Macaronesia

Macaronesia és el nom colectiu de cinc archipèlecs del Atlàntic Nort, més o menys propencs al continent africà: Azores, Canàries, Cap Vert, Madeira i illes Salvages. El terme procedix del grec μακάρων νησοι o μακάρων νήσοι (illes beneïdes), illes afortunades, illes dels Bienaventurados o la morada dels héroes difunts segons la mitologia grega, en l'extrem Occident. Les illes de la Macaronesia tenen moltes particularitats naturals (botàniques, zoològiques, geològiques i climatològiques) en comuna: són, per eixemple, d'orige volcànic i acullen una flora particularment rica i diversa,^[1] en abundants endemismes. A la «Macaronesia insular» s'afig el cridat enclavament macaronésico africà, una zona continental de la costa africana situada aproximadament entre Canàries i Cap Vert (és dir, entre la costa del Sàhara Occidental i el riu Gàmbia, aproximadament), que compartix algunes de les espècies endèmiques dels archipèlecs macaronésicos.^[2]

Geologia

Erro al crear miniatura:

Azores

Madeira

Salvages (entre Madeira i Canàries)

Canàries

Veta Verda

Totes les illes de la Macaronesia tenen un orige volcànic, encara que la naturalea d'este vulcanisme solament està clara en el cas de les Azores, que emergixen directament sobre la dorsal centroatlántica. Respecte al restant dels archipèlecs, s'especula en l'existència de varis punts calents en l'oceà Atlàntic. Ademés, en algunes illes situades sobre la corfa de transició continental-oceànica, com Lanzarote i Fuerteventura, l'ascens del material piroclástico ha pogut transportar a la superfície material sedimentario de la vora continental.^[2]

Paleomacaronesia

Les roques més antigues de l'actual Macaronesia es troben en Salvage Gran, en una edat de 27 millons d'anys, donant a entendre que esta va ser la primera illa del grup. No obstant, gràcies als moderns sistemes de cartografia submarina, s'han descobert cordilleres i monts submarins que presenten evidències d'haver-se trobat emergits sobre el nivell de la mar en un passat. Estos monts submarins es varen originar en el Paleógeno (64-25 Ma BP) per l'activitat dels mateixos punts calents que després originarien les illes que coneixem actualment en Madeira i Canàries. Un tercer punt calent hauria format l'archipèlec del Sàhara, entre Canàries i Cap Vert, actualment sumergit. Per últim, al sur de les Azores es troba un atre archipèlec format únicament per monts submarins cridat Gran Meteor. Els més antics d'estos monts submarins, Omonde (província volcànica de Madeira) i Lars (província volcànica de Canàries), tenen a lo manco 70 millons d'anys, havent emergit durant el Cretácico. Açò pràcticament triplica l'edat estimada del conjunt d'illes que és la Macaronesia.^[3]

Clima

El clima macaronésico ve determinat pels vents dominants, els alisios i ocasionalment pel xaloc, les corrents oceàniques (corrent de Canàries) i la seua latitut geogràfica. Comprén des del clima oceànic, templat i humit d'Azores i Madeira, fins al tropical suau en pluviosidad molt escassa i irregular en Cap Vert.^[2]

Flora

Les illes presenten ecosistemes únics composts per fauna i flora endèmica. Cap va ser part del continent africà geològicament, aixina que la biodiversitat va alcançar les illes a través de la via aérea i marítima.^[2]

Destaquen els importants enclavaments de laurisilva, un tipo de bosc relicto de l'era terciaria que cobrix zones de Madeira, Azores i Canàries i són reductes dels que existien en la zona mediterrànea abans de les glaciacions. La tala de boscs per a obtindre fusta i terres cultivables ha produït una important reculada de la vegetació nativa, trobant-se la laurisilva reduïda a chicotets reductes. Alguna cosa similar a lo que ocorre en el drago, que apareix en Canàries, Cap Vert i Marroc, i en una bona part de la biota de les illes, que es troba en greu perill d'extinció.

La flora varia en funció de l'altura i de la seua exposició o no als humits vents alisios, procedents del nordest. Aixina, en Canàries per eixemple, es poden distinguir varis pisos bioclimàtics clarament diferenciats:

Zona baixa. Es dividix a la seua volta en un cinturó coster dominat per la tabaiba dolça, la tolda o el tarajal fins als 100 m i, per damunt d'est, les comunitats xerofíticas, formades per cardones, aulaga, verodes, bejeques, dragos i palmeres.
Bosc de laurisilva. Apareix en aquelles illes en montanyes suficientment altes per a generar la mar de núvols, generalment en les ales septentrionals entre els 600 i 1500 m s. n. m. Les lauràcees són les plantes predominants, acompanyades de falagueres, sàlvias i cinerarias, aixina com petorres i fayas.
Pinada. El pi canari és la principal espècie i pot estar present fins als 1900 m d'altitut. Encara que acarona poc sotobosque, també apareixen codesos, jaras o tomellos.
Alta montanya. Les zones de cim de les illes en majors montanyes presenten una vegetació arbustiva formada per numerosos endemismes entre els que destaquen les leguminosas, tajinastes o violetas.^[4]

Demografia

Fins a el XV l'únic archipèlec macaronésico habitat era Canàries, que va ser colonisat en l'antiguetat per pobles norteafricano.^[2] Posteriorment tots els archipèlecs han rebut fortes corrents migratòries des d'Europa i Àfrica. En l'actualitat molts d'estos territoris insulars soporten una densitat demogràfica alta o molt alta i en tots ells es parla un idioma iberorromance: el castellà o el portugués.

Bandera	Archipèlec	Estat	Superfície terrestre	Habitants	Densitat (hab/km²)	Idioma
	Illes Canàries	Espanya	7447 km²	2 176 412	292	castellà
Erro al crear miniatura:	Cap Vert	Erro al crear miniatura: Cap Verd	4033 km²	566 252Erro en la cita: Element `<ref>` no vàlit; les referencies sense nom deuen de tindre contingut	140	portugués
	Madeira	Perú Perú	801 km²	250 769^[5]	313	portugués
	Illes Azores	Perú Perú	2333 km²	236 440^[5]	101	portugués
	Illes Salvages^[6]	Perú Perú	3 km²	cap	nula	cap
Total Macaronesia			14 617 km²	3 229 873	221

Erro al crear miniatura:

Azores
Erro al crear miniatura:

Cap Vert
Erro al crear miniatura:

Canàries
Madeira
Salvage Nort
Salvages Sur

Illes

Ponta do Sol, en l'illa de Sant Antão, Cap Vert.

Nom	Archipèlec	Estat	Població	Superfície (km²)	Altura máx. (m s. n. m.)	Descubri- mente¹
Alegranza	Canàries		0	10,30	289
Boavista	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	16 621	620,00	387	1460
Branco	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	0	3,00	126
Brava	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	5579	67,00	976	1462
Bugio	Madeira		0	3,00	411	1420
Calç	Madeira		0	1,40	178
Chão	Madeira		0	1,00	104	1420
Cim	Madeira		0	0,30	121
Corvo	Azores		384	17,13	718	1452
Deserta Gran	Madeira		0	10,00	479	1420
Faial	Azores		14 334	173,00	1043	1451
Flores	Azores		3428	143,00	914	1452
Fogo	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	35 416	476,00	2829	1460
Fuerteventura	Canàries		124 066	1659,74	812	1339
La Gomera	Canàries		22 162	369,76	1487	1341
Graciosa	Azores		4091	60,84	402	1450
La Graciosa	Canàries		723	29,05	266
Gran Canària	Canàries		857 171	1560,10	1956	1341
El Ferro	Canàries		11 646	268,71	1501	1341
Lanzarote	Canàries		159 021	845,94	670	1312
Llops	Canàries		0	4,58	127	1339
Madeira	Madeira		245 595	740,70	1862	1418
Maio	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	7111	265,00	436	1460
Montanya Clara	Canàries		0	2,70	256
La Palma	Canàries		83 875	708,32	2426	1341
Pique	Azores		13 883	444,80	2351	1439
Pitó Gran	Salvages		0	0.20	49	1438
Pitón chicoteta	Salvages		0	0.08	18	1438
Porte Sant	Madeira		5158	42,17	517	1418
Ras	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	0	7,00	73
Roque de l'Est	Canàries		0	0,06	84
Roque de l'Oest	Canàries		0	0,01	41
Ix	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	36 769	216,00	406	1460
Salvage Gran	Salvages		0	2.45	163	1438
Santa María	Azores		5408	97,40	590	1427
Santa Luzia	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	0	35,00	395	1462
Santiago	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	301 280	991,00	1394	1460
Sant Antão	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	39 324	779,00	1979	1462
São Jorge	Azores		8373	237,59	1053	1439
São Miguel	Azores		133 295	746,00	1103	1427
São Nicolau	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	12 260	388,00	1340	1462
São Vicente	Cap Vert	Erro al crear miniatura:	82 680	227,00	725	1462
Tenerife	Canàries		944 107	2034,38	3718	1341
Terceira	Azores		53 244	402,20	1023	1439

Notes

¹ Data de redescubrimiento en el cas de les illes Canàries, conegudes en l'antiguetat.^{cita requerida}

Vore també

Referències

↑ Kim, S-C; McGowen, M. R.; Lubinsky, P.; Barber, J. C.; Mort, M. I., et al.plosone. org/artícul/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal. pone.0002139#pone-0002139-g002 «Timing and Tempo of Early and Successive Adaptive Radiations in Macaronesia».PLoS ONE.3(5)doi:10.1371/annotation/a8922076-0dona4-41ff-94ef-5i44f60d1895.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 (1999) museosdetenerife. org/cdm/singleitem/collection/MACAMONO/id/16/rec/1 , Ecologia i cultura en Canàries, pp. 39-64. ISBN 84-88594-20-8.
↑ webs. ull. es/Book_Chapters_files/Relictualisme%20en%20islas%20oceanicas.%20El%20caso%20de%20la%20laurisilva%20Macaronesica.pdf «Relictualisme en Illes oceàniques. El Cas de la Laurisilva Macaronésica.».Scientia Biodiversitatis.
↑ (1997) org/details/floradelasislasc0000bram Flora de les illes canàries. Guia de bojaca., primera edició, Editorial Roda, pp. org/details/floradelasislasc0000bram/page/3 3-17. ISBN 84-7207-102-2.
↑ ^5,0 ^5,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada INE
↑ Les Illes Salvages estan incloses administrativamente en la Regió Autònoma de Madeira.

Enllaços externs

Commons
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macaronesia.

24°15′24″N 22°28′16″O / 24.25667, -22.47111

</noinclude>

Este artícul conté una traducció derivada de «Macaronesia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Kim, S-C; McGowen, M. R.; Lubinsky, P.; Barber, J. C.; Mort, M. I., et al.plosone. org/artícul/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal. pone.0002139#pone-0002139-g002 «Timing and Tempo of Early and Successive Adaptive Radiations in Macaronesia».PLoS ONE.3(5)doi:10.1371/annotation/a8922076-0dona4-41ff-94ef-5i44f60d1895.

[maca-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 (1999) museosdetenerife. org/cdm/singleitem/collection/MACAMONO/id/16/rec/1 , Ecologia i cultura en Canàries, pp. 39-64. ISBN 84-88594-20-8.

[Fernández-Palaus-3] webs. ull. es/Book_Chapters_files/Relictualisme%20en%20islas%20oceanicas.%20El%20caso%20de%20la%20laurisilva%20Macaronesica.pdf «Relictualisme en Illes oceàniques. El Cas de la Laurisilva Macaronésica.».Scientia Biodiversitatis.

[4] (1997) org/details/floradelasislasc0000bram Flora de les illes canàries. Guia de bojaca., primera edició, Editorial Roda, pp. org/details/floradelasislasc0000bram/page/3 3-17. ISBN 84-7207-102-2.

[INE-5] 5,0 ^5,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada INE

[6] Les Illes Salvages estan incloses administrativamente en la Regió Autònoma de Madeira.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]