Anar al contingut

Òvul (botànica)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Fruktemne.jpg
Òvul (botànica)
Archiu:Ovule-Gymno-Angio-es.svg
Esquema d'un òvul en gimnosperma i angiosperma.
Archiu:Ovulo 1.jpg
Fotomicrografía d'un òvul d'una monocotiledónea.

El rudimento seminal, també cridat òvul, és la cèlula reproductiva de la planta que es forma en l'ovari i que conté en el sac embrionari a l'oosfera (o gamet femení), les cèlules sinérgidas, les cèlules polars i les cèlules antípodes. Ademés es troba la nucela, usualment dos tegumentos (exterior o primina, i interior o secundina), la calaza i un funícul que ho conecta en la placenta.

Tipos d'òvul

[editar | editar còdic]
  • Ortótropo (també denominat átropo o recte), és l'òvul en el qual el funícul, la chalaza i el micrópilo es troben en la mateixa llínea.
  • Anátropo: òvul que té el micrópilo pròxim al funícul, i la calaza del costat opost. El funícul està soldat al tegumento formant un engrosamiento allargat cridat rafe, el micrópilo està junt al funícul pero la chalaza està del costat opost.
  • Hemianátropo: o hemítropo. És un terme mig entre el anátropo i el ortótropo, a on l'eix del micrópilo i la calaza queden en sentit perpendicular al del funícul, és dir, formen un àngul recte en est.
  • Campilótropo: o encorvado, és un òvul curvat en forma tal que la chalaza es troba pròxima al funícul.
  • Anfítropo: en forma de ferradura de cavall. La curvatura també afecta a la nucela, no únicament la posició del micrópilo respecte al funícul.
  • Circinótropo: inicialment està alineat, pero, pel creiximent unilateral, es convertix en anátropo, i posteriorment, conforme termina el seu desenroll, el micrópilo novament apareix dalt. Comú en la família Cactaceae.

Referències

[editar | editar còdic]
  • Bhojwani, S. S., Bhatnagar, S. P., & Dantu, P. K. (1979). The embryology of angiosperms. Vikas Publishing House.
  • Saxena, N.P., Sharma, S.K., & Sharma, S.K. (2009). Krishna’s Objective Question Bank in Biology (pp. 121-139). Meerut: Krishna Prakashan Mija.
  • Parodi, L.R. 1987. Gramíneas. En: Enciclopèdia Argentina d'Agricultura i Jardineria. Tom I. Segon Volum. Descripció de plantes cultivades. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires, PP: 1112.
  • Strassburger, E. 1994. Tractat de Botànica. 8va. Edició. Omega, Barcelona, 1088 p.