Juniperus phoenicea

Juniperus phoenicea (Juniperus phoenicea)

Juniperus phoenicea (sabina negral o sabina suau) és una espècie de conífera que habita en el contorn de la regió mediterrànea, alcançant fins a les Illes Canàries (var. canariensis). És la sabina més freqüent en la Península, faltant en gran part de la mitat occidental. No sol ser abundant, apareixent la majoria de les voltes aïllada o en rodales poc extensos. La sabina es considera, segons una llei del Govern de Canàries, el símbol natural de l'illa d'El Ferro, conjuntament en el fardacho jagant del Ferro.

Característiques

Arbusto o menut arbolillo de fins a 8 m d'altura, de full vert i perenne tot l'any; tronc dret, de corfa cenicienta, fibrosa i es bada longitudinalmente, desprenent-se en tires estretes. Té la copa oval o redonejada, molt ramosa, en fullage molt dens, semblat al del ciprer, format per branques de color pardo-rojós; ramillas redonejades i molt fines, d'1 mm de diàmetro, totalment cobertes de hojitas escuamiformes.
Els cons masculins i femenins es produïxen en la mateixa planta, en rares ocasions van en distint peu de planta.

Florece a finals d'hivern o en primavera i les arcéstidas maduren al segon any, són de color vert o vert-leonado, al principi i en madurar de color rojós i lustrosos.

Com tota la família, és una planta molt variable i en moltes varietats i subespecies.

Hàbitat

S'crío en tot tipo de sol i condicions; en les dunas i arenalés marítimos (var. oophora), en els sols volcànics, en els sols alguna cosa salinos, en els #àcit, en els calcáreos, en les fissures de les roques i en els penya-segats. Des del nivell de la mar fins a prop dels 1400 m s. n. m., a on escomença a escassejar, aguantant intenses gelades i climas molt secs, en menys de 300 mm anuals de precipitació i fortes vents.

Longevitat

Estudis dendrocronológicos realisats sobre arbusts i arbres que viuen en clavills de roques en la conca mediterrànea, han conclós que estos eixemplars poden alcançar edats molt per damunt de la que podria supondre's, veent el seu reduït tamany. De fet, s'han trobat alguns eixemplars de sabina negral especialment antics, entre els quals estaria el arbust més vell de la península ibèrica. Concretament, en el parc natural de Guara (Osca) s'ha reportat un individu de 927 anys (basant-se en la datació en Carbono-14). El reconte d'anells va tirar el no res despreciable sifra de 655 anys. Per lo que sembla, el reconte d'anells en Juniperus vells és especialment complex i si solament s'utilisa este método es tendix a subestimar l'edat dels eixemplars.

Este individu de sabina negral ha segut batejat en el nom de Sancho, en honor a l'escuder de Don Quixot.

Usos

La fusta és compacta, de gra fi, molt resistent, de color pardo-groguenc o rojós i molt aromàtica; és excelent per a fabricar carbó, lo que sense dubte ha motivat, l'escassea d'eixemplars ben desenrollats. A voltes es cultiva com a ornamental.

El oli essencial de l'arbre és especialment ric en el tricíclico sesquiterpeno thujopseno; el duramen conté un estimat 2.2% d'este hidrocarbur. El bioquímic Jarl Runeburg va senyalar en 1960 que "Juniperus phoenicea sembla ser la font més convenient de Thujopseno fins ara trobada."

Taxonomia

Juniperus phoenicea va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1040. 1753.

Citologia

Número de cromosomas de Juniperus phoenicea (fam. Cupressaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=22

Etimologia

Juniperus: nom genèric que procedix del llatí iuniperus, que és el nom del ginebrera.

phoenicea: epítet llatío que significa "roig, encarnat", tal volta en referència al color dels fruts.

Varietats acceptades

• Juniperus phoenicea var. turbinata (Guss.) [[Parl. ]]

Sinonímia

• Cupressus devoniana Beissn.
• Cupressus tetragona Humb. & Bonpl. ex Carrière
• Juniperus bacciformis Carrière
• Juniperus divaricata Carrière
• Juniperus formosa Carrière
• Juniperus langoldiana Gordon
• Juniperus lycia L.
• Juniperus malacocarpa Carrière
• Juniperus myosuros Sénécl.
• Juniperus myurus Beissn.
• Juniperus phoenicea var. lobelii Guss.
• Juniperus phoenicea var. lycia (L.) St.-Lag.
• Juniperus phoenicea var. malacocarpa Endl.
• Juniperus phoenicea f. megalocarpa Maire
• Juniperus phoenicea var. prostrata Willk.
• Juniperus phoenicea var. pyramidalis Carrière
• Juniperus phoenicea var. sclerocarpa Endl.
• Juniperus terminalis Salisb.
• Juniperus tetragona Moench
• Oxycedrus licia Garsault
• Sabina bacciformis (Carrière) Antoine
• Sabina lycia (L.) Antoine
• Sabina phoenicea (L.) Antoine
• Sabinella phoenicea (L.) Nakai

Noms comuns

• Castellà: abircuajar, làrix hispànic, arbust de l'incens, cedre, cedre d'Espanya (4), cedre d'Espanya en frut encarnat, cedre de frut major, cedre hispànic, chaparra, chaparra vora, ginebrera, ginebrera licio, gayuba (gálbula), roma, sabina (21), sabina albal, sabina vora (3), sabina canària, sabina en bayas, sabina mora (8), sabina moruna, sabina negra (12), sabina negral (10), sabina pudia (2), sabina real, sabina roma (7), sabina suau (7), sabina terrera, sabino suau, teixixc. (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)

Vore també

• Anex:Símbols de Canàries

Enllaços externs

• Juniperus phoenicea en Arbres Ibèrics