Dracaena draco
Dracaena draco (L.) L., conegut en castellà com drago o drago de Canàries, és una espècie de planta perenne de porte arbòreu de la família Asparagaceae. És originari de la Macaronesia i el noroest d'Àfrica.[1][2]
El drago posseïx un alt valor simbòlic i cultural en les illes Canàries, tenint també un gran atractiu com planta ornamental.
Descripció
[editar | editar còdic]Esta planta de llent creiximent (pot tardar una década en créixer 1 m) es caracterisa per la seua talle únic, pla en la joventut i que es torna rugoso en l'edat. El talle no presenta anells de creiximent, per lo que la seua edat solament es pot estimar pel número de rencs de branques, ya que es va ramificando despuix de la primera floració, aproximadament cada 15 anys.
La planta, d'apariència arbòrea, està coronada per una densa copa en forma de paraigües en grosses fulls coriáceas de color entre vert grisàceu i glauco, de 50 a 60 cm de llongitut i uns 3 o 4 cm d'esgambi. Pot alcançar més de 18 m d'altura.
Les florés, que sorgixen en arracades terminals, són de color blanc. Els fruts carnosos, d'entre 1 a 1,5 cm, són redons i anaranjados.
La floració es produïx en estiu, de juny a agost.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]D. draco es troba #present de forma natural en els archipèlecs de Canàries ―Espanya―, Madeira ―Portugal― i Veta Verda. En el continent africà es localisa en l'Anti-Atles marroquí. Les poblacions d'Azores es consideren introduïdes.
En Canàries creix en riscs, penya-segats i ales inaccessibles dels barrancs, entre els 30 a 800 m s. n. m., en els dominis del bosc termófilo i zones altes del tabaibal-cardonal a on reba l'influix dels vents alisios. Es troba en les illes d'El Ferro, La Palma, La Gomera, Tenerife i Gran Canària, encara que estudis moderns solament la consideren nativa de les dos últimes, havent segut introduïda des d'época primerenca en el restant. Els grups més importants de dragos selvats es localisen en l'illa de Tenerife, en els massiços antics d'Anaga, Teno i Adeje. En Gran Canària es considera extinta en estat natural en acabant de que en 2009 morira l'únic eixemplar que es reconeixia com a selvat, i que s'ubicava en el barranc de Pi Gros en El Llogaret de Sant Nicolás.[3][4][5]
En Madeira està present en l'illa homònima en un sol eixemplar selvat. Li'l considera extint en Porte Sant, a on Philip Barker Webb i Sabin Berthelot varen vore un únic supervivent en 1828.[6]
En Veta Verda es localisa entre els 50 a 1400 m s. n. m., trobant-se en les illes de Sant Antão, São Nicolau i Fogo, estant extinta en São Vicente i havent eixemplars subespontáneos en illa de Santiago i Brava.[7]
En Marroc es troba en la part occidental de les montanyes del Anti-Atles, entre els 400 a 1400 m s. n. m. en els penya-segats de les goles del Assif Oumarhouz.[8]
Diversitat
[editar | editar còdic]Existixen dos subespecies acceptades de D. draco:[9][10]
- Dracaena draco subsp. draco, endemisme macaronésico;
- Dracaena draco subsp. ajgal Benabid & Cuzin, #present en el noroest africà.
Alguns autors inclouen a les poblacions de Veta Verda en la subespecie caboverdeana Marrero Rodr. & R.S.Almeida.[11][7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]El tàxon va ser descrit i publicat originalment com Asparagus draco pel naturaliste suec Carlos Linneo en Species Plantarum en l'any 1762. No obstant, el propi autor la renombró com Dracaena draco en Systema naturæ en 1767.[12][13]
- Etimologia[14]
- Dracaena: nom genèric derivat del grec drakaina, 'dragona' o 'serp', aludint a la seua llacor coneguda com a sanc de dragó.
- draco: epítet latino que significa 'dragó'.
- Sinonímia
Presenta els següents sinònims:[15]
- Asparagus draco L.
- Dracaena boerhaavei Tingues.
- Dracaena draco var. angustifolia Schult.
- Dracaena draco var. laxifolia Hayne
- Dracaena draco var. pendulifolia Hayne
- Dracaena draco var. strictifolia Hayne
- Dracaena resinifera Salisb.
- Dracaena yucciformis Vand.
- Draco arbor Garsault
- Draco clusii Crantz
- Draco draco (L.) Linding.
- Draco dragonalis Crantz
- Drakaina draco (L.) Raf.
- Oedera cranziana Berens
- Oedera dragonalis Crantz
- Palma draco (L.) Mill.
- Stoerkia cranziana Berens
- Stoerkia draco (L.) Crantz, 1768
- Yucca draco (L.) Carrière, 1859
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]D. draco ha segut utilisada històricament pel ser humà per a diversos usos.[16]
Es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural vegetal de l'illa de Tenerife.[17]
Per als antics aborigen, este arbre tenia propietats màgiques.cita requerida En l'Antiga Roma i en l'Edat Mija també era considerat un arbre màgic. La seua llacor, que es transforma en roja en contacte en l'aire, es comercialisava per les seues propietats medicinals i al seu us en tenyides i barnices. De la seua fusta es feyen rodelas.
La sanc de drago s'ha usat per als mateixos suposts que la del mateix nom obtinguda de l'espècie Daemonorops draco, sent en realitat adulterament d'esta.
La llacor, una volta seca i reduïda a pols, es va usar per a curar úlceras i hemorràgias. També es va aplicar per a l'enfortiment de les genives i la neteja de les dents.[18]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]D. draco està catalogada com espècie en perill d'extinció en la Llista Roja de la UICN per la seua àrea d'ocupació restringida, a la fragmentació severa de les seues poblacions i a la disminució contínua en la calitat i extensió del seu hàbitat.
Els eixemplars de Canàries es troben protegits en incloure's en el Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, en l'Anex IV del Catàlec Canari d'Espècies Protegides com de «protecció especial» i en l'Anex II de l'Orde de 20 de febrer de 1991 sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la comunitat autònoma de Canàries. També es troben inclosos en l'Anex IV de la Directiva Hàbitats i en l'Anex I del Conveni relatiu a la Conservació de la Vida Selvada i del Mig Natural d'Europa.[19][20][21][22][23]
La majoria de les poblacions selvades de Canàries es troben dins dels espais naturals protegits dels parcs rurals d'Anaga i Teno, de les reserves naturals integrals de Roques de Anaga i Ijuana, el lloc d'interés científic de Interián, de la reserva natural especial del Barranc de l'Infern, del parc natural de la Corona Forestal i el monument natural de la Montanya de Tejina, aixina com en les zones especials de conservació Riscs de Bajamar i Barranc de Niágara.[3]
Noms comuns
[editar | editar còdic]És conegut en les illes Canàries simplement com drago, mentres que fora de l'archipèlec també li'l denomina com drago canari, drago de Canàries, dragonero o arbre del drago.[24]
Segons l'ilustrat tinerfeny José de Vera i Clavijo, el nom de drago se li va donar des de l'Antiguetat per la semblança del tronc dels eixemplars vells en el cos d'un gran reptil.[25]
En portugués és conegut com dragoeiro, mentres que en Marroc li'l coneix en bereber com ajgal, que significa 'el que creix en lo alt'.[26][27]
Eixemplars singulars
[editar | editar còdic]L'eixemplar de drago canari més famós és el cridat drago milenari d'Icod dels Vins, en Tenerife, encara que s'estima que la seua edat real oscila entre els 500 i els 600 anys.
Un atre drago considerat dels més antics és el drago de Gáldar, plantat en 1718 en l'actual pati de les Cases Consistorials.[28]
Alguns eixemplars de renom són el situat en el exconvento de Sant Dumenge, de L'Estany, el drago de Pi Sant i el drago de les Meleguinas,[29] abdós en el municipi de Santa Brígida en Gran Canària, els de Sietefuentes en Els Realejos i Tacoronte (Tenerife) i els dragos bessons en Breña Alta, La Palma.[30]
Històricament també era conegut un gran drago en La Orotava (Tenerife), dins els jardins de la casa Franchy, pero va ser abatut en 1867 per una airegada, conservant-se només una fotografia de dit eixemplar.[31]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Dracaena draco (L.) L.». Banc de Senyes de Biodiversitat de Canàries. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Dracaena draco (L.) L.». GBIF. Secretariat de GBIF. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Almeida Pérez, Rafael S. (2004). «Dracaena draco (L.) L.», Ángel Banyares (ed.). [1], Madrit: Direcció general de Conservació de la Naturalea, pp. 680-681. ISBN 84-8014-521-8.
- ↑ (2009-2010).el_archipielago_canari/links/549894940cf2c5a7i342c37f/Els-dragos-del-archipielago-canari.pdf?origin=publication_detail «Els dragos de l'archipèlec canari».Racons de l'Atlàntic.Racons de l'Atlàntic.Espanya:(6-7)
- 142-151.ISSN 1698-8957.Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ (2003).«Sobre la presència de Dracaenea draco (L.) L. en Gran Canària (Illes Canàries): aportació corológica, estat actual i significació biogeográfica».Botànica Macaronésica.Cabildo Insular de Gran Canària.Las Palmas de Gran Canaaria:(24)
- 17-38.ISSN 0211-7150.
- ↑ Barker Webb, Philip (1836). [2] (en llatí), Pariu: Béthune, pp. 331.
- ↑ 7,0 7,1 (2012).«A new subspecies, Dracaena draco (L.) L. subsp. caboverdeana Marrero Rodr. & R.S. Almeida (Dracaenaceae) from Cape Vert Islands».International Journal of Geobotanical Research.Societat Espanyola de Geobotánica (SEG).Madrit:2(1)
- 35-40.ISSN 2253-6515.Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ (1997).«Populations de dragonnier (Dracaena draco L subsp. ajgal Benabid et Cuzin) au Maroc: valeurs taxinomique, biogéographique et phytosociologique».Comptes Rendus de l'Académie dones Sciences - Séries III - Sciences de la Vie.Académie dones Sciences / Elsevier Masson.França:320(3)
- 267-277.ISSN 0764-4469.Consultat el 8 de maig de 2022.
- ↑ «Dracaena draco subsp. draco» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Dracaena draco subsp. ajgal Benabid & Cuzin, Compt. Rend. Acad. Sci. Paris, Sér. 3, Sci. Vie 320: 270 (1997)» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Dracaena draco subsp. caboverdeana Marrero Rodr. & R.S.Almeida, Int. J. Geobot. Res. 2(1): 36 (2012)» (en anglés). World Checklist of Selected Plant Families (WCSP). Royal Botanic Gardens. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Asparagus draco L., Sp. Pl., ed. 2. 1: 451 (1762)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Dracaena draco (L.) L., Syst. Nat., ed. 12. 2: 246 (1767)» (en inglés). International Plant Names Index. The Royal Botanic Gardens, The Harvard University Herbaria and The Australian National Herbarium. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ Kunkel, Günther (1986). [3], Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-46-9.
- ↑ «Dracaena draco (L.) L.» (en inglés). WFO Plant List. World Flora Online. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ Álvarez Escobar, Arnoldo; Rodríguez Prim, Octavio (2014). «Dracaena draco (L.) L.», [4], Madrit: Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient, pp. 92-95. ISBN 978-84-491-1401-4.
- ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Dracaena draco». Plantes útils: Linneo. Archivat des d'el original, el 21 de setembre de 2013. Consultat el 9 de giner de 2014.
- ↑ «Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Orde de 20 de febrer de 1991, sobre protecció d'espècies de la flora vascular selvada de la Comunitat Autònoma de Canàries». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Llei 4/2010, de 4 de juny, del Catàlec Canari d'Espècies Protegides». Bolletí Oficial de Canàries. Govern de Canàries. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora selvades». Bolletí Oficial de l'Estat. Ministeri de la Presidència, relacions en les Corts i Memòria Democràtica. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Conveni de Berna». Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Govern d'Espanya. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ «Drago». Diccionari bàsic de canarismos. Acadèmia Canària de la Llengua. Consultat el 7 de maig de 2022.
- ↑ Vera i Clavijo, José de (1866-1869). [5], Las Palmas de Gran Canària: Real Societat Econòmica d'Amics del País de Gran Canària, pp. 264.
- ↑ «dragoeiro» (en portugués). Dicionário infopédia dona Língua Portuguesa. Porte Editora. Consultat el 8 de maig de 2022.
- ↑ (2001).«El Drago de l'Atles».Makaronesia: Bolletí de l'Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Tenerife.Associació d'Amics del Museu de Ciències Naturals de Tenerife.Tenerife:(3)
- 30-40.Consultat el 8 de maig de 2022.
- ↑ «El Drago | Ciutat de Gáldar» (en és). Archivat des d'el original, el 7 de novembre de 2019. Consultat el 7 de novembre de 2019.
- ↑ "El drago de les Meleguinas", http://plantasdemitierra.blogspot.com.es/2008/02/el-drago-de-les-meleguinas.html Seria el més vell de l'illa, a pesar de no ser el més gran.
- ↑ L'arbre mitològic no viu eternament
- ↑ «Ruta dels Dragos de la Vila de la Orotava | Vila de la Orotava». www.laorotava.es. Consultat el 2022-06-14.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- (2001) , 4ª edició, Madrit: Roda. ISBN 978-84-7207-128-5.
- Herrera Vaig picar, Alfredo (1998). «L'arbre del Drago: iconografia i referències històriques», [6], Las Palmas de Gran Canària: Cabildo Insular de Gran Canària, pp. 163-183. ISBN 84-8103-185-2.
- Kunkel, Günther (1991). , Las Palmas de Gran Canària: Edirca. ISBN 84-85438-80-9.
- (2009-2010).«Dragos».Racons de l'Atlàntic.Racons de l'Atlàntic.Espanya:(6-7)ISSN 1698-8957.Consultat el 9 de maig de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dracaena draco» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.