Anar al contingut

Almagre

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ocker roussillon.jpg
Filó de almagre natural en la «Sendera dels ocres» (Sentier dones Ocres), de Roussillon, França. Este lloc és una antiga pedrera d'ocres, hui abandonada.

El almagre o almagra —terme usat des de 1278,[1] del àrap hispànic almáḡra, i este del àrap clàssic maḡ[a]rah, ‘terra roja’[2]— és un pigment amprat en pintura artística, en alfarería i com una de les tècniques de decoració cromàtica més antigues. Per extensió, el terme «almagre» dona nom al color produït per dit pigment. Al almagre també se li ha cridat almánguena, almazarrón, ocre roig, hematites roja i inclús llapis roig,[3] ya que antigament li l'usava per a fer marques i senyals, com si d'un llapis de carpintero es tractara.[4]

El almagre és una varietat d'ocre roig, distinguint-se d'atres ocres rojos en que és enterament natural. De manera artificial pot obtindre's ocre roig per mig de la calcinació d'ocres grocs, per eixemple.[5]

Com a pigment

[editar | editar còdic]
Archiu:Conservatoire échantillonage d'ocres.jpg
Cal tindre en conte que no tots els pigments naturals d'òxit de ferro són rojosos, com es veu en estes mostres del «Conservatori d'ocres i pigments aplicats» de Roussillon (en l'estanteria del centre de la foto).

El almagre es compon de silicats d'alumini (argila) i cuarzo, coloreados per un pigment mineral: la hematita, que és un òxit de ferro deshidratado (Fe2O3). Es troba en forma natural en la terra i en ales de monts, a on les argila fèrriques es descomponen per acció dels elements.[5] S'ha usat des de la Prehistòria per a pintar sobre diverses superfícies i colorear ceràmica, i també com a pintura corporal.

Almagres artificials

[editar | editar còdic]

Són els pigments rojosos que s'obtenen calcinant els ocres d'òxit fèrric hidratado, alumini i òxit d'alumini hidratado.[3] Alguns pigments usats en pintura artística són almagres artificials, com l'ocre groc calcinat, conegut com a ocre roig.

Atres pigments d'òxit de ferro

[editar | editar còdic]

Per la seua composició, el almagre s'assembla a atres pigments rojosos d'us artístic en els que també participa l'òxit de ferro, com el roig anglés, el roig indi, el roig persa, l'ocre pardo i l'antic caput mortuum.[3]

Com a color

[editar | editar còdic]

El color almagre es basa en el del pigment homònim, i es troba inclós en els acervos iconolingüísticos tradicionals àrap i europeu.[3] Davall es dona una mostra de la coloració específica del almagre.

Almagre
HTML #DD392E
CMYK (0, 90, 90, 5)
RGB (221, 57, 46)
HSV (4°, 79 %, 87 %)
Referència [3]
Archiu:Ceramica Pintada Edad del Hierro (Medina del Campo).jpg
Vasija almagrada de la cultura del Soto de Medinilla, assentada en el Duero mig. Edat del Ferro, Medina del Camp, Valladolit.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «almagre», Breu diccionari etimològic de la llengua castellana, Joan Corominas, 2011, consultat el 9 de giner de 2013.
  2. Diccionario de la lengua española
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Gallec, Rosa; Sanz, {{{nom2}}} (2001). Diccionari Akal del color, Akal. ISBN 978-84-460-1083-8.
  4. De Covarrubias Orozco, Sebastián (1611). «Almagre», Tesor de la llengua castellana, o espanyola, Madrit: Luis Sánchez. «Almagre, és una terra colorada en que els aserradores i carpinteros solen senyalar les llínees per a on han de serrar el madero, o taula, desnugant-la en aigua, i tiñendo en ella una corda, que estendida de estremo a estremo del madero, la colpegen, alçant-la en els dits, i queda senyalada en el: per la qual es rigen en serrar...»
  5. 5,0 5,1 Doerner, Max; Hoppe, {{{nom2}}} (2000). Els materials de pintura i la seua ocupació en l'art, Reverté, p. 60–61. ISBN 978-8429114232.