Anar al contingut

Carnegiea gigantea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Carnegiea gigantea (Carnegiea gigantea)


Carnegiea gigantea, coneguda comunament com saguaro o sahuaro, és una espècie de planta suculenta pertanyent a la família Cactaceae i únic membre del gènero monotípic Carnegiea.[1] És nativa del desert de Sonora en Arizona, l'estat mexicà de Sonora i les àrees de les montanyes Whipple i comtat d'Imperial de Califòrnia.[2]


Descripció

[editar | editar còdic]

És una espècie de cactus columnar que desenrolla branques notables anomenades braços. Normalment apleguen a tindre fins a 50 braços (encara que existix un espècimen en 78)[3]i poden créixer de 3 a 16 m d'altura i fins a 75 cm de diàmetro.

Les ramificacions o braços són erectas, naixen de 2 a 3 m per damunt de la base del tronc o inclús a més altura i presenten de 12 a 30 costelles prominents. La cantitat de braços, o la seua total absència, depén de la climatologia i la zona que habiten. Aixina, en les zones més humides del desert o despuix de periodos de pluges els eixemplars presenten més braços, i en les zones més àrides poden fins a carir d'ells. A estos saguaros sense braços se'ls crida "llança".[4]

Creiximent

[editar | editar còdic]

Són els cactus més grans dels Estats Units i Mèxic i el seu creiximent és molt llent, podent aplegar a viure entre 150 i 200 anys.[5]

La taxa de creiximent d'este cactus depén en gran mida de les precipitacions. De fet, els saguaros en l'oest més sec d'Arizona creixen solament la mitat de ràpit que els de Tucson i les seues afores. Els saguaros creixen llentament a partir de llavors, aplegant a medir tan sol 6,4 mm d'altura despuix de dos anys de la seua germinació i poden tardar entre 20 i 50 anys en alcançar una altura d'1 m.[6] Ademés els esquejes rara volta enraízan i quan ho fan, no passen per la fase de creiximent jovenil, lo que els dona una apariència diferent.  

Edat estimada en funció de la seua altura [7] Altura Edat

(anys)

0,15 m 9
0,30 m 13
1,5 m 27
3,0 m 41
6,1 m 83
7,6 m 107
9,1 m 131
10,7 m 157

Els saguaros són suculentes que poden retindre grans cantitats d'aigua, per lo que quan plou i estan completament hidratados, poden pesar entre 1.500 i 2.200 kg.[5] Es mantenen en peu gràcies a una ret de raïls molt gran que pot estendre's fins a 30 m, en raïls pivotantes llargues que s'introduïxen fins a 1 m de profunditat.


Alguns saguaros creixen en formacions rares cridades crestes o saguaros "crestados". Es creu que esta formació de creiximent es troba en un de cada aproximadament 10 000 saguaros, i s'han documentat 2743 saguaros crestados coneguts. La formació de cresta, causada per fasciación, crea una costura de creiximent anormal a lo llarc de la part superior o superior del braç del saguaro. [8]

Fusta

[editar | editar còdic]

En l'interior del saguaro trobem fibres de fusta que formen alguna cosa aixina com un esquelet. La fusta és relativament densa, en una densitat sòlida d'al voltant de 430 kg/m3, lo que va fer que estos cactus anaren utilisats pels pobles indígenes com a material de construcció. Si be, hui en dia les plantes mortes no estan protegides per la llei de plantes natives d'Arizona, el Departament d'Agricultura d'Arizona ha publicat un memoràndum en el que s'analisa quàn es necessita un permís per escrit abans de collir-los per l'importància de la descomposició dels restants de cactus per a mantindre la fertilitat del sol del desert.[9]

Espines

[editar | editar còdic]

Sobre les costelles dels brots de la planta s'assenten areolas de color pardo separades entre sí uns 2 cm. En la zona apical, la distància és menor i apareixen recobertes per un feltre color pardo. En elles trobem espines extremadament esmolades que poden créixer fins a 7 cm de llarc i fins a 1 mm per dia. Açò ho sabem perque quan les espines se sostenen a contraluz o es tallen en dos, es veuen bandes alternes clares i obscures, per lo que podem correlacionarlo en el creiximent diari. [5]En cada areola hi ha entre 15 a 28 espines radials o més, i de 4 a 7 espines centrals. Són de color pardo i es van tornant grisos a mida que la planta envellix.[10][11]

Senyalar que en els cactus columnars, les espines casi sempre creixen en areolas que s'originen en l'àpiç de la planta, per lo que una espina deixa de créixer en la seua primera temporada. Per tant, com les areolas es mouen cap a un costat i l'àpiç continua creixent cap a dalt, les espines més antigues estan cap a la base d'un cactus columnar i les espines més noves estan prop de l'àpiç.

Flores

[editar | editar còdic]

Les flors naixen en la zona apical dels brots i són de color blanc i ceroso. Apareixen entre abril i juny i s'òbrin despuix de la vespradeta. Medixen entre 8,6 i 12,4 cm de llarc, de 5 a 6 cm de diàmetro i permaneixen obertes durant menys de 24 hores.[10] Les flors s'òbrin de forma seqüencial, i les plantes tenen un promig de quatre flors obertes per dia durant un periodo de floració que dura un més. Ademés, una disminució en les poblacions de rat penat provoca que s'òbriguen més flors durant el dia, lo que favorix a atres polinisadors.[12]


Les flors són autoincompatibles, lo que significa que el polen d'un eixemplar no és capaç de fertilizar les flors d'este, per lo que requerixen d'una polinisació creuada. Ademés es requerixen grans cantitats de polen per a una polinisació completa i exitosa, ya que cada flor conté molts òvuls. Com el polen és produït pels estams, en estes flors són extremadament numerosos.

Els principals polinisadors són les abelles melíferas, els rat penat magueyeros menors (Leptonycteris yerbabuenae) i les colomes d'ales blanques (Zenaida asiatica). En la majoria dels estudis, pero no en tots, els polinisadors diürns varen contribuir més que els nocturns, sent les abelles melíferas les majors contribuents. De nit, el principal polinisador nocturn és el #rat penat, que s'alimenta de néctar. De fet, vàries característiques florals estan orientades a la polinisació per rat penat (quiropterofilia ): obertura nocturna de les flors, maduració nocturna del polen, néctar molt ric, posició elevada sobre el sol, flors duradores que poden soportar el pes d'un rat penat i fragància emesa de nit. [13]

Fruts

[editar | editar còdic]

Els fruts són de color roig rubí i medixen entre 6 i 9 cm de llarc.[14] Tenen forma d'ovoide i maduren en juny. El seu interior és carnoso i dolç, en al voltant de 2000 llavors.

Les llavors de saguaro són chicotetes i de curta duració. Encara que germinen fàcilment, la depredació i la falta d'humitat impedixen que totes les llavors germinen en èxit, tenint una taxa de germinació del 1%. Les llavors deuen esperar entre 12 i 14 mesos abans de germinar per lo que la falta d'aigua durant este periodo reduïx dràsticament la supervivència de les plántulas. [5]

Genoma

[editar | editar còdic]

El genoma del saguaro té al voltant de mil millons de parells de bases de llongitut. [15]Ademés, la seqüenciació ha revelat que el genoma del cloroplasto del saguaro és el més chicotet conegut entre les plantes en flors no paràsites. De la mateixa manera que varis atres tàxons de plantes altament especialisats, com la carnívora Genlisea i la paràsita Cuscuta, el saguaro ha perdut els 11 gens del plástido ndh, que codifiquen la producció de la via de la NADPH deshidrogenas. No obstant, a diferència d'eixos tàxons, el saguaro seguix sent completament autótrofo, és dir, crea el seu propi aliment i no furta part del seu menjar.

Senyalar que els 11 gens del plástido ndh semblen haver segut copiats a l'ADN nuclear i a l'ADN mitocondrial, pero eixes còpies no són funcionals. Es desconeix cóm el saguaro prospera en un ambient d'alt estrés sense còpies funcionals d'este gen prou important, pero és possible que les funcions dels gens ndh hagen segut assumides per una atra via. [16]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

L'àrea de distribució nativa d'esta espècie va des del surest de Califòrnia fins al sur d'Arizona i Mèxic (Baixa Califòrnia Nort, Sonora, Chihuahua) i creix principalment en biomas desérticos o de xares seques. És sensible a les gelades prolongades o les temperatures fredes, per lo que no es troben a grans altituts.[17]

Ecologia

[editar | editar còdic]

El saguaro és una espècie clau i proporciona aliment, refugi i protecció a centenars d'atres espècies.


Com a aliment per a la fauna selvada

[editar | editar còdic]

El saguaro proporciona grans cantitats de polen, néctar i fruts. Els fruts són consumits principalment per la coloma ala blanca i les formigues, per lo que les llavors rara volta escapen per a germinar. Ademés, les colomes ala blanca són polinisadors importants, ya que visiten les flors en més freqüència que qualsevol atra espècie d'au. De fet, el 60% o més de la seua dieta es basa en saguaro i s cicle reproductiu coincidix en el de la floració del saguaro. [18]

Nius

[editar | editar còdic]

Els pardals carpinteros de Gila (Melanerpes uropygialis) i els carpinteros dorats (Colaptes chrysoides) creen forats en el talle del cactus per a fer nius, que després són utilisats per atres aus, com els muçols nanos (Micrathene whitneyi), les oronetes purpúreos (Progne subis) i els camachuelos mexicans (Haemorhous mexicanus). Els carpinteros dorats excaven forats més grans en comparació als pardals carpinteros de Gila. La cavitat del niu resultant és profunda i els pares i les críes queden completament amagades a la vista.

Ademés, com el saguaro crea teixit calloso en la ferida, quan este mor i la seua carn blana es podrix, la durícia queda a modo de recipient, el qual era usat pels natius per a almagasenar coses. [19]

Seqüestre de carbono

[editar | editar còdic]

Els saguaros són capaços de transformar el carbono del diòxit de carbono en carbonat de calci quan moren. Per lo que estos cactus transferixen carbono del cicle biològic de la Terra al seu cicle geològic. Esta forma de seqüestre de carbono és un equivalent terrestre al seqüestre oceànic per part dels corals i els moluscs.[20]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

El gènero va ser descrit per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose i publicat en Journal of the New York Botanical Garden 9(107): 187–188, en 1908.[21]


L'única espècie va ser descrita inicialment com Cereus giganteus per George Engelmann i publicat en American Journal of Science, and Arts, ser. 2 14(42): 336–337, en 1852, actualment és tant un sinònim com el basónimo d'esta;[22] i ulteriorment seria transferida al gènero Carnegiea per Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose en Journal of the New York Botanical Garden 9(107): 188, en 1908.[23]

Etimologia

[editar | editar còdic]

Carnegiea: nom genèric otorgat en honor al filántropo nortamericà Andrew Carnegie.

gigantea: epítet latino que significa "molt gran, jagant", fent referència a la gran altura de l'espècie.[24]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

En la LlistaRoja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de "Preocupació Menor (LC)".[25]

El canvi climàtic pot amenaçar als saguaros i els seus ecosistemes, ya que els deserts són particularment susceptibles a los efectos de el clima. L'aument de les temperatures diürnes i nocturnes reduiria l'eficiència de l'us de l'aigua per part dels saguaros, lo que els obligaria a utilisar més aigua i aumentaria la seua provabilitat de morir durant els periodos de sequia.[26]

Senyalar que els saguros són cactus protegits. De fet, danyar o vandalizar un saguaro de qualsevol manera, com disparar-li és illegal segons la llei estatal d'Arizona. És més, quan es construïxen cases o carreteres, es deuen obtindre permissos especials per a moure o tallar qualsevol saguaro afectat.[27]

Importància econòmica i cultural

[editar | editar còdic]

A nivell mundial, l'espècie es cultiva a sovint com planta ornamental encara que el seu creiximent és massa llent.

Etnobotánica

[editar | editar còdic]

L'utilitat del saguaro és ben coneguda pels natius americans com els pobles Tohono O'odham, Pima i Seri, els qui encara utilisen casi totes les parts de la planta. La fruta i les llavors són comestibles, es consumixen fresques i seques, i es convertixen en conserves i begudes, com a melades, aixarops i vi. [28]


Els Tohono O'odham tradicionalment reduïxen la fruta recent collida en un aixarop espés per mig de vàries hores d'ebullició, ya que la fruta fresca no es conserva durant molt temps. La fermentació d'este aixarop produïx vi de saguaro, el qual es consumix pels hòmens de la tribu per a aplegar a un estat d'embriaguea a on qualsevol somi que provoca es considera un presagie. [29]

Ademés, els indis natius americans del suroest feyen pa en llavors mòltes de saguaro, i inclús podien menjar-li-les crues encara que en la seua majoria són indigestas. També les prensaban per a obtindre els seus olis o inclús usar-les per a curtir el cuiro. En l'época moderna, estos usos han disminuït i les llavors ara s'utilisen principalment com a aliment per a pollets. [30]

També es poden usar les costelles de saguaro mort per a fer cerques i mobles, o usar-les com forraje per al ganado. Ademés els seus troncs solen servir com a material per a la construcció de vivendes en zones desérticas.

Simbolisme i importància

[editar | editar còdic]

La flor de Carnegiea gigantea és el símbol estatal d'Arizona, Estats Units. Ademés, en Tucson, ciutat del susodicho estat, una gran zona densament poblada per esta espècie va ser dedicada pel Govern federal dels Estats Units com a reserva biològica, rebent el nom de parc nacional Saguaro (en inglés: Saguaro National Park), aixina com la construcció d'un monument dedicat també a l'espècie, cridat monument nacional Saguaro (en inglés: Saguaro National Monument).

Ademés, Carnegiea gigantea va ser elegit com cactus de l'any 2017 per la Societat Alemana del Cactus, aixina com per la Societat Austríaca d'Amics del Cactus i la Societat Suïssa del Cactus.[31]

Atres senyes

[editar | editar còdic]

Des de 2014, el Registre Nacional d'Arbres Campeons va incloure el saguaro viu més gran conegut en els Estats Units, situat en el comtat de Maricopa, Arizona. Medix 13,8 m d'alt i té una circumferència de 3,1 m. La seua edat estimada és de 200 anys i va sobreviure a l'incendi del complex Cave Creek de 2005. [32] 

No obstant, el saguaro més alt jamai medit va ser un espècimen sense braços trobat prop de Cave Creek, Arizona. Tenia 23,8 m d'altura ans que una tormenta de vent ho derribara en 1986. [33]

Senyalar que les espines d'este cactus poden causar lesions importants als animals. Per eixemple, un artícul va informar que una espina de saguaro havia penetrat el cràneu d'un borrego cimarrón en acabant de que l'ovella chocara en un saguaro.[34]  


També poden causar lesions greus als humans, ya que són tan esmolades i casi tan forts com les agulles d'acer. La seua naturalea llarga i sense púas significa que les espines parcialment incrustades es poden llevar fàcilment, pero la seua llongitut relativa pot complicar les lesions. De fet, les espines poden perforar profundament i, si es trenquen, poden deixar asclons difícils de llevar.

Ademés, les púas completament incrustades també són difícils de llevar. No obstant, estes lesions no solen provocar infeccions, ya que les espines dels cactus són generalment asépticas, pero si es deixen, en el temps poden causar granuloma inflamatorio. [35]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «Sahuaro, espècie clau en l'ecosistema desértico de Sonora». Secretaria de Mig ambient i Recursos Naturals. Consultat el 2023-10-28.
  2. ↑ Yetman, Burquez, Sanderson, Hutline, 2020, «Carnegiea gigantea in History», p. 5.
  3. ↑ «Saguaro with 78 arms is named 'Shiva'» (en en). KGUN 9 Tucson News. Consultat el 2025-01-12.
  4. ↑ Yetman, Burquez, Sanderson, Hutline, 2020, «Their growth», p. 69.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Lubrecht State Experimental Forest Prescribed Fire Effects Study 1973-2006». Forest Service Research Data Archive. Consultat el 2025-01-12.
  6. ↑ Yetman, Burquez, Sanderson, Hutline, 2020, «Their growth», p. 68.
  7. ↑ «Physical Determinations of Growth and Age in the Giant Cactus».Journal of the Arizona Academy of Science.2(1)
    32.doi:10.2307/40025669.Consultat el 2025-01-12.
  8. ↑ Krieg, John C. (2018-12-20). [1], Routledge, pp. 29–69. ISBN 978-1-315-14093-3.
  9. ↑ «Saguaro Ribs Tell a Story».Cactus and Succulent Journal.96(2)ISSN 0007-9367.doi:10.2985/015.096.0203.Consultat el 2025-01-12.
  10. ↑ 10,0 10,1 «Carnegiea gigantea» (en anglés). Jepson Flora Project (eds.). Consultat el 27 de juny de 2020.
  11. ↑ Pavek, Diane S.. Departemento d'Agricultura d'Estats Units (ed.): «Carnegiea gigantea». US Forest Service Fire Effects Information System. Consultat el 27 de juny de 2020.
  12. ↑ «The evolution of bat pollination: a phylogenetic perspective».Annals of Botany.104(6)
    1017–1043.ISSN 1095-8290.doi:10.1093/aob/mcp197.Consultat el 2025-01-12.
  13. ↑ Abrol, Dharam P. (2011-09-28). [2], Springer Netherlands, pp. 397–411. ISBN 978-94-007-1941-5.
  14. ↑ «Carnegiea gigantea» (en en). Flora of North America. Consultat el 27 de juny de 2020.
  15. ↑ «Supplemental Information 2: Bacterial strains retrieved from NCBI used for MLSA analysis». doi.org. Consultat el 2025-01-12.
  16. ↑ «Exceptional reduction of the plastid genome of saguaro cactus ( Carnegiea gigantea ): Loss of the ndh gene suite and inverted repeat».American Journal of Botany.102(7)
    1115–1127.ISSN 0002-9122.doi:10.3732/ajb.1500184.Consultat el 2025-01-12.
  17. ↑ «Effects of post-wildfire sedimentation on leopard frog habitat in Saguaro National Park».Fact Sheet.ISSN 2327-6932.doi:10.3133/fs20053140.Consultat el 2025-01-12.
  18. ↑ «Feather isotope analysis reveals differential patterns of habitat and resource use in populations of white-winged doves».The Journal of Wildlife Management.79(6)
    948–956.ISSN 0022-541X.doi:10.1002/jwmg.916.Consultat el 2025-01-12.
  19. ↑ «A Natural History of Trees of Eastern and Central North America, and A Natural History of Western Trees, by Donald Culross Peattie [Review»].The Canadian field-naturalist.106(3)
    415–416.ISSN 0008-3550.doi:10.5962/p.357013.Consultat el 2025-01-12.
  20. ↑ Fleming, Theodore H. (2021-11-30). [3], University of Arizona Press, pp. 207–224.
  21. ↑ «Carnegiea» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-17.
  22. ↑ «Cereus giganteus» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-17.
  23. ↑ «Carnegiea gigantea» (en en). Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2023-09-17.
  24. ↑ «gaditanus - giganteus» (en en). Dictionary of Botanical Epithets. Consultat el 2023-09-17.
  25. ↑ «El saguaro Carnegiea gigantea ha segut evaluat recentment per a la Llista Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN en 2010. Carnegiea gigantea està catalogat com de Preocupació Menor.».
  26. ↑ «Seasonal photosynthetic gas exchange and water-use efficiency in a constitutive CAM plant, the giant saguaro cactus (Carnegiea gigantea)».Oecologia.167(3)
    861–871.ISSN 0029-8549.doi:10.1007/s00442-011-2021-1.Consultat el 2025-01-12.
  27. ↑ «Native American Communities, Arizona, 1994». Spatial Data Explorer Repository. Consultat el 2025-01-12.
  28. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  29. ↑ «Revegetating Disturbance in National Parks: Reestablishing Native Plants in Saguaro National Park, Sonoran Desert».Natural Areas Journal.35(1)
    18–25.ISSN 0885-8608.doi:10.3375/043.035.0104.Consultat el 2025-01-12.
  30. ↑ Quinn, Meg (2001). [4], Tucson: Rio Nou Publishers.
  31. ↑ «Carnegiea gigantea». CABI Compendium. Consultat el 2025-01-12.
  32. ↑ (1932) [5], Brown Company,.
  33. ↑ SANDERSON, MICHAEL (2020-02-25). [6], University of Arizona Press, pp. 100–130.
  34. ↑ [0513:sspbss2.0.co;2 «SAGUARO SPINE PENETRATED BIGHORN SHEEP SKULL»].The Southwestern Naturalist.50(4)
    513–515.ISSN 0038-4909.doi:10.1894/0038-4909(2005)050[0513:sspbss]2.0.co;2.Consultat el 2025-01-12.
  35. ↑ «Cactus spine injuries».The American Journal of Emergency Medicine.6(4)
    362–369.doi:10.1016/0735-6757(88)90158-1.Consultat el 2025-01-12.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • <cite style="font-style:normal" id="CITAREFYetman, Burquez, Sanderson, Hutline2020">Yetman, Burquez, Sanderson, Hutline, (David Yetman, Alberto Burquez, Michael Sanderson, Kevin Hutline) (2020). University of Arizona Press (ed.). [7] (en anglés), pp. 0-208. ISBN 9780816540044.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carnegiea_gigantea&oldid=984965»