Polinisació
La polinisació és el procés de transferència de polen des dels estams fins al estigma o part receptiva de les florés en les angiosperma, a on germina i fecunda els òvuls de la flor, fent possible la producció de llavors i fruts.[1][2][3]
El transport del polen ho poden realisar diferents agents que són cridats vectores de polinisació. Els vectores de polinisació poden ser tant biòtics, com aus, insectes (principalment abelles), rat penat, etc.; com abióticos, per eixemple aigua o vent.
Existix una gran varietat de vectores biòtics, entre ells els himenòpters (abellots, abelles i avespes), lepidòpters (palometes i arnes) i dípters (mosques), aixina com colibríes, alguns rat penat i en casos rars algunes rates o mones.
Algunes flors poden ser polinizadas per molts vectores, en el cas dels quals es diu que són flors generalistes sobre polinisadors; o, pel contrari, solament poden ser polinizadas per un gènero o espècie degut a que la morfologia tant de la flor com del polinisador s'han acoplat a lo llarc de l'evolució, en el cas de la qual es diu que les flors són especialistes. L'especialisació de la polinisació genera un benefici tant per a la planta com per al polinisador per la qual cosa esta es torna molt eficient puix l'insecte volarà en seguritat a una atra flor de la mateixa espècie i depositarà el polen en l'estigma d'esta flor. Entre les orquídees és comuna trobar una gran especialisació en l'interacció en els polinisadors, per eixemple la palometa nocturna Xanthopan morganii praedicta i l'orquídea Angraecum sesquipedale.
La antecología és l'estudi de la polinisació, aixina com de les relacions entre les flors i les seues polinisadorés.[4]
Tipos
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Síndrome floral.
El transport del polen ho poden realisar agents físics com el vent (plantes anemófilas), l'aigua (plantes hidrófilas),[5] o un polinisador animal (plantes zoófilas).[6] Les característiques físiques i fenológicas de les flors anemófilas, hidrófilas i zoófilas, aixina com les del seu polen, solen ser marcadament diferents. Les plantes zoófilas deuen cridar l'atenció de les seues vectores en colors i olors atrayentes, aixina com recompensar-los en aliment o refugi. Diferents tipos de polinisadors requerixen diferents tipos d'atractius, aixina les flors zoófilas han evolucionat i s'han diversificado en una gran varietat de tipos els quals poden agrupar-se en síndromes florals. La bellea visual característicamente associada a les flors és l'efecte del seu coevolución en insectes o atres animals polinisadors.
En els casos en que la polinisació es produïx com a resultat de relacions planta-animal estes relacions són predominantment de tipo mutualista, és dir relacions en que abdós participants es beneficien. A diferència de les relacions obligatòries (pròpiament simbiòtiques) que existixen en la naturalea, la majoria de les relacions de polinisació són facultatives o opcionals i molt flexibles: la desaparició d'un polinisador o planta no carreja necessàriament la extinció de l'un atre participant en l'interacció, ya que cada u d'ells posseïx alternatives (atres fonts d'aliment en el cas de l'animal, o atres espècies de polinisadors en el cas de la planta). No obstant, existixen alguns casos sumament interessants de relacions simbiòtiques entre un polinisador i una espècie de plantes, tals com la avespa de les figues i la arna de la yuca.
Evolució de les interaccions entre plantes i polinisadors
[editar | editar còdic]
El primer archive fòssil de polinisació abiótica (sin ayuda de agents orgànics) és de plantes similars a les falagueres del Carbonífero tardà. Les gimnosperma mostren clara evidència de polinisació abiótica des del periodo Triásico.
Algunes gimnosperma del periodo Triásico ya presenten senyals de polinisació biòtica, o siga per animals, que els grans fosilizados tenen algunes de les característiques de grans de polen que són duts per agents polinisadors en el present. Ademés el contingut intestinal, les peces bucals i estructura de les ales de certs escarabats i mosques sugerixen que deuen haver actuat com a polinisadors. Els primers síndromes florals de polinisació varen sorgir llavors. Les indicacions més primerenques de polinisació per insectes són grans de pólen de fa 96 millons d'anys (Cretácico). Els grans estan aglutinats en masses, senyal de que en lloc de ser transportats pel vent, s'adherixen a insectes i aixina són duts a atres plantes.
La primera evidència d'un insecte coleccionant polen és del Cretácico (100 millons d'anys) del nort d'Espanya. Els investigadors varen usar tomografía de rajos-X i varen poder observar grans de polen de Gingko sobre un insecte conservat en àmbar.[7]
L'associació entre escarabats i angiosperma en el Cretácico primerenc va dur a radiacions evolutives tant d'uns com d'uns atres en el Cretácico tardà. L'evolució dels nectarios o òrguens productors de néctar senyalen el començ d'un mutualisme entre insectes himenòpters i angiosperma.
Les abelles són bons eixemples del mutualisme que existix entre himenòpters i angiosperma. Les flors proveïxen a les abelles de néctar (una font d'energia) i polen (font de proteïnes). Quan les abelles van d'una flor a una atra colectando polen també depositen alguns grans en atres flors, causant aixina polinisació creuada. Si ben el polen i néctar són les recompenses més importants per a les abelles i atres polinisadors, en molts casos hi ha unes atres recompenses, com a olis, fragàncies, resines i encara ceres.[8] Es calcula que les abelles es varen originar simultàneament en la diversificació de les plantes en flors o angiosperma.[9] Ademés hi ha casos de coevolución entre les plantes en flors i les espècies d'abelles que induïxen adaptacions especialisades. Per eixemple les pates llargues de Rediviva neliana, una abella que colecciona olis de Diascia capsularis, les flors dels quals tenen un llarc espolón. En el curs de l'evolució els espolones de les flors i les pates de les abelles han anat fent-se cada volta més llarcs.[10] Recentment s'han establit un protocol per a diferenciar insectes polinisadors dels que es poden considerar possibles polinisadors en el registre fòssil. Insectes que hui són polinisadors, no ho varen anar en el passat, uns atres que hui no són polinisadors sí polinizaban gimnosperma fa millons d'anys.[11]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «An introduction to the structure and reproduction of plants». G. Bell.
- ↑ Mauseth, James D. Botany: An Introduction to Plant Biology. Publisher: Jones & Bartlett, 2008 ISBN 978-0-7637-5345-0
- ↑ [1] Polinisació de cultius. Escrit per Adolfo Francisco Muñoz Rodríguez. (books.google.és)
- ↑ Baker, Herbert G. (1983). «An Outline of the History of Anthecology,or Pollination Biology», Leslie Real (ed.). Pollination Biology, Academic Press, p. 8.
- ↑ (2013) Principles of Pollination Ecology, Elsevier, pp. 34–40. ISBN 978-1-4832-9303-5.
- ↑ «Types of Pollination, Pollinators and Terminology». CropsReview.Com. Consultat el 20 d'octubre de 2015.
- ↑ Science Daily. 2012 First ever record of insect pollination from 100 million years ago
- ↑ «3», Evolution of Plant-Pollinator Relationships, Cambridge, UK: Cambridge University Press, pp. 45–67.
- ↑ “Bees diversified in the age of eudicots” . Proceedings of the Royal Society 280: 20122686. doi:. PMID 23363629.
- ↑ “Pollinator adaptation to oil-secreting flowers—Rediviva and Diascia” . Evolution 44 (6): 1701–1707. doi:.
- ↑ Trends in Ecology & Evolution.
- S0169534723000629.doi:10.1016/j.tree.2023.03.008.Consultat el 2023-04-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Polinización» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.