Anar al contingut

Pectina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Secció completament metilada d'una molècula de pectina.

Les pectina constituïxen un tipo d'heteropolisacáridos.[1] Una mescla de polímero àcits i neutres molt ramificados. Són el principal component de la làmina mija de la paret celular i constituïxen el 30 % del pes sec de la paret celular primària de cèlules vegetals. En presència d'aigua formen gelés. Determinen la porosidad de la paret, i per tant el grau de disponibilitat dels substrats de les enzimas implicades en les modificacions de la mateixa. Les pectina també proporcionen superfícies carregades que regulen el pH i el balanç iònic. Les pectina tenen tres dominis principals: homogalacturonanos, ramnogalacturonano I i ramnogalacturonano II.[2]

Homogalacturonanos (HG)

[editar | editar còdic]

Composts per residus d'àcit D-galacturónico (GalU) units per un enllaç α(1 →4). Els grups carboxilo de el C6 (carbono número 6 del GalU) poden estar metil-esterificados o permanéixer lliures. Els grups carboxilo lliures, si estan disociados, donen lloc a interaccions electroestáticas en ions calcio (Ca2+) entre les cadenes de HG veïnes, formant la denominada estructura en caixa d'ous. Per a que una regió de HG siga sensible a l'enllaç de calcio són necessàries dèu molècules de GalU sense esterificar, la formació d'enllaços d'este tipo està relacionada en la detenció de l'extensió de la paret celular i, per tant, en la cessació del creiximent i l'aument de rigidea de la paret. El GalU pot trobar-se acetilado en O2 (oxigen).

Ramnogalacturonano I (RGI)

[editar | editar còdic]

GalU enllaçat en α(1-4) en restants de L-ramnosa (Rha) intercalados en un enllaç α(1-2); és dir: [(1-2)-α-L-Rha-(1-4)-α-D-GalU]n, a on n pot ser major de 100. Estos restants de Rha són el anclaje de cadenes laterals, aproximadament la mitat estan unides per el C4 a cadenes de arabinanos, formats per α-L-arabinosa (Llaura) enllaçades en α(1-5) com a eix principal que poden estar substituïdes en les cadenes Llaura(1-2)-α-Llaura(1-3) i/o Llaura(1-3)-α-Llaura(1-3); o Arabinogalactano I (AGI), cadenes de β-(1-4)-D-galactosa (Gal), en ramificacions C6-Gal. Poden estar substituïdes també i α(1-5)Llaura en el C3 de Gal.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada :1
  2. Postępy Higieny i Medycyny Doświadczalnej.68
    590–596.ISSN 1732-2693.doi:10.5604/17322693.1102342.Consultat el 2022-11-11.