Sistema de classificació APG II

Per al sistema de classificació més actualisat vore Sistema de classificació APG III

El Sistema de classificació APG II és un sistema per a la classificació d'angiospermas segons criteris filogenético, publicat en 2003 per un vast grup d'investigadors que es va autodenominar en conjunt «APG II» (de l'anglés Angiosperm Phylogeny Group, Grup per a la Filogenia de les Angiosperma). És successor del Sistema de classificació APG de 1998, i va ser succeït pel Sistema de classificació APG III de 2009.

Este sistema de classificació de plantes és marcadament diferent dels anteriors tradicionals, basats en criteris morfològics. El sistema està en ple desenroll i evolució, sent revisat constantment, puix molts nodos de la filogenia són de coneiximent molt recent (per eixemple, que Amborella és l'angiosperma basal) i uns atres no tenen un posicionament cladístico concret.

Este sistema solament comprén categories taxonòmicas des de les espècies fins als órdens, i no categoriza els tàxons per damunt de l'orde. Seguint esta llínea, als grups de categoria superior a orde li'ls crida en noms «informals» (no subjectes al Còdic Internacional de Nomenclatura Botànica), per lo que és més apropiat cridar-los «clados» en lloc de «tàxons».

Resenya

editar

El sistema APG II és la següent versió del Sistema APG de 1998, actualisació motivada pels alvanços obtinguts en 5 anys en el coneiximent sobre la filogenia de les angiosperma. Açò va generar varis canvis en la circumscripció familiar i en la classificació, aixina com l'adició d'uns pocs órdens nous.

En general, el APG II va adoptar un acostament conservador i varen ser proposts canvis en el Sistema APG solament quan va haver nova evidència substancial que recolzara una revisió d'aquella classificació. Aixina:

  • La circumscripció dels órdens de el APG solament es va canviar per a adicionar un número de famílies no classificades en un orde de el APG, o es va incrementar per a incloure grups germans (quan els anàlisis ho varen demostrar possible front a famílies prèviament no posicionades, que ben podien ser aniuades en un orde de el APG, o ben sustentades com a grups germans d'un orde de el APG).
  • Cap orde de el APG va ser fusionat o fraccionat, i cap família va ser transferida d'un orde a un atre. Llevat Oncothecaceae, moguda des de Garryales fins a euastéridas I sense orde assignat.
  • Si ben APG II mostra un millor coneiximent de les interrelacions entre els órdens i algunes de les famílies no classificades, encara són incertes les relacions entre els órdens majors de monocotiledóneas i eudicotiledóneas nuclears, i part dels órdens de rósidas i astéridas.
  • En la categoria de família, algunes varen ser «sinonimializadas» o recircunscriptas (especialment famílies d'Asparagales, Malpighiales i Lamiales) per a preservar la monofilia i evitar redundacias taxonòmicas i solament quan va ser necessari. Poques famílies varen ser restablides des de la sinonímia per a convertir-les en monofiléticas quan va ser possible, segons els coneiximents disponibles sobre les relacions entre gèneros. En alguns casos, es llisten les famílies entre corchetes, indicant la possibilitat d'alternar les circumscripcions.

En els canvis introduïts en el APG II, el número d'órdens s'ha incrementat de 40 a 45, i el número de famílies s'ha reduït de 462 a 457. De les 457 famílies, 55 estan llistades entre corchetes.

Entre 1998 i 2003, s'han publicat 5 sistemes per a les angiosperma:

  • Sistemes de Judd i colaboradors (1999 i 2002) i de Stevens (2001) que seguixen més o menys el sistema presentat en APG.
  • Sistema de Thorne (2001) que s'aproxima a el de el APG.
  • Sistemes de Doweld (2001) i de Wu i colaboradors (2002) que bàsicament seguixen aquell propost per Takhtajan (1997).

Posteriorment a 2003, Stevens en el Angiosperm Phylogeny Website va continuar actualisant el seu sistema de classificació a mida que apareixien noves publicacions, per lo que es considera més actualisat que el APG II, pero més inestable (vore APW).

Arbre filogenético

editar

A pesar de certes «irregularitats» en la classificació, el sistema representa un ampli consens dels més respectables botànics sistemàtics de la comunitat científica. L'arbre filogenético encara no està terminat i hi ha canvis pràcticament en cada publicació científica, molts dels nodos d'esta classificació ya han canviat. La publicació completa en format .pdf s'enllaça en les referències. Una classificació actualisada es pot vore en Angiosperm Phylogeny Website.

Els nodos basals són els millor consensuats fins a la data, a saber:

 
Angiosperma: arbre filogenético consensuat. Tots els grups explicitats en el gràfic són monofiléticos, encara que encara falta dilucidar les relacions entre alguns d'ells. Dibuixat i traduït al castellà a partir de APG II 2003, deixant com a incògnites les relacions que encara no estan consensuades en 2006.

Un arbre consensuat i més actualisat fins a la categoria d'orde, es pot vore en este enllaç de el APW.

Filogenia i clados

editar

Principals clados en el sistema (sense categoria taxonòmica ni nom científic):

Cladograma APG II
  • cladograma que mostra les interrelacions dels órdens i d'algunes famílies sustentades per percentages jackknife o bootstrap superiors al 50% en:
  1. un anàlisis a gran escala de les seqüències de: 18S ADNr, rbcL i atpB des d'una gran mostra d'angiosperma.[1]
  2. un anàlisis de varis gens d'angiosperma filogenéticament basals.[2]
  3. un anàlisis de seqüències de rbcL en una àmplia mostra de eudicotiledóneas.[3]

En més detall (pero excloent una dotzena de gèneros sense ubicació), començant cada llistat en algunes famílies o órdens no ubicats en determinats clados:

Nota: "+ ..." = Família segregante opcional, que pot separara de la família precedent.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Soltis et al. (2000a)
  2. Qiu et al. (1999); Graham & Olmstead (2000); i Zanis et al. (2002)
  3. Savolainen et al. (2000b); cf. també Källersjöet al. (1998)

Bibliografia

editar