Cactaceae
Cactaceae, les cactàcees, conegudes com cactus o cactos, és una família de plantes originàries d'Amèrica. No obstant, hi ha una excepció, Rhipsalis baccifera, que està estesa en Àfrica tropical, Madagascar i Sri Lanka. Es creu que la colonisació d'Europa per esta espècie és relativament recent (uns quants centenars d'anys), provablement transportada en l'aparat digestiu de pardals migratoris en forma de llavors, be directament des d'Amèrica o a partir de poblacions sorgides en Àfrica com a conseqüència del transport d'esclaus.[1] Moltes plantes suculentes, tant en Europa com en Amèrica, tenen una notable semblança en els cactus i, a sovint, són aixina cridades en llenguage corrent. No obstant, açò es deu a l'evolució paralela o convergent (similars pressions selectives resulten en morfologia paregudes), ya que cap d'elles està estretament emparentada en les cactàcees. La característica identificativa més clara de la família dels cactus és l'areola, una estructura especialisada d'a on sorgixen les espines, els refillols nous i, en moltes ocasions, les flors.
Es considera que les cactàcees han evolucionat entre 30 i 40 millons d'anys arrere. El continent americà estava unit als demés, pero es va ser separant progressivament per la deriva continental. Les espècies endèmiques del Nou Món varen deure desenrollar-se despuix d'esta separació; el distanciament significatiu es va alcançar en els últims 50 millons d'anys. Açò podria explicar l'inexistència de cactus endèmics en Àfrica: estos varen evolucionar en Amèrica quan els continents ya s'havien separat.
Segons l'Apèndix I de CITES, més de 15 gèneros de cactàcees (en 73 espècies) es troben en greu perill d'extinció, per deterioració de l'hàbitat o per depredaació.[2]
En viure en zones de calors extremes, els cactus realisen l'intercanvi de gasos durant la nit per mig del metabolisme àcit de les crasulàcees, consumint llavors diòxit de carbono, al revés que el restant de les plantes (que ho consumixen, netament, durant el dia).
Descripció
.jpg)
Talle
El talle[3] de les cactàcees i que conformen bàsicament el cos de la planta, estan engrossats pel desenroll del parènquima, i el seu color vert es deu a que són fotosintéticos.
- Columnar: Talle en forma cilíndrica (en o sense ramificació). La planta es denomina basítona si es dividix des de la base del talle, mesótona si es dividix a la mitat del brot o acrótona si es dividix en la punta del talle. En les columnars algunes voltes el brot està comprimit lateralment i aplanado, en el cas del qual se li crida filocladio (com en els saguaros).
- Globoso: Talle casi esfèric, en porte de barril (com en les biznagues).
Areola
l'areola[3] és una estructura vegetativa distintiva de les cactàcees que es troba sobres els podaris i costelles. Les areolas, per lo comuna, mantenen dos zones de creiximent: en la part superior es produïxen les flors (meristemos floríferos) i en l'inferior els meristemos espinulíferos. Les areolas desenrollen múltiples pèls o tricomes (semblants a les fibres de cotó) i espines (i, en els gèneros més antics, fulls).
Hi ha cactus sense espines, com Opuntia ficus-indica (encara que solament en la seua forma hortícola, no selvada) i Opuntia leucotricha. Estes espècies sense espines poden ser consumides pel ganado en els periodos secs, com a forma de supervivència i adaptació al canvi climàtic.
Flores i fruts
Les flors són solitàries i hermafroditas o, més rara volta, unisexuals. Si be existixen espècies en flors zigomorfas, la majoria tenen flors actinomorfas. El periant està compost, generalment, per numerosos tépals disposts en espiral, en aspecte petaloide. Freqüentment els tépals externs tenen aspecte sepaloide. S'unixen basalment per a formar un hipanto o tubo periántico. l'androceo està format per numerosos estams, en seqüència centrífuga. El polen és trinucleado, des de tricolpado a 6-15 colpado o porado. El nectario està constituït per un anell en la superfície interna del tubo periántico. El gineceo es compon de 3 o més carpelos, i l'ovari és ínfero. El frut sol ser indehiscente, baciforme i rara volta sec.
Un atre
(No confondre les cactàcees en algunes espècies del gènero Euphorbia)
Història evolutiva
En mínimes evidències en el registre fòssil, les cactàcees són considerades pels especialistes com un grup natural monofilético que ha evolucionat en els últims 80 a 60 millons d'anys. Es varen desenrollar a partir de formes no suculentes, les quals contaven en fulls simples arreglats en forma helicoidal, fotosíntesis C3, fusta (xilema secundari), polen i llavors. Morfològicament semblants a atres famílies relacionades i incloses en el mateix orde de les Caryophyllales. Sobre el seu orige es creu que possiblement es varen originar en la zona tropical seca d'Amèrica del Sur. El gènero Pereskia presenta vàries d'eixes característiques, per lo que és considerat el més primitiu entre les cactàcees.
Vore també
- Aizoaceae
- Característiques [1] archivat en Wayback Machine.
Referències
- ↑ (2010).«Seed morphology, polyploidy and the evolutionary history of the epiphytic cactus Rhipsalis baccifera (Cactaceae)».Polibotanica.29
- 107–129.Consultat el 15 de maig de 2012., pp. 117–118
- ↑ «Apèndixs I, II i III -CITES». Archivat des d'el original, el 14 de maig de 2012. Consultat el 5 d'abril de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Septién, C.V., Suculentes mexicanes: Cactàcees. Primera ed. 1997, D.F., Mèxic: CONABIO. 143
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cactaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.