Teixit epidérmico
El teixit epidérmico vegetal és el protector viu que recobrix la superfície de tota la planta quan esta posseïx una estructura primària. Es considera que falta l'epidermis en la caliptra de la raïl i en els meristema apicales. Aparte de la seua funció protectora també actua mecánicament, contribuint en part al sostingues, per la compatibilitat de les seues cèlules. El seuprecursor meristemàtic és la protodermis del meristema apical caulinar en la plántula, i en les raïls, del meristema apical radical. És una capa impermeable i grossa, i normalment està formada per una sola capa heterogénea de cèlules aplanadas, la funció de les quals és protegir les cèlules interiors, llimitar la transpiració, secretar algunes substàncies, almagasenar unes atres, i intercanviar gasos en el mig ambient. L'epidermis es conserva en aquelles plantes que tenen òrguens únicament en creiximent primari, en canvi els òrguens en creiximent secundari l'eliminen, formen
Les seues cèlules estan recobertes per una cutícula formada per cutina, microfibrillas de polisacàrits i ceres, constituïda per una mescla de polièsters. Esta capa restringix tant la transpiració com l'entrada de diòxit de carbono, per lo que són els estomes els responsables d'esta activitat.
Funcions de l'epidermis
Es pot sistematisar les funcions de l'epidermis vegetal de la següent manera:
- protecció contra la pèrdua d'aigua, és dir, controla la pèrdua d'aigua per evaporament, gràcies a una capa impermeable cridada cutícula.
- protecció contra atres factors abióticos (radiació UV, radiació visible massa intensa, etc.)
- protecció contra factors biòtics (entrada de patógenos bacterians, fúngicos...)
- Funcions de relació (coloreadas per a mensages de bàner i per a difusió de frutes)
- Funcions d'absorció (aigua i sales minerals, p. eix. fertilisació foliar; danys per pluja àcida...)
Per a realisar estes múltiples funcions, l'epidermis mostra un polimorfisme i heterogeneïtat considerables i està formada per diferents tipos de cèlules.
Descripció
L'epidermis és la capa de cèlules més externa del cos primari de la planta; conforma el sistema de teixit dérmico dels fulls, tallos, raïls, flors, fruts i llavors; sol ser transparent (les cèlules epidérmicas no posseïxen cloroplastos, llevat per les cèlules oclusives). Les cèlules de l'epidermis són variables funcional i estructuralment. La majoria de les plantes té una epidermis d'una sola cèlula de gruixa. Atres plantes, com Ficus elastica i Peperomia, les quals tenen divisió celular periclinal dins del protodermo dels fulls, tenen una epidermis de vàries múltiples cèlules de gruixa. Les cèlules epidérmicas estan cercanament unides entre sí i otorguen a la planta força mecànica i protecció. Les parets de les cèlules epidérmicas de les parts aérees de la planta contenen cutina, i estan cobertes per una cutícula. Esta última reduïx la pèrdua d'aigua cap a l'atmòsfera, i es troba a voltes coberta per cera en capes suaus o llarcs filaments. Les capes grosses de cera li donen a la planta un aspecte lluent i llustrat. La cera superficial actua com una barrera de humitat i protegix a la planta d'irradiació intensa i vent.[1] La cara inferior de la majoria dels fulls posseïxen cutícules engrossades per a conservar l'aigua i reduir la transpiració. És l'encarregat de recobrir a tota la planta i protegir-la. Varia depenent del lloc a on es localisa l'estructura celular. Trobem cèlules que presenten major gruixa i la seua paret celular, les quals formen la cutícula externa que evita la dessecació dona les plantes i li dona un aspecte lustroso.
El teixit epidérmico inclou varis tipos de cèlules diferenciades: cèlules epidérmicas, oclusives, anexes, i pèls epidérmicos (tricomas). Les cèlules epidérmicas són les més numeroses, més grans i menys especialisades. Són per lo general més elongadas en fulls de monocotiledóneas que en fulls de dicotiledóneas.
Els tricomas o pèls creixen cap a fòra des de l'epidermis en moltes espècies. En l'epidermis radical, els pèls epidérmicos, cridats pèls radicals, són molt comuns i s'especialisen en l'absorció d'aigua i nutrients minerals.
En les plantes en creiximent secundari, les raïls de l'epidermis i els brots solen estar reemplaçats per una peridermis, originada per l'acció del felógeno.
Vore també
Referències
- ↑ (1981).«Biology of plants».Worth Publishers.Nova York, N.Y.:
Bibliografia
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tejido epidérmico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.