Tricoma

Erro al crear miniatura:

Tricoma

Els tricomas (del grec τρίχωμα (trichōma), que significa cabell) són fins creiximents o apèndixs de plantes, algues, líquenes i alguns protistas. Són de diversa estructura i funció. Alguns eixemples són pèls, pèls glandulares, escamas i papiles. Segons la seua forma es classifiquen en: pèls, escamas i vesícules. Els pèls poden ser uni o pluricelulares, glandulares o no, simples o ramificats, ramificats, vesiculosos, etcétera. Les escamas són tricomas laminares, generalment multicelulares, més o menys redonejats, peltados, paralels a la superfície de l'orgue. Les vesícules són cèlules epidérmicas que contenen aigua.

Poden trobar-se vius o morts a la seua madurea i tenen caràcters constants en distintes espècies com per a aplegar a tindre valor en l'identificació de plantes. Poden ser uni o pluricelulars. A voltes són poc pronunciats, i s'assemblen més be a abultamientos de cèlules epidérmicas (cèlules papilosas). Este fet és freqüent en els pétals, en molts fulls carnosas. Els tricomas són de dos tipos: glandulares (és dir, els que elaboren substàncies) i els no glandulares, que només secretan la seua pròpia paret.

Tricomas no glandulares

Erro al crear miniatura:

Tricomas no glandulares simples en Oenothera erythrosepala

Els tricomas no glandulares poden tindre vàries funcions:

• Protecció contra agressions mecàniques, per eixemple les rozaduras en els fulls no es donen en l'epidermis, sino en els tricomas.
• Protecció contra la llum. Els tricomas produïxen ombra sobre l'epidermis. Açò ocorre per eixemple en els fulls d'olivera.
• Manteniment d'un microclima adequat ya que conserven l'humitat en la superfície de l'epidermis.

Els tricomas no glandulares també es poden subdividir en varis tipos:

• Simple unicelular: és una única cèlula epifolética que s'estén des de la base, en una prolongació en forma de pèl. Està revestit per cutícula, presenta núcleu, una gran vacuola i el restant d'orgànuls. Mentres dura el creiximent del tricoma, el núcleu es dispon en la part apical, ya que és per ahí per a on es produïx el desenroll pareletal. Un eixemple d'este tipo de tricoma són els pèls absorbents de les raïls.
• Simple pluricelular: conjunt de cèlules colocades una damunt d'una atra. La cèlula més baixa queda inserta en l'epiretina.

Erro al crear miniatura:

Tricomas en el full de Coleus

• Estrelat: té distintes ramificacions que partixen totes del mateix punt. Pot ser unicelular (es ramifica des de la base de l'epidermis) o pluricelular (s'inserten vàries cèlules en la base de l'epidermis).

Erro al crear miniatura:

Tricoma estrelat en Arabidopsis thaliana

• Vasculiforme: és un tipo especial de tricoma estrelat. Són pluricelulares. Una cèlula s'inserta entre les epidérmicas i s'eleva. D'ella irradian un conjunt de cèlules en tot el perímetro. Estos tricomas, són abundants en els fulls d'olivera.
• Ramificados: poden ser unicelulars o pluricelulares. Es diferencies dels estrelats que en este cas les ramificacions ixen a distints nivells (es troben en distintes altures).
• Ramificados en candelabro: són un tipo especial de tricomas ramificats. Sempre són pluricelulares. Hi ha molts punts dels que irradian braços al mateix nivell (encara que també hi ha prolongacions independents).
• Lanosos: són pluricelulares. Formen una columna més o menys grossa de cèlules que s'eleva. Són molt abundants i tapizan tota la superfície. Són els responsables de les superfícies aterciopeladas.

Tricomas glandulares

Erro al crear miniatura:

Tricoma glandular

Els tricomas glandulares són aquells que presenten cèlules secretoras. La cutícula és prima, revist a totes les cèlules i es pot separar de la paret ya que presenta per davall una alta concentració en pectina, fent que siga la trama de la paret més dèbil.

Vore també

• Teixit epidérmico

Bibliografia

• Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.
• Font Quer, P. 1953. Diccionari de Botànica. Barcelona, Llabor.
• Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8.ª edició. Omega, Barcelona, 1088 p.