Suculenta
,_Mosqueira.JPG){kind=link}
Les plantes suculentes (del llatí succulentus, que significa: "sucós", "sustancioso")[1] o crasas són aquelles en les que algun orgue està especialisat en l'almagasenament d'aigua en cantitats majors que les plantes sense esta adaptació. Estos òrguens de reserva tenen una alta proporció de teixit parenquimático.[2] L'almagasenament d'aigua en els òrguens d'algunes suculentes és de 90-95 %.[3] La seua adaptació els permet mantindre reserves d'aigua durant periodos prolongats, i sobreviuen als llarcs periodos de sequia en climes àrits. Un dels eixemples més coneguts de suculencia és el dels tallos dels cactus del Nou Món, similar al de vàries euforbiáceas i apocináceas africanes. Eixemples de fulls suculents es troben en Aloe, Agave, i en les crasuláceas.
Descripció
[editar | editar còdic]Les plantes suculentes no estan filogeneticament relacionades entre sí, sino que han desenrollat independentment traces similars en un procés d'evolució convergent.
Les suculentes són plantes resistents a la sequia, ya que els fulls, brot i raïls s'han tornat més "carnosos" pel desenroll de teixit d'almagasenament d'aigua.[4] L'adaptació de les suculentes els permet colonisar entorns àrits o en els que la captació d'aigua és llimitada, aquells que reben poca competència per part d'atres espècies vegetals i en els que els herbívors són escassos. Per a que la captació de l'escassa humitat present en l'ambient siga possible, moltes suculentes són pubescentes, és dir, presenten una superfície coberta de pelillos que retenen el rocío matutino. Atres tècniques empleades per a maximizar la retenció de l'humitat són la reducció de la superfície en comparació al volum de la planta, en la qual cosa es llimita el número de ramificacions i la llongitut d'estes, aixina com el desenroll de recobriment pruinosos en la superfície de fulls i talles.cita requerida
Els cactus presenten els fulls modificats com espinas i els tallos suculents i fotosintéticos.
Famílies
[editar | editar còdic]Degut a que les suculentes no són un grup taxonómico fix, hi ha mils d'espècies de suculentes classificades en diferents famílies. La majoria d'estes plantes pertanyen a les aizoáceas, a les cactáceas, a les crasuláceas i a les euforbiáceas, en més de mil espècies cada una. Les famílies en més representants es troben en la següent taula:
| Família | N.º espècies suculentes | Orgue suculent | Distribució |
|---|---|---|---|
| Agavaceae | 300 | Fulls | América Central i del Nort |
| Aizoaceae | 2000 | Fulls | Sur d'Àfrica |
| Apocynaceae | 500 | Talle | Àfrica, península aràbiga, Índia |
| Asphodelaceae | 500 | Fulls | Àfrica, Madagascar |
| Cactaceae | 1600 | Talle | Amèrica |
| Crassulaceae | 1300 | Fulls | Tot lo món |
| Didiereaceae | 20 | Talle | Àfrica, Madagascar |
| Euphorbiaceae | >1000 | Talle | Tot lo món |
| Portulacaceae | 500 | Talle i fulls | Amèrica |
Gràcies a la seua gran varietat de famílies i diversitat dins de les mateixes, la suculenta també és utilisada dins del disseny d'interiors, jardins verticals, terrarios i dins d'un art japonés cridat kokedama.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «suculent, suculenta | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-01-12.
- ↑ MG Simpson. 2005. Plant Morphology. En: Plant Systematics. Elsevier Academic Press. Capítul 9.
- ↑ Griffiths, Howard; Mals, Jamie (2017-09-11). "Succulent plants". Current Biology. 27 (17): R890–R896. doi:10.1016/j.cub.2017.03.021. ISSN 0960-9822. PMID 28898660.
- ↑ Rowley, Gordon D. (1980), Name that Succulent, Cheltenham, Glos.: Stanley Thornes, ISBN 978-0-85950-447-8
- Este artícul conté una traducció derivada de «Suculenta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.