Anar al contingut

Elodea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Elodea

Elodea és un gènero de plantes aquàtiques també coneguda com yana.

La venda i tinença d'esta planta en zones naturals està actualment prohibida en alguns països donada el seu sobradament demostrada perillositat per a la flora nativa quan s'escapa al mig ambient. Comprén 36 espècies de les quals solament 6 són acceptades. La planta elodea Pot aplegar a ser perillosa ya que les seues toxines pot en ocasions aplegar a provocar danys al mig ambient[1]

Descripció

Es tracta d'una robusta planta aquàtica que creix en llargues cordoneres separades per verticilos foliares disposts a lo llarc dels tallos, en fulls disposts en roseta molt apretadament concentrades, de color vert intens. A qualsevol altura dels brots poden emergir raïls adventicias que es dirigixen ràpidament cap al fondo.

La Elodea és nativa de Norteamérica i està extensament usada com a vegetació d'aquari. L'introducció d'algunes espècies de Elodea en cursos d'aigua en Europa, Austràlia, Àfrica, Àsia, Nova Zelanda ha creat problemes, i es considera una maleza perillosa fora de la seua àrea de distribució original.

Elodea canadensis, o Anacharis està molt distribuïda i coneguda com maleza de l'aigua genèrica. L'us d'eixos noms causa no poca confusió en plantes no natives similars, com l'Elodea de Brasil (Egeria densa) o hidrilla (Hydrilla verticillata), que té els fulls alguna cosa més dures.

Elodea viu enterament baix l'aigua, llevat les seues chicotetes flors que suren damunt de l'aigua, unides a la planta per delicats tallos. Produïx capolls hivernals. En l'estiu, es desprenen hijuelos de la planta mare, surant, i despuix arrela, i comença una nova planta. Est és el modo més important de multiplicació, jugant la producció de llavor un rol menor.

Els sediment rovinesos i l'aigua rica en nutrients favorix el creiximent de l'Elodea en llac eutròfics (rics en nutrients). Encara que, la planta creix en un ampli ranc de condicions, des de molt sombrejats a aigua profunda, i en molts tipos de sediment. Pot continuar vivint desarraïlada, en fragments surant. Li la troba en àrees templades de Norteamérica, a on és el gènero més comú entre les aquàtiques.

En la seua àrea de distribució original, les elodeas són importants per als ecosistemes llacustres. Dona bon hàbitat per a invertebrats aquàtics i cobrix peixos i amfibis. Fòra d'ella no obstant acaben eliminant a les plantes natives per competència i en estanys chicotets acaben ocupant tot el volum disponible d'aigua impedint la natació als animals a menos que es retire regularment l'excedent. Els ànets les consumixen encara que cal notar que a lo manco una espècie similar (Hydrilla) pot albergar cianobacterias causants de enverinament massius d'aus aquàtiques. Va ser usat com droga pels iroqueses.

Les cèlules de les fulles de Elodea són conegudes per la seua exhibició vívida de la ciclosis, o corrents citoplasmàtiques.

Cada planta presenta un únic sexe produint flors diferents que utilisen per a la reproducció. En aquari no obstant la reproducció es presenta únicament per via vegetativa, és dir; per mig de l'esquejado dels tallos, be de forma natural pel trencament de la planta o per l'acció de l'aficionat.

Tamany

En condicions apropiades d'allumenament els seus brots poden alcançar els 3 metros de llongitut. La llongitut dels seus fulls oscila entre els 5 i els 30 milímetros. Depenent de l'espècie, esta pot variar de tamany, i també de color.

Referències

Bibliografia

  1. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  2. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.