Idioma maorí
 |
Est artícul o secció sobre idiomes necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià . Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora ! Per ara no estem classificant els artículs per a wikificar per idiomes. Per favor, tria una categoria d'artículs per wikificar d'. |
El maorí ( (🔊 māori)), també conegut com et reu ('l'idioma') és una llengua polinesia parlada pels maoríes, l'ètnia indígena de Nova Zelanda. Està relacionada en atres llengües, tals com el maorí de les Islas Cook i el tahitiano. Va guanyar el reconeiximent d'idioma oficial de Nova Zelanda en 1987. Des de 1945, el número de parlants ha disminuït dràsticament, encara que va haver esforços governamentals per a revitalisar l'idioma i des de 2015, l'idioma ha experimentat un aument en el número de parlants.cita requerida
Història
El maorí va ser dut a Nova Zelanda per polinesios que es presumix vivien en l'àrea de Tahití, i que provablement varen aplegar en canoas dobles.
En els últims 200 anys la llengua maorí ha tingut una història molt dinàmica, passant de ser la llengua predominant en Nova Zelanda fins a la década de 1860, quan va passar a ser una llengua minoritària a l'ombra del anglés, que va ser dut pels pobladors europeus, misionero, buscadors d'or i comerciants.
Fins a la Segona Guerra Mundial, no obstant, la major part dels maoríes encara parlava el maorí com a llengua materna. La veneració era en maorí, aixina com les reunions polítiques, i també alguns periòdics i lliteratura eren publicades en maorí.
Encara en la década de 1930, alguns parlamentaris maoríes varen ser perjudicats perque els proyectes de llei eren redactats en anglés. En este periodo, el número de parlants va escomençar a disminuir ràpidament, fins a abans de la década de 1980 menys del 20 % dels neozelandesos ho parlaven en el nivell suficient per a ser considerats parlants natius. Inclús per a molts neozelandesos maoríes, el maorí no era la llengua vernàcula.
Al voltant de la década de 1980, els líders ètnics varen escomençar a reconéixer els perills de la pèrdua de la seua llengua i varen escomençar a iniciar programes de recuperació de la llengua, com el moviment Kohanga Reu (Niu del Llenguage), que sumergix als chiquets en el maorí des de l'edat preescolar. Este moviment va ser seguit per la fundació dels Kura Kaupapa Maori, un programa d'educació primària, i que finalisa en Wharekura en l'educació secundària. Una característica d'este tipo d'establiments educatius és que solament el maorí és la llengua acceptada, puix parlar en anglés està mal vist.
Classificació
La llengua maorí pertany a la família de llengües austronesias. Un membre de la branca tahitica de les llengües polinesias, està més estretament relacionat al idioma tahitiano, parlat en Tahití i en les Illes de la Societat, i al rarotongano, parlat en les Islas Cook meridionals.
Distribució geogràfica
El maorí és parlat casi exclusivament en les illes de Nova Zelanda per una miqueta més de 100 000 persones, casi tots ells descendents maoríes. Les estimacions del número de parlants varien: el cens de 1996 va informar de 160 000 parlants, mentres atres estimacions han reportat un número per baix de 50 000. L'atre país en un significatiu número de parlants maoríes són les Islas Cook, que constituïxen un Estat Lliure Associat encara que encara estan estretament vinculades en Nova Zelanda.
Estatus de l'idioma
El maorí és un dels dos idiomes oficials de Nova Zelanda, l'atre és l'anglés. La major part dels departaments governamentals i les agències ara tenen noms bilingües, per eixemple, el Departament d'Assunts Interns és conegut com Et Tari Taiwhenua, i els cossos com a oficines d'administració local i biblioteques públiques també tenen signes bilingües. El New Zealand Post reconeix noms de localitats maoríes en les direccionar postals.
Semana de la llengua maorí
El 27 de juliol a l'1 d'agost de 2004 es va celebrar oficialment la Semana de la Llengua Maorí.cita requerida
Dialectes
L'edició de 1894 de Gramàtica de la llengua de Nova Zelanda (pel archidiácono d'Auckland, R. Maunsell, LL. D.), va descriure sèt dialectes distints solament per a l'illa nort — Rarawa, Ngapuhi, Waikato, Baïa de l'Abundància, Cap de l'Est, Port Nicholson–Wanganui, i Wanganui-Mokau — pero va mencionar algunes variacions dins d'alguns d'ells.
Cap a 2004, molts dels dialectes menors havien disminuït, provablement casi fins a l'extinció. Mentrestant, els estudiants més nous i els parlants utilisaven els estàndarts oficials o el conegut com «maorí de televisió». No obstant, les variants regionals apareixen encara en diferents llocs web i fins a entre parlants i subtituladores de la televisió local.[1]
Sustantius
Comunament els sustantius conserven la mateixa forma tant en singular com en plural. El canvi de número està donat per l'artícul.
Et = el/la (singular)
- Et whare = la casa
- Et whare = la casa
Ngā = els/les (plural)
- Ngā whare = les cases
- Ngā whare = les cases
- tētahi = algun
- ētahi = alguns/algunes
- ētahi whare = algunes cases
He = algun/alguns/algunes
- He whare = algunes cases
- He whare = algunes cases
Algunes paraules es transformen en plurals agregant-li un tohutou (macrón)
- wahine : wāhine = dòna : dònes
- tipuna : tīpuna = ancestro : ancestros
- wahine : wāhine = dòna : dònes
O el singular és diferent al plural
- tamaiti = chiquet
- tamariki = chiquets
- tamaiti = chiquet
Tampoc sofrixen canvis en el gènero, de la mateixa manera que l'anglés es sobrentiende segons el context
- hoa = amic/amiga
Sistema d'escritura
No hi ha cap sistema d'escritura natiu per al maorí. Els misionero varen fer les seues primeres tentatives d'escriure la llengua utilisant l'alfabet romà en 1814, i el professor Samuel Lee de l'Universitat de Cambridge va treballar en el cap Hongi Hika i el seu parent propenc Waikato, per a sistematisar el llenguage escrit en 1820.
El alfabetisme va ser un nou concepte apassionant, que el maorí va abraçar en entusiasme. Els misionero varen relatar, en els anys 1820, que els maoríes en tot el país varen ensenyar l'u a l'atre a llegir i escriure, usant algunes voltes materials innovadors, com a fulls i carbó, esculpiendo la fusta, i les pells curades d'animals, quan no hi havia paper disponible.
Va haver especulació sobre que els petrogramas, una volta utilisats pels maoríes, varen evolucionar en una escritura similar al Rongorongo de l'Illa de Pasqua, pero no hi ha cap prova de que estos petrogramas alguna volta evolucionaren cap a un sistema d'escritura verdader.
Fonologia
Vocals
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i iː i ī |
o oː o ū | |
| Semicerrada | i iː i ē |
o oː o ō | |
| Oberta | a aː a ā |
Consonante
| Bilabial | Alveolar | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | p p |
t t |
k k |
|
| Fricativa | ɸ wh |
h h | ||
| Nassal | m m |
n n |
ŋ ng |
|
| Vibrant simple | ɾ r |
|||
| Semivocal | w w |
Gramàtica
Auxiliar + Verp + Subjecte + Complement
Ej: Kei et + haere + ahau + ki Pōneke mā runga wakarererangi
Estic anant + Yo + a Wellington en avió.
L'auxiliar Kei et indica temps present
Ej: Kei et haere ahau ki Pōneke = Estic anant a Wellington
L'auxiliar Ka Indica Futur
Ej: Ka haere ahau ki Pōneke = Aniré a Wellington
L'auxiliar I Indica Passat
Ej: I haere ahau ki Pōneke = Vaig ser a Wellington
Els verps no es modifiquen ni conjuguen, independentment del temps de l'acció, eixa missió la complix l'auxiliar.
Subjectes
Ahau/au = Yo
Koe = Tu
Ia = Ell/ella
Koutou = Vostés/vosatres
Mātou = Nosatres
Rātou = Ells
Korua = L'oyent i una atra persona
Māua = El parlant i una atra persona
Rāua = dos persones alienes a la conversació
Tāua = el parlant i l'oyent
Números
kore = zero
tahi = un
rua = dos
toru = tres
whā = quatre
rima = cinc
ono = sis
whitu = sèt
waru = huit
iwa = nou
tekau =dèu
tekau mā tahi = onze
rua tekau = vint
rua tekau ma tahi = veintiuno
kotahi rau = cent
kotahi mà = mil
kotahi miriona = un milló
Paraules maoríes i el seu significat en espanyol
El maorí té una fonologia i fonètica molt similar a l'espanyol i al idioma rapanui, pero molt diferent a la de l'anglés:
Kia ora = Hola, gràcies
Āi = Sí
Kao = No
Esme pai = Molt ben
Esme kino = Molt mal
Ko Rangimarie ahau = Yo soc Pau
He aha et wā? = ¿Quina hora és?
Nō hea koe? = ¿D'on eres?
Nō Aotearoa ahau = Soc de Nova Zelanda
Kei et pēhea koe? = ¿Cóm està vosté?
Kei et pai ahau = Yo estic ben
Mōhio koe kei hea a Tamaki Makaurau? = Sap vosté a on està Auckland?
PEPEHA (Tradicional forma de presentació) molt apreciat entre els maoríes, expressa quí són i d'on vénen.
|
Tēna koutou katoa |
Salutacions a tots |
El nom toponímic més llarc del món
El Llibre Guiness reconeix a Taumatawhakatangihangakōauauotamateaturipukakapikimaungahoronukupokaiwhenuakitanatahu, tossal de Nova Zelanda, en 85 lletres, com el nom toponímic més llarc del món.[2]
Referències
[[:|{{{2}}}]]
- ↑ archive. org/web/20050207112133/http://www. maori. org. nz/ko-te-reo/dialect. htm http://www. maori. org. nz/ko-te-reo/dialect. html
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Consultat el 25 de decembre de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Idioma maorí» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.