Agave
Agave (del grec αγαυή, ‘noble’ o ‘admirable’) o maguey és un gènero de plantes monocotiledóneas, generalment suculentes, pertanyents a l'antiga família Agavaceae a la que li donava el seu nom. Actualment es troben en la família Asparagaceae segons el sistema de classificació APG III.
La seua àrea d'orige és la regió àrida que hui es troba repartida entre el nort de Mèxic i el sur dels Estats Units. S'estima que el gènero va escomençar a diversificarse fa 12 millons d'anys, per la qual cosa ha conseguit una enorme diversitat d'espècies, superant les 300. Reben numerosos noms comuns, com agave, pita, maguey, cabuya, penca,[1]fique o mezcal, entre els més coneguts.
Descripció
[editar | editar còdic]Les espècies del gènero són molt semblades sobre la seua forma i creiximent. Formen una gran roseta basal de fulls grosses i carnosas, en alguns casos de gran tamany, que se situen en espiral al voltant d'un brot curt en relació en la seua llongitut, per lo que aparenten nàixer directament des del terreny. Generalment estan armades de robustes espines leñosas i aplanadas en els màrgens, i una cònica, solitària, arrematant l'àpiç. Unes poques espècies carixen d'espines. El seu creiximent és llent, i finalisa en la floració. Són monocárpicas. La planta desenrolla un escape floral, més alt que els fulls, i en el mateix any florix, fructifica, i mor. La majoria de les espècies desenrollen gran cantitat de hijuelos basals al voltant de la roseta original, formant espesses colónies que van desenrollant-se i fructificant.
Els agaves es poden confondre en cactus, aloes o atres plantes suculentes (Sedum), pero encara que totes estes plantes compartixen adaptacions morfològiques similars a ambients àrits (per eixemple, suculencia), cada grup pertany a una família de plantes diferent i provablement va experimentar una evolució convergent.[2] Ademés, els linajes de Cactaceae i Crassulaceae són eudicotiledóneas, mentres que els aloes (Asphodelaceae) i agaves (Asparagaceae) són monocotiledóneas.
Adaptacions
[editar | editar còdic]El sistema de raïls del agave, que consta d'una ret de rizomes poc profunts, permet que el agave capture eficientement l'humitat de la pluja, la condensació i el rocío. Ademés de créixer a partir de llavors, la majoria dels agaves produïxen "crío", plantes jóvens a partir de estolones. l'agave vilmoriniana (cridat el agave polp) produïx centenars de crío en la seua brot floral. Els fulls de agave almagasenen l'aigua de la planta i són crucials per a la seua existència contínua. La superfície del full recobert evita l'evaporament. Els fulls també tenen vores esmolades i puntaguts. Les púas dissuadixen als depredadors de menjar-se la planta o usar-la com a font d'aigua i són tan resistents que els pobles antics les usaven com a agulles de coser. La llacor és àcida. Alguns agaves florixen a una altura de fins a 9 m (30 peus), per lo que estan fòra de l'alcanç dels animals que podrien atacar-los. Les espècies més chicotetes, com el Agave lechuguilla, tenen brots de flors més chicotets.
Taxonomia
[editar | editar còdic]El nom del gènero Agave prové del grec antic αγαυή agauê de ἀγαυός agauós que significa "ilustre, noble"[3][4] i està relacionat en els mechons de flors molt altes que es troben en les seues moltes espècies.[5]
El gènero Agave va ser creat per Carl Linnaeus en 1753, inicialment en quatre espècies. El primer en la llista va ser Agave americana, ara l'espècie tipo.[6] En el sistema Cronquist i uns atres, Agave va ser colocat en la família Liliaceae, pero els anàlisis filogenético de seqüències d'ADN varen mostrar posteriorment que no pertanyia a eixe grup.[7] En el sistema APG II, Agave va ser colocat en la família segregada Agavaceae.[8] Quan este sistema va ser reemplaçat pel sistema APG III en 2009, les Agavaceae varen ser incloses en la família ampliada Asparagaceae, i Agave va ser tractat com un dels 18 gèneros de la subfamília Agavoideae,[9] una posició mantinguda en el sistema APG IV de 2016.[10]
La taxonomia dels agaves i els seus parents propencs ha presentat durant molt temps dificultats importants. Estes dificultats podrien deure's a l'edat evolutiva relativament jove del grup (els principals events de diversificació del grup provablement varen ocórrer fa 8 a 10 millons d'anys), la facilitat de hibridació entre espècies (i inclús gèneros), la classificació de linajes incompleta i la llarga generació.[11] Dins d'una espècie, les variacions morfològiques poden ser considerables, especialment en el cultiu; vàries espècies nomenades poden en realitat ser simplement variants d'espècies selvades originals que els horticultores varen criar per a que semblaren úniques en el cultiu.
Els anàlisis filogenético moleculars des de 1996 en avant varen mostrar repetidament que els gèneros Manfreda, Polianthes i Prochnyanthes, prèviament separats, estaven integrats en Agave, com estava tradicionalment circumscrit, lo que feya que Agave fora parafilético.[12][7][13] Estos gèneros ara es combinen en Agave per a formar Agave 'sensu clapixc', que conté al voltant de 252 espècies en total. Tradicionalment, el gènero Agave estava circumscrit a aproximadament 166 espècies.[13]
En algunes de les classificacions més antigues, Agave es dividia en dos subgéneros, Agave i Littaea, segons la forma de l'inflorescència. Estos dos subgéneros provablement no siguen monofiléticos.[7] Una classificació de 2019 utilisa tres subgéneros: [14]
- Subg de Agave Littaea (Tagl.) Baker (8 seccions)
- Subg de Agave Agave (22 seccions)
- Subg de Agave Manfreda (Salisbury) Baker (2 seccions): inclou els antics gèneros Manfreda, Polianthes, Bravoa i Prochnyanthes
Als híbrits entre espècies en Agave subg. A Manfreda i atres espècies se'ls va donar el nom nototaxón, × Mangave quan Manfreda va ser reconeguda com un gènero separat.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «a-la-econom-local Penca dels Vages. Una alternativa cultural per a l'economia local» (en és). economiassolidarias.unmsm.edu.pe. Consultat el 2022-05-26.
- ↑ “Secrets of succulence” . Journal of Experimental Botany 68 (9): 2121–2134. doi:. PMID 28369497.
- ↑ Harper, Douglas (2016-12-03). «Etymology of agave».
- ↑ «ἀγαυός». A Greek-English Lexicon. Perseus Digital Library.
- ↑ «Agave americana». Missouri Botanical Garden.
- ↑ «Agave L.».The International Plant Names Index.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Phylogeny of Agavaceae based on ndhF, rbcL, and ITS sequences: Implications of molecular data for classification».Aliso.'22' (Monocots: Comparative Biology and Evolution)
- 313–328.doi:10.5642/aliso.20062201.26.
- ↑ «An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG II».Botanical Journal of the Linnean Society.141(4)
- 399–436.doi:10.1046/j.1095-8339.2003.t01-1-00158.x.
- ↑ «A subfamilial classification for the expanded asparagalean families Amaryllidaceae, Asparagaceae, and Xanthorrhoeaceae».Botanical Journal of the Linnean Society.161(2)
- 132–136.doi:10.1111/j.1095-8339.2009.00999.x.
- ↑ (2016).«An update of the Angiosperm Phylogeny Group classification for the orders and families of flowering plants: APG IV».Botanical Journal of the Linnean Society.181(1)
- 1–20.doi:10.1111/boj.12385.
- ↑ «Evolution of a CAM anatomy predates the origins of Crassulacean acid metabolism in the Agavoideae (Asparagaceae)».Molecular Phylogenetics and Evolution.105
- 102–113.doi:10.1016/j.ympev.2016.08.018.
- ↑ «Phylogeny of Agavaceae based on ITS rDNA sequence variation».American Journal of Botany.83(9)
- 1225–1235.doi:10.1002/j.1537-2197.1996.tb13903.x.
- ↑ 13,0 13,1 «Timing and rate of speciation in Agave (Agavaceae)».Proceedings of the National Academy of Sciences.103(24)
- 9124–9129.doi:10.1073/pnas.0603312103.
- ↑ «Infrageneric classification of Agave L. (Asparagaceae: Agavoideae / Agavaceae): a nomenclatural assessment and updated classification at the rank of section, with new combinations».Bradleya.2019(37)
- 240–264.doi:10.25223/brad.n37.2019.a22.
- ↑ «×Mangave D.Klein».Plants of the World Online.Royal Botanic Gardens, Kew.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agave» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.