noo-ey | tau-ma-ra-nu-i | tɑo.mɑ.ɾɑ.nui |
| Hawera | ha-w'ra | ha-we-ra | hɑː.we.ɾɑ |
| Et Awamutu | tee-awa-moot or tee-a-mootu | t'a-wa-mu-el teu | et ɑ.wɑ.mu.el teu |
| Waikouaiti | wacker-wite or weka-what | wai-kou-ai-tu | wai.kou.ɑːi.tu |
| Otorohanga | oh-tra-hung-a or oh-tra-hong-a | o-to-ra-ha-nga | oː.to.ɾo.hɑ.ŋɑ |
| Et Kauwhata | tee-ka-wodda | et kau-fa-ta | et kɑo.ɸɑ.tɑ |
Alguns noms anglicanizados són coloquialment acurtats, per eixemple, "coke" per a Kohukohu, "the Rapa" per al Wairarapa, "Kura" per a Papakura, "Papatoe" (pronunciat Papatowie) para Papatoetoe, "Otahu" per a Otahuhu, "Paraparam" o "Pram" per a Paraparaumu, "the Naki" per a Taranaki, "Cow-cop" per a Kaukapakapa i "Peu-cock" per a Paekakariki.
Existix certa confusió entre estes acurtada, especialment en el sur de l'Illa del Sur, i les variacions naturals del dialecte del sur dels maoríes. No només este dialecte a voltes disponen apòcop, pero consonant també varien llaugerament d'un estàndart dels maoríes. Per a empijorar les coses, els noms a sovint es transcribieron inicialment per colon escocesos; ya que tals alteracions adicionals no són infreqüents. Aixina, mentres que el llac Wakatipu es referix a voltes com "Wakatip", Oamaru com "Om-a-rosegue", i Waiwera Sur com "Wy-vra", estes diferències poden ser tant per les diferències dialectals - ya siga en maorí o en l'anglés utilisat durant la transcripció - com pel gos en l'anglicizaació.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Nova Zelanda|20px|Vore el portal sobre Nova Zelanda]] Portal:Nova Zelanda. Contingut relacionat en Nova Zelanda.
- Cultura de Nova Zelanda
- Llenguage de senyes de Nova Zelanda
- Inglés australià
Referències
- ↑
en-NZés el còdic d'idioma per al anglés neozelandés, definit per estàndar ISO (vore ISO 639-1, ISO 3166-1 alpha-2) i Internet standards (vore Còdic d'idioma IETF). - ↑ Hi ha, J., Macglagan, M., & Gordon, E. (2008). New Zealand English. Edinburgh, UK: Edinburgh University Press.
- ↑ Trudgill, P., Gordon, E., Lewis, G., & Maclagan, M. (2000). Determinism in new-dialect formation and the genesis of New Zealand English. Journal of Linguistics, 36(2), p. 300).
- ↑ The Story of English by Robert McCrum, William Cran, and Robert MacNeil. BBC Publications and Faber and Faber: London, 1986.
- ↑ «Lingua Franca - 19/03/2005: The New Zealand Accent : 1». Abc.net.au. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2005.
- ↑ «Lingua Franca - 26/03/2005: The New Zealand Accent : 2». Abc.net.au. Archivat des d'el original, el 24 de març de 2005.
- ↑ Kennedy, Graham & Shinji Yamazaki 1999. The Influence of Maori on the New Zealand English Lexicon. In John M. Kirk (ed), Corpora Galore: Analyses and Techniques in Describing English. Amsterdam: Rodopi: 33-44
Bibliografia
- Cryer, Max (2002). Curious Kiwi Words. Auckland: HarperCollins Publishers (NZ) Ltd.
Deverson, Tony, and Graeme Kennedy (eds.) (2005). The New Zealand Oxford Dictionary. Oxford University Press. Grant, L.E., and Devlin, G.A. (eds.) (1999). In other words: A dictionary of expressions used in New Zealand. Palmerston North: Dunmore Press.
Leland, Louis S., jr. (1980). A personal Kiwi-Yankee dictionary. Dunedin: John McIndoe Ltd. Orsman, H.W., (ed.) (1997). The Dictionary of New Zealand English: a dictionary of New Zealandisms on historical principles. Auckland: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-558380-9. Orsman, H.W., (ed.) (1979). Heinemann New Zealand dictionary. Auckland: Heinemann Educational Books (NZ) Ltd.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inglés neozelandés» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.