Asterales

Asterales

Asterals és un orde de plantes dicotiledóneas que inclou la gran família Asteraceae (o Compositae) coneguda per les seues flors compostes de florets, i dèu famílies relacionades en les Asteraceae. Mentres que les asteridàcees en general es caracterisen per tindre pétals fusionats, les flors compostes que consistixen en molts florets creen la falsa apariència de pétals separats (com es troben en les rosidàcees). L'orde és cosmopolita (les plantes es troben en la major part del món, incloses les zones desérticas i frígidas), i inclou sobretot espècies d'herbàcees tals com la família de les asteràcees (girasols i margarites), encara que també hi ha un chicotet número d'arbres (com la Lobelia deckenii, la lobelia jaganta, i el Dendrosenecio, el sol jagant) i arbusts. Els asterals són organismes que semblen haver evolucionat a partir d'un ancestro comú. Els asterals compartixen característiques a nivell morfològic i bioquímic. Les Sinapomorfías (caràcter que compartixen dos o més grups per desenroll evolutiu) inclouen la presència en les plantes d'oligosacàrits inulina, una molècula d'almagasenament de nutrients utilisada en lloc del almidó; i una morfologia única d'estam. Els estams es troben generalment al voltant del estil, ya siga agregats densament o fusionats en un tubo, provablement una adaptació en associació en la polinisació d'émbolo (raspall; o secundària) que és comuna entre les famílies de l'orde, en la que el polen s'arreplega i almagasena en la llongitut del pistil.

Taxonomia

Aster - alpinus, Asterals

El nom i l'orde Asterals són venerables des del punt de vista botànic, ya que es remonten a lo manco a 1926 en el sistema Hutchinson de taxonomia de plantes, quan contenia només cinc famílies, de les quals només dos es conserven en la classificació APG III. baix el sistema Cronquist de classificació taxonòmica de les plantes en flors, Asteraceae era l'única família del grup, pero els sistemes més recents (com el APG II i el APG III) ho han ampliat a 11. En el sistema de classificació de Dahlgren les Asterals estaven en el superorden Asteriflorae (també cridat Asteranae). L'orde Asterals inclou actualment 11 famílies, de les quals les més grans són les Asteraceae, en unes 25.000 espècies, i les Campanulaceae ("campanillas"), en unes 2000 espècies. Les demés famílies sumen menys de 1500 espècies. Les dos grans famílies són cosmopolites, i moltes de les seues espècies es troben en l'hemisferi nort, mentres que les famílies més chicotetes solen llimitar-se a Austràlia i zones adjacents, o a voltes a Sudamérica. Només les Asteraceae tenen caps florals composts; les atres famílies no, pero compartixen atres característiques, com l'almagasenament d'inulina, que definixen a les 11 famílies com més estretament relacionades entre sí que en atres famílies o órdens de plantes, com els rosidos. L'arbre filogenético segons el APG III per al clado dels Campanúlidos és el següent.

Descripció

Les espècies d'este orde són en la seua majoria anuals o perennes herbàcees; no obstant, també estan presents algunes espècies arbustives i algunes arbòrees. Vàries famílies contenen inulina.

Les fulls a lo llarc del talle en la majoria estan dispostes de forma alterna i carixen d'estípulas. Poden ser peciolades o sésiles. La làmina és sancera (simple) o lobulada-pinnada (composta) en màrgens sancers i dentados. La Inflorescència pot ser solitària (escape) o estar formada per moltes flors agregades de maneres diferents, ya siguen axilars o terminals. A sovint formen flors tubulosas protegits per vàries bràctees (formant un involucre) dins de la qual una receptàcul forma la base de les flors de dos tipos: Flor exterior ligulosa i flor interior tubular (Asteraceae). Les flors són normalment hermafroditas i tetracíclicas (en els quatre verticilos bàsics de les Angiosperma: càliç - corona - androceo - gineceo); en la majoria dels casos també són pentámeros (cada verticilo té cinc elements). La variació del número d'òrguens per verticilo és un caràcter taxonòmic útil per a distinguir una família d'una atra. La simetria de les flors pot ser actinomórfica (flors tubulars) o zigomórfica (flors ligulades). Ademés, les flors ligulades poden ser bilabiades. Algunes famílies (Campanulaceae i Stylidiaceae) presenten el caràcter de resupinación. Cáliz: els sàpia'ls del càliç estan normalment fusionats (no en les famílies Alseuosmiaceae i Menyanthaceae) o en les Asteraceae estan reduïts a una corona d'escates i són substituïts per un vilano d'estructura variable en la funció de facilitar la dispersió de les llavors. Corola: els pétals de la corola són lliures només en les Carpodetoideae (subfamília de la família Rousseaceae), les Phellinaceae i en alguns casos en les Argophyllaceae, les Pentaphragmataceae i la subfamília Donatioideae (família Stylidiaceae); per lo demés estan fusionats a lo manco en la base. Androceo: El androceo és normalment isomérico en el càliç i la corola, i els estams es disponen alternativament en els pétals. Només en la família Stylidiaceae el número d'estams es llimita a dos o tres i formen en el gineceo un ginostemo. De lo contrari, els estams poden o no estar insertats en la corola. Les anteres tenen quatre esporangis, basifijas i normalment introrsas. En les Asteraceae les anteres formen un manegueta que rodeja el estil. El polen és majoritàriament tricolpado, pero hi ha polen colpados o porados en diferent número d'obertures. Gineceo: el ovari és normalment inferior en un o més lóculos derivats de dos carpelos sincarpelos. Un ovari superior està present en les Carpodetoideae (subfamília de la família Rousseaceae) i en algunes espècies de les Goodeniaceae i les Campanulaceae; també és superior en les Phellinaceae i les Menyanthaceae. Els Òvuls són normalment anátropos en endospermo. El estil és simple, en un o dos estigmes. Els frutes són càpsules o aquenos, rarament bayas o drupes. En algunes famílies (Asteraceae) es dona un vilano. Les llavors contenen dos cotiledones.

Evolució

Centaurea cyanus.

Encara que la majoria de les espècies existents d'Asteraceae són herbàcees, l'examen dels membres basals de la família sugerix que el ancestro comú de la família va ser una planta arborescente, un arbre o arbusto, potser adaptat a condicions seques, que irradió des de Sudamérica. Es pot dir menys sobre les Asterals en sí en certea, encara que com vàries famílies d'Asterals contenen arbres, lo més provable és que el membre ancestral haja segut un arbre o un arbusto. Ya que tots els clados estan representats en l'hemisferi sur, pero molts no en l'hemisferi nort, és natural conjeturar que tenen un orige meridional comú. Les Asterals són angiosperma, plantes en flors que varen aparéixer fa uns 140 millons d'anys. L'orde Asterals es va originar provablement en el Cretácico (145 - 66 Ma) en el supercontinente Gondwana que es va trencar entre 184 i 80 Mya, formant la zona que hui és Austràlia, Sudamérica, Àfrica, Índia i l'Antàrtida. Les Asterals contenen al voltant del 14% de la diversitat d'eudicotas. A partir d'un anàlisis de les relacions i diversitats dins de les Asterals i en les seues superórdenes, s'han realisat estimacions de l'edat de l'inici de les Asterals, que oscilen entre 116 Ma i 82Ma. No obstant s'han trobat pocs fòssils, del clado Menyanthaceae-Asteraceae en el Oligoceno, uns 29 Ma. Les proves fòssils de les Asterals són escasses i pertanyen a époques prou recents, per lo que l'estimació precisa de l'edat de l'orde és prou difícil. Es coneix un polen del Oligoceno (34 - 23 Ma) per a Asteraceae i Goodeniaceae, i llavors del Oligoceno i Mioceno (23 - 5,3 Ma) es coneixen per a Menyanthaceae i Campanulaceae respectivament.

Famílies destacades

Asteraceae

Capítul heterógamo en Aster, noten-se les flors tubulosas centrals, encara tancades i de color groc, i les flors ligulades de color roig, en els màrgens de l'inflorescència.

Asteraceae és una gran família de plantes en flors, en més d'1.600 gèneros i 23.600 espècies. L'única una atra família de plantes en un número comparable d'espècies és Orchidaceae, de l'orde Asparagals. Els membres d'Asteraceae estan presents en casi tots els hàbitats terrestres, encara que la majoria són herbes de regions templades i subtropicals. Vàries espècies estan adaptades a llocs difícils, com les dunes d'arena, els clavills dels tallats, les ales dels talussos, els sols seleníferos, gipsíferos o alcalinos, i els camps o llocs alterats al voltant de les vivendes. Algunes espècies són aquàtiques. En la majoria de les regions templades, més del 10% de les espècies de plantes en flor pertanyen a Asteraceae.

La traça general més obvi i destacat de les Asteraceae és que les flors s'agrupen característicamente en inflorescència compactes que s'assemblen superficialment a les flors individuals. Cada una d'estos caps sol estar rodejada per chicotets fulls modificats (bràctees). Ademés, en més de la mitat dels membres de la família, les flors de les files més externes del cap tenen una corola modificada, principalment plana i allargada, que s'assembla a un pétal individual de la majoria de les atres flors.

Campanulaceae

Campanulaceae la família de les campanulàcees té una distribució mundial i comprén uns 85 gèneros i unes 2.200 espècies. També inclou espècies que abans s'incloïen en Lobeliaceae. Les Campanulaceae es reconeixen pel seu làtex blanc, les seues fulles a sovint prou blanes i les seues flors en un ovari inferior i un mecanisme de polinisació per émbolo. Els fruts maduren en forma càpsula o baya, produint moltes llavors chicotetes. En les campanillas les flors tenen forma de campana i són radialmente simètriques (tots els pétals són iguals en forma i tamany), i les anteres estan separades, en el polen retingut per pèls a lo llarc de l'estil.

Importància econòmica

Capítuls de girasol (Helianthus annuus).

Les Asterals, a força de ser un superconjunto de la família Asteraceae, inclouen algunes espècies cultivades per a l'alimentació, com el girasol (Helianthus annuus), la lletuga (Lactuca sativa) i la chicòria (Cichorium). Moltes s'utilisen també com a espècies i medicines tradicionals. Unes atres:

• Estragón: utilisat com a espècia en el menjar, especialment en pollet o peix
• Chicòria: les raïls es torren i s'utilisen com a alternativa al café; els fulls són comestibles com a ensalada.
• Endívia: els fulls són comestibles com a ensalada.
• Endívia: els fulls són comestibles com a ensalada i es poden còure també.
• carchofa: els brots inmaduros. Es mengen les bràctees involucrals (part carnosa inferior) i el "cor" (massa de fleches en disc inmaduras en el centre del capoll)
• Carchofa de Jerusalem o tupinambo (Helianthus tuberosus, es consumix la raïl (tubèrcul). Les Asterals són plantes comunes i tenen molts usos coneguts. Per eixemple, el piretro (derivat dels membres del Vell Món del gènero Chrysanthemum) és un insecticida natural en un impacte ambiental mínim. La Aiguamel, derivada d'un gènero que inclou la artemisa, s'utilisa com a font d'aromatisació per a la absenta, un licor clàssic amarc d'orige europeu.

La família Campanulaceae conté algunes plantes comestibles. Totes les plantes del gènero Campanula, tenen fulls comestibles, i algunes també produïxen raïls comestibles. La majoria d'elles es poden cultivar en un sol ben drenado, al sol o en semisombra. Una de les més boniques és la C. versicolor d'Europa, els fulls del qual són molt acceptables crues, i són riques en vitamina C. També vala pena provar pels seus fulls C. latifolia i C. persicicfolia. Per la seua banda C. rapunculoides produïx una raïl comestible, encara que esta planta pot ser prou invasiva. En el gènero Adenophora estretament relacionat en les Campanulas, es destaquen A. latifolia i A. ilifolia que produïxen raïls dolces que es poden menjar crues o cuites. Es cultiven fàcilment en una posició càlida i solejada. La Codonopsis és un atre parent de la Campanula, que produïx raïls que es poden menjar crues o cuinades. Fins a la data no hem tingut molt èxit en este gènero, es diu que les plantes preferixen un sol ben drenado i llaugerament àcit en el sol o la semisombra. Atres plantes comestibles són C. lanceolata, C. ovata i C. pilosula. Les violes són plantes de jardí i tots els membres d'este gènero tenen fulls i capolls comestibles, encara que es deuen evitar les espècies de flors grogues, ya que poden ser molt laxantes si es consumixen en cantitat. Els fulls, crues o cuites, s'utilisen a sovint per a espesar sopes.

Etimologia

El nom de l'orde deriva d'un gènero de la família Asteraceae (Aster) que la seua etimologia deriva del grec i significa (en un sentit ampli) 'flor en forma d'estrela'. Va ser introduït per Carl von Linné, considerat el pare de la moderna classificació científica dels organismes vius, pero el nom era certament conegut des de l'antiguetat. Dioscórides, l'antic mege, botànic i farmacèutic grec que va eixercir en Roma en l'época de l'emperador Nerón, es referix, per eixemple, a un Astre Àtic, una flor provablement del mateix gènero.

El nom científic va ser definit per primera volta pel botànic anglés John Lindley en la publicació "Nixus Plantarum - pag.20" de 1833.

Bibliografia

• K. Bremer, M. H. G. Gustafsson (1997). East Gondwana ancestry of the sunflower alliance of families. Proceedings of the National Academy of Sciences O. S. A. 94, 9188-9190.
• W. S. Judd, C. S. Campbell, I. A. Kellogg, P. F. Stevens, M. J. Donoghue (2002). Plant Systematics: A Phylogenetic Approach, 2nd edition. pp. 476–486 (Asterals). Sinauer Associates, Sunderland, Massachusetts. ISBN 0-87893-403-0.
• J. Lindley (1833). Nixus Plantarum, 20. Londini.
• Smissen, R. D. (December 2002). Asterals (Sunflower). In: Nature Encyclopedia of Life Sciences. Nature Publishing Group, London.
• Kadereit J. W. & Jeffrey C. (2007). The Families and Genera of Vascular Plants, Volume VIII. Asterals. Pag 1 (en anglés), Berlin, Heidelberg.
• Strasburger I (2007). Trattato vaig donar Botanica. Volume secondo (en italià), Roma: Antonio Delfino Editore.

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre Asterales.

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Asterales.