Phoenix canariensis
Phoenix canariensis, la palma fénix o palmera canària, és una espècie de palmera nativa de Canàries. Per la seua bellea, facilitat d'adaptació i resistència a la fredor és una de les palmeres que més s'usa en jardineria. És una espècie protegida en les illes d'orige. La palmera canària es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'archipèlec canari, conjuntament en el canari.[1]
.jpg)
Descripció
[editar | editar còdic]Palmera de gran tamany, en tronc (estípite) gros i molt coriáceo. Les seues fulles (palmes) formen densos penachos palmeados. Les flors es disponen en denses arracades anaranjados. Els seus fruts són més menuts que els dátiles.
És una palma solitària, que alcança un tamany de 10 a 13 metros d'alt i de 50 a 70 cm de diàmetro, #armada; brots grossos en les baïnes dels fulls persistents; plantes dioicas. Les seues fulles pinnadas, són numeroses, de 5 a 7 metros de llarc, les superiors erectas i les inferiors péndulas o estovades. Les pinnas en número de 150 parells, estan arreglades en distints ànguls, les inferiors modificades a manera de acantófilos.
La baïna és de 150 cm de llarc, formant una ret fibrosa. #Inflorescència interfoliares, 1 volta ramificadas, de 100 cm de llarc, axilars, molt més curtes que els fulls, bràctees inconspicuas; raquillas no ramificadas, numeroses, arreglades en espiral, groc-anaranjadas, sépals connados en una cúpula baixa; flors estaminadas blanquecinas, pétals valvados, estams 6, pistilodio absent; flors pistiladas globosas, pétals imbricados, estaminodios generalment 6, carpelos lliures, foliculars.
Fruts generalment desenrollant-se d'un sol carpelo, ovoides, 2–3 cm de llarc, anaranjado-groguencs, residu estigmàtic apical, epicarpo pla, mesocarpo carnoso, endocarpo membranoso; llavor conspicuamente acanalada, endosperma homogéneu, eofilo simple.[2]
Ecologia
[editar | editar còdic]Habita les zones baixes de Canàries, típicament entre 10 i 500 metros sobre el nivell de la mar, sent part de la vegetació anomenada bosc termófilo. En les raïls aprofita bosses d'aigua subterrànees, sobreviu a curts periodos de encharcamiento, fixa tenazmente el substrat i pot ancorar-se en els més inestables fondos de barranc. És una espècie molt longeva, tant que els eixemplars més alts apleguen a superar els dos i potser tres sigles d'edat.
En Equador, Chile, Argentina, Bolívia i Perú s'utilisa com a arbre ornamental principalment en places i parcs; i es planta en ciutats de clima mediterràneu, i inclús en ciutats de clima templat del sur de Chile, com per eixemple la ciutat de Valdivia. En la península ibèrica prospera en totes les fronteres llitorals i les altituts miges de l'interior, tant en el vall de l'Ebre com en la Replanell Sur; en Andalusia aplega fins als 913 metros en la Hoya de Guadix; en la replanell nort, en estius més curts, s'observen eixemplars aïllats que creixen molt llentament en exposicions protegides a altituts de fins a 800 metros sobre el nivell de la mar, com per eixemple en el Hort de Calixto i Melibea de Salamanca.
En Perú, per eixemple, també es va adaptar molt fàcilment a altituts en les que no creixen naturalment, pels 1000 a 2500 m s. n. m., en la regió andina.
Usos
[editar | editar còdic]En Canàries existix una multitut de #aprofitament de les distintes parts de la palmera, hui parcialment en desús. En l'illa de La Gomera, s'extrau la llacor anomenada guarapo per a produir la mel de palma.
Produïx fruts comestibles cridats támaras que són semblats als dátilés de Phoenix dactylifera, pero de menor tamany i menor calitat per al paladar.
Els fulls s'utilisen com a graneres, i és comuna vore els agranadors de les illes utilisar-les com a ferramenta de treball. Ademés s'usa la planta per a l'elaboració de sogues, estores i cestos.[3]
Les palmeres i els picudos rojos
[editar | editar còdic]Des de l'any 2005, la palmera canària està afectada per una greu plaga de picudos rojos (Rhynchophorus ferrugineus). Estos curculionoideos, que procedixen de la Polinèsia i del Surest Asiàtic, s'instalen en la copa de les palmeres, les ataquen (secat dels fulls) i les acaben matant. La detecció precoç és fonamental per a poder salvar la palmera afectada i controlar l'expansió de la plaga. Si, finalment, no es pot salvar l'arbre, l'única via per a evitar la propagació dels escarabats és talar-ho.
Afecta al gènero Phoenix spp.
Sintomatologia
- Palmes externes caigudes, en senyals evidents de desgarramientos a nivell de l'inserció en el tronc.
- Desplome general de la corona de palmes.
- Un aspecte llaugerament decaigut de les palmes més tendres del penacho central (margallonera), que viran del color groc al pardo rojós.
- Orificis en el tall de les tábalas.
- Restants de bues (capolls) entre tábalas i palmes.
- Folíols menjats o foradats.
- Raquis menjats i/o tronchados.
- En fulls en el sol, producte d'una poda: en el tall s'observen galeries de 12 cm. produïdes per larves.
- Restants de fibres.
Expansió per la costa mediterrànea de la península ibèrica
En Catalunya, el primer foc d'esta plaga es va detectar eixe mateix any en El Vendrell i des de llavors es va expandir per 13 comarques costeres i d'interior.
Estiu (2010): Es varen contabilisar més de 5200 palmeres afectades.
- Tarragona: 1596 palmeres afectades
- Girona: 319 palmeres afectades
- Barcelona: 3330 palmeres afectades
Taxonomia
[editar | editar còdic]Phoenix canariensis va ser descrit per Hermann Josef Wildpret i publicat en Provence agricole et horticole illustrée; organe de l'agriculture et de l'horticulture méridionales. Toulon 19: 293, f. 66–68, en 1882.[2]
Número de cromosomas de Phoenix canariensis (Fam. Palmae) i táxones infraespecíficos: 2n=36[4]
- Etimologia
Phoenix: nom genèric que deriva de la paraula grega: φοῖνιξ (phoinix) o φοίνικος (phoinikos), nom per a la palmera datilera utilisat per Teofrasto i Plinio el Vell. És molt provable que es referiren al fenicio, Phoenix, fill d'Amyntor i Cleobule en l'Ilíada d'Homero, o al au fénix , l'au sagrada del Antic Egipte.[5]
canariensis: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en les Illes Canàries.
- Sinonímia
- Phoenix canariensis var. porphyrococca Vasc. & Franco
- Phoenix cycadifolia Regel
- Phoenix dactylifera var. jubae Webb & Berthel.
- Phoenix erecta Sauv.
- Phoenix jubae (Webb & Berthel.) Webb ex H.Christ
- Phoenix macrocarpa Sauv.
- Phoenix tenuis Verschaff.
- Phoenix vigieri Naudin[6][7]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Palma fénix, palma canària, palmera canària, palma dátil de les Canàries, Palma támbara.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2011. Consultat el 11 de febrer de 2010.
- ↑ 2,0 2,1 «Phoenix canariensis». Tropicos.org. Jardí Botànic de Misuri. Consultat el 22 d'agost de 2013.
- ↑ «Els usos tradicionals de la palmera canària». www.rinconesdelatlantico.com. Consultat el 2026-03-27.
- ↑ Chromosome atles of flowering plants. Darlintong, C. D. i A. P. Wylie (1955)
- ↑ Quattrocchi, Umberto (2000). [1], CRC Press, p. 2046. ISBN 978-0-8493-2677-6.
- ↑ «Phoenix canariensis». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 22 d'agost de 2013.
- ↑ Phoenix canariensis en PlantList
Bibliografia
[editar | editar còdic]- AFPD. 2008. African Flowering Plants Database Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
- Artícul de referència: Balslev, H. i M. Moraes R. 1989. Sinopsis de les palmeres de Bolívia. AAU Rep. 20: 1–107.
- CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. En Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Ciutat de Mèxic.
- Comité editorial de Flora of North America, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
- Hickman, J. C. 1993. The Jepson Manual: Higher Plants of Califòrnia 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
- IdárragaPiedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada i M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
- Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
- Nasir, I. i S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaoundé.
- Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool i O. M. Montiel Jarquín. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
- Zuloaga, F. O., O. N. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena i I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les plantes vasculars del Con Sur. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107: 3 Vols., 3348 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- I Conferència Internacional sobre Phoenix canariensis (Palma canària)18-21 de novembre de 2009. Gran Canària, Illes Canàries, Espanya.
- La Palmera Canària: Phoenix canariensis.
- Palmeres i Illes, tractat sobre la biogeografía de les palmeres en les illes del món
- Bolletí Oficial de Canàries (BOC): DECRET 62/2006, de 16 de maig, pel que s'establixen mides per a favorir la protecció, conservació i identitat genètica de la palmera canària (Phoenix canariensis).
- Phoenix canariensis en Arbres Ibèrics
- Este artícul conté una traducció derivada de «Phoenix canariensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.