Hidrofilia

Vallisneria spiralis és un conegut eixemple d'espècie hidrófila. Les flors femenines pugen temporalment a la superfície de l'aigua per a ser polinizadas.

En botànica es denomina hidrofilia a l'adaptació de moltes plantes espermatofitas que asseguren la seua polinisació per mig de l'aigua. Es presenta solament en molt poques Angiosperma. En les espècies que presenten flors erectes, en forma de disc i cóncaves (eixemple, Ranunculus) l'aigua de pluja pot provocar l'autopolinisació en esguitar i dur grans de polen cap al estigma de la pròpia flor. Com a mecanisme adaptatiu no està molt difòs, ni tan sols entre les espècies aquàtiques.

Una adaptació molt important en les espècies hidrófilas és la capacitat de flotació del polen (per eixemple, en Callitriche) o de les flors masculines en atres espècies. Aixina, en Vallisneria i Elodea les flors masculines que es formen prop del llit a on habiten, es desprenen de la planta i pugen fins a la superfície a on suren fins a alcançar les flors femenines de la mateixa espècie. Estes últimes, apleguen temporalment fins a la superfície, lloc en el que són polinizadas. En atres casos (Ceratophyllum, Najas, Posidonia i Zostera), el polen no aplega a la superfície de l'aigua i és transportat per les corrents d'aigua fins a aplegar als estigmes de les flors femenines.

En Ceratophyllum els estams es trenquen per formació de bombetes d'aire en el aerénquima, aplegant a voltes a desprendre's i pujar a la superfície i el polen és globoso i ric en grànuls d'almidó.