El Ferro
El Ferro és la més occidental i meridional de les Illes Canàries (Espanya), situada en l'oceà Atlàntic. Pertany a la província de Santa Creu de Tenerife. La seua capital és Valverde, a on, a banda de La Vila (caixco urbà), també es troben el port de la Estaca i l'aeroport insular. En una població de 11 646 habitants (any 2023)[1] i una superfície de 268,71 km²,[2] és la menys poblada i extensa entre les principals illes del archipèlec.
El 22 de giner de 2000 va ser declarada per l'Unesco com reserva de la biosfera. En l'actualitat es desenrolla un pla impulsat pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, per a convertir-la en la primera illa del món en abastir-se totalment d'energies renovables.[3] El 27 de juny de 2014 es va posar en funcionament la central hidroeólica de Gorona del Vent, en la que s'alcança este objectiu,[4] si be eixa afirmació és qüestionada per alguns.[5] En l'any 2014 va ser declarada l'illa completa com geoparque per l'Unesco.[6][7]
Toponímia
[editar | editar còdic]Hi ha vàries hipòtesis sobre l'etimologia del Ferro. Sembla que el nom prové de la forma de ferradura d'El Golf, encara que també s'han sugerit atres explicacions.[8][9]
Segons es desprén en l'obra de Plinio el Vell cridada Naturalis història, l'illa del Ferro era coneguda pels romans com Capraria.[10] Els aborigen de l'illa, la coneixien com Eseró o Heró, que s'ha traduït com a 'muralla rocosa'.[11]
L'illa era coneguda pels bimbaches com Esero o Hero, tal i com explica l'historiador Juan de Abréu Galindo:[12]
Geografia
[editar | editar còdic]El Ferro és l'illa més menuda, meridional i occidental del archipèlec canari. Té una superfície de 268,71 km²[2] i una població de 11 646 habitants (any 2023).[1]
Es troba travessada d'oest a est per una gran llínea en forma de dorsal en numeroses montanyes. Les zones costeres estan formades per malpaíses, en abruptes penya-segats.
En estes condicions és difícil trobar plages d'arena, que solen ser cales d'accés complicat. En canvi, se solen utilisar els entrantes de la mar i piscines naturals com a zones de bany i oci, com El Test en La Frontera, el Pou de les Calcosas en la costa del Mocanal, o Tacorón, prop de la Restinga.
L'altura màxima se situa en el centre de l'illa, en el pico de Malpaso, en 1501 m d'altitut, seguida del pico de Tenerife de 1253 m. Entre atres accidents geogràfics destaca la Vall del Golf, produït despuix de l'esmonyida d'una part de l'illa. cal senyalar ademés la punta de la Restinga (punt més meridional d'Espanya) i la punta de la Orchilla (punt més occidental d'Espanya). En proporció al seu tamany, és l'illa en major superfície d'espais naturals protegits de tot l'archipèlec (un 58 % del seu territori), segons arreplega la Ret Canària d'Espais Naturals Protegits.[13]
També pertanyen al Ferro els illots cridats Roques de Salmor (Roque Gran i Roque Chic), en un àrea de 0,03 km², que conformen una reserva natural integral.
Clima
[editar | editar còdic]L'orografia condiciona el clima de cada zona de l'illa,[14]no obstant, són els núvols les que juguen el paper més important en les variacions climàtiques. Els alisios i la corrent de les Canàries, un forcall fret de la corrent del Golf que se separa en les Azores, fan que l'illa no posseïxca un clima àrit com ocorre en el Sàhara que es troba en la mateixa latitut. La temperatura de l'aigua es manté a 18 °C en hivern i a 20 °C en estiu. Açò suavisa les temperatures costeres. En l'equador es produïx un ascens massiu d'aire calent, originant una zona de baixes pressions que ve a ser ocupada per una atra massa d'aire que proporcionen els alisios. Les masses d'aire calent que ascendixen, es van gelant paulatinament i es dirigixen a prou altura en sentit contrari als alisios, cap a les latitut subtropicales, d'a on procedixen estos. Els alisios transporten núvols carregats d'aigua cap als cims del Ferro, a on es generen ramassades. La zona sur de l'illa, rep vents secs i sense núvols per lo que la temperatura i la aridez és major en eixa part.
En estiu, la temperatura de la costa nort se situa en els 26 °C de mija sent, no obstant, la mija de 30 °C en el sur. Valverde, que es troba a 600 m sobre el nivell de la mar, té una temperatura mija en estiu de 18 °C. En hivern, la temperatura mija de la costa nort se situa en 20 °C mentres que en la del sur a 21,5 °C. En Valverde, no obstant, la mija baixa fins als 11,5 °C. Les precipitacions hivernals en Valverde ascendixen a 80 mm mensuals, mentres que en el sur només 25 mm mensuals. En estiu, a penes plou en el sur, pero en Valverde es registren 5 mm mensuals.
Geologia
[editar | editar còdic]Formació de l'illa
[editar | editar còdic]El Ferro, com el restant de les Canàries, és una illa d'orige volcànic. S'estima una edat geològica d'un milló d'anys, per lo que és l'illa canària més jove. Quan el magma va trencar el fondo marí, va poder crear-se una brecha en forma d'I, per la que va escomençar a eixir lava. La fase més activa de la formació de l'illa se situa cap al 10 000 a. C. Les erupció més jóvens varen durar des de el 4000 a. C. fins al 1000.
L'illa va prendre forma de Y. Les colades de lava varen cobrir les zones costeres del sur i oest de l'illa, encara que també de la zona nort. Les diferents erupció varen ser ampliant el tamany de l'illa. També varen poder ocórrer grans esmonyides de material volcànic inestable.
En 1793 segons les cròniques va haver una série de fenomens sísmics en la zona del Verodal, encara que en cap dels documents de l'época es va registrar una erupció. Hernández Pacheco (1982)[15] porta a terme un estudi vulcanológico localisant la possible erupció en el volcà Llom Negre. No obstant atres autors (Romero, 1991)[16] posen en dubte dit erupció, no estant encara científicament confirmada.
El Ferro és l'illa en major densitat de volcans de Canàries, existint més de 500 cràters a cel obert i atres 300 coberts per colades de lava més recents. Actualment existixen 70 coves i tubos volcànics catalogats, destacant la cova de Dò Just, en 6 km de llongitut.[17] Es compon d'un sistema de tubos volcànics formats pel refredat de les corrents de lava en l'exterior. La lava candente de l'interior del tubo va seguir fluint fins a deixar-ho buit.
En 2011 va haver una erupció submarina que va donar lloc a la formació d'un volcà submarí, el volcà Tagoro, de més de 300 m d'altura sobre el fondo marí i el cim del qual va quedar a 89 m per baix de la superfície de l'mar.[18]
Regions geològiques
[editar | editar còdic]Al contrari del restant de les illes, el nort del Ferro posseïx pocs barrancs. En la part central de l'illa es troba el cim, a on es troben els picos dels volcans més alts. Es poden distinguir tres regions geogràfiques distintes: el replanell, el Valle del Golf i la zona en pendent d'El Julan. El Ferro és molt montanyós, si es té en conte la seua àrea. El cim més alt és el pico de Malpaso, en 1500 m sobre el nivell de l'mar. Prop del 90 % de la zona costera és acantilada.
Formació de l'amfiteatre de les Plages
[editar | editar còdic]
L'amfiteatre de les Plages és un de les grans esmonyides de l'illa del Ferro, condicionat per zones de debilitat o dorsals (rifts), pero que també ha anat engrandint gràcies a l'erosió de la pluja. En est escape es pot observar el material més antic de l'illa, l'edifici de Tiñor, passant per les distintes etapes de formació de l'illa, fàcilment reconeixibles gràcies al brot que va originar la remugada abans citada. L'edifici Tiñor ocupa la part baixa i mija, travessades per un elevat número de dics (camins d'alimentació dels sistemes eruptivos, normalment en forma de taula), que són reconeixibles per ser més clars que el restant de l'interior de la montanya. En les capes visibles destaquen les franges de color rojós, conegut com almagre, indicador d'una etapa llarga i sense erupció durant molt temps. També destaca un material més clar, les traquitas, que pertanyen a l'edifici volcànic del Golf. En la part baixa de l'amfiteatre natural, pegat als edificis volcànics, es poden observar depòsits de piedemonte, que són uns cons de material solt que ve de les montanyes i es depositen en el peu de la montanya i tenen una característica forma triangular. També es troba, a l'esquerra de la depressió en la costa, el Roque de la Bonança, que encara que no ho semble també és un dic volcànic, solament que gràcies a l'erosió de les ones de la mar ha resultat tindre eixa forma tan característica, que ha segut objecte de múltiples mits autòctons.
Formació del Valle del Golf
[editar | editar còdic]
El Valle del Golf es va crear durant el periodo mig de erupció. Al contrari de l'antiga creència, no es tracta d'un antic cràter jagant, que la seua una atra mitat es troba sumergida, sino d'un procés d'erosió i esmonyides.[19] Diversos estudis realisats en el fondo marí han demostrat que la vall es va crear per una afonada del terreny, el qual va generar un gran tsunami. La força de la gravetat va arrastrar els materials, deixant les parets de l'actual vall, de materials més antics i resistents, en la posició actual.
Flora
[editar | editar còdic]
El Ferro posseïx distintes zones de vegetació, des de camps de lava desérticos fins a boscs de laurisilva, passant per pinades, pasturages i plantacions de bananes.
Pese a que El Ferro es troba en la zona d'influència dels vents alisios, la vegetació no és tan frondosa com en les illes veïnes de La Palma, Tenerife i La Gomera. La raó d'açò és la joventut de l'illa, que encara està coberta en gran part per camps de lava jóvens. Els boscs que cobrien el replanell central de l'illa han desaparegut per la tala i a l'erosió del terreny. No obstant, encara perviu una gran cantitat d'espècies endèmiques. Eixemples d'això són els fòssils vius, com el drago (dracaena draco) i els falagueres. Restants fòssils mostren que la varietat de plantes existents en el passat procedien de la zona mediterrànea, a on proliferaven fa un milló d'anys. En el Mediterràneu es varen extinguir durant el Periodo cuaternario, en el començ de l'última glaciació. Per la diferència de condicions climàtiques estes espècies han perdurat en la zona atlàntica. En El Ferro, per l'aïllament, algunes d'elles s'han transformat fins a donar lloc a endemismes. En total, en l'illa es troben 150 espècies endèmiques de Canàries, de les quals 11 només es troben en El Ferro.[20] Es tracta d'espècies de crasuláceas, líquenes, cardones i Echium que creixen en les parets dels penya-segats.
La cota d'altitut és decisiva per al desenroll de la vegetació. La costa àrida es troba fins a aproximadament els 400 m sobre el nivell de la mar, dels 400 a 800 m es troba la zona semihúmeda i dels 800 als 1500 es troba la zona humida.
Zona àrida
[editar | editar còdic]En les costes, les plantes es nutrixen principalment del rocío nocturn, per això les espècies més comunes són les crasuláceas especialment del gènero Aichryson, conegudes com a suculentes per la seua forma d'almagasenar aigua. Una atra de les plantes característiques de la zona és la Tabaiba. La llacor de la tabaiba dolça (Euphorbia balsamifera) era usat pels bimbaches com una espècie de chicle que calmava la set. A la seua volta la llacor suc del cardón (Euphorbia canariensis) ho usaven com a verí per a la peixca. El cardón es pot observar en El Ferro especialment en els riscs de la zona de les Plages, que també rep el nom dels Cardones. També en les zones costeres creixen un atre gènero de plantes carnosas resistents a l'escassea d'aigua.
Zona semihúmeda
[editar | editar còdic]En esta zona, que comença generalment entre els 200 i 400 m sobre el nivell de la mar, habiten colónies de plantes suculentes i atres plantes de full ample. També creixen cactus i ágaves. Els eixemplars endèmics del gènero aeonium són els Aeonium hierrense i Aeonium valverdense. Els espècimen de ágave que es troben en esta zona varen ser introduïts des d'Amèrica, especialment de la zona de Mèxic. Atres espècies són la palmera canària (Phoenix canariensis) o les sabinas (Juniperus phoenicea). Les poques sabinas que queden en l'actualitat es troben deformades pels forts vents que assoten la zona. Són els restants d'un antic bosc que cobria tota la part central de l'illa.
Zona humida
[editar | editar còdic]En esta zona, que es desenrolla entre els 800 i els 1500 m d'altitut és a on es registren les majors precipitacions. Els boscs de laurisilva, també coneguts com monteverde, són la nota característica de la zona. No obstant, la concentració és menor que en La Gomera; La Palma o Tenerife.
En l'interior de l'illa, al nort de Sant Andrés, a una altitut de 1000 m es troba un dels símbols de l'illa, el Garoé o Arbre Sant. El Garoé era un arbre sant per als bimbaches.[21] L'eixemplar actual va ser plantat en 1957. L'original era provablement un eixemplar de tila (Ocotea foetens) que va ser derribat per una tormenta en 1610. Hi ha un chicotet centre d'informació turística a on s'explica la funció que tenia este arbre en la societat guanche, puix per la condensació de l'aigua dels núvols en els seus fulls proveïa d'aigua als bimbaches. L'escut actual de l'illa mostra al Garoé en el centre.
Fauna
[editar | editar còdic]Insectes
[editar | editar còdic]En l'illa existixen unes 5000 espècies d'insectes. Els més habituals són les palometas, caballitos del diable, arnas, sarantontones, lepidòpters, abellots, abelles, avespas, saltamontes i grills. En els anys 50 varen aplegar plagues de langostas procedents d'Àfrica surant en la mar, encara que no varen supondre cap impacte ambiental puix varen ser eliminades abans d'arribar a la costa.
Reptils
[editar | editar còdic]Els fardachos són els animals més comuns del Ferro.[22] D'entre ells destaca el geko perenquén de Boettger (Tarentola boettgeri), que la seua subespecie Tarentola boettgeri hierrensis és endèmica del Ferro. Els fardachos de l'illa estan emparentats en els de el continent africà. L'espècie més comuna és el fardacho chicotet de Canàries (Gallotia caesaris) endèmic del Ferro i La Gomera, que alcança fins a 35 centímetros de llongitut. També s'observen colónies de planes dorades (Chalcides viridanus) en les zones humides de l'illa. En les aigües costeres es poden observar eixemplars de tortugues marines, especialment tortugues beques (Caretta caretta) i tortugues llaüt (Dermochelys coriacea). Estos reptils es poden considerar els de majors proporcions de l'archipèlec.
Fardacho jagant
[editar | editar còdic]El Ferro és conegut pel fardacho jagant (Gallotia simonyi machadoi), una subespecie de fardacho de grans proporcions que només es troba en esta illa. Se sap que en l'antiguetat es distribuïa per tota l'illa, per l'absència de depredadors. L'arribada dels colonizadores espanyols en el XV va supondre la reculada d'esta espècie. La creació de zones de cultiu i l'introducció de ganado va supondre una alteració de l'hàbitat d'estos fardachos. L'introducció del gat va ser si cap més desastrosa puix varen començar a caçar fardachos per la facilitat de capturar-los. Açò va originar que la colónia de fardachos jagants s'anara desplaçant cap al nort, al Valle del Golf i als Roques de Salmor. Se'ls va creure desapareguts fins a el XVIII quan es va descobrir una colónia en estos llocs. En una investigació científica de 1889 se'ls va otorgar el nom de simonyi, en honor al professor austríac Oskar Simony. Els espècimen trobats varen ser caçats i venuts a coleccionistes, fins que es va aplegar a pensar que l'espècie havia desaparegut.
En la década de 1970, un pastor de cabres va trobar per casualitat alguns eixemplars en la zona coneguda com Fuga de Gorreta, dins del penya-segat de Tibataje.[23] A eixos eixemplars se'ls va donar el nom taxonómico Gallotia simonyi i es va crear un Lagartario per a la seua conservació en la zona de Guinea, en el municipi de la Frontera. Les pluges torrencials caigudes en giner de 2007 varen produir la mort de molts eixemplars del Lagartario, retardant el determini previst per a traure l'espècie de la llista d'espècies amenaçades.[24]
El fardacho jagant, catalogat com a espècie protegida des de 1975 pot alcançar 75 cm de llongitut. Posseïx una coa fina i llarga. S'alimenta d'insectes i plantes. L'época d'crío és en maig, un més més tart, la femella deposita 12 ous en un niu, baix terra, dels que eixiran les críes despuix de 8 semanes. No se sap en certea l'expectativa de vida dels fardachos, puix cap dels eixemplars del lagartario ha superat encara l'edat de 35 anys.
Aus
[editar | editar còdic]L'illa del Ferro alberga una important colónia d'aus, tant autòctona com introduïda per l'home. Entre les espècies més comunes destaquen els fríngílidos, canaris, palputs, jilgueros, petirrojos, merles, paseriformes, tórtolas, falcons, àguilas, colomas, muçols chics, guales, perdius, lechuzas, cernícalos, i gavinas.
Espais naturals
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
L'illa té un total de 7 espais en diverses categories de protecció:[25]
Reserves naturals integrals
[editar | editar còdic]Reserves naturals especials
[editar | editar còdic]- Reserva natural especial de Tibataje
Parcs rurals
[editar | editar còdic]- Parc rural de la Frontera
Monuments naturals
[editar | editar còdic]Paisages protegits
[editar | editar còdic]Símbols naturals de l'illa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Símbols de Canàries.
Segons una llei del Govern de Canàries, els símbols naturals del Ferro des de 1991 són el fardacho jagant i la sabina.[26]
Demografia
[editar | editar còdic]L'illa tenia en 2023 una població de 11 646 habitants.[1] És la sèptima illa de Canàries sobre població, i per lo tant la segona menys poblada de l'archipèlec, per davant de La Graciosa.
A lo llarc de l'història ha sofrit un decliu demogràfic per les penúries econòmiques i a les prolongades sequies. Esta tendència s'ha revertit en els últims anys, en bona mida gràcies al regrés de molts emigrants que s'havien establit en Veneçola. Els seus pobladors reben el nom de herreños.
Població per municipis
[editar | editar còdic]Desglosse de població per municipi segons l'INE.
| Municipi | Població (Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value).)[27] |
|---|---|
| Valverde | Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value). |
| Frontera | Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value). |
| La Pinada del Ferro | Error de Lua en Módulo:Wikidata en la llínea 935: attempt to index field 'wikibase' (a nil value). |
Religió
[editar | editar còdic]La població de l'illa professa majoritàriament la religió catòlica com en el restant de l'archipèlec canari i d'Espanya,[28] encara que també hi ha minories d'atres religions, com l'Iglésia Evangèlica, en dos iglésies en l'illa, una en el municipi de Valverde i una atra en La Frontera. L'illa forma un arciprestazgo pertanyent a la diòcesis de Sant Cristóbal de l'Estany, el arciprestazgo del Ferro.[29]
L'illa es troba baix el patronazgo de la Verge dels Reis i Sant Agustín de Hipona.[30] Festiu insular en l'illa és el 24 de setembre, festivitat de la Verge dels Reis.[31]
Història
[editar | editar còdic]
Ha segut coneguda tradicionalment com a Illa del Meridiano o Illa del Meridiano Zero. S'atribuïx a Ptolomeo l'haver situat el Meridiano Orige, en l'extrem oest de la mar coneguda en la seua época, en les Illes Canàries. A partir de 1884 es va establir Greenwich com a nou meridiano orige, com a imposició del poder britànic.[32]
Época prehispánica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bimbache.
L'illa estava poblada originalment pel poble bimbache, entroncados genètica i culturalment en els bereberes del nort d'Àfrica.
L'economia dels bimbaches era principalment pastoril, en abundant ganado caprino, oví i porcí. També es dedicaven a l'agricultura (per lo manco l'ordi), la recolecció i l'aprofitament dels recursos marins. En El Ferro, tal com succeïa també en Lanzarote, no hi havia divisió territorial interna al contrari que en el restant d'illes. La conquista va tindre lloc a fins de 1405 per Jean de Bethencourt. No va haver resistència per part de l'escassa població aborigen, a qui va prometre respectar en llibertat; no obstant, el conquistador va acabar venent a la majoria com a esclaus, sent repoblada l'illa en normandos i castellans.
La Corona de Castella en l'illa
[editar | editar còdic]La Corona de Castella va pagar a mercenaris vasc-francesos per a conquistar l'illa; no obstant estos la varen vendre a Portugal, que després la va cedir a la Corona espanyola en el Tractat de Alcazobas. Abans de l'arribada de les tropes de les corones castellana i aragonesa, la població era pastoril en ganado caprino, oví i porcí i desenrollava el cultiu de cereals, ademés d'explotar recursos vegetals i marins. Degut a que no existia ruta de comerç, escassejaven els productes elaborats i ferramentes. Solament existia un mercat interior. Supostament, les terres i atres recursos comuns es repartien equitativament. El poder diví ho representava la naturalea. La progressiva expansió del control per part de la Corona de Castella va concentrar les terres i els beneficis de producció comercial, per mig d'un règim senyorial. Abans i despuix d'incorporar-se l'illa a la Corona espanyola, alguns habitants varen ser duts com a mà d'obra esclava; encara que després varen retornar a l'illa. Més vesprada es varen assentar francesos i gallecs baix el règim senyorial.
Visita de Colón
[editar | editar còdic]S'ha sugerit que, en el seu segon viage a Amèrica, Cristóbal Colón podria haver hacer en El Ferro, ademés de l'escala contrastada històricament en La Gomera. En El Ferro hauria realisat una escala per a proveir-se d'aliments i aigua aixina com per a esperar vents millors. En total, hauria esperat fondejat 17 dies en l'illa esperant a una millora en els alisios que permetera a la seua flota de 17 bucs alvançar més ràpit. El 3 d'octubre de 1493 hauria partit des de la baïa de Naos al Nou Món.[33]
Iglésia de la Concepció
[editar | editar còdic]En la Vila de Valverde es troba l'Iglésia Matriu de La nostra Senyora de la Concepció, d'estil barroc clasicista, construïda entre els anys 1767 i 1820. El temple és de planta rectangular, dividida en tres naus. En la nau central se situa el campanar i en la seua capçalera trobem un àbsit de planta quadrada.
En la frontera principal, la nau central s'alvança i en ella s'obri un gran arc de mig punt realisat en cantería, sobre el que s'eleva una original torre, el segon cos de la qual està compost per un campanar de planta octogonal, arrematat per una chicoteta cúpula d'influència mudéjar, en una image de la Verge de la Concepció.
Uns pilars soporten la coberta de l'iglésia, en que el seu interior és possible contemplar un artesonado de fusta de tea de pi, d'estil mudéjar molt senzill. Esta coberta va ser reformada en 1937, puix l'anterior amenaçava ruïna. La capella major i la travessia mantenen la techumbre original.[34]
Emigració
[editar | editar còdic]Partix dels habitants de l'illa es varen vore forçats a emigrar a lo llarc de l'història, per la llimitació de terres de cultiu i llargues sequies. La major emigració recent va ser deguda a la sequia de mitan de el XX. Molts herreños varen emigrar a Tenerife o Gran Canària. També partien barcos de vela des del Ferro fins a Amèrica del Sur, de forma clandestina, formant colónies canàries, majorment de comerciants de productes agraris. En part varen retornar a Canàries, encara que uns atres -i els seus descendents- són habitants de diferents països d'Amèrica.
Desterro
[editar | editar còdic]El XIX va supondre que El Ferro, de la mateixa manera que Fuerteventura es tornara interessant com a lloc de deportació d'alguns polítics, militars i lliberals caiguts en desgràcia. La població era l'encarregada de vigilar als deportats. No obstant, el fet de que l'illa es convertira en una espècie de presó lluntana, va ser beneficiós per als isleños. Gràcies a això, des de Tenerife va aplegar deportat en 1823 Leandro Pérez, per motius polítics, convertint-se en el primer mege de l'illa, comprovant les propietats curativas de les aigües del Pou de Sabinosa,[35] o Pou de la Salut, que estant confinat en El Ferro, va ser condenat a mort, pero va conseguir salvar-se perque els herreños ho varen ajudar a fugir a Amèrica.[36]
Atres confinats varen ser Félix Mejía, editor del popular semanari satíric El Zurriago, aixina com atres periodistes exaltats i molests com el pare Blas de Ostolaza, antany educador de Fernando VII, acusat de degenerado corruptor de menors, que varen conseguir fugar-se en un barco nortamericà en ajuda de l'organisació comunera canària i la carbonería internacional, aplegant a Filadèlfia en 1824 en mig de la més absoluta misèria. Mejía va rebre la protecció de lliberals nortamericanes, francmaçons i bonapartistas allí exiliats, entre ells José Bonaparte.[36]
En el XX, governant Alejandro Lerroux en la Segona República, va ser desterrat el dirigent comuniste Florencio Moixa Acevedo, diputat, mestre i alcalde de Port de la Creu, si be per pocs mesos, perque en les eleccions del 16 de febrer de 1936 va guanyar l'acta de diputat a Corts per Santa Creu de Tenerife.[36]
Confinats uns sis mesos durant 1962 varen estar Íñigo Cavero i José Luis Ruiz-Navarro, professors de l'Universitat Complutense de Madrit, represaliados per la seua assistència en Munich al Congrés del Moviment Europeu. En la Transició, en 1977, per la UCD, José Luis Ruiz-Navarro va ser elegit diputat a Corts, i Iñigo Cavero ministre de Justícia i Cultura, que tan agraït se sentia en el tracte dels herreños, que 18 anys despuix va acodir a unes festes en El Ferro.[36]
Pou de la Salut
[editar | editar còdic]
Entre els anys 1702 i 1704 es va perforar el Pou de la Salut,[37] que inicialment es dia Pou de Sabinosa.[38] Formava part d'un programa de busca sistemàtica d'aigua potable en la llínea de la costa. L'aigua trobada va resultar alguna cosa salobre, pero molt útil per a donar de beure als animals. Pero, ademés, pronte es va comprovar que les persones que prenien eixa aigua tenien millor salut i resistien les epidèmies.
A lo llarc de el XIX numerosos meges varen certificar les seues propietats. També personalitats célebres varen beure les seues aigües, segons el método tradicional. Cada dia de teràpia en el Pou començava bevent varis litros d'aigua recent extreta, fins a obtindre un efecte purgante. Més vesprada era necessari donar-se un bany en aigua molt calenta (45 °C), durant uns 10 minuts. I despuix a suar en el llit, molt abrigat.
L'aigua del Pou de la Salut servia per a millorar o curar moltes malalties de la pell, i trastorns digestius. Pero era més àmplia la llista de les seues indicacions. Gràcies a la seua fama, va ser constant el pelegrinage de malalts que aplegaven d'atres illes. La raó principal per a viajar a l'illa del Ferro era per a prendre les aigües miner-medicinals del Pou de la Salut.
En el XX, en les décades dels anys quaranta i cinquanta, la célebre cantadora i tamborilera Valentina la de Sabinosa i el seu marit Esdras preparaven els banys calents. La millor referència per a conéixer anècdotes sobre la seua estància es troba en el llibre de l'humoriste Jacinto del Rosari Viage estrambótico al Pou de la Salut, publicat en l'any 1950.[39]
Per eixa época l'ingenier José Rodrigo-Vallabriga construïa l'inicial balneari, i comercialisava l'aigua per a la seua venda en farmàcies i tendes. El senyor Vallabriga residia en Santa Creu de Tenerife, en la plaça de l'Iglésia n.º 11 (antic), i en la planta baixa de la seua casa va establir la chicoteta indústria embotelladora. Per a això, primer transportava l'aigua en garrafones des del Ferro. I una volta trascolada a botelles de vidre, la distribuïa per les illes.
Fins a 1965, any de la mort de l'ingenier Vallabriga, el Pou de la Salut va tindre una certa animació artística, ya que les seues aigües varen ser begudes per músics i poetes, en successius estius. I en els moments de descans s'improvisaven tertúlies.
En els anys setanta, i començos dels huitanta, donava els banys donya Rosa, en el seu establiment Casa Rosa. Allí l'ambient era familiar. Donya Rosa va ser l'última gran entusiasta d'eixes aigües.
Poc despuix el Cabildo del Ferro va iniciar la construcció del modern Hotel-Balneari Pou de la Salut. En 2010 l'hotel va estar tancat per reformes. A finals de l'any 2011 l'hotel va reobrir per a donar tractaments de bellea i relax, ademés de servir com a estage de calitat, en un entorn de gran bellea natural.
Sigles XX i XXI
[editar | editar còdic]En juliol de 1899 un incendi va arrasar la casa consistorial de Valverde destruint l'archiu que s'havia creat en 1553. Es varen cremar importants documents sobre l'història de l'illa. També en eixe temps va ocórrer una epidèmia de pigota i una llarga sequia, seguida d'anys molt plujosos i en inundacions freqüents.
En 1912 es varen crear els ajuntaments de Valverde i La Frontera. En la creació dels Cabildos Insulars, l'illa va adquirir autogovern. La Primera Guerra Mundial no va supondre cap canvi especial per a l'illa. En les décades següents es va construir el port de la Estaca, es varen millorar les carreteres, les conducció d'aigua i es varen construir escoles. La Segona Guerra Mundial, al contrari que en les demés illes, tampoc es va deixar sentir en El Ferro. En 1948 una atra llarga sequia va provocar l'emigració de part de la població cap a Veneçola i l'illa de Tenerife.
Llançadora de microsatélites i radar militar
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Centre de Llançament Espacial de l'Illa del Ferro.
En els anys 90, el INTA va pensar crear una estació de llançament de microsatélites, per a enviar dos satèlits d'investigació a l'any, fins a completar un total de quinze. Per raons de seguritat es deuria haver evacuat les poblacions propenques, per lo que es va fer una manifestació en varis mils d'assistents en Tenerife, molts d'ells traslladats des del Ferro en barco, puix inclús institucions públiques varen oferir billets gratuïts. En febrer de 1997, la majoria del Parlament de Canàries va rebujar el proyecte; encara que al poc temps es varen destrossar les lava cordadas del parage protegit de Tacorón per a plantar frutes tropicals.
El segon proyecte, instalar un radar militar en el pico de Malpaso encara seguix pendent. La situació geogràfica de l'illa és un alicient per a la seua instalació. Des de 1986 se succeïxen protestes dels herreños, any en el qual el Ministeri de Defensa va comunicar els seus plans a l'ajuntament de la Frontera. En juny de 2005, el per llavors ministre de Defensa, José Bono, va anunciar que es podria tractar d'un radar mòvil[40] que no afectaria a l'orografia de la zona.
Activitat volcànica en 2011 i 2012
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Erupció del Ferro de 2011.
A partir del 19 de juliol de 2011 varen escomençar a sentir-se gran número de tremolació de terra en l'illa, lo que va atraure l'atenció de numerosos especialistes. En aumentar l'intensitat i la freqüència dels sismes, es va alertar a la població sobre una possible erupció. La primera erupció observada per mijos indirectes es va percebre en la mar, a 5 quilómetros de l'illa, el 10 d'octubre de 2011.
En març de 2012 va concloure l'erupció submarina en la Mar de les Calma. Segons senyes del Institut Espanyol d'Oceanografia, el cràter del volcà apagat es troba a 88 m de profunditat.[41]
Govern i política
[editar | editar còdic]| Archiu:Escudo de El Hierro.svg | Archiu:Flag of El Hierro with CoA.svg |
El Ferro, com a part de la comunitat autònoma de Canàries, depén en funció de les distintes competències atribuïdes, del Govern d'Espanya, del Govern de Canàries i del Cabildo Insular del Ferro.
Cabildo Insular del Ferro
[editar | editar còdic]Els cabildos, formats a partir de la Llei de Cabildos de 1912, són les formes gubernativas i administratives pròpies de les Illes Canàries i complixen dos funcions principalment. Per una part, presten servicis i eixercixen competències pròpies de la comunitat autònoma i per una atra, són l'entitat local que governa l'illa. La sèu del cabildo està situada en la localitat de Valverde.
Municipis
[editar | editar còdic]
Plantilla:Color Plantilla:Color Plantilla:Color
L'illa es dividix en tres municipis en els seus respectius ajuntaments, integrats en la FECAM, regits per la llegislació bàsica de règim local i els seus respectius reglaments orgànics. En octubre de 2006 es varen iniciar els tràmits per a la segregació de la Pinada del municipi de la Frontera, i en setembre de 2007 es va convertir en el tercer municipi de l'illa.[42]
Els municipis, formats per vàries poblacions, són els següents:
Direcció Insular del Ferro
[editar | editar còdic]Esta institució, anàloga als subdelegats del govern en les províncies, és l'encarregada de representar al Govern d'Espanya en l'illa i de gestionar totes aquelles competències que no hagen segut transferides al Govern de Canàries, al cabildo o als municipis. La sèu de la Direcció Insular es troba en el municipi de Valverde.
Infraestructures i servicis
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Aeroport
[editar | editar còdic]L'aeroport del Ferro es troba situat en el municipi de Valverde. Part de la pista es troba en terreny guanyat a la mar, per l'especial orografia de l'illa. La pista posseïx 1250 m de llongitut i està asfaltada. A través del aeroport del Ferro[43] es pot accedir a l'illa des de Tenerife (aeroport de Tenerife Nort) i Gran Canària. Binter Canàries és la principal companyia que realisa el servici. Ademés actualment la companyia Canaryfly unix Tenerife en El Ferro en un vol diari.[44]
Ports
[editar | editar còdic]Les comunicacions marítimes del Ferro es realisen a través del port de la Estaca, en el municipi de Valverde. Este moll va ser ampliat recentment per a permetre l'escala de bucs majors. Concretament, el 23 de juny de 2006 va ser inaugurat el nou port.[45] A través d'ell es realisa el tràfic de passagers i de mercaderies. Des de principis dels anys 1990 va haver ferris regulars conectant l'illa en les veïnes. Fred Olsen Express cobria el trayecte entre el port de la Estaca i el port dels Cristians en Tenerife.
A partir de març de 2014 i fins a la tornada de Fred Olsen en 2025, solament la Naviera Armes va mantindre la llínea als Cristians, en el modern ferry catamarà Alborán, construït en Austràlia, en capacitat para prop de 900 persones. Este catamarà és propietat d'Acciona Trasmediterránea, encara que està noliejat per Armes.
En atres punts de l'illa existixen menuts ports peixquers i deportius, com el port de la Restinga, a on tenen la seua base els peixcadors que faenar en el mar de les Calma, i els buceadores. Al port i aeroport es pot accedir a través de llínees regulars de guaguas i taxis.
Carreteres
[editar | editar còdic]La ret de carreteres es troba en bones condicions, per lo que es pot accedir a totes les poblacions sense dificultat. La carretera principal és la que unix Valverde en La Frontera a través del Túnel dels Roquillos, reduint la duració del trayecte respecte a l'antiga carretera pel cim. Una atra de les vies principals és la que accedix des de la capital fins al port de la Estaca. El restant de l'illa es troba comunicada per mig de carreteres asfaltades o pistes forestals.
Energia
[editar | editar còdic]Gran part de l'energia elèctrica del Ferro, a partir de juny de 2014, es genera en la nova central hidroeólica de Gorona del Vent.[46] L'instalació conta en cinc grans aerogeneradorés Enercon, model E-70, i una central hidroelèctrica reversible, que inclou dos basses, una ret de canonades, una série de turbobombas, i turbines hidràuliques.[47]
En esta mateixa energia estava previst accionar una planta dessalinisadora, que finalment s'ha descartat, despuix de reduir-se les subvencions externes.cita requerida Paralelament, la central diésel seguirà operativa, actuant com a reserva. Actualment en l'illa del Ferro existixen tres infraestructures d'desalación d'aigua d'mar.[48]
Sanitat
[editar | editar còdic]L'illa conta en el Hospital Insular Nostra Senyora dels Reis ubicat en la vila de Valverde, capital de l'illa. Atén a la població de l'Àrea de Salut del Ferro, conformada pels 3 municipis de l'illa. El seu Hospital de Referència és el Hospital Universitari Nostra Senyora de la Candelaria en Santa Creu de Tenerife.[49]
Economia
[editar | editar còdic]L'economia del Ferro, pel seu escàs tamany i població, és la menor de les economies canàries (exceptuant La Graciosa) tant en PIB (10,7% de creiximent des de 2010, el tercer més baix) com en PIB per càpita (0,2% de creiximent des de 2010, el més baix de tots) [50]
L'economia herreña es basa en el sector primari i terciario. El Cabildo Insular és l'encarregat de regular i promocionar els quatre pilars dels que depén l'economia de l'illa, és dir, l'agricultura, ganaderia, peixca i turisme.
Agricultura, ganaderia i peixca
[editar | editar còdic]
La cabanya ganadera herreña està constituïda per ovelles i cabres, destacant estes últimes per ser descendents de l'espècie caprino que criaven els bimbaches. La producció de carn és, no obstant escassa, degut a que la ganaderia es desenrolla principalment per a la producció de llet, que s'arreplega en la Cooperativa de Ganaders de Isora, i que és amprada per a elaborar formages que després s'exportaran al restant de les illes i a l'Espanya peninsular.
Els cultius de frutales estan concentrats en la vall del Golf, a on es cultiva la pinya tropical, papayas, albocats, bananes, mànecs, etc, de la distribució dels quals i comercialisació s'encarrega la Cooperativa del Camp i la comercializadora Mercahierro. Les figues seques o passats fa sigles que són considerats com els millors de Canàries i es donen, sobretot en la zona de la Pinada. Es cultiven atres frutes encara que destinades al consum local i que depenen de l'época. Estes frutes són les prunes, albercocs, pomes i cítrics.
El Ferro també produïx vi, a través d'una cooperativa que reunix als viticultores. Existix una denominació d'orige El Ferro. Els vins d'esta illa destaquen per la seua alta graduació.
La Restinga és el principal port de peixcadors de l'illa, que faenar en la Mar de les Calma. Les captures més importants són les de bonico llistat i atres túnidos ademés de la peixca de llitoral que inclou velles, cabrillas, morenes, etc.
Turisme
[editar | editar còdic]
L'illa està molt alluntada del concepte de turisme de masses, i segons l'opinió dels seus habitants es deu mantindre aixina. S'estima que el número màxim de llits que l'illa podria soportar és de 2000. La dificultat d'accedir i l'absència de grans plages la fa menys atractiva per a les visites familiars. En 1984 es va crear el Patronat de Turisme en sèu en Valverde. Este patronat depén del Cabildo del Ferro i és l'encarregat de la promoció exterior de l'illa. Des de 1996 s'han publicat vàries falques publicitàries a nivell nacional utilisant l'eslògan Illa de la tranquila diferència. Les autoritats del Ferro defenen l'idea de que la calitat deu estar per davant de la cantitat. Com a norma general, els turistes que s'acosten a l'illa ho fan de forma individual per a practicar senderisme o el denominat turisme rural.
Dins de les zones de bany del Ferro, destaquen les piscines naturals del Test, situades en la Vall del Golf. Per una atra part, existix solament una plaja natural en fondo d'arena desenrollat, la plaja de Timijiraque, una plaja d'arena obscura que es troba a les faldes de la série geològica més antiga de l'illa. També hi ha una àmplia plaja natural d'arena obscura, la plaja de l'Arena, i tres plages casi inaccessibles: la plaja de les Calcosas, la plaja Miguel i la plaja del Pou. També hi ha plages naturals de tamany reduït: plaja d'arena obscura de La Restinga, la plaja de Tacorón, d'arena roja (lapilli, cendra volcànica) i plages d'arena obscura en Timijiraque o en el toll de Tamaduste.
Ademés existix una plaja natural poc desenrollada de depòsits calcáreos blanquecinos i fondo de colada lávica, la plaja d'Arenes Blanques. Per un atre costat hi ha una plaja artificial d'arena obscura, la plaja del Verodal i es pretén construir atres dos plages més, en el port de la Estaca i el port de la Restinga. Ademés existixen varis tolls, el Toll Manso, el Toll Blau, Toll del Pou de les Calcosas, Toll dels Sargos, Toll de la Taula. També hi ha piscines artificials en La Caleta i Les Puntes. Ademés hi ha zones de bany en Tacorón, el moll del far de Orchilla, Roque de la Bonança, port de la Estaca, moll de les Puntes.
Els llocs més transitats pels turistes són els miradors, que permeten vistes de tots els punts de l'illa. Els més famosos són el mirador de les Plages en la zona oriental i el Mirador de la Penya construït per César Manrique. En ell es troba un restaurant en vistes al Valle del Golf.
Cultura
[editar | editar còdic]Folclore
[editar | editar còdic]El folclore del Ferro és molt similar al del restant de les illes Canàries, encara que presenta una série de variacions com l'us de les flautes aixina com de balls propis de l'illa. És característica local una agrupació de flautes (chiulet herreño) i tambors que poguera tindre orige en Galícia o el nort de Portugal. Destaca especialment el tango herreño en el que els moviments són ràpits i curts, i en la dansa l'home tracta de captivar a la seua parella femenina fent vanaglòria de destrea i gallardía.
El ball més característic del Ferro és el que porten a terme els ballarins de la Verge durant la romeria de la Verge dels Reis, Patrona del Ferro, que du a l'image per tots els punts de l'illa. Des del govern local[51] s'intenta impulsar el folclore donant-se subvencions a les agrupacions. Actualment en El Ferro existixen vàries agrupacions folklòriques que realisen exhibicions tant en l'illa com en el restant de Canàries. Estes agrupacions són:
Festes
[editar | editar còdic]La festa més important del Ferro és la baixada de la Verge dels Reis (patrona del Ferro), que se celebra cada quatre anys, el primer dissabte del més de juliol. Durant la festa es trasllada a l'image de la Verge, des del seu santuari en La Dehesa (La Frontera) a la capital de l'illa (Valverde), fent un recorregut de 44 quilómetros (camí de la Verge) que travessa totes les localitats del Ferro. A l'image l'acompanyen els ballarins que realisen el tradicional ball de la Verge, abillats en trages blancs i rojos, en gorros de colors cridaners, mentres fan sonar els seus instruments musicals: chácaras i chiulets (una espècie de flauta). La duració de la festa és d'aproximadament un més. A ella acodixen casi tots els habitants de l'illa ademés d'uns quatre mil visitants.[52] Ademés de les festes patronals, tots els anys se celebren les següents festivitats i festes locals en diferents núcleus i barris dels pobles de l'illa:
| Data | Nom | Localitat |
|---|---|---|
| 19 de març | Sant Josep | Isora |
| 25 d'abril | Festa dels pastors | La Dehesa |
| 3 de maig | La creu | La Pinada |
| 15 de maig | Sant Isidro | Valverde |
| 1.º dumenge de juny | La apañada | Sant Andrés |
| 24 de juny | Sant Joan Batiste | La Restinga i Les Puntes |
| 29 de juny | Sant Pedro Apòstol | El Mocanal |
| 1.º dissabte de juliol cada quatre anys | La Baixada | Festa Insular |
| 16 de juliol | Verge del Carmen | La Restinga |
| 21 de juliol | Festa Amador | Belgara (La Frontera) |
| 10 d'agost | Sant Lorenzo | La Frontera |
| 15 d'agost | La Candelaria | La Frontera |
| 16 d'agost | Sant Roque | Belgara (La Frontera) |
| 28 d'agost | Sant Agustín (patró de l'illa) | Valverde |
| 12 de setembre | La Pau | La Pinada |
| 24 de setembre | Festa dels Farols (Verge dels Reis) | La Dehesa |
| 3.º dumenge d'octubre | Verge de la Penya | Erese - Guarazoca |
| 28 d'octubre | Sant Simón | Sabinosa |
Artesania
[editar | editar còdic]A diferència de les demés illes, l'artesania seguix sent una de les principals fonts d'ingressos del Ferro.[53] Alguna artesania aixina com el coneiximent de les propietats de les plantes que s'usava abans de l'establiment de la Corona espanyola se seguixen portant a terme, perfeccionades en noves tècniques introduïdes. Les principals localitats a on es produïx són Sabinosa i La Pinada, encara que també pero en menor medida La Frontera, Valverde, El Mocanal i Guarazoca.
El processat de la llana d'ovella que va introduir la tècnica del teler en l'illa se seguix portant a terme pero en poca activitat, es confeccionen cobrellits, mantes, tapissos i les tradicionals talegas usant llana o tires de tela. La fusta, tant de moral com de pi, hages i castanyers s'utilisa per a tallar bols i cullerots ademés de barricas per al vi, chácaras i pinces per a agarrar tunos. En les localitats de Valverde, Guarazoca i la Pinada encara treballen tres ceramistas que, usant fanc de l'illa i argila importada creen obres de ceràmica. Per últim, la cestería també és una atra tècnica instalada en l'illa. Els cesteros, com es coneix a estos artesans, fan cestos de vímen, que prèviament va tindre que ser ablanit durant semanes en aigua d'mar. Els forjats i brodats són més escassos en l'illa.
Gastronomia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gastronomia de les Illes Canàries.
En la cuina herreña,[54] com en la del restant de Canàries, el peix ocupa un lloc principal per la riquea faunística de les aigües que rodegen a l'illa.[55] D'entre els primers plats destaquen el potaje, l'olla i el rancho en papes. El peix se sol preparar fregit guisat o a la plancha, usant-se com a guarnició les papes arrugades i els mulles roig i verda. D'entre les carns destaquen el conill i el cabrit o chivo, que és com se li denomina en l'illa. Les carns se solen acompanyar de mulle roig i papes guisades o arrugades.
La quesadilla herreña, un dolç la base principal del qual és el formage herreño, són la darreria típica més famós del Ferro. El formage es produïx en la central quesera i tant este com el vi que es produïx en la cooperativa vinícola del Golf, són exportats al restant del país. El vi se seguix elaborant en prenses tradicionals, lo que els conferix una elevada graduació. Per últim, com en el restant de Canàries, el gofio és la principal font d'alimentació dels herreños.
Deporte
[editar | editar còdic]Deports autòctons
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Deports i jocs de Canàries.
Entre els deports canaris practicats en l'illa, cal destacar els següents:
Lluita canària
[editar | editar còdic]
La lluita canària es desenrolla dins d'un círcul, generalment d'arena, denominat terrero. En ell, dos lluitadors s'enfronten agarrats intentant derribar-se. L'organisme de l'illa que vela per este deport és la Federació Insular de Lluita Canària, i té la seua sèu en Valverde.
En El Ferro existixen sèt terreros distribuïts pels tres municipis:[56]
- La Pinada
- La Frontera
- Terrero Ramón Méndez
- Valverde
Lluita del garrot canari
[editar | editar còdic]La lluita del garrot canari és un art marcial que es practica entre dos lluitadors que realisen un combat en garrots usant gran varietat de tècniques (creuats, revoleadas, enganches, zapatas, pinces, rebuges, etc.) sense aplegar a fer mal al contrincant, controlant el colp, encara que en el seu orige i fins a principis de el XX era la forma d'autodefensa usada pels pastors. La Lluita del Garrot Canari ya ho usaven els aborigen isleños com a método de defensa. En l'illa del Ferro se seguix mantenint la tradició.
Bola canària
[editar | editar còdic]Similar al joc francés de la petanca, la bola canària es practica poc en l'actualitat encara que en l'illa existixen varis equips i canches. Bàsicament consistix en sumar equips per mig del llançament d'unes boles que cal deixar lo més prop possible d'un objecte cridat mingue o boliche. Es juga en un terreny rectangular d'arena o terra d'entre 18 i 25 m de llarc i un ample d'entre 3,5 i 6 m. En El Ferro hi ha una gran afició a este joc, participant els seus habitants activament en les competicions celebrades tant a nivell insular com a regional.
Deports aquàtics
[editar | editar còdic]Les característiques geogràfiques dels fondos marins de l'illa, junt en la gran calitat de les seues aigües, fan del Ferro el millor lloc per a la pràctica de submarinisme de Canàries. Per l'escassa població de l'illa aixina com l'escàs tràfic marítim, les aigües es mantenen en una immillorable calitat, lo que supon una riquea faunística important. En la zona del Mar de les Calma és a on se sol practicar el submarinisme. Cada any se celebren varis certàmens d'entre els quals destaca el concurs de fotografia aquàtica Illa del Ferro (Open Fotosub), del com es va celebrar la seua dècima edició. En l'illa hi ha 12 centres de bucege.[57]
Atres deports
[editar | editar còdic]Ademés dels citats, en l'illa es practiquen atres deports com poden ser:
- Ciclisme: durant l'any es porten a terme vàries competicions de ciclisme, destacant la modalitat de ciclisme de montanya.
- Motocross: en l'illa hi ha varis circuits, en ells solen celebrar-se proves habitualment, algunes d'elles valederas per al Campeonat Regional de Motocross de Canàries.
- Rallyes de terra: durant tot l'any es porten a terme competicions de rali de terra en El Ferro, algunes d'elles són puntuables en el Campeonat de Rallyes de Terra de Canàries.
- Fútbol: és el deport per excelència del Ferro, sent ademés el que posseïx un major número de seguidors. Els tres equips locals en més aficionats són l'Atlètica Pinada, la U. D. Entanque Frontera i el C. D. Concepció. En total hi ha 9 clubs federats. Estos equips militen en la categoria regional. La federació tinerfenya de fútbol té una sèu en la capital de l'illa.
- Parapente: El Ferro és un lloc destacat dins de la geografia espanyola per a la pràctica del parapente. En envolaments com Dos Germanes, a 1200 m, i el vol principalment d'ala gràcies als oragets marins constants, en l'illa es realisen numerosos events internacionals. Per eixemple, cada any se celebra la Concentració Internacional de Parapente Illa del Ferro, organisada pel Club Guelillas del Ferro.[58]
- Atres deports són el surf, excursionisme i espeleología.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 BOE.Consultat el 2 de giner de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 Institut Geogràfic Nacional: Illes i illots en superfície superior a 1 Km² [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ El Ferro serà la primera illa del món que s'abastirà al 100 % en energies renovables
- ↑ El Ferro s'independisa del petròleu
- ↑ El mit 100 % renovables
- ↑ 11 new sites added to Global Geoparks Network, document en anglés
- ↑ El Ferro declarat Geoparque per la UNESCO, candidatura impulsada pel Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme
- ↑ El Ferro a través de la cartografia (1588-1899) [2] archivat en Wayback Machine. (Proyecte Humboldt, Societat Max Planck)
- ↑ L'illa del Ferro, o de la Ferradura* (Canàries a través de la cartografia, Blogger)
- ↑ «Purpurarias i afortunades». elcanario.net. Consultat el 28 de novembre de 2017.
- ↑ [enllaç trencat]
- ↑ Abréu Galindo, Juan de (1848). Història de la conquista de les sèt illes de Gran Canària, Santa Creu de Tenerife: Imprenta, Litografia i Llibreria Isleña, pp. 46.
- ↑ «Àrees protegides del Ferro». Archivat des d'el original, el 1 d'abril de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ «Clima del Ferro». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ Hernández Pacheco, A. (1982). Sobre una possible erupció en 1793 en l'Illa del Ferro (Canàries). Estudis Geològics(38), 15-25.
- ↑ Romero, C. (1991). Les Manifestacions volcàniques històriques de l'Archipèlec Canari. Govern de Canàries, Tom I, 695.
- ↑ «Història geològica del Ferro». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2015. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ «[3]». Consultat el 14 de juliol de 2020.
- ↑ «Formació de la vall del Golf». Archivat des d'el original, el 21 de juliol de 2015. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ «Flora del Ferro». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ «Llegenda del Garoé». Archivat des d'el original, el 29 de juliol de 2018. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ «Fauna del Ferro». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ El jagant plora pels saurio.
- ↑ Retart en la recuperació del fardacho jagant
- ↑ «Ret Canària d'Espais Naturals Protegits -El Ferro». Archivat des d'el original, el 12 d'agost de 2018. Consultat el 11 d'agost de 2018.
- ↑ «Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la naturalea per a les Illes Canàries». Archivat des d'el original, el 8 d'agost de 2011. Consultat el 11 de febrer de 2010.
- ↑ «Santa Creu de Tenerife: Població per municipis i sexe. (2892)» (en és). INE. Consultat el 2025-12-11.
- ↑ «Religions entre continents. Minories religioses en Canàries. Editat per l'Universitat de l'Estany».
- ↑ «Arciprestagos de la Diòcesis Nivariense».
- ↑ Sant Agustín, patró de l'illa del Ferro
- ↑ «Festes insulars de Canàries». Archivat des d'el original, el 4 de febrer de 2018. Consultat el 3 de febrer de 2018.
- ↑ «Proyecte Humboldt». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ [4]
- ↑ Ana Àvila, Illa del Ferro. Patrimoni artístic religiós, Madrit, Edicions del Llindar, Ajuntament de Valverde (El Ferro) i Govern de Canàries, 2012, p. 158. ISBN 978-84-95457-92-9
- ↑ Carlos Quintero Rebosar, El Ferro. Una illa singular. Tom II. Sigles XIX i XX, L'Estany, Centre de la Cultura Popular Canària, 2001, pág. 40. ISBN 84-7926-374-1
- ↑ 36,0 36,1 36,2 36,3 EL DIA.Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ El Ferro Digital, dumenge, 4 d'octubre de 2009. "Entre els anys 1702 i 1704 es va perforar el Pou de la Salut".
- ↑ Carlos Teixidor Cadenes, "L'aigua del Pou de Sabinosa, en El Ferro". En revista Racons de l'Atlàntic, número doble 6 i 7, 2010, pp. 226-239. ISSN 1698-8957 (En paper). Edició de l'artícul en Internet, 2011.
- ↑ Jacinto del Rosario, Viage estrambótico en busca del Pou de Sabinosa, o Viage estrambótico al Pou de la Salut. Santa Creu de Tenerife, Jacinto del Rosario, 1950.
- ↑ «José Bono anuncia la creació d'un radar mòvil». Archivat des d'el original, el 12 d'abril de 2007. Consultat el 17 d'abril de 2007.
- ↑ Periòdic "El Ferro Digital", 5 de març de 2012, artícul: "Finalisada l'erupció submarina que es va iniciar en octubre en El Ferro".
- ↑ Tercer municipi herreño
- ↑ «Aeroport del Ferro». Archivat des d'el original, el 6 de giner de 2012. Consultat el 6 d'abril de 2012.
- ↑ «Canaryfly unix Tenerife en El Ferro». Consultat el 26 d'octubre de 2017.
- ↑ Fotos de les obres del Port de la Estaca
- ↑ Pàgina web de Gorona del Vent, S.A., la societat anònima desenrollant la promoció d'un proyecte denominat “Central Hidroeólica de l'Illa del Ferro”
- ↑ Cabildo El Ferro: El Ferro serà la primera illa del món que s'abastirà al 100 % en energies renovables
- Archivat el 15 de setembre de 2012 archivat en Wayback Machine.
- ↑ [https://www.aguaselhierro.org/infraestructuras/desalacion/ Consell Insular d'Aigües del Ferro. Desalación.
- ↑ «Complex Hospitalari de referència». www3.gobiernodecanarias.org. Consultat el 2023-10-12.
- ↑ «Desigualtat i dependència: el futur de Canàries en el punt de mira» (en és). CEOE-Tenerife. Consultat el 2025-01-16.
- ↑ Patronat Insular de Música del Ferro
- ↑ «DIAS | Cabildo del Ferro». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 27 de novembre de 2006.
- ↑ «Artesania en El Ferro». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ «Gastronomia herreña» (en és). El Ferro. Consultat el 19 de maig de 2020.
- ↑ «Gastronomia del Ferro». Archivat des d'el original, el 27 de setembre de 2007. Consultat el 26 de març de 2007.
- ↑ «Terreros en Canàries».
- ↑ «Relació de centres de bucege.». Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2006. Consultat el 26 de novembre de 2006.
- ↑ «Club Guelillas El Ferro». Consultat el 26 d'octubre de 2017.
- Este artícul conté una traducció derivada de «El Hierro» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.