Anar al contingut

Córtex (botànica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En botànica, el córtex és la regió de la raïl compresa entre la rizodermis i el cilindre vascular i la seua funció principal és la d'almagasenar substàncies de reserva, tals com l'almidó. Les capes més externes del córtex, baix de la rizodermis, poden diferenciar-se com un teixit especialisat, cridat «exodermis». La capa més interna del córtex forma, a la seua volta, una atra estructura especialisada en les espermatófitas: l'endodermis.[1]

El córtex pròpiament dit (la zona compresa entre exodermis i endodermis) té en general una estructura homogénea, si be en algunes espècies pot estar format per varis tipos de cèlules. Les raïls normalment no presenten clorofila en el córtex, pero freqüentment les cèlules contenen almidó; poden trobar-se idioblastos diversos, com per eixemple cèlules taníferas o cristalíferas; pot presentar estructures secretoras com a espais intercelulares lisígenos o esquizógenos. En les raïls en creiximent secundari de les gimnosperma i de les dicotiledóneas que desprenen pronte la seua córtex, est és parenquimático. En les monocotiledóneas, en canvi, en les que el córtex es conserva durant molt temps, l'esclerénquima es presenta en abundància. Este teixit pot tindre disposició cilíndrica dins de l'exodermis o junt a l'endodermis. També pot trobar-se colénquima. El córtex en les plantes aquàtiques i palustres, com aixina també en les gramíneas de hàbitats relativament secs, està constituït per aerénquima. Les raïls aérees de moltes famílies de plantes epífites, tals com les orquidàcees i les aràcees, presenten cloroplastos en les cèlules perifèriques del córtex.[1][2]

Les capes més externes del córtex poden diferenciar-se formant l'exodermis. Esta zona generalment no està present en les pteridofitas. L'exodermis està formada per una a vàries capes de cèlules vives, que a voltes inclouen esclerénquima. Les seues cèlules poden ser totes allargades i suberificadas o lignificadas o algunes ser curtes i no estar lignificadas. Les cèlules de l'exodermis de les raïls de moltes angiosperma tenen bandes de Caspary i desenrollen molt ràpidament suberina i en algunes espècies celulosa per dins. La seua funció seria la d'evitar la pèrdua d'aigua des de la raïl al sol. Estructural i químicament l'exodermis s'assembla a l'endodermis, i els factors causals del seu desenroll són iguals.[1][2]

L'exodermis de raïls aérees d'algunes espècies d'orquídees està formada per dos tipos de cèlules, que en cort tangencial alternen regularment: cèlules mortes, allargades en sentit llongitudinal, en parets lignificadas, engrossades i cèlules curtes en parets primes i protoplasto viu.[1]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 González, A.M. & Arbo, M.M.. «Organisació del cos de la planta. Tema 20: Anatomia de la raïl. 20.2 Estructura primària, córtex.» (en espanyol). Morfologia de Plantes Vasculars. Universitat Nacional del Nordest. Archivat des d'el original, el 7 de març de 2009. Consultat el 15 d'abril de 2010.
  2. 2,0 2,1 Gola, G., Negri, G. i Cappeletti, C. 1965. Tractat de Botànica. 2.ª edició. Editorial Llabor S.A., Barcelona, 1110 p.

Bibliografia

[editar | editar còdic]