Areola (botànica)

L'areola és un braquiblasto altament especialisat. Es tracta de zones meristemàtiques. Les areolas són clarament visibles i generalment apareixen com a chicotetes protuberàncies de colors clars o obscurs, d'a on sorgixen els grups d'espines. Les areolas són la característica distintiva de la família Cactaceae i servixen per a identificar-la com una família separada d'atres plantes suculentes semblants.

Detall de l'areola de Kroenleinia grusonii.

El meristema que es troba en l'areola dona orige a espinas i, en la subfamília Opuntioideae, també a gloquidios, els quals són chicotetes espines desprendibles que constituïxen una forma de protecció extra. Una atra estructura que es produïx en el meristema areolar és el tricoma, que, depenent del seu aspecte i consistència, se sol definir com a llana, feltre o cerda. Per últim, encara que no menys important, el meristema de l'areola també dona orige a les flors en la majoria de les espècies de cactàcees, en algunes excepcions notables.

Es creu que les areolas varen evolucionar per a adaptar-se al clima àrit del desert, quedant reduïdes a ulls d'a on sorgien fulls rudimentaris que, en el temps, varen passar a convertir-se en espines per a protegir a les plantes de la depredaació i la calor, aixina com per a reduir la pèrdua d'aigua.

Alguns cactus carixen d'espines en les seues areolas pero, en el seu lloc, tenen gloquidios, que assemblen chicotets cojincillos en vellosidas esmolades i curtes, molt difícils de llevar quan es punchen en la pell. Uns atres carixen tant d'espines com de gloquidios, i en volta posseïxen llana exclusivament, tal com és el cas de les espècies del gènero Lophophora.

Opuntia microdasys una de les espècies en gloquidios.

Importància

Les areolas representen una important modificació evolutiva per a estes plantes. Donen orige a les espines, que són el seu principal mig de defensa i, ademés, el fet de que les espines sorgixquen d'elles en lloc de sorgir directament del talle, proporciona un recobriment molt més efectiu que en atres plantes.

Per una atra part, les areolas produïxen espines de molt diversos tamanys, números i tipos per a adaptar-se a les necessitats específiques de cada espècie. Una areola típica pot tindre una o més espines centrals llargues i esmolades, que servixen com a defensa. Al voltant d'elles hi ha, a sovint, numeroses espines radials (10 o més) més chicotetes que sorgixen de les vores de l'areola i servixen per a donar ombra a la planta i retindre una miqueta d'aire fresc entre elles i el talle.

Fabaceae

En la família Fabaceae, l'areola de la llavor és l'àrea circundada per la “llínea fisural” o pleurograma. Les diferències existents entre l'areola i el restant de la superfície poden consistir en variacions llaugeres de color, de la textura de la superfície o de les llínees de fractura.

Referències

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Areola (botànica).